Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actualitat. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de novembre del 2011

CiU denuncia: ICV mentiders!

El full destaca que el Parlament de Catalunya aprova una resolució que preveu l’inici de les obres pel 2012
CiU destaca que l’obra estava adjudicada però sense partida pressupostària assignada, i que forma part de l’herència de projectes sense finançament deixada pel darrer tripartit
La federació manifesta el seu compromís amb la comunitat educativa de l’escola i es compromet a vetllar pel projecte
Davant el repartiment per part d’ICV d’un cartell on s’afirma que CiU va impedir al Parlament de Catalunya l’aprovació d’una resolució que plantejava l’inici immediat de les obres del CEIP Lola Anglada, la federació ha repartit, entre ahir i avui, més de 1.200 fulls als habitatges de l’etorn del centre educatiu, on es clarifica la posició de CiU al Parlament de Catalunya i s’informa els veïns del compromís per vetllar pel projecte. CiU considera que ICV menteix la comunitat educativa de l’escola, i així ho posa de manifest en el full informatiu que està repartint, que  s’adjunta a continuació:




dijous, 17 de novembre del 2011

Què vol dir políticament correcte?

Vladimir Volkoff és doctor en filosofia, professor d'anglès, militar durant la guerra d'Algèria, funcionari del Ministeri de Defensa i, més tard, professor de llengües i literatures francesa i russa als Estats Units. Va ser el primer escriptor que a França va dedicar seriosament els seus estudis a estudiar la manipulació informativa. Parent de Txaikovski, és un dels escriptors més ben situats a l'hora d'explicar el concepte que coneixem com "políticament correcte", tema del seu últim llibre publicat en Editions du Rocher: "La désinformation parell l'image".
 
Ens hem trobat amb aquest autor que traspua humor i cultura per tots els seus porus i que ens ha prodigat alguns consells per combatre aquest verí que ataca la nostra societat.

Marc Vittelio


Quina és la seva definició del que és "políticament correcte"?

El políticament correcte tal i com el coneixem en l'actualitat representa l'entropia del pensament polític. Com a tal, és d'impossible definició ja que no té un veritable contingut. El seu fonament bàsic és allò del "tot val". Hi trobem restes d'un cristianisme degradat, d'un socialisme reivindicatiu, d'un economicisme marxista, i d'un freudisme en permanent rebel · lió contra la moral del jo. Si comparem l'enfonsament del comunisme amb una explosió atòmica, diríem que el políticament correcte constitueix el núvol radioactiva que segueix a l'hecatombe.

En què consisteix el "políticament correcte"?

El políticament correcte consisteix en l'observació de la societat i la història en termes maniqueus. El políticament correcte representa el bé i el políticament incorrecte representa el mal. El súmmum del bé consisteix a buscar en les opcions i la tolerància en els altres, llevat que les opcions de l'altre siguin políticament incorrectes, el súmmum del mal es troba en les dades que precedirien a l'opció, tant si són de caràcter ètnic, històric, social, moral i fins i tot sexual, i fins i tot en els avatars humans. El políticament correcte no atén a igualtat d'oportunitats alguna al punt de partida, sinó al igualitarisme en els resultats en el punt d'arribada.

Qui el va inventar?

Ningú ha inventat el políticament correcte: neix com a conseqüència de la decadència de l'esperit crític de la identitat col · lectiva, ja sigui aquesta social, nacional, religiosa o ètnica.

Qui el practica?

El políticament correcte és d'ús comú entre els intel · lectuals desarrelats, però com és contagiós, és normal que altres persones estiguin contaminades sense que per això siguin conscients.

Com podem desintoxicar?

