ABDELWAHAB HOUZI FORA DE CATALUNYA #expulsióJA

Abdelwahab Houzi, les forces de seguretat li atribueixen l'haver donat impuls a una mena de «policia religiosa» encarregada d'establir el que, segons els salafistes, ha de ser el comportament d'un bon musulmà. Les dades sobre ell demanades assenyalen que, des del seu punt de vista, la integració en els usos i costums de la societat catalana impedeix viure d'acord amb els preceptes de l'islam, de manera que sol difondre entre els seus fidels missatges d'animadversió a Catalunya i la idea que la religió islàmica està sent atacada per la cultura occidental.

Té una denúncia per polígam i per maltractaments interposada per una de les seves esposes, Aicha López, resident a la localitat alacantina de l'Alfàs del Pi.

Els mitjans de comunicació catalans recollien aquest estiu les declaracions de la dona d'un dels assistents a les reunions que convoca per expandir el salafisme, que explicava com els plantejaments de l'imam s'estenen també a l'àmbit polític en la convicció que no hi ha països ni ideologies, sinó un sol concepte del món que és religiós i que resulta incompatible amb la resta. Cap a mitjans del mes de juliol va recomanar als seus companys que s'aprofitessin dels «independentistes, ja que ells es recolzen en nosaltres per aconseguir vots, però el que no saben és que, quan ens deixin votar, tots votarem als partits islàmics, això ens farà guanyar un alcalde ia partir d'aquí, implantarem l'Islam ».

Al marge de les seves tàctiques d'infiltració, és públicament partidari que les dones, que es mostren submises a l'Islam i els que imparteixen la seva interpretació, portin el burca i els ha recomanat que declarin sempre que se'l posen per voluntat pròpia. La seva tesi és que aquesta peça «no discrimina perquè la dona, per la seva pròpia voluntat, per la seva pròpia llibertat, ha triat aquesta vestimenta i ningú l'obligació».

ABDELWAHAB HOUZI FORA DE CATALUNYA

 #expulsióJA

El Suprem anul·la l'ordenança de Lleida que prohibia l'ús del burca en espais municipals

Segons la sentència, no queda justificat que l'ús del vel integral pertorbi la tranquil·litat ciutadana, la seguretat i l'ordre públic

ARA 

Barcelona | Actualitzada el 28/02/2013 12:39

El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat l'ordenança de l'Ajuntament de Lleida que prohibia l'ús del burca i el nicab als espais municipals.

Una associació musulmana, l'Associació Watani per la Llibertat i la Justícia, va recórrer l'ordenança al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va desestimar el recurs.

Ara, però, el TS ha acceptat el recurs de cassació contra la decisió de l'alt tribunal català. Segons la sentència, no queda justificat que l'ús del vel integral pertorbi la tranquil·litat ciutadana, la seguretat i l'ordre públic, ni que la mesura sigui necessària per protegir la igualtat de la dona.

La sentència subratlla que la prohibició del burca i el nicab podria produir un efecte pervers, ja que podria negar la integració als espais públics a la dona a la qual es pretén protegir.

També cita la moció aprovada pel Senat al juny del 2010, on s'insta al govern de l'Estat a regular la prohibició de l'ús del vel integral als espais públics. Fins ara, però, el legislador no ha elaborat cap llei pel que fa a això. També el Consell d'Europa va recomanar als governs que no prohibeixin l'ús dels vels integrals. 

Una setantena de comerços lleidatans participen en una campanya per desmentir els tòpics existents sobre la immigració

Sembla que el políticament correcte no ens deixarà ni anar comprar el pa tot i la crisis

Lleida (ACN).- L'Associació Catalana per al Desenvolupament i la Cooperació, Lleida.cat, amb el suport de la Paeria, la Diputació i la Generalitat, entre altres institucions, i entitats com ara el Gremi de Forners de Forners de les Terres de Lleida, han endegat la campanya 'Mirem-nos en positiu', que té per objectiu fer reflexionar sobre els principals tòpics existents a la societat al voltant de la diversitat cultural a les comarques lleidatanes. Entre altres actuacions, la campanya preveu l'edició de punts de llibre, díptics i una exposició a la UdL, a més del repartiment de 15.000 bosses de pa on s'exposaran alguns prejudicis acompanyats d'una explicació sòlida i argumentada que permeti desmentir-los.

Font: ACN

Lleida obligarà a tancar els locutoris a les deu del vespre

La mesura, que arriba després que s'hagin produït queixes veïnals, persegueix igualar l'activitat d'aquests establiments amb la resta de comerços

La proposta s'ha debatut avui a la Comissió d'Urbanisme, Mobilitat, Via Pública i Concessions arran de les queixes rebudes per part d'alguns veïns i amb l'objectiu de garantir el dret al descans i a l'ordre públic. La primera tinenta d'alcalde i regidora d'Urbanisme, Marta Camps, ha explicat que el canvi en les ordenances també obligarà els locutoris a tenir una assegurança de responsabilitat civil per respondre a possibles danys i perjudicis i fixa un règim sancionador amb multes d'entre 600 i 1.500 euros i ordres de tancament provisional per un màxim de sis mesos per infraccions greus, com incomplir l'horari, o de clausura, en els casos que no tinguin assegurança. La modificació preveu que els locals hauran de quedar buits a les 22.15 hores i que a partir d'aquesta hora quedarà prohibida l'entrada d'usuaris i de públic en general; la regulació persegueix homogeneïtzar l'activitat dels locutoris amb la dels comerços.

 Font: Ara

 

Redacció de El Matí digital: Entrevista amb el bisbe de Lleida

Entrevista amb el bisbe de Lleida, monsenyor Joan Piris Frígola per Anna Punsoda

El bisbe de Lleida, Joan Piris i Frígola. (Foto: Bisbat de Lleida)

Joan Piris va néixer el 8 de setembre de 1939 a Cullera, una vila gran a 40 kilòmetres de València. Em rep en una sala lluminosa i allargada del Bisbat de Lleida, on arribo després de pujar una escala ampla de pedra que dóna dos tombs i de travessar un passadís silenciós, acompanyada per la seva secretària personal, la primera dona que ocupa aquest càrrec a tot Catalunya. Sec, una mica encongida, en un sofà verd mig descolorit que conserva l’elegància a pesar dels anys. Ell entra, seu a la butaca del costat i m’allarga la mà rugosa fent-me una encaixada ferma i una bona rialla. Ja d’entrada m’avisa que no té ganes de remenar el conflicte entre el bisbat de Barbastre-Montsó i el de Lleida per les famoses peces d’art sacre. Se’l veu cansat per una polèmica que va començar fa més de setze anys i que ja es va trobar servida quan va ser nomenat bisbe de Lleida al 2008. ‘Aquesta és la pedra a la sabata que més ha difícultat el meu servei apostòlic aquí’, m’explica. Té 72 anys però el seu cervell funciona més ràpid que el meu, és intel·ligent, calcula força quan parla, em talla sempre que dono alguna cosa per descomptada. Té una veu greu però afable, tal com sembla ell. Respon de manera clara i contundent a les qüestions d’Església, és ambigu pel que fa altres aspectes. I em sorprèn, sempre que pot, fent un panegíric de la llibertat. La llibertat és, em diu, el bé més preuat que Déu ha donat a l’home.

