Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suïssa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suïssa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de novembre del 2012

Ecologistes suïssos forcen un referèndum sobre immigració


Els ecologistes suïssos van presentar el divendres al Govern 120.000 signatures per forçar un referèndum sobre la limitació de la immigració, canalitzat el malestar pels nivells de població al seu país.

   El sistema suís de democràcia directa implica que calen 100.000 signatures per presentar una sol · licitud de vot nacional. Els referèndums se celebren fins a quatre vegades a l'any després que el Govern estableixi les dates de votació.

   ECOPOP, una organització que fa campanya en temes mediambientals i de població, va lliurar divendres les caixes que contenen les signatures de suport a la seva iniciativa "Aturar la superpoblació per salvaguardar els recursos naturals".

   La iniciativa demana un creixement límit anual del 0,2 per cent de la població suïssa a través de la immigració. També demana que el Govern inverteixi almenys un 10 per cent del seu pressupost internacional d'ajuda a l'exterior en mesures per donar suport a la planificació familiar a l'estranger.

   "La pressió sobre la terra, la natura i el camp és considerable, i la qualitat de vista s'està deteriorant de forma contínua a causa d'una manca d'espai per viure", va dir Philippe Roch, exdirector del Departament de Medi Ambient i membre de ECOPOP.

   El projecte reflecteix la creixent preocupació per l'amuntegament a Suïssa, on la població va assolir els vuit milions de persones, un augment de més del 140 per cent des de 1990. Els votants van recolzar al març una proposta per limitar de manera severa la construcció de segones habitatges, després que els seus impulsors afirmessin que l'excés de promoció immobiliària amenaça amb destruir la bellesa natural del país.

   El partit de dretes Partit del Poble Suís (SVP), que porta temps culpant a l'efecte de l'arribada d'estrangers dels creixents preus del lloguer i l'amuntegament en els transports, va presentar una iniciativa aquest any per "aturar la immigració massiva" reimponiendo quotes sobre els immigrants de la Unió Europea.

   El Govern suís ha instat els votants a no donar suport a la iniciativa, dient que sumiria a Suïssa en un conflicte amb les seves obligacions pels tractats amb la Unió Europea.

   El nombre d'estrangers que viuen a Suïssa va pujar un 3 per cent l'any acabat l'agost a 1,8 milions. El grup de pressió empresarial Economiesuisse va dir que la iniciativa de ECOPOP comprometria la relació entre Suïssa i la UE i imposaria "normes insensates" sobre l'ajuda suïssa al desenvolupament.

dimecres, 28 de setembre del 2011

Les associacions d'immigrants de Suïssa

Després de la polèmica notícia que les associacions d'immigrants de Suïssa han demanat treure la creu blanca de la bandera d'aquest país ens topem amb l'article de Quim Monzó.
In per tuts, tuts per in'
Quim Monzó
  
A Suïssa, l'associació d'immigrants Second @ s Plus-molts d'ells fills d'immigrants de religió musulmana-ha demanat que la creu desaparegui de la bandera del país. Diuen que no representa la "multiculturalitat" de la Suïssa actual, on no només viuen cristians sinó també creients d'altres religions i no creients a seques. Per aquest motiu-diuen-, per no ofendre a ningú i per marcar clarament la separació entre política i religió, la creu hauria de desaparèixer. La notícia la publica el diari Aargau Zeitung, d'Argovia.
La bandera suïssa va ser adoptada oficialment en 1848, però és bastant més antiga. Al segle XIV els cantons que van iniciar la confederació necessitaven un signe comú que permetés als diferents exèrcits del país naixent saber que estaven en el mateix bàndol i no eren enemics. Van escollir l'escut i la bandera del cantó de Schwyz, precisament el que després va donar nom a tot el país. La bandera i l'escut de Schwyz són preciosos: completament vermells, amb una prima creu blanca en un els angulos superiors: a l'angle superior dret en el cas de l'escut i en l'angle superior esquerre en el cas de la bandera. A partir d'aquestes armes cantonals va néixer l'estendard de la nació. Van mantenir els colors però van fer més gruixuda i més gran la creu, i la van centrar en un quadrat. La longitud de cada braç és igual a la seva amplada més una sisena part. És una de les dues banderes quadrades del món. L'altra és la del Vaticà. La resta són rectangulars, excepte la del Nepal (dos triangles, un sobre l'altre, per explicar-ho d'alguna manera) i la d'Ohio (gairebé tan delirant com la de la ciutat de Tampa).
Suposo que no els sorprendrà que els confessi que els meus simpaties cap a les religions són nul, però demanar que la creu desaparegui de la bandera suïssa em sembla una de les grans estupideses multiculturals que he sentit aquesta temporada. El Futbol Club Barcelona s'ha trobat sovint amb aquest problema. De vegades veu, en països islàmics, com li titllen la creu de Sant Jordi de l'escut, perquè no es vegi, o la converteixen en un pal vermell sobre fons blanc. ¿Què faran ara, les associacions d'immigrants d'altres països? ¿Demanar que treguin les creus de les banderes de Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Islàndia, Geòrgia, Tonga ...? A canvi de que eliminin la mitja lluna de les d'Algèria, Pakistan, Azerbaidjan, Líbia, Mauritània, Singapur, Tunísia, Turquia ...?
Quanta tonteria. Que cada bandera conservi els símbols que la conformen, que per això cadascuna és com és i es diferencia de les altres, i que les associacions d'immigrants deixin de delirar. Algú es fiaria d'un ganivet de l'exèrcit suís si, en l'escut vermell, en comptes de la creu blanca hagués una mitja lluna? No ha de ser fàcil tallar l'entrecot amb simitarra, encara que sigui petita. 