La desintoxicació és difícil, en la mesura que vivim en un món en el qual els mitjana (i la paraula mitjana és, en si, un barbarisme políticament correcte) han adquirit una importància desmesurada i són precisament aquests els encarregats del contagi massiu. El primer remei consisteix en prendre consciència que el políticament correcte existeix i que circula sobretot a través del nostre vocabulari. El segon, seria prendre consciència que el "jo" forma part d'un "nosaltres" i que aquest "nosaltres" ha de protegir al "jo" contra el "es diu ..." políticament correcte. El tercer remei consisteix a posar en pràctica la consciència de renúncia a tota terminologia políticament correcta ia les ideologies sobre les quals es recolza. Per exemple, cal dir "avortament" en lloc de "interrupció de l'embaràs", "sord" en lloc de "deficient auditiu", "vellesa" en lloc de "tercera edat", "pocavergonya" en lloc de "inadaptat". Un "docent" mai arribarà a ser un "mestre".

Quins són els estralls produïts per "políticament correcte"?

Consisteixen fonamentalment en confondre el bé i el mal, sota el pretext de que tot és matèria opinable.

A part de la nació, quins són els blancs predilectes del "políticament correcte"?

Els blancs predilectes són la família, les tradicions i, sobretot, la creença en això, ja que per a la qual políticament correcte només hi ha una veritat i la resta és fals.

Té vostè la impressió que França és un dels països més tocats per "políticament correcte"?

El políticament correcte és supranacional com totes les malalties. Si estem en condicions d'afirmar que va néixer en determinades universitats americanes, no és menys cert que es va expandir ràpidament per tot el món. Potser en els països de tradició cristià-ortodoxa es resisteix més i millor a aquesta epidèmia, probablement a causa de la propaganda comunista, potser a la pròpia fe religiosa. Ho hem vist recentment amb els casos de Sèrbia i Rússia.

Com detectar una persona "políticament correcta"?

Una persona políticament correcta es considera a si mateixa tolerant, però no practica la tolerància ...

Com evitar la contaminació?

És veritat que el políticament correcte ens aguaita i es presenta sempre amb arguments innocents i de fàcil assimilació. Es tracta de rebutjar la seva innocència i repudiar aquesta facilitat d'assimilació. Cal, així mateix, prevenir contra el mimetisme de parlar com els altres. Repeteixo encara a risc de semblar pesat, el vocabulari políticament correcte és el principal vehicle de contagi. En qualsevol cas, cal afirmar que el políticament correcte és una fe feble i que, com a tal, no resisteix a una enèrgica aplicació de l'esperit crític. No cal ser submisos als sentiments i opinions generalitzats: l'esperit contradictori més obtús val sempre més que l'acceptació liberal de la pastura mediàtic.

Segons vostè., Quines poden ser les conseqüències a curt i mitjà termini del triomf del "políticament correcte"?

El políticament correcte prepara el terreny de forma ideal per a les operacions de desinformació i per a l'expansió de la mundialització. Quan tothom cregui que les veritats poden ser objectes de barata, que no existeixen veritats ni mentides, el món estarà preparat per rebre la mateixa propaganda, de participar de la mateixa pseudo-opinió pública fabricada per consum universal. I aquesta pseudo-opinió pública acceptarà qualsevol acció, incloses les més brutals (com hem vist en els recents bombardejos sobre Belgrad), que indefectiblement aniran en benefici dels manipuladors.

(Obres de Vladimir Volkoff sobre la manipulació de la informació: "Li muntatge", "La désinformation, s'armi de guerre", "Petite histoire de la désinformation", "Désinformation, flagrant delicte", "Manuel du politiquement correct" i "La désinformation parell l'image ").

divendres, 15 de juliol del 2011

Els Mossos detenen una banda de marroquins que feien assalts violents

Tot i que la notícia no ho diu per la prohibició de dir la nacionalitat del delinqüent, fonts fiables del blog fan saber que era una banda organitzada formada per homes d'origen marroquí.
Un moment dels registres i detencions
 
El jutjat ha ordenat l’ingrés a presó d’un d’ells i ha obert un expedient d’expulsió a l’altre.
Els Mossos d’Esquadra han detingut dos joves de 19 i 22 anys que haurien fet diversos assalts violents en domicilis de Vic. La investigació, segons fonts policials, continua oberta i no es descarten més detencions. El jutjat de Vic ha ordenat l’ingrés a presó d’un dels detinguts, Mimon El B., de 19 anys i de nacionalitat espanyola, i ha obert un expedient d’expulsió del país a Hassan El F., de 22 anys i originari del Marroc. Els Mossos també han identificat i estan cercant una tercera persona que compraria els objectes que el grup d’assaltants robava dels pisos per posteriorment vendre’ls.