No pateixi, que no m’interessen gaire, les peces d’art sacre. Perquè si el litigi ha passat a mans civils, vostès ja no hi tenen res a dir, no?

Res a dir, encara que a alguns els hi costi una mica de comprendre.

Ja. He llegit que abans de ser bisbe d’aquí a Lleida va ser-ho de Menorca. Ja ho ha vist que els volen batejar Maó de nou?

(Esfubega) Sí…La veritat és que amb la llengua es creen problemes artificials: el català és la llengua pròpia i l’hem de fer respectar. El que passa és que, en tant que integrada a la unitat peninsular, hauria de saber conviure amb el castellà. És bo aprendre bé les dues llengues. Si no, pot passar-te com a mi, que no sé escriure català perquè quan era nen no s’estudiava.

Suposo que Cullera no devia ser xauxa, ben just acabada la guerra…com va viure-hi la infantesa?

A mi m’agrada dir que vaig ser concebut en temps de guerra (en zona roja, per cert) però que ja vaig néixer en temps de pau. Aquells primers anys en edat escolar, la veritat és que vam passar-los magres. Recordo un dia que menjava pa de blat de moro –saps aquell pa groguenc, noia?- doncs bé, recordo que vaig anar a casa d’un amic, que eren gent d’un altre nivell -ja m’entens- i em vaig posar aquell pa a la butxaca i me l’anava menjant a mossegades perquè em feia molta vergonya. No era fàcil, no. Després ja vaig anar al Seminari de Montcada, i després al Col·legi Major de la Presentació de la Mare de Déu, on vaig treure una beca per oposició. Ara les beques ja no van per oposició, ara són a dit, com si diguéssim. Però aleshores havíem de batallar per poder estudiar al seminari. Sant Tomàs de Villanueva, aleshores arquebisbe de Valencià, un frare agustí del segle XVI, va crear aquell col·legi per a estudiants pobres amb vocació religiosa. Va ser el primer Seminari del món.

I de València ja va anar Roma.

Sí senyora. I allà vaig llicenciar-me en Pedagogia i vaig començar-me a especialitzar.

En Pedagogia? I com és que s’ha dedicat a la pastoral familiar i no a grups d’escolars o de joves?

Precisament per aquesta especialització que et deia. El meu treball de final de carrera, per exemple, vaig dedicar-lo a la preparació pel matrimoni.

Caram. D’això ja fa quaranta anys, però, i sembla que alguns aspectes referents al matrimoni i a la família han variat una mica. Ha canviat la seva manera de tractar-los?

Espera, espera. Hi ha coses que han canviat molt i coses que no han canviat gens. Per això una part del meu discurs l’he adaptat i una altra la conservo intacta. No perdo de vista que la família té una doble dimensió. D’una banda és un fenomen social i de l’altra, per a un cristià, és a més un projecte de Déu. Com a fenomen social, canvia. Com a projecte de Déu, no ha canviat gens. A les parelles que jo caso, només els hi dic una cosa: ‘organitzeu-vos com vulgueu -amb les feines, les taques i amb els horaris, com vulgueu- però de dos n’heu de fer un’. Només hi ha una fòrmula: estimar-se oblidant-se de si mateix, fins al final, com Jesús ens va estimar. I qui no vulgui viure l’amor a aquest nivell d’entrega, no s’està casant cristianament.

Coi. I com es visibilitza aquesta manera de viure l’amor cristianament?

Personalment, crec que ni amb pancartes ni amb campanyes a favor de la família ni amb espectacles. Només demostrant que és possible amb el propi testimoni.

Però potser el model de pare, mare i fills ja no és l’únic que trobem, tampoc dins de llars que es diuen cristianes. Les escoles van plenes de nens amb mares i pares separats. Hi ha divorciats que es casen de nou i hi ha fills d’un matrimoni que conviuen amb els fills del matrimoni nou. També hi ha parelles del mateix sexe.

És clar que hi ha variacions i excepcions. També hi ha algunes situacions noves que se’ns plantegen com a problemàtiques. No hauríem de desqualificar ni molt menys condemnar aquests casos dels que hem parles. Ara bé, hem de ser clars: els catòlics hem d’explicar que nosaltres pensem i vivim d’una manera determinada la família perquè creiem que és el que Déu volia. Hem de respectar que hi hagi gent que vegi o visqui la família d’una altra manera a la nostra, però ells també haurien de respectar la nostra manera de veure-ho i de viure-ho.

I qui marca aquest ‘ells’ i aquest ‘nosaltres’? no és una manera una mica pobra de plantejar el diàleg?

Potser sí que és una manera pobra. I potser sí que, si hi ha bona voluntat, aleshores hauríem de parlar-ho. Però els uns són massa sentits i, amb els altres, de vegades penso que només tenim un problema de llenguatge, un problema nominal.

Ara no sé si acabo d’entendre’l.

Per exemple, nosaltres no creiem que hagi de dir-se a matrimoni a certes relacions. Unió de parella sí, però matrimoni vol dir una cosa ben concreta i s’ha d’utilitzar per referir-se a això. Qualsevol filòleg coneix bé l’origen del termes. 

Qui sap si mai cap terme havia ferit tantes sensibilitats.

Ja ho comprenc. Però algú ferit no accepta idees i aquest ha de ser un debat racional, no sentimental. Una altra cosa és que s’ha d’anar en compte a l’hora de comunicar-les. 

Parlant de comunicació, he vist que vostè és el President de la Comissió de mitjans de Comunicació de la Conferència Episcopal Espanyola. Es comunica bé, el que sol dir-se’n ‘l’Església oficial’?

No massa. La transmissió de noticies per part dels estaments eclesiàstics no és com hauria de ser. Però hi ha un problema a les dues bandes: nosaltres tenim un problema de comunicació institucional i bona part dels receptors tenen un greu problema d’incultura. Recordo que un cop vaig sentir com un guia que estava fent un tour per a la Catedral de Menorca, i que parlava del presbiteri com de…l’escenari. Pel que fa als mitjans, jo insisteixo en què no són l’enemic però sembla que alguns només estiguin interessats a destacar l’escàndol, que només això sigui important.

Potser aquest problema de comunicació institucional ve d’un problema de comunicació de realitats socials? Penso, per exemple, en la última nota de la CEE. No és gent precisament allunyada de l’Església, la que s’ha molestat.

Però aquestes notes són per a tot l’Estat i si cadascú la llegeix amb la seva sensibilitat particular és ben normal que hi hagi problemes.

Vol dir que han hagut de fer equilibris?