La Vanguardia

diumenge, 28 de novembre del 2010

Suïssa vota per decidir si expulsa els estrangers condemnats












Decideixen en referèndum si expulsar els estrangers condemnats per determinats delictes La proposta arriba després de la prohibició de construir minarets just fa un any 

 L'electorat suïs encara avui una jornada electoral múltiple: un referèndum sobre un possible l'augment de la pressió fiscal a les rendes altes, però, sobretot, escullen entre dues propostes l'expulsió d'estrangers condemnats per determinats delictes. Si sortís que sí, el país podria trobar-se en una situació delicada respecte el dret internacional. LAIA GORDI Barcelona Exactament fa un any, Suïssa van aprovar la prohibició de la construcció de nous minarets en el seu territori. Les dues iniciatives són de la Unió democràtica de centre (UDC, dreta conservadora). 

El text especifica que els estrangers que hagin comès una serie de delictes, se'l revocaria el permís de residència, homicidi, robatori, trafic de blanques, violació, entre d'altres delictes violents. La mateixa sort tocaria al estrangers que utilitzin indegudament les prestacions socials. La prohibició d'entrar al país aniria de 5 a 15 anys, pels reincidents seria de 20 anys. Un cop jutjats i condemnats, l'expulsió seria automàtica. Aquest últim detall és el que podria contradir-se amb el dret internacional. Sobretot respecte la relació amb la Unió Europea, ja que això podria violar l'acord bilateral de lliure circulació de persones. Els opositors a la iniciativa defensen que l'acceptació provocaria reaccions de Brussel·les. La normativa de la UE diu que es podria expulsar un condemnat en cas que la persona representi “un perill immediat, present i significatiu” que s'hauria de valorar en cada cas. 

 L'UDC s'ha quedat sola a defensar la iniciativa. La resta de partits nacionals han discutit el text, però el contraprojecte tampoc està defensat per tot l'arc parlamentari, ni els verds ni el Partit Socialista el recolzen. També la societat civil s'ha oposat a la iniciativa que expliquen va en contra del principi dintegració que figura a la constitució suïssa.  

ARA.CAT, (EL NOU DIARI DE CATALUNYA, GRÀCIES ALS QUE DIA A DIA FAN PASSOS PER ARRIBAR MÉS LLUNY)