La investigació va iniciar-se després d’un robatori “especialment violent” el passat 13 de maig (vegeu EL 9 NOU del 2011). En aquella ocasió, els lladres van fer l’assalt aprofitant que la dona de 74 anys s’havia quedat sola a casa quan l’home era a buscar el diari. Van amenaçar-la amb una pistola (probablement de plàstic) i van emmordassar-la i lligar-la. Els lladres es van emportar 5.000 euros en metàl·lic.

Les particularitats del cas va moure els Mossos a estirar el fil de la investigació. Els agents van comprovar com el matrimoni assaltat gestionava el lloguer de diferents immobles de Vic. Aquest fet, vinculat amb altres casos, va permetre constatar que la banda seleccionava els objectius i disposava de molta informació de les víctimes. Al final, les investigacions van determinar que un dels assaltants era un llogater d’un dels pisos del matrimoni. Un altre dels assalts que se’ls imputa és en un pis on resideixen dues dones que viuen a poca distància de l’habitatge d’un dels detinguts.
Els autors dels assalts amagaven la seva identitat amb passamuntanyes i portaven guants per tal que el seu reconeixement fos més difícil, especialment pel fet d’actuar amb persones del seu entorn proper. Durant les actuacions sempre es mantenien en silenci perquè no els reconeguessin la veu. En les entrades que es van realitzar als domicilis dels detinguts se’ls van trobar diverses joies (entre elles rellotges d’or), marihuana, estris per al pesatge de substàncies estupefaents o esprais de defensa que es podrien haver utilitzat en alguns dels assalts.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Suïssa diu NO ALS MINARETS

Agència EFE

 La polèmica iniciativa de prohibir els minarets de les mesquites a Suïssa, votada avui en un referèndum popular, pot ser acceptada a nivell federal, segons les primeres estimacions citades per la Radio Suisse Romande. Segons aquestes dades, un 59 per cent dels votants suïssos han votat sí a aquesta iniciativa de la dreta conservadora, que veu en els minarets un símbol de la creixent presència de l'islam al país alpí. La majoria també estaria assegurada a la major part dels cantons suïssos, fet que constitueix la segona condició per poder incloure la Constitució helvètica una clàusula que prohibeixi erigir minarets. Si es confirmen aquests resultats, anirien en contradicció amb les últimes enquestes efectuades abans del referèndum, que donaven una majoria del 53 per cent al no, davant un 37 per cent a favor. Els resultats definitius de quatre cantons --Argovie, Appenzell Rhodes-extérieures, Shaffhouse i Gladis-- mostren un clar suport a la iniciativa antiminarets. No obstant, els resultats del cantó de Ginebra han donat un no a la proposta, amb un 59,3 dels votants en contra de la prohibició de construir minarets. A Suïssa hi viuen uns 400.000 musulmans i només hi ha quatre mesquites que comptin amb minarets, des d'on no es crida a l'oració per no violar la normativa sobre sorolls. Els ultraconservadors Partit Democràtic de Centre (UDC) i Partit Democràtic Federal van ser els promotors d'aquesta iniciativa després d'haver aconseguit reunir en menys de 18 mesos --com ho estableix la llei-- més de les 100.000 firmes necessàries per llançar un referèndum nacional. 