I tant. Era una nota que pretenia ser tan neutral com fos possible. (…) Aquí s’ha llegit només un punt d’aquesta nota i ho comprenc. És cert que és un punt conflictiu i hibrid: perquè d’una banda parla de la legitimitat de buscar una altra manera d’organitzar-se políticament i de l’altra diu que hi ha certs valors que convé preservar.

Valors com la unitat política de la nació espanyola, com si aquest fos un valor natural…

Hi ha molts nivells d’unitat, Anna. Els Estats Unitats són també una unitat. (…). A Espanya la Història pesa molt. Pels uns…i pels altres.

De vegades sembla que la CEE vulgui ocupar l’espai que anys enrera havia ocupat el nacionalcatolicisme.

Això no és cert. L’Església no vol tenir més paper del que li escau. Però tampoc menys. L’Església s’ha de barrejar -com la sal i el llevat, ens diu Jesús- i no podem quedar al marge del que ocorre. Recordo que fa anys hi havia una revista que es deia ‘Iglesia y mundo’. Gran error! Ha de ser ‘Iglésia en el mundo’ Ara, una cosa és ser-hi present i una altra cosa és ser-hi manant. Jo no crec que hi haguem de ser manant. Només presents per tenir l’oportunitat d’anunciar i difondre el missatge de l’Evangeli.

I creu que ho fan bé, això d’Evangelitzar?

Mira, al final del camí hi ha la llibertat individual. Segur que Sant Pau era un gran evangelitzador i en canvi, quan va acabar el seu speech li van dir: ‘molt bé, això que expliques és molt interessant, Pau. Però saps què? Vés passant que ja t’escoltarem un altre dia’.

I com es convida algú que no ha crescut en un entorn catòlic a seguir el missatge del Crist?

Doncs una mica acomodant-se al que cada realitat demana. Els destinataris són els que m’interessen. Tu vols proposar al món una manera d’entendre la vida: doncs l’has de saber explicar. Una mica, tornant a Sant Pau, t’has de fer jueu amb els jueus, romans amb els romans. No per canviar de jaqueta sinó perquè aquesta és precisament la dinàmica de l’encarnació. El que passa és que de vegades a l’Església hem canviat el nostre posicionament sense suficient discerniment i no sempre tan voluntàriament com voldríem. I en totes les direccions, em refereixo.

I com els reconeixerem, als cristians d’avui?

Amb paraules però sobretot amb obres. I et diré més: amb obres personals però sobretot amb obres de grup. Hem fomentat una espiritualitat massa individualista. Hem de recuperar una mica la dimensió comunitària de la fe, que fins al Concili Vaticà II no s’havia priortizat massa per motius culturals.

Una dimensió com la que va posar de manifest les JMJ, suposo. Precisament arran de la visita de Benet XVI, vaig llegir unes declaracions seves que parlava de ‘l’oferta del cristianisme’. Oferta en quin sentit?

En el sentit que la fe és proposa i no s’imposa. Segles enrera, aquí estàvem com a Iran o Iraq. O creu o mort. Ara això ja ho tenim superat.

Gràcies a Déu!

I tant. ‘La creu i l’espasa’ no era la proposta de Jesús. Ell va dir: aquestes són les meves condicions. Si vols venir amb mi fantàstic. Si no, tu mateix. Però són importants les dues coses: les condicions i el condicional.

Es diu que el catolicisme perd influència i que en canvi en guanyen les espiritualitats a la carta. Es diuen moltes bestieses o hi ha part de raó, en això?

Entenc el cristianisme, abans que com una religió, com el seguiment d’una persona. D’espiritualitats n’hi ha moltes. Però el seguiment de Jesús ha de tenir una traducció exterior, que naturalment neix d’una vivència interior, però que és exterior. No ho oblidem. 

Hi ha actituds o estils vida incompatibles amb l’Evangeli.

Doncs sí. Nosaltres som del món però no de qualsevol món. No tots els valors dels que ara es parla –t’has fixat que ara es parla molt de valors?- són evangèlics. La justícia sí, la pau sí, l’amor sí, però no qualsevol tipus de justícia, pau o amor. Aquests valors cristianitzats cobren un sentit nou. 

Posi’m un exemple d’un valor cristianitzat.

La realització. Realitzar-se no vol dir fer el que es vulgui per sentir-se satisfet i prou. L’experiència dels límits és una gran font de maduresa. Una educació en els límits és fonamental. Saber el que costa la vida…no l’autobús, no el menjar. La vida amb sentit, Anna, és caríssima.

Pensant en aquests valors evangèlics: una cosa és que hi hagi partits polítics que s’hi inspirin i l’altra és que els monopolitzin. No li sembla que de vegades se’n fa un ús innoble?

Vincular la fe a un partit polític és interessat. La disciplina de partit pot ser incompatible amb el cristianisme. Parlo per partits d’esquerres i de dretes. No hi ha ni un partit químicament pur, evangelicament parlant. Per això jo sempre dic als cristians de dretes o d’esquerres que es donin a conèixer. Perquè si no, no avancem. Alguns enyoren aquells temps en què hi havia ‘El Partido de la Iglesia’. I jo crec que, no només no aniríem a millor, sinó que tornaríem enrera. Són lògiques que hem d’anar abandonant. Els partits són parcials i la fraternitat que nosaltrens proposem és universal. Tu i jo serem veïns o potser no serem veïns, depèn, tot això és política. Però el que hem de ser, com a cristians, és germans.

Ja ho comprenc. Però ara que parlem de veïns, deixi-m’ho preguntar, va. Hi ha o no hi ha una Església catalana?

Hi ha Església a Catalunya. (…) Hi ha deu bisbats catalans però no funcionem a nivell corporatiu. Això no es vol entendre però al final s’haurà d’entendre. Una altra cosa és que qualsevol bisbat hagi de tenir en compte l’encarnació en el seu territori.

Pensava que potser, en tant que poble amb una personalitat i sensibilitat diferent, vostès se sentien vinculats a protegir-lo o representar-lo amb veu diferenciada.

És que jo, com a bisbe de Lleida, només t’he de protegir i representar en la fe que compartim, en cap altre sentit. 

S’ha demanat als bisbes catalans més del que hauríen de donar-nos?

Saps què passa, Anna? Que els eclesiàstics hem ocupat espais que no hauríem d’haver ocupat mai. 

Ho diu en passat però si tothom tingués tan clar que la llibertat és un dret fonamental de l’home i dels pobles, no estaríem parlant d’això.

Dins de l’Església, com dins de qualsevol casa o institució, hi ha tarannàs diferents. Hi ha qui es creu en el deure o fins i tot amb l’obligació de protegir aquesta llibertat a la manera com ell l’entén. Hi ha qui creu que s’ha d’explicar i deixar que l’altre el segueixi o no. I n’hi ha molts que, encara que reconeguin el valor fonamental de la llibertat, saben que és un tema delicat i que hi ha molt camí per recórrer.

