Les associacions d'immigrants de Suïssa

Després de la polèmica notícia que les associacions d'immigrants de Suïssa han demanat treure la creu blanca de la bandera d'aquest país ens topem amb l'article de Quim Monzó.

In per tuts, tuts per in'

Quim Monzó
  
A Suïssa, l'associació d'immigrants Second @ s Plus-molts d'ells fills d'immigrants de religió musulmana-ha demanat que la creu desaparegui de la bandera del país. Diuen que no representa la "multiculturalitat" de la Suïssa actual, on no només viuen cristians sinó també creients d'altres religions i no creients a seques. Per aquest motiu-diuen-, per no ofendre a ningú i per marcar clarament la separació entre política i religió, la creu hauria de desaparèixer. La notícia la publica el diari Aargau Zeitung, d'Argovia.
La bandera suïssa va ser adoptada oficialment en 1848, però és bastant més antiga. Al segle XIV els cantons que van iniciar la confederació necessitaven un signe comú que permetés als diferents exèrcits del país naixent saber que estaven en el mateix bàndol i no eren enemics. Van escollir l'escut i la bandera del cantó de Schwyz, precisament el que després va donar nom a tot el país. La bandera i l'escut de Schwyz són preciosos: completament vermells, amb una prima creu blanca en un els angulos superiors: a l'angle superior dret en el cas de l'escut i en l'angle superior esquerre en el cas de la bandera. A partir d'aquestes armes cantonals va néixer l'estendard de la nació. Van mantenir els colors però van fer més gruixuda i més gran la creu, i la van centrar en un quadrat. La longitud de cada braç és igual a la seva amplada més una sisena part. És una de les dues banderes quadrades del món. L'altra és la del Vaticà. La resta són rectangulars, excepte la del Nepal (dos triangles, un sobre l'altre, per explicar-ho d'alguna manera) i la d'Ohio (gairebé tan delirant com la de la ciutat de Tampa).
Suposo que no els sorprendrà que els confessi que els meus simpaties cap a les religions són nul, però demanar que la creu desaparegui de la bandera suïssa em sembla una de les grans estupideses multiculturals que he sentit aquesta temporada. El Futbol Club Barcelona s'ha trobat sovint amb aquest problema. De vegades veu, en països islàmics, com li titllen la creu de Sant Jordi de l'escut, perquè no es vegi, o la converteixen en un pal vermell sobre fons blanc. ¿Què faran ara, les associacions d'immigrants d'altres països? ¿Demanar que treguin les creus de les banderes de Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Islàndia, Geòrgia, Tonga ...? A canvi de que eliminin la mitja lluna de les d'Algèria, Pakistan, Azerbaidjan, Líbia, Mauritània, Singapur, Tunísia, Turquia ...?
Quanta tonteria. Que cada bandera conservi els símbols que la conformen, que per això cadascuna és com és i es diferencia de les altres, i que les associacions d'immigrants deixin de delirar. Algú es fiaria d'un ganivet de l'exèrcit suís si, en l'escut vermell, en comptes de la creu blanca hagués una mitja lluna? No ha de ser fàcil tallar l'entrecot amb simitarra, encara que sigui petita. 

La Vanguardia

Vet aquí la Spanish Revolution

Quim Monzó: No seré jo qui defensi els polítics amb poltrona, que en general em fan venir ganes de perbocar

Fa dos dies, un diari madrileny publicava un reportatge amb el titular Cap a on va la #spanishrevolution? Vaig contemplar el hashtag i de seguida vaig tenir clara la resposta: la Spanish Revolution no va gaire enlloc. Per començar, perquè, més que no pas una revolució, de moment és una acampada. Fer acampades està molt bé, però una revolució és tota una altra cosa. Expliquen els diaris que, diumenge, 150.000 persones es van manifestar a Espanya. Si, tal com diu el cens, hi ha 47.021.031 ciutadans, la xifra de manifestants (150.000) suposa només el 0,037 per cent de la població. Dubto que amb un 0,037 per cent es faci mai cap revolució.