 Font - www.elperiodico.cat Informació - http://www.minarets.ch/

Avui Suïssa vota en referèndum si la Constitució ha d’incloure o no la prohibició d’erigir aquestes torres adossades als centres de culte islàmics 

 L’iniciativa de prohibir els minarets de les mesquites a Suïssa com a forma de lluitar contra la islamització del país, votada avui en un referèndum popular, ha guanyat a la majoria dels 23 cantons suïssos, segons les primeres dades. Dels cantons on el resultat és definitiu, només el de Ginebra, Vaud, Neuchatel i Basilea-Ciutat han rebutjat fins ara la proposta presentada per dos partits de la dreta nacionalista. A nivell federal, sense dades reals encara, les projeccions de la Radio Suisse Romanda parlen d’un 58% dels vots a favor d’aquesta iniciativa per incloure en la Constitució suïssa la prohibició d’erigir minarets. La majoria a favor tant dels vots a nivell federal com per cantons és necessària perquè la proposta guanyi el referèndum. 
avui.cat

dimarts, 1 de desembre del 2009

En mans d’Al-Qaida

Tot apunta que la xarxa de Bin Laden està darrere de la desaparició de tres membres de Barcelona Acció Solidària a Mauritània Ofensiva diplomàtica per intentar resoldre com més aviat millor el segrest de tres voluntaris catalans que participaven en una caravana solidària a Mauritània i que tot indica que estarien en mans de l’organització integrista Al-Qaida del Magrib Islàmic. Des que diumenge a la nit es va conèixer el segrest, dut a terme a uns 150 quilòmetres de Nouakchott, capital del país, el govern espanyol i el català estan en contacte amb les autoritats mauritanes i les de Mali, i amb familiars dels voluntaris de Barcelona Acció Solidària. Algunes fonts advertien ahir que tant el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) com la policia havien alertat el govern espanyol des de l’any 2006 de possibles atacs d’Al-Qaida al Magrib, una organització terrorista que es mou pel desert del Sahel. Les mateixes fonts s’atrevien a manifestar que l’atac a la caravana de cooperants i el segrest de tres membres podrien tenir a veure amb l’anunci dels organitzadors del Ral·li París-Dakar de tornar a celebrar la carrera en el seu circuit tradicional després d’haver-la traslladat l’any passat a Sud-amèrica precisament per motius de seguretat. Mentre els responsables de Barcelona Acció Solidària van anunciar que decidiran per consens amb els desplaçats a Mauritània si se suspèn la missió, el ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, no va donar detalls de la situació i es va limitar a admetre que “tot apunta” que es tracta “d’un segrest d’islamistes radicals”. De fet, no és el primer cop que aquesta organització segresta cooperants a la zona. El ministre d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, actua d’enllaç amb el president de Mauritània, Mohammad Uld Abdelaziz. Moratinos ja va ser l’any passat un dels negociadors del pla per intentar evitar la sortida de pasteres amb immigrants irregulars des de les costes mauritanes. Els segrestats són Albert Vilalta, director de Tabasa i Túnels del Cadí; Roque Pascual, empresari de la construcció, i Alícia Gámez, funcionària de Justícia. La resta de cooperants estan custodiats per la Guàrdia Civil i agents de la policia de Mauritània en un hotel de Nouakchott. “Anàvem distrets escoltant el Barça - Reial Madrid i vam sentir el conductor de l’últim cotxe que demana ajuda per la ràdio”, va explicar un dels integrants de la caravana, Josep Ramon Giménez. Van recular i es van trobar el totterreny amb els objectes personals a dins però sense cap ocupant.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Els matins: cara a cara pel vel islàmic i 30Minuts: 11S segon intent. Vídeos.

Els Matins de TV3 - Cara a cara - L'ús del vel als espais públics - 16/11/2009

Cara a cara per parlar de l'ús del vel als espais públics amb Jamel el Meziani, membre del comitè cultural islàmic de Vic, i amb Xavier Olivella, professor de l'IES Montserrat.