A poc a poc, doncs?

A poc a poc.

Deia Nicolás Gómez Dávila que una societat cristianitzada és incompatible amb la construcció d’un Regne de Déu a la Terra. Volent dir que s’hi intervè o no s’hi intervè, en els assumptes mundans, però que si no s’hi intervè, no es pot pretendre tenir-hi influència.

Més que intervenir, jo sóc partidari d’explicar-se. Tinc el dret i el deure d’explicar-me davant de tots però ni espero ni aspiro a que responguin tots. La convocatòria cristiana és de majories -en el sentit que Jesús ens demana anunciar a tots la Bona Nova- però la resposta és de minòries. I encara, dins l’Església, no tothom ha de ser-hi de la mateixa manera.

Vol dir allò del cos únic on tots els membres hi han de ser imprescindibles?

(riu) Sí, i en aquest cos ni tothom ha de ser cap ni tothom han de ser peus. Aquest és el principal problema de l’Església Catòlica, que ha estat molt més cap que cos. I quan un organisme és tot cap, és que no s’ha desenvolupat bé. Hi ha gent que diu: és que jo col·laboro quan puc i com puc amb aquesta parròquia o amb aquest mossèn. No, escolta, aquí ningú col·labora ni ha de deixar de col·laborar. Aquí tothom ha d’assumir la seva tasca, sigui la que sigui. El meu dit no col·labora amb el meu cos, hi participa. En això sí hem de millorar molt. Ara, quan dic que l’Església ha de ser participativa no vull dir que el seu funcionament hagi de ser ni assemblari ni per majories: hi ha persones que tenen, dins de l’Església, la funció del discerniment a la llum de l’Evangeli.

Ja. I vostè la té, aquesta capacitat de discerniment o sentia que la feina al bisbat li anava gran?

De gran encara me’n va ara, però hi ha el que se’n diu la Gràcia d’estat, vull dir que rebem l’ajuda de Déu per desplegar els serveis que hem de fer. Entenc que aquest ja és un plantejament de fe, que alguns no l’entendran i que uns altres no se’l creuan però…en això estem, no?

I tant, li dic, i li agraeixo la paciència perquè li havia promès que només li robaria uns minuts i veig que porto més d’una hora escarxofada al sofà verd. M’acompanya al llarg del passadís per acomiadar-me i refaig el camí de tornada a casa pensant en la feina tan completa d’aquests ministres, que celebren el misteri de la fe i alhora elaboren un discurs racional sobre l’amor. Me’n vaig pensant què podria arribar a fer diferents, a nivell pràctic, la fraternitat de la Revolució francesa de la germandat cristiana. Preguntant-me com reaccionaria aquesta ‘Església a Catalunya’ si, com al 1902, el Govern de Madrid decretés l’ensenyament obligatori del catecisme en castellà. I sobretot me’n vaig sense entendre perquè la vida amb sentit ha de ser necessàriament cara, si l’esforç ja és per ell mateix una recompensa i si se’ns ha donat la possibilitat d’equivocar-nos, de desistir i recomençar.

Redacció de El Matí digital

L'Islam a casa nostra

Segons informa el diari Ara la facció més extrema de l'Islam va calant als Països Catalans.

Detingut a Mallorca un pressumpte membre d'Al-Qaida de nacionalitat cubanaSegons Interior, el detingut s'havia radicalitzat en els últims anys i havia arribat a penjar a internet fins a 1.120 vídeos radicals, la majoria produïts per ell mateixEFE 

La Guàrdia Civil ha detingut avui a la localitat mallorquina de CalaRatjada-Capdepera al ciutadà cubà J.E.F.M, acusat de pertànyer a Al-Qaida idels delictes d'enaltiment del terrorisme i d'amenaces. Segons informa el Ministeri de l'Interior, el detingut havia experimentat un procés de radicalització en els últims anys i havia arribat a penjar a internet fins 1120vídeos radicals, la majoria produïts per ell mateix.

Defensor a ultrança de les tesis i els fins de la gihad global propugnats per Al-Qaida, el ciutadà cubà desenvolupava a través d'internet una tascad'adoctrinament radical sobre altres individus, assenyala Interior. En el registre del seu domicili s'han intervingut diversos ordinadors portàtils, discsdurs externs, memòries USB i targetes SD. La investigació s'ha desenvolupatsota la direcció del Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'AudiènciaNacional, el titular és el jutge Fernando Andreu.

Barcelona | Actualitzada el 20/09/2011 16:32

Per altra banda a LLeida un acte escandalós que no es pot atribuir només a la violència masclista sinó que ha d'anar lligada a la llista de crims en nom de l'Islam

Detinguts quatre joves per apallissar a Lleida la nòvia d'un d'ells i deixar-la inconscient

Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre joves acusats de donar una brutal pallissa a l'exnòvia d'un d'ells, de 20 anys, que va haver d'ingressar a l'hospital a causa dels cops rebuts, i la seva actual parella a la població de Tremp (Pallars Jussà)EFE
Segons ha informat avui la policia autonòmica, els fets van ocórrer divendres passat, dia 16, a la nit, quan la jove i el seu actual nòvio anaven pel carrer i van ser abordats pels joves detinguts.
Pel que sembla, va ser l'exnòvio de la noia qui es va encarregar de copejar-la, mentre que els altres retenien la seva parella actual per impedir que l'ajudés i també la copejaven. La pallissa que va rebre la jove va ser tan forta que va quedar inconscient i va haver de ser traslladada a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona amb la mandíbula trencada, mentre que el seu company també presentava diversos cops, encara que de menor entitat, segons els Mossos.
La policia va detenir aquella mateixa nit els quatre acusats, d'origen marroquí, després que aquests fugissin en direcció a Lleida. Els Mossos van muntar un dispositiu que va permetre localitzar, a l'altura de la localitat de Bellcaire d'Urgell, un cotxe amb quatre joves que coincidien amb la descripció dels agressors.
Els quatre detinguts, d'entre 18 i 25 anys i veïns de Mollerussa (Pla d'Urgell), van passar a disposició del jutge, que va ordenar l'ingrés a la presó de tres d'ells, inclòs l'exnòvio de la víctima, mentre que un quart, que segons els Mossos no havia participat directament en la baralla i s'havia encarregat només de conduir el cotxe, va quedar en llibertat.
Aquests fets han causat una gran commoció a la població de Tremp, on el nòvio actual de la noia agredida és molt conegut. Amb la finalitat de denunciar aquest episodi de violència masclista, el consistori, juntament amb l'Associació de Dones Rosa d'Abril, va organitzar ahir a la tarda una concentració de rebuig que va reunir unes 300 persones, segons ha informat l'Ajuntament.