Més que en un canvi dràstic de les institucions polítiques i socials i de les estructures econòmiques, aquesta presumpta revolució espanyola que n'enarbora el nom en anglès - Spanish Revolution - fa pensar més aviat en els enrotllats que van al restaurant a menjar noodles perquè, dient-ne noodles , dels fideus, es pensen que són supercosmopolites. Necessitats d'una causa per la qual lluitar, els campistes es veuen com a revolucionaris, sense adonar-se que el mateix nom en anglès denota submissió a tot un sistema de valors; no sols lingüístics. No seré jo qui defensi els polítics amb poltrona, que en general em fan venir ganes de perbocar. Que els campistes diguin que lluiten contra el bipartidisme queda ben bufó, però per a això hi ha les urnes: per votar altres partits que no siguin els dos que remenen les cireres. La torrada mental que els campistes exhibeixen és tan grossa que és difícil saber què volen. Que, diumenge que ve, la gent no vagi a votar? Executar González Sinde? Enterrar el capitalisme? Molt bé, però per posar-hi què? I, quan parlen d'acabar amb la partitocràcia, què demanen exactament? Que no hi hagi partits? Malament, perquè quan no hi ha partits és que hi ha un partit únic.

Això de "Fa falta més pa per a tant de xoriço" entra perfectament en els 140 caràcters que demana un tuit, però quin pa proposen? ¿Massacrem les urnes i d'ara endavant una camarilla autodesignada triarà qui ens ha de representar? Fins i tot he llegit que algú parla d'establir "un govern de transició que nacionalitzi la banca, acabi amb la dictadura dels rics i tregui Espanya de la UE". Un govern de transició? Treure Espanya de la UE? Nacionalitzar la banca? Dictadura dels rics? Com passa amb els que alegrement usen la paraula nazi per insultar els rivals, els delata que facin servir dictadura amb tanta lleugeresa. Han vist moltes pel.lícules, i moltes retransmissions de les manis que hi ha hagut a Tunísia i al Caire. Abans-d'ahir, a Twitter, amb gran ironia i un punt de maldat, ElGatoMiraRaro escrivia: "Poden cosir-nos a cops de porra, però no ens prendran mai... l'interneeeEEEER!". Poc després deia 200bares: "Mamà, em dónes diners per a l'acampada?".

Artícle publicat a La Vanguardia

I algunes fotos...


El monument de Macià ara és a Durrti... al més pur estil lerrouxista, FORA TRAÏDORS!

Manifestació o "botellón"?

Es manifesten per una democràcia real, el Tahrir o Palestina la tenen? Que ha passat amb la Plaça Catalunya? Anticatalans...

Aquesta alocució va ser transmesa per la cadena de Hamas, AL-Aqsa TV. En ella Yunis al-Astal líder del govern de Palestina i membre de Hammas va dir que Roma es convertirà en "un lloc avançat per a les conquestes de l'Islam, que s'estendrà a Europa per complet, i després arribarà a les Amèrica, i fins i tot a Europa de l'Est".

En opinió de Yunis al-Astal líder palestí i de Hammas, Roma "ha plantat els germans de simios i porcs en Palestina per a prevenir el despertar de l'Islam". "Crec que els nostres fills, els nostres néts, heretaran la nostra jihad (guerra santa musulmana) i els nostres sacrificis i, per Al·là, els comandants de la nostra conquesta estaran entre ells", va afegir.

"Avui, vam sembrar aquestes llavors en les seves ànimes, i per mitjà de les mecas i els llibres de l'Alcorà, i la història dels nostres profetes, els seus companys i els grans capdavanters, els preparem per a la missió de salvar a la humanitat del foc de l'infern a la vora del qual es troben", va continuar.

Això és responsabilitat...

Apolítics? segur? de veritat? ... Doncs fa olor a... PSOE!


Cansat de buscar feina i estudiar?

Per què serà que no troba feina?

Amb la religió hem topat, Mohamed Jordi

El que ha passat a Mollerussa retrata les contradiccions de les autoritats educatives 