 

  30 Minuts - 11-S, segon intent, 15/11/2009 | Política | Gran Bretanya

Fa tot just unes setmanes, els autors del complot terrorista destinat a ser un nou 11-S van ser condemants per la justícia britànica. Tanvir Husain, Abdulah Ahmed Ali i Assad Sarwar van planejar fer saltar pels aires als menys set avions de passatgers mentre sobrevolaven l'Atlàntic després d'enlairar-se des de l'aeroport de Heathrow amb destinació als Estats Units i el Canadà. Pensaven matar milers de persones, cap a finals del mes d'agost del 2006, mitjançant explosius líquids introduïts a l'interior dels aparells.

 http://www.tv3.cat/videos/1521339

dijous, 12 de novembre del 2009

PRUNE, el nou partit musulmà i espanyol

PRUNE, el nou partit musulmà que "vetllarà pels interessos de les minories" El 'Partido Renacimiento y Unión de España' (PRUNE), creat des de Granada amb caràcter musulmà, "ha de vetllar pels interessos de les minories i els més marginats" i pretén concórrer a les properes eleccions municipals de 2011 "en el major nombre possible" de ciutats de l'Estat espanyol. Així ho ha afirmat el portaveu de premsa d'aquesta formació, Mostafa Bakkach El Aamarani, que ha manifestat que el nou partit acceptarà a les seves files a tots aquells que vulguin participar "sense exclusió de cap tipus" i sense tenir en compte el país d'origen de les persones. El Aamarani ha explicat que entre la resta de formacions polítiques que existeixen a Espanya no n'hi ha cap que defensi els interessos de les minories àrabs, asiàtiques o africanes, perquè queden "marginades totalment". El PRUNE, que ja compta amb la resolució d'inscripció del director general de Política Interior, s'ha constituït des de Granada i a Astúries, encara que pretén estendre's per les principals ciutats de l'Estat espanyol, com Madrid, Barcelona, València o Saragossa, amb la intenció de presentar candidatures en els comicis de 2011. Tot i que no s'obtinguin alcaldies, el portaveu d'aquesta nova formació ha precisat que "l'important" és que la veu de les minories "sigui atesa" en els diferents ajuntaments espanyols, encara que s'ha mostrat segur que en un futur algun seus militants arribarà a ocupar algun "càrrec d'importància". El PRUNE té entre els seus objectius arribar a les cotes més altes de participació de la ciutadania espanyola en tots els àmbits de decisió política o promoure polítiques dirigides a potenciar i desenvolupar principis com els de la justícia, igualtat, solidaritat i llibertat "sense més limitacions que les naturals ".
Aquestes accions es duran a terme "des de la consideració de l'Islam com a font d'aquests principis" perquè la formació tindrà en compte aquesta religió en la seva acció política, ha indicat el Aamarani, que recorda que aquest és un "factor determinant per a la regeneració moral i ètica de la societat espanyola ".
-------------