Lleida | Actualitzada el 20/09/2011 12:42

Clausurada de forma definitiva la mesquita de Lleida

La comunitat musulmana no fa acte de presència al desnonament de l'espai de culte del carrer del Nord, tancat fa un any

ACN 

Lleida | Actualitzada el 16/09/2011 12:57 / Ara.cat

El desnonament de la mesquita del carrer del Nord de Lleida s'ha fet aquest divendres donant compliment a un dictamen judicial per impagament del lloguer. Tot i que estava previst que membres de la comunitat musulmana tinguessin l'oportunitat de recollir les seves pertinences de l'interior del temple, no s'hi han presentat. El local s'ha tornat a tancar i ha quedat a disposició dels seus propietaris. Al carrer del Nord, els veïns celebren el tancament de la mesquita mentre que els empresaris musulmans asseguren que els seus negocis se'n veuran perjudicats. La Paeria va clausurar la mesquita fa un any per excés d'aforament i des d'aleshores els fidels d'aquesta comunitat resen a l'aire lliure, als Camps Elisis.

La ciutat de Lleida a punt d'entrar en estat d'excepció: una onada de delinqüència, caos i violència assetja la ciutat

En les últimes setmanes, Lleida ha estat l'escenari d'episodis impensables anys enrere.

Bandes organitzades de delinqüència,
tràfic de drogues al mig del carrer,
pisos que operen com autèntiques indústries clandestines de prostitució i explotació sexual,
atracaments i pillatges a comerços,
estirament de bosses i robatoris indiscriminats a punta de navalla,
intimidacions a ciutadans,
insults, agressions verbals i coaccions a vianants,
oposar resistència i agressió a l'autoritat quan els agents han de fer escorcolls,
incivisme,
brutícia,
contaminació acústica desmesurada,

El que ha fet vessar el got ha estat els episodis de descarada violència amb què la comunitat d'immigrants negres ha atacat els agents de la Guàrdia Urbana en les últimes setmanes. Una situació que passa de la resistència passiva a una clara declaració de guerra d'aquest col·lectiu contra els agents, contra l'ajuntament i contra la convivència, l'harmonia social i el correcte funcionament de l'estat de Dret on ells havien vingut a viure.

Els veïns del barri vell, que fa anys ha estat envaït per allaus d'immigrants de color, estan desbordats. La representant veïnal l'altre dia sortia a el programa Els Matins reconeixent que comerciants i veïns viuen amb por, amb pànic, davant la inseguretat i les amenaces que reben.

Però per si això no fos poc, Lleida s'enfronta aquests dies a un violador d'origen africà que ja ha violat dues noies en un dia, aquest segon cop en un indret ben cèntric, i que està estenent el pànic entre la població.

Els Mossos investiguen una segona violació ahir a Lleida

No descarten que l'autor sigui el mateix home que va agredir sexualment una jove a la partida de la Mariola poques hores abans

• 1

Els mossos d'esquadra, ahir, a la zona de la primera agressió.

Els mossos d'esquadra, ahir, a la zona de la primera agressió.
Itmar Fabregat

| Lleida

Els mossos d'esquadra investiguen una segona violació comesa dimecres a la ciutat de Lleida, després que dimecres a la tarda una jove denunciés que un home la va agredir sexualment a la partida de la Mariola. La segona víctima és una altra noia que ha denunciat que va ser agredida a les dos de la matinada a la zona de l'Escorxador.

La policia catalana no descarta que el presumpte autor d'aquests fets sigui la mateixa persona. Segons la descripció de les víctimes, es tractaria d'un home d'origen africà, d'entre 25 i 40 anys, i 1,50 metres d'alçada, que no parla espanyol.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha condemnat avui amb contundència les violacions i ha destacat que els mossos d'esquadra, amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana, intenten localitzar l'agressor amb un ampli dispositiu. En aquest sentit, Ros ha assegurat que esperen que gràcies a la descripció proporcionada per les víctimes el presumpte agressor pugui ser detingut aviat.

Diari Segre.

Coneixó entre LLeida i Gadaffi

Els musulmans de Lleida demanen diners a Gadafi i la dictadura saudita per construir una mesquita d’un milió d’euros

 El col·lectiu musulmà de Lleida ha demanat oficialment als governs del Marroc, Argèlia, Aràbia Saudita, Qatar, Bahrein, Líbia, Tunísia, Kuwait i Emirats Àrabs Units que financiïn una nova mesquita d’un milió d’euros. El col·lectiu està convençut que els líders àrabs donaran suport a aquesta iniciativa per oferir un lloc de culte als 11.000 musulmans que hi ha a Lleida. Segons aquest col·lectiu, no hi ha dubte que tots aquests governs finançaran la mesquita “perquè és una necessitat social

Som Notícia  

Els musulmans amenacen amb denunciar l'ajuntament de Lleida si no els deixen resar a la plaça Sant Joan

L'Associació Watani per a la Llibertat i la Justícia de Lleida ha sol·licitat aquest dimecres a l'ajuntament que permeti els fidels de la mesquita del carrer Nord, que actualment no tenen temple ja que el consistori el va tancar per superar el seu aforament, resar a la plaça Sant Joan, una de les més cèntriques de la ciutat. El portaveu de l'entitat, Mourad El Boudouhi, ha explicat que ha entrat la sol·licitud en el registre municipal i ha assegurat que si aquesta petició fos denegada la seva associació es plantejarà denunciar al consistori davant la Justícia. "Si no trobem col·laboració de part de l'ajuntament anem a actuar. Mirarem quines vies legals podem iniciar per aconseguir el dret de tenir un lloc digne per resar. És possible que denunciem a l'ajuntament si no ens autoritzen a resar a la plaça Sant Joan", ha assenyalat. També ha explicat que considera que Lleida "es troba en un 'estat d'emergència' a causa del fet que no es respecten el dret de la comunitat musulmana a tenir un lloc digne per resar". Per Al Boudouhi, si el consistori ha donat permís a la comunitat per resar al parc dels Camps Elisis ha d'autoritzar també que es pugui resar a l'esmentada plaça, que es troba integrada a l'eix comercial de la ciutat. Encara que si la comunitat fos autoritzada a resar a l'esmentada plaça els fidels que acudissin a les oracions comunitàries també haurien de pregar al carrer, com passa ara als Camps Elisis -on només es troben resguardats per una gran marquesina-, El Boudouhi assegura que la plaça "és un lloc més digne". A més, considera que si els fidels resessin a l'esmentada plaça es trobaria una solució més ràpida a la falta d'una mesquita que pugui acollir a tota la comunitat musulmana. "La plaça Sant Joan continua sent el carrer però als Camps Elisis estem molt aïllats, és com si ens volguessin oblidar. Els dos són espais públics, però creiem que és més eficaç que la comunitat musulmana resi a la plaça", ha assegurat. 

font

Una mesquita a la Zona Zero

Com tothom sap, un grup de musulmans vol obrir un centre de culte islàmic a tocar de la Zona Zero de Nova York, on més de tres mil persones van ser precisament assassinades en nom de l’Islam. A banda del mal gust i la falta de tacte del seu promotor, l’imam Feisal Abdul Rauf, tot plegat té un rerefons molt preocupant, que té molt a veure amb la covardia i la por d’Occident, però també amb l’actitud victimista de molts musulmans. Diu l’imam Rauf que el centre islàmic, que durà el nom de Cordoba House (vinga fot-li!), vol ser un espai de diàleg i convivència. Molt bé. Em pregunto què opinaria, ell i la resta d’imams, si Benet XVI proposés demà l’apertura d’una esglesieta al centre de la Meca, de Kabul o de Jerusalem, amb el molt lloable objectiu de promoure el diàleg i la convivència. 