M'encanta la notícia aquesta que, a Mollerussa, veient que hi ha noies que van a classe amb el cap cobert amb un vel, un grup d'alumnes va decidir anar a classe amb els caps cobertes amb gorres, amb mocadors i fins i tot amb cascos de motorista . M'encanta perquè-encara que, com diuen el director i la directora d'estudis de l'institut de secundària on això va passar, ha estat un fet concret i tot està ja solucionat-és un exemple perfecte de l'absurd d'una forma d'actuar on, una vegada més, la religió (la musulmana en aquest cas) passa per sobre del seny. Per això el que ha passat en aquest institut és interessant: perquè retrata les contradiccions, la memez i la falta d'idees clares amb les que les autoritats educatives Mangone aquests assumptes. Anem a veure. Si, segons explicava ahir a aquest diari Esther Pintó, directora d'estudis de l'institut, "les normes, vigents a tots els centres escolars de Catalunya, són molt clares: no es pot portar cap objecte al cap", ja que no es pot dur cap objecte al cap i punt. En principi, a mi tant em fa que es pugui portar o no, però si es decideix una cosa, es decideix aquesta cosa i ja està. I, per pura lògica, si els professors criden l'atenció als nois que van amb gorra-perquè en cobrir-se el cap incompleixen la normativa, pel mateix motiu haurien de cridar l'atenció a les noies que es la cobreixen amb un vel. Ens hem passat segles lluitant contra la despòtica ingerència de la religió cristiana en les nostres vides en general i als centres educatius en particular per que ara, de cop i volta, torneu la religió (sigui la que sigui) a ensenyorir de les aules, disposada a gaudir de prebendes. Si els nois no poden anar amb gorres i cascos, ja que les noies no poden anar amb vel. Des de quan en un país suposadament laic les coses es decideixen en funció de si molesten o no a una determinada sensibilitat religiosa? Com van els estudiants a prendre's seriosament l'educació si ja d'entrada veuen que les directrius educatives entren en contradiccions tan flagrants? No pots anar a classe amb el cap cobert però, si és un vel islàmic, llavors sí que pots anar amb el cap cobert. Quina coherència. La mateixa Esther Pintó ho explicava: "En aquest cas (el del vel islàmic) els centres no tenim autoritat per prohibir-ne ús". Si telefono al Departament d'Educació i els explico que la meva religió-l 'Església Transversal de Els poderosos del sempitern Dia-m'obliga a anar pel món amb el cap cobert sempre amb un capirot de pallasso, em deixaran anar a classe amb un cucurulla de pallasso? Amb quins arguments realment sòlids em van a negar aquest dret si a les noies els permeten els vels?

 Quim Monzó

Traduit amb google traductor 

Font: La Vanguardia 

  Publico l'origen del debat: 

Polèmica en un institut de Mollerussa perquè dues noies porten el vel islàmic

 1. • L'IES Terres de Ponent va parar una protesta d'un grup d'alumnes que volien anar al centre amb casc de moto La polèmica sobre l'ús del vel islàmic ha arribat a un institut de Lleida, l'IES Terres de Ponent de Mollerussa, on un grup d'alumnes han protestat perquè es permeti portar-lo a les alumnes musulmanes, quan les normes del centre no permeten cobrir-se el cap. Segons ha informat avui el director del centre, Joan Ferran, la polèmica va començar fa més o menys un mes, quan un grup d'alumnes de quart de Batxillerat va proposar anar al centre amb casc de moto com a protesta pel fet de no poder portar gorra a classe, quan a dues alumnes de religió musulmana se'ls permet anar a les aules amb el cap cobert amb un mocador. La direcció del centre es va assabentar de les intencions d'aquest grup a través d'altres alumnes, i va mantenir una reunió amb els seus integrants, a qui va convèncer de no portar a terme aquesta acció.

  Respecte a la simbologia religiosa 

"Vam parlar amb ells i els vam explicar que, si bé la nostra normativa interna no permet cobrir-se el cap, la Generalitat va establir que els centres hem de respectar la simbologia religiosa, de manera que el nostre règim està vigent pel que fa a portar gorra a classe, però no respecte al vel islàmic. Ells ho van entendre i van desistir de la seva protesta", ha dit Ferran. El director ha explicat que al centre, a més de les dues noies que actualment hi van amb vel, n'hi ha quatre més de religió musulmana que van a les aules sense mocador. "A l'assabentar-se de les intencions d'aquest grup alguna d'elles va pensar a posar-se el vel d'ara endavant, però com que al final el grup de nois va desistir de la seva protesta, han seguit venint a classe sense mocador i se'l continuen posant al sortir de l'institut", ha assenyalat el director.

  Caràcter identitari 

Ferran ha considerat que més que una qüestió religiosa, els motius dels alumnes que volien realitzar aquesta protesta eren de caràcter "identitari", de reivindicació de la imatge personal dels estudiants. "Al centre no hi ha hagut mai problemes de convivència a nivell religiós o cultural. És la primera vegada que hi ha un incident d'aquest tipus, que actualment ja està totalment oblidat, i la situació es troba completament normalitzada", ha assegurat Ferran. Es pot recordar que l'octubre del 2007 la Generalitat de Catalunya va obligar una escola de Girona a acceptar una nena de set anys que havia deixat d'anar a les classes perquè el reglament intern del centre prohibia que portés el mocador al cap.

 Font: El Periódico