El “Partido renacimiento y Unión de España (PRUNE)" , una formació que podríem pensar , pel seu nom que podria pertanyer al ranci nacionalisme espanyol i al nacional-populisme ibèric ... no ho és, és la primera formació islamista espanyola amb vocació electoral. Es tracta de la conquesta municipal. Aquest partit s’està organitzant a nivell espanyola, també a Catalunya, contra rellotge amb l'objectiu d'aconseguir representació en municipis claus després de les eleccions de 2011. La formació està liderada per Mustafà Bakkach,un personatge mogut des de Rabat i que aspira a recollir suports no només entre els gairebé 1.300.000 musulmans residents a Espanya, una xifra molt superior als vots obtinguts en els últims comicis per IU, CiU o PNB, sinó també entre el conjunt d'immigrants no musulmans. Es tracta d’atiar el populisme immigrant que ja va sembrar en el seu moment el conjunt de les esquerres espanyoles i catalanes. Uns fan la feina –les esquerres- i els altres els fan la pell i després correm-hi tots. PRUNE es presenta com els partits islamistes, com alternativa al capitalisme compartint la visió nacional-populista del “chavisme” o del socialisme espanyol, català i europeu així com del conjunt de l’esquerra, però no és laicista ni aspira a un estat aconfessional, pretén imposar l’Islam i amb la càrrega judeòfoba tòpica d'questa mena de formacions. El partit va néixer aquest any a Granada, «amb una vocació clarament d'àmbit “nacional” i no per a consolidar-se només en una localitat o regió autònoma», s'afirma en el seu butlletí intern «Ruta». El PRUNE s'erigeix com «el partit que millor representi els ciutadans espanyols, inclosos els que procedeixen de la immigració». Això perquè, «encara que els polítics espanyols diguin que volen donar suport a l'immigrant i intentin solucionar els problemes d'aquest col•lectiu, com poden fer-ho bé si ells mai han emigrat i els seus fills tampoc?». I L’Islam on hi juga? La formació reconeix que lluitarà per aconseguir els seus objectius «des de la consideració de l'Islam com a font d'aquests principis", és a dir, «tindrà en compte l'Islam en la seva actuació política, considerant com a factor determinant per a la regeneració moral i ètica de la societat espanyola ». Això no contradiu, assegura, el seu acatament a la Constitució i el seu rebuig al terrorisme com a mitjà de fer política. La formació va quedar inscrita en el registre del Ministeri de l'Interior el 23 de juliol. L’ABC deia recentment que PRUNE ha obert una seu a Astúries, on es va iniciar la Reconquesta, el que interpretava per aquest diari conservador espanyol com tot un enunciat d'intencions. Ara, en una segona fase, intentarà establir també per la resta d'Andalusia, així com a Madrid, Catalunya, Extremadura, València i Múrcia. Comunitats totes elles en les que ja hi ha una àmplia població musulmana, integrada per espanyols conversos però, sobretot, per immigrants. La majoria d'ells són d'origen marroquí. Aquests últims no podrien votar en l'actualitat, però es dóna la circumstància que l'Executiu de Zapatero intenta signar amb les autoritats de Rabat un conveni de reciprocitat, en virtut del qual els ciutadans del país magribí podrien votar a Espanya i els espanyols resident al Marroc podrien fer el mateix allà, obviant que el Marroc careix dels més elementals drets democràtics. Això és part de “L’Alianza de Civilizaciones” de Zapatero i el PSOE-PSC. Convenis d’aquest tipus ja els ha signat Espanya amb d’altres països que tenen a Espanya una àmplia borsa d'emigrants. El PRUNE aspira a presentar-se amb garanties en les pròximes eleccions municipals de 2011 i aleshores els seus promotors volen estar implantats a la majoria de ciutats espanyoles i catalanes. Aspiren a col•locar regidors en ajuntaments que consideren claus. I després de les bajanades fetes pel govern socialista de Zapatero i els seus aliats, ara venen els plors, a mitjans governamentals no s'oculta certa preocupació, i no perquè es consideri que a dia d'avui aquesta formació estigui en disposició d'aconseguir una forta implantació. Però, en aquest sentit, es recorda que entre espanyols conversos i immigrants procedents de països islàmics la població musulmana resident al nostre país s'apropa a 1.300.000 musulmans i podrien superar els 2,3 milions si s'inclou als encara il•legals. El que més preocupa en aquests moments a l'Executiu socialista és que aquest partit pugui predicar la no-integració en nuclis urbans amb àmplia presència musulmana. En municipis en els que ja són una majoria, els musulmans tracten ja d'imposar els seus costums. De controlar alguns ajuntaments, els costums podrien adquirir llavors el rang de normativa municipal. La preocupació augmenta davant la sospita que darrere del partit hi sigui el Marroc, un país amb interessos contraposats als espanyols i que fomenta l’entrada d’imams a Espanya.

El suposat líder de la cèl·lula del Raval es nega a declarar

Maroof Ahmed Mirza, imam de la mesquita del carrer Hospital de Barcelona, ha argumentat que no es trobava bé, però quan el president del tribunal li ha ofert la possibilitat de ser assistit per un metge si ho necessitava, ha declinat l'oferta El considerat líder ideològic de la cèl·lula desarticulada al Raval que suposadament planejava un atemptat al metro de Barcelona, Maroof Ahmed Mirza, s'ha negat a declarar davant el jutge, la fiscalia i les defenses argumentant que no es trobava bé. El president del tribunal, Javier Gómez Bermudez, li ha ofert la possibilitat de ser assistit per un metge si ho necessitava, però Ahmed Mirza ha declinat l'oferta. La fiscalia demana per a Ahmed, imam de la mesquita del carrer Hospital de Barcelona, una pena de 18 anys de presó pels delictes de pertinença a organització terrorista en grau de dirigent i tinença d'explosius. Segons l'Audiència Nacional, el lideratge ideològic i operatiu l'exercien Maroof Ahmed Mirza i Mohammed Ayub Elahi Bibi, que "gaudien d'un gran respecte per part de la resta de membres del grup". Maroof Ahmed Mirza va ser detingut durant la reunió celebrada al carrer Maçanet i el jutge considera que és "el líder religiós i operatiu", així com l'organitzador dels "potencials atemptats terroristes". Aquests indicis es justifiquen per la declaració d'un testimoni que afirma que Ahmed era la persona que "escollia" i que va canviar els plans sobre la data i els llocs per a la comissió dels atemptats suïcides, així com la seva participació a la crida a la jihad i al sacrifici, referint-se a les persones que havien d'actuar com a suïcides als atemptats. El judici ha arrencat amb la declaració de Qadeer Malik, per a qui la fiscalia demana 18 anys de presó per pertinença a organització terrorista, tinença d'explosius i falsificació documental. Sobre la peça principal del cas: el confident, que va permetre precipitar l'operació i les detencions, ha reconegut que va llogar-li una habitació però que no van parlar gaire amb ell. Segons el fiscal, els suposats islamistes estaven preparant un atemptat al metro de Barcelona i haurien escollit aquest indret per les "dificultats" d'accés dels serveis d'emergència a l'interior del suburbà. El judici per aquest cas ha començat aquest dijous i durarà vuit dies. http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/el_suposat_lider_de_la_cel_lula_del_raval_es_nega_a_declarar_77907.php

diumenge, 8 de novembre del 2009

Dos marroquins detinguts per apallissar una compatriota per no portar vel

Dues persones de nacionalitat marroquina, un home i una dona, han estat detinguts per la Guàrdia Civil a Socuéllamos (Ciudad Real) per propinar una "brutal" pallissa a una dona també marroquina, perquè no portava vel. Tot i que la víctima va sofrir un avortament després de l'agressió, un examen forense realitzat a instàncies del jutjat que investiga el cas sosté que no queda provat que la interrupció de l'embaràs fos conseqüència de la pallissa, atès que l'atac va tenir lloc el 14 d'octubre i l'avortament el 23. Els fets es van produir el passat 14 d'octubre a les 09.00h al col·legi de primària El Coso, quan els dos agressors van anar a recollir el fill d'un d'ells i van observar la dona sense el vel islàmic que també acudia a buscar el seu fill. Testimonis presencials han relatat a la Guàrdia Civil que els dos detinguts, que no guarden relació de parentiu amb la víctima, li van propinar una "brutal" pallissa. Fonts de la Benemèrita han explicat que arran de l'agressió la dona, de 31 anys, va sofrir un avortament, però aquest extrem ha estat posat en dubte posteriorment per un metge forense, basant-se en el fet que l'atac va tenir lloc el 14 d'octubre i la interrupció de l'embaràs el 23. La Guàrdia Civil va arrestar el passat 29 d'octubre un home i una dona de nacionalitat marroquina, identificats amb les inicials M.F., de 37 anys, i A.F. 27. Fonts judicials han explicat que el Jutjat d'Instrucció número 1 de Tomelloso ha obert un procediment per jutjar els detinguts. lamalla

divendres, 6 de novembre del 2009

NORMAN MANEA, escriptor romanès. Què va suposar la caiguda del Mur de Berlín?