Segur que farien una marató per ajudar a pagar-ne les obres, oi? Ui no, que ara que ho penso a la majoria de països musulmans està prohibit el proselitisme cristià. És un cercle viciós. Diuen els musulmans: l’Islam és una religió de pau, però tinc uns cosins que són uns radicals i us segresten i us decapiten en nom de l’Islam, però si us queixeu de l’Islam llavors sou uns racistes i uns intolerants. I nosaltres ens anem flagel·lant la consciència quan puja un musulmà al Metro amb una motxilla i canviem de vagó. Sóc un racista!, pensem. Segurament si Rudolph Giuliani fos encara l’alcalde de Nova York les coses anirien per un altre camí. Rectifico: si Giuliani encara manés a ningú no se li hauria passat pel cap fer una mesquita a la Zona Zero. Encara hi ha homes valents que saben distingir entre democràcia i tirania, entre diàleg i presa de pèl. 

A Lleida en tenim un, d’aquests. A Salt em temo que no. Durant els últims dies, aquesta història ha pres més rellevància arrel de l’anunci frustrat del pastor Terry Jones de cremar dos centenars d’exemplars de l’Alcorà. A mi em semblava una idea boníssima, no pel fet de cremar un llibre sagrat per a una part de la població, sinó per demostrar la intolerància d’una gran part dels musulmans i la gran por que l’Islam causa a Occident. Fins i tot el president Barack Obama va intervenir per evitar-ho, amb el lamentable argument que la foguera encendria els ànims dels musulmans. Em sap greu que el pastor, amb qui val a dir que no compartiria una tassa de cafè perquè em sembla un integrista radical, no hagi cremat els llibres. I em sap greu perquè ha decidit no fer-ho per evitar les represàlies i les protestes dels musulmans, no pas perquè hagi arribat a la conclusió que era una bajanada total, que ho era. Guanya la por. Perd la llibertat. 

 Jaume Clotet
  El singular digital

Un imam de Lleida estén el salafisme i anima els musulmans a aprofitar-se dels independentistes

Un imam de Lleida estén el salafisme i anima els musulmans a aprofitar-se dels independentistes El religiós afirma que, quan els musulmans puguin votar i guanyar alcaldies, "començarà a implantar-se l'Islam" Divendres, 16 de juliol del 2010 - 13:41h. EUROPA PRESS (LLEIDA)

 L'imam de la mesquita del Nord de Lleida, Abdelwahab Houzi, està convocant reunions per expandir el salafisme wahabi --fonamentalistes musulmans-- a Lleida a través d'una federació de mesquites que vol presidir, segons ha assegurat la dona d'un dels assistents a aquestes reunions. En l'última, celebrada diumenge passat, Abdelwahab Houzi va animar els musulmans a aprofitar-se dels independentistes, segons ha explicat la dona d'un dels assistents. Abdelwahab Houzi dirigeix la mesquita del carrer del Nord, la Ibn Hazn, la més gran de Lleida, ciutat en què funciona una altra mesquita, la d'Omar del carrer Clavell L'esposa del marroquí assistent a les reunions ha explicat que diumenge passat l'imam va dir: "Ens hem d'aprofitar-se dels independentistes, ja que ells es recolzen en nosaltres per aconseguir vots, però el que ells no saben és que, quan ens deixin votar, tots votarem als partits islàmics, ja que nosaltres no pensem en esquerres i dretes. Això ens farà guanyar alcaldies, i a partir d'aquí, amb les grans competències de les autonomies començarà a implantar-se l'Islam". Hijab obligatori "El meu marit hi va ser i diu que la gent tenia por perquè “la policia religiosa” no deixava entrar a tothom. De manera agressiva deixaven gent fora, gent que no els convenia que hi fossin" ha explicat aquesta dona musulmana d'origen marroquí. També ha assegurat que la “policia religiosa” obliga les dones a portar l'hijab sense importar-li la llibertat que elles tenen de fer-ho o no, i reprimeix a qui no segueix aquesta línia. "La policia religiosa adverteix els seus marits i l'imam del comportament d'alguns fidels per poder reprimir-los, o fins i tot expulsar-los o posar-los en evidència davant dels fidels. En les seves paraules, no volen que les ovelles perdin el camí", ha aclarit. Fomenten l'ús del burca "El que indigna el meu marit és que volen fomentar que les dones es posin el burca i facin alguna declaració als mitjans de comunicació dient que se'l posen per voluntat pròpia", ha afegit la dona, que, sempre segons la versió del seu marit, assegura que és mentida i que en la reunió es va parlar d'obligar-les a fer aquest comunicat, ja que va dir clarament: "Elles han de ser submises de l'islam i han de fer el que nosaltres diguem". "La por era patent en la reunió, fins al punt que una persona, prefereixo no dir el seu nom, va treure el telèfon mòbil per gravar les paraules per por, i la policia religiosa va actuar", explica la dona. "L'enfrontament va ser dur i podia haver-ho estat més. El meu marit diu que no van arribar a pegar-li perquè hi havia molta gent al davant de les altres mesquites i que el que busca la mesquita del Nord és guanyar adeptes a la causa del Salaf, ha explicat. FONT: ELPERIODICO

El Burka a Catalunya

El Tripartit va mentir quan va dir que només tenia constància de sis dones amb burca 

 El Tripartit va mentir fa pocs dies quan va assegurar que només tenia detectades sis dones amb burca a tot el país i que, per això, no calia pensar en prohibicions. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha dit avui que, només a Lleida, hi ha una vintena de dones que porten burca. Tant el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, com la directora d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, havien assegurat que hi havia aproximadament sis casos en total a la CAC. D’altra banda, ACN també informa que, només al Camp de Tarragona, hi podria haver una quarentena de dones més amb burca.

 FONT: SomNotícia

Lleida serà la primera ciutat catalana a regular l'ús del burka i el prohibirà només en espais municipals

L'Ajuntament de Lleida prohibirà divendres al ple municipal, a través d'una moció, entrar a qualsevol equipament públic municipal amb burka o qualsevol variant que cobreixi i amagui la cara com ara el niqab. Ho ha confirmat aquest dimecres l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha explicat que els serveis jurídics de la Paeria han elaborat un informe que conclou que als equipaments públics municipals, com ara els casals, centres cívics, esportius, culturals o educatius, l'Ajuntament pot regular els criteris d'admissió. Lleida serà doncs la primera ciutat catalana a regular l'ús d'aquest vestit en alguns espais a través de la modificació de l'ordenança de civisme i convivència. L'informe elaborat pels serveis jurídics de l'Ajuntament de Lleida conclou que els ajuntaments, a la via pública, només poden regular les activitats que s'hi desenvolupen però no la manera de vestir. És per això que no es pot prohibir, per exemple, passejar pels carrers de la ciutat amb burka. Els ajuntaments, en canvi, sí que poden regular els criteris d'admissió als espais municipals com ara casals, centres esportius, culturals, cívics o centres educatius, que a Lleida suposen el 80% dels equipaments.

En aquest sentit l'Ajuntament de Lleida prohibirà accedir i romandre en aquests espais amb qualsevol roba o complement que amagui la cara de la persona i ho farà a través de la modificació de l'ordenança de civisme i convivència així com dels reglaments d'ús dels espais municipals. L'Ajuntament ha xifrat en una vintena les dones que duen burka a la ciutat. Per Ros aquesta mesura és vital per garantir el respecte a un dels valors bàsics de la societat catalana com és la igualtat de gènere i considera que tapar la cara a les dones musulmanes "va en contra d'aquesta igualtat". Divisió d'opinions entre els diversos partits polítics Les reaccions dels grups polítics representats al ple municipal no s'han fet esperar. El primer a reaccionar ha estat Convergència i Unió, que es s'ha adherit a la moció.

D’aquesta retira una primera moció que també preveia la prohibició a la via pública. Cal destacar que la formació que lidera Isidre Gavín va ser la primera a plantejar aquesta mesura. Més tard, el PP també va anunciar que secundarà el text consensuat. També es preveu que hi voti a favor el regidor no adscrit Ismael Zapater, que havia registrat també una moció. Al seu torn, Esquerra Republicana, de la mà de Montse Bergés, va apuntar que "encara no hem pres una decisió, perquè tot i que estem en contra del burca i de l’opressió de les dones, creiem que el que cal és fer una feina prèvia i no aquesta moció". Per la seva banda, el regidor d’ICV, Ramon Camats, ja va dir fa dies que hi era contrari.

  Recurs al Constitucional de la comunitat islàmica

 La comunitat islàmica de Lleida, que representa als musulmans de setze mesquites de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran, ha anunciat que si es tira endavant la prohibició del burca en espais municipals de la ciutat de Lleida presentaran un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC). Així ho ha assegurat el portaveu d'aquesta comunitat, Abdul Karim, que ha qualificat la mesura com a "partidista" i s'ha mostrat convençut que fomentarà el rebuig ciutadà als ciutadans musulmans. Karim ha remarcat que si es prohibeix el burka o el niqab també s'hauria de fer el mateix amb els hàbits que porten les monges de clausura o algunes vestimentes usades per capellans.

 FONT Bon Dia

La comunitat islàmica de Lleida defensa l’ús del burka i diu que les monges “estan segrestades”

El responsable de la comunitat islàmica a Lleida, Abdul Karim, ha denunciat avui que la prohibició del burka que estan plantejant tirar endavant ajuntaments com el de Lleida o el de Barcelona és “inconstitucional”. Karim considera que hi ha un “assetjament continuat i difamatori” contra els musulmans i recorda que les dones musulmanes són lliures de dur el burka o el nicab segons el seu grau de compromís amb Al.là i respectar el seu marit. Karim ha carregat també contra la religió cristiana, de la qual ha dit que és molt més estricta que la musulmana. Les monges no només van “tapades” de la mateixa manera, sinó que estan “segrestades” en esglésies. Karim opina que si es prohibeix el burka, cal prohibir també hàbits i convents.

  FONT: SOM NOTÍCIA

Un embolic de faldilles acorrala l’imam ultraconservador de Lleida

Un embolic de faldilles acorrala l’imam ultraconservador de Lleida

 Un embolic de faldilles ha posat contra les cordes Abdelwahab Houzi, el polèmic imam ultraconservador que oficia a la mesquita del carrer del Nord de Lleida. El líder religiós ha estat acusat de maltractador i polígam per una dona espanyola, Aisha López, amb qui va mantenir una relació al marge del seu actual matrimoni amb la seva dona marroquina, amb qui té cinc fills. López, originària d’Albacete, va presentar una denúncia per maltractaments a la caserna de la Guàrdia Civil d’Altea (Alacant), segons va informar ahir el diari Segre. Durant diversos mesos, va mantenir una relació amb l’imam, que li va fer creure que es casaria amb ella mitjançant un matrimoni religiós a la mesquita que, en realitat, no tenia cap validesa legal. La denúncia de López ha reforçat les acusacions del col·lectiu de marroquins laics Atles Magrib, que asseguraven que en aquesta mesquita se celebren els anomenats matrimonis de plaer, enllaços falsos per encobrir relacions sexuals.

 CONVERSIÓ FA DOS ANYS /

«Jo em vaig convertir a l’islam fa dos anys i després em vaig casar amb un musulmà a Lleida. De fet, em va casar el mateix imam», va explicar a aquest diari Aisha, que abans s’anomenava María de los Llanos. No obstant, aquell primer matrimoni no va anar bé. «Ho vaig explicar a l’imam i ell em va demanar en matrimoni», comenta la dona, que assegura: «Em va dir que s’estava separant. El 26 de setembre del 2009 ell mateix ens va casar a la mesquita. Jo creia que ell ja s’havia divorciat». Des d’aleshores, l’imam, que tenia la verdadera dona a Lleida, va conviure amb López en un pis al carrer Sant Rulf d’aquesta ciutat. En un viatge al Marroc a principis d’any, l’imam, després de parlar amb la seva primera dona, la va obligar a baixar del cotxe i tornar sola a Espanya, relata López. «No em va pegar mai, però en aquest episodi hi va haver un forcejament. El denuncio per poligàmia perquè va ser humiliant descobrir que estava amb una altra».

 TRUCADES DE PERDÓ /

«Jo segueixo enamorada d’ell, que em truca constantment demanant-me perdó», comenta la dona. Aquesta infidelitat ha deixat l’imam en mal lloc davant la seva comunitat, fet que resulta xocant tenint en compte que Houzi, que segueix la doctrina radical salafista, predica des del seu púlpit la moral islàmica més reaccionària. En una ocasió fins i tot es va negar a donar la mà i deixar-se entrevistar per una presentadora de televisió local perquè anava maquillada. Ahir mateix, es va demanar a una periodis- ta que es va acostar a la mesquita que es cobrís el cap amb un mocador, tot i que no hi va arribar a entrar.