dissabte, 26 de desembre del 2009

Sobre esglésies i mesquites


Els suïssos, fa poques setmanes, han votat per clara majoria contra l’erecció de minarets en les mesquites noves que es puguen construir al país. No han votat contra les mesquites, han votat contra els minarets. Com si es pogueren construir esglésies, però no campanars. No crec que fóra qüestió de mantenir la integritat dels paisatges alpins, sinó més aviat una mostra de recels arrelats i de pors molt profundes. Jo, no cal dir – ho, hauria votat contra la prohibició. Dit això, em semblen també plenes de recels, i sospitoses, la major part de reaccions i comentaris que sobre aquesta matèria he llegit i escoltat. No perquè jo vulga justificar el vot dels suïssos (se’ls ha degut espatllar algun mecanisme de rellotgeria, com a mínim), els quals d’altra banda, amb la proporció d’immigats més alta d’Europa des de fa dècades, no han tingut conflictes virulents, com Anglaterra o França, per exemple. Sinó perquè constate una vegada més el masoquisme mental i moral predominant als països dits occidentals o cristians. Segons el qual masoquisme (plaer en la fustigació del propi cos), els nostres pecats i defectes són sempre imperdonables i grossos, i els defectes dels “altres” (els no occidentals, o no cristians), fins i tot quan són més grossos encara, són sempre ignorats i excusats. Vull dir que jo participe en el rebuig a la prohibició dels minarets a Suïssa, però també en el rebuig a prohibicions molt pitjors (contra els cristians i els seus símbols, pràctiques, predicació, etc., fins a la persecució cruenta i directa), habituals en molts països islàmics. I si el cap del govern de Turquia (tan europeu?) demanava que, en represàlia, els musulmans retiraren els fons dels bancs suïssos, vejam si algun president cristià no hauria de demanar que no comprem petroli d’Aràbia, on és impensable poder construir una església, ni sense campanar.
PODRÍEM RECORDAR FETS MOLT RECENTS, que explicaven alguns grans diaris europeus i nord – americans a finals de juliol i primers d’agost. Era una festa de casament entre cristians, en un poble del Panjab, al Pakistan: al final de la cerimònia, tal com és costum, els convidats llançaren arròs als novençans, monedes per augurar prosperitat, i paperets amb frases de salutació o amb versos de psalms. Però alguns veïns van fer córrer la veu que no eren psalms, sinó versets de l’Alcorà, arrancats del llibre sagrat, una ofensa intolerable. Arribaren els insults, les pedres i la violència, les primeres cases cremades. I l’endemà, arribaren els autobusos amb gent armada, i la massa plena de còlera santa. Els cristians són de la mateixa religió que els americans, cridaven, cal destruir – los, i començaren els incendis, les metralladores i les bombes. Moltes desenes de persones van morir a trets o entre les flames, i hauria estat molt pitjor si gran part de la població cristiana no haguera fugit prèviament. La policia, evidentment, mirava i no intervenia. El problema no són ja els atacs esporàdics, les bombes a les esglésies, cosa a la qual ja fa deu anys que els escassos cristians del país estan acostumats. El problema és la participació creixent de masses exaltades que demanen foc i mort als infidels.
PERQUÈ LA PREDICACIÓ DE L’ODI CONTINUA, d’Indonèsia a Nigèria, i la premsa internacional ho explica amb circumspecció, i la premsa espanyola no en diu res, o només una ratlles efímeres en un racó amagat. I mentrestant al Pakistan mateix (com en altres països islàmics, amb disposicions legals equivalents), continua vigent la “llei 295”, que en nom de la xaria, la llei islàmica, preveu fins i tot la pena de mort per a qualsevol que ofenga l’Alcorà i la figura de Mahoma. És prou la paraula d’un ciutadà musulmà per enviar un cristià a la presó per suposada ofensa religiosa. És prou un rumor inventat, perquè una massa de gent creme esglésies, o cases cristianes, amb els habitants dins. I ací, com és habitual, ningú no s’escandalitza, ningú protesta, ningú diu res, ningú eixirà al carrer.
ELS CRISTIANS HAN ESTAT UNA FORÇA i una presència important i vital a tot l’Orient Mitjà des dels segles dels segles. Des d’abans de l’expansió de l’islam per aquelles terres, evidentment, però també després, amb minories extenses que van conservar la pròpia religió, a Egipte, a Síria, a Turquia, a l’Iran i més lluny, i en la major part del món que solem definir com a islàmic. En el conjunt de la regió, fa un segle la població cristiana era el 20% del total: ara és només el 5%, i baixant. Baixant potser, en alguns llocs, fins a l’extinció: allò que no havia passat en prop de quinze segles, pot passar en el primer terç del segle XXI. Cristians caldeus, catòlics, descendents dels assiris, cristians des de fa prop de 2000 anys, ara veuen els seus bisbes segrestats i assassinats, els fidels atacats, les esglésies cremades: ara, per primera vegada en tants segles, molts es veuen forçats a fugir, a deixar el país. Justament ara, en aquests temps tan suposadament civils, moderns i tolerants.
PALESTINA, I SOBRETOT GAZA, on Hamas defineix la identitat en termes rigorosos de religió, n’és un exemple contundent. A Betlem, del 80% de cristians que eren fa pocs anys ara en queden a penes una tercera part. I a Egipte, on el 10% són cristians coptes, la convivència recula, el “nou islam” radical progressa (paguen els dòlars d’Aràbia…), i els atacs als infidels són també una realitat creixent. Comprenc que això són fets incòmodes (amb una llista més completa, serien més incòmodes encara), que parlar d’aquestes coses pot ser fins i tot lleig i sospitós, i que cal repetir sempre que la religió és una cosa i la violència sectària és una altra, etcètera. Allò que no comprenc és que siguen fets que no produeixen escàndol i protesta, ni entre el gruix dels ciutadans, dirigents, clergues, intel·lectuals o periodistes dels països islàmics, ni entre el gruix dels ciutadans, dirigents, clergues, periodistes o intel·lectuals dels països que en solem dir cristians. Algun expert, del ram angelical, m’ho hauria d’explicar.
JO, AGNÒSTIC EN MATÈRIA DE RELIGIONS, diria evangèlicament als amics musulmans que és just mirar la palla en l’ull de l’altre (sense ficar – li el dit a l’ull), però més just encara mirar, al mateix temps, el cabiró de fusta en l’ull propi. I em sembla molt bé que a València, per exemple, hagen construït una gran mesquita amb minaret, però també voldria (ells no?) que es pogueren construir en pau esglésies en qualsevol país islàmic. Fins i tot sense campanar.