NORMAN MANEA, escriptor romanès. 

L'enderrocament del mur de Berlín va portar la força i la vitalitat de la llibertat, segons Manea. Una llibertat imperfecta i contradictòria, explica, però que no es pot menysprear. Manea va viure a un camp de concentració nazi amb la seva família i també ha patit els efectes de la dictadura de Ceacescu. Actualment viu a Nova York i és un dels escriptors romanesos més reconegut internacionalment. Diu que el fonamentalisme religiós - més present arran dels atemptats de l'11-S - és pitjor que l'ideològic, que va caure amb l'enderrocament del mur

   

  CCCB

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Carod anima a construir "un Islam a la catalana" i un document relacionat del 2001

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha animat les comunitats islàmiques de Catalunya a “seguir construint un Islam a la catalana, obert, acollidor, convivencial, amb vocació universal”. Durant l’acte institucional amb motiu de la setmana de portes obertes del Centre Islàmic Camí de la Pau de Barcelona al qual també ha participat la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, el vicepresident del Govern ha reiterat que iniciatives com aquestes demostren “la disposició al diàleg, el dinamisme i la flexibilitat de les comunitats musulmanes al país i aquestes són característiques fonamentals de la tradició catalana”. Segons el vicepresident, la tònica que caracteritza Catalunya és que “som enemics dels dogmatismes i dels judicis maniqueus, els bons i els dolents”. En aquest context Josep-Lluís Carod-Rovira ha dit que “hem de ser valents per fugir de la por que moltes vegades s’ha anat creant, bé per la desinformació o per malentesos o potser per interessos interessats”. És per això que ha assegurat que “eradicar la desconfiança comença per fer bé la feina; per obrir les portes, però també per acostar-s’hi i conèixer els veïns. Si t’obren les portes hi has d’entrar”. Ha afegit que “tots els catalans hauríem de poder interessar-nos per aquesta part de la vida del país”. El vicepresident del Govern ha subratllat que “la diversitat és una característica essencial de Catalunya i la diversitat religiosa és a Catalunya per quedar-s’hi”, però ha recalcat que “seguir una determinada religió o no seguir-ne cap, no és obligació per ser considerat català, però respectar-les totes sí que ho és”. Per això, Josep-Lluís Carod-Rovira ha assegurat que “si com a societat desitgem comptar amb un determinat Islam català amb personalitat pròpia, identificable i identificat amb el país, hem de reconèixer que forma part del país”. Tot i que ha reconegut que l’increment de fidels musulmans “sí que significa una transformació al panorama religiós de Catalunya actual”, ha recordat que no podem dir que l’Islam “sigui una religió de nova incorporació al paisatge religiós català ja que hi ha un pòsit “dintre la cultura catalana que tenim com a herència que compta amb la contribució dels fidels musulmans de moltes generacions”. e-notícies Document: Dando un gran salto a la historia, llegamos a la Catalunya de los 70. En esta época, en plena descomposición del Franquismo, Catalunya acogía a más de un millón de nuevos habitantes procedentes en su mayoría del Sur de España. Una pequeña parcela de esta gran ola de inmigración estaba compuesta por los primeros inmigrantes de países musulmanes como Marruecos, Senegal y Pakistán. Catalunya en esta época estaba en plena ebullición política. Había grandes partidos, potentes sindicatos, cientos de pequeñas organizaciones de barrio que luchaban para derrocar el Franquismo e instaurar la Democracia y la Autonomía. Su ideología era mayoritariamente de