Amb la religió hem topat, Mohamed Jordi

El que ha passat a Mollerussa retrata les contradiccions de les autoritats educatives 

M'encanta la notícia aquesta que, a Mollerussa, veient que hi ha noies que van a classe amb el cap cobert amb un vel, un grup d'alumnes va decidir anar a classe amb els caps cobertes amb gorres, amb mocadors i fins i tot amb cascos de motorista . M'encanta perquè-encara que, com diuen el director i la directora d'estudis de l'institut de secundària on això va passar, ha estat un fet concret i tot està ja solucionat-és un exemple perfecte de l'absurd d'una forma d'actuar on, una vegada més, la religió (la musulmana en aquest cas) passa per sobre del seny. Per això el que ha passat en aquest institut és interessant: perquè retrata les contradiccions, la memez i la falta d'idees clares amb les que les autoritats educatives Mangone aquests assumptes. Anem a veure. Si, segons explicava ahir a aquest diari Esther Pintó, directora d'estudis de l'institut, "les normes, vigents a tots els centres escolars de Catalunya, són molt clares: no es pot portar cap objecte al cap", ja que no es pot dur cap objecte al cap i punt. En principi, a mi tant em fa que es pugui portar o no, però si es decideix una cosa, es decideix aquesta cosa i ja està. I, per pura lògica, si els professors criden l'atenció als nois que van amb gorra-perquè en cobrir-se el cap incompleixen la normativa, pel mateix motiu haurien de cridar l'atenció a les noies que es la cobreixen amb un vel. Ens hem passat segles lluitant contra la despòtica ingerència de la religió cristiana en les nostres vides en general i als centres educatius en particular per que ara, de cop i volta, torneu la religió (sigui la que sigui) a ensenyorir de les aules, disposada a gaudir de prebendes. Si els nois no poden anar amb gorres i cascos, ja que les noies no poden anar amb vel. Des de quan en un país suposadament laic les coses es decideixen en funció de si molesten o no a una determinada sensibilitat religiosa? Com van els estudiants a prendre's seriosament l'educació si ja d'entrada veuen que les directrius educatives entren en contradiccions tan flagrants? No pots anar a classe amb el cap cobert però, si és un vel islàmic, llavors sí que pots anar amb el cap cobert. Quina coherència. La mateixa Esther Pintó ho explicava: "En aquest cas (el del vel islàmic) els centres no tenim autoritat per prohibir-ne ús". Si telefono al Departament d'Educació i els explico que la meva religió-l 'Església Transversal de Els poderosos del sempitern Dia-m'obliga a anar pel món amb el cap cobert sempre amb un capirot de pallasso, em deixaran anar a classe amb un cucurulla de pallasso? Amb quins arguments realment sòlids em van a negar aquest dret si a les noies els permeten els vels?

 Quim Monzó

Traduit amb google traductor 

Font: La Vanguardia 

  Publico l'origen del debat: 

Polèmica en un institut de Mollerussa perquè dues noies porten el vel islàmic

 1. • L'IES Terres de Ponent va parar una protesta d'un grup d'alumnes que volien anar al centre amb casc de moto La polèmica sobre l'ús del vel islàmic ha arribat a un institut de Lleida, l'IES Terres de Ponent de Mollerussa, on un grup d'alumnes han protestat perquè es permeti portar-lo a les alumnes musulmanes, quan les normes del centre no permeten cobrir-se el cap. Segons ha informat avui el director del centre, Joan Ferran, la polèmica va començar fa més o menys un mes, quan un grup d'alumnes de quart de Batxillerat va proposar anar al centre amb casc de moto com a protesta pel fet de no poder portar gorra a classe, quan a dues alumnes de religió musulmana se'ls permet anar a les aules amb el cap cobert amb un mocador. La direcció del centre es va assabentar de les intencions d'aquest grup a través d'altres alumnes, i va mantenir una reunió amb els seus integrants, a qui va convèncer de no portar a terme aquesta acció.

  Respecte a la simbologia religiosa 

"Vam parlar amb ells i els vam explicar que, si bé la nostra normativa interna no permet cobrir-se el cap, la Generalitat va establir que els centres hem de respectar la simbologia religiosa, de manera que el nostre règim està vigent pel que fa a portar gorra a classe, però no respecte al vel islàmic. Ells ho van entendre i van desistir de la seva protesta", ha dit Ferran. El director ha explicat que al centre, a més de les dues noies que actualment hi van amb vel, n'hi ha quatre més de religió musulmana que van a les aules sense mocador. "A l'assabentar-se de les intencions d'aquest grup alguna d'elles va pensar a posar-se el vel d'ara endavant, però com que al final el grup de nois va desistir de la seva protesta, han seguit venint a classe sense mocador i se'l continuen posant al sortir de l'institut", ha assenyalat el director.

  Caràcter identitari 

Ferran ha considerat que més que una qüestió religiosa, els motius dels alumnes que volien realitzar aquesta protesta eren de caràcter "identitari", de reivindicació de la imatge personal dels estudiants. "Al centre no hi ha hagut mai problemes de convivència a nivell religiós o cultural. És la primera vegada que hi ha un incident d'aquest tipus, que actualment ja està totalment oblidat, i la situació es troba completament normalitzada", ha assegurat Ferran. Es pot recordar que l'octubre del 2007 la Generalitat de Catalunya va obligar una escola de Girona a acceptar una nena de set anys que havia deixat d'anar a les classes perquè el reglament intern del centre prohibia que portés el mocador al cap.

 Font: El Periódico

L'Extrema Esquerra contra Catalunya.

Destrossen a Lleida un monument dedicat a monjos assassinats durant la Guerra Civil

• La 'Milícia Antifeixista de Catalunya' s'atribuïx l'atac al monòlit
• Van Realitzar pintades amb el símbol del comunisme

LLEIDA.-

Un gran monument dedicat a 12 carmelites assassinats durant la Guerra Civil situat a Cervera (Lleida) va sofrir un atac la matinada del diumenge, segons ha informat la Conselleria d'Interior.
El conjunt monumental, que ocupa uns 150 metres i està situat en el Clot dels Àubens, simbolitza un Viacrucis en el qual estan plantades 14 creus i una placa. Els agressors "van arrencar les creus i van fer miques la placa", deixant com signa una bandera 'estelada' i el símbol del partit comunista.

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha condemnat l'atac al monument dedicat a les víctimes de la Guerra Civil a Cervera i ha anunciat que el Govern es posarà a la disposició dels carmelites per a reparar el monument.

El monument explica on van ser assassinats 12 carmelites a Tàrrega en la retaguardia republicana. A principis de setembre, el conseller Saura va inaugurar una ruta de la Guerra Civil en vuit localitats de la comarca, el primer punt dels quals està situat en el Clot dels Àubens i s'afegia en aquest conjunt monumental, que forma part de la xarxa d'espais de memòria de la Generalitat.
Segons ha informat el diari Segre, un grup desconegut fins al moment i que es denomina Milícia Antifeixista de Catalunya ('Milícia Antifascistas de Catalunya') s'ha atribuït l'acció.

Font.