Joan F. Mira a l'Avui.cat 
Un soldat musulmà



dimecres, 2 de desembre del 2009

Suïssa diu NO ALS MINARETS

Agència EFE

 La polèmica iniciativa de prohibir els minarets de les mesquites a Suïssa, votada avui en un referèndum popular, pot ser acceptada a nivell federal, segons les primeres estimacions citades per la Radio Suisse Romande. Segons aquestes dades, un 59 per cent dels votants suïssos han votat sí a aquesta iniciativa de la dreta conservadora, que veu en els minarets un símbol de la creixent presència de l'islam al país alpí. La majoria també estaria assegurada a la major part dels cantons suïssos, fet que constitueix la segona condició per poder incloure la Constitució helvètica una clàusula que prohibeixi erigir minarets. Si es confirmen aquests resultats, anirien en contradicció amb les últimes enquestes efectuades abans del referèndum, que donaven una majoria del 53 per cent al no, davant un 37 per cent a favor. Els resultats definitius de quatre cantons --Argovie, Appenzell Rhodes-extérieures, Shaffhouse i Gladis-- mostren un clar suport a la iniciativa antiminarets. No obstant, els resultats del cantó de Ginebra han donat un no a la proposta, amb un 59,3 dels votants en contra de la prohibició de construir minarets. A Suïssa hi viuen uns 400.000 musulmans i només hi ha quatre mesquites que comptin amb minarets, des d'on no es crida a l'oració per no violar la normativa sobre sorolls. Els ultraconservadors Partit Democràtic de Centre (UDC) i Partit Democràtic Federal van ser els promotors d'aquesta iniciativa després d'haver aconseguit reunir en menys de 18 mesos --com ho estableix la llei-- més de les 100.000 firmes necessàries per llançar un referèndum nacional. 

 Font - www.elperiodico.cat Informació - http://www.minarets.ch/

Avui Suïssa vota en referèndum si la Constitució ha d’incloure o no la prohibició d’erigir aquestes torres adossades als centres de culte islàmics 

 L’iniciativa de prohibir els minarets de les mesquites a Suïssa com a forma de lluitar contra la islamització del país, votada avui en un referèndum popular, ha guanyat a la majoria dels 23 cantons suïssos, segons les primeres dades. Dels cantons on el resultat és definitiu, només el de Ginebra, Vaud, Neuchatel i Basilea-Ciutat han rebutjat fins ara la proposta presentada per dos partits de la dreta nacionalista. A nivell federal, sense dades reals encara, les projeccions de la Radio Suisse Romanda parlen d’un 58% dels vots a favor d’aquesta iniciativa per incloure en la Constitució suïssa la prohibició d’erigir minarets. La majoria a favor tant dels vots a nivell federal com per cantons és necessària perquè la proposta guanyi el referèndum. 
avui.cat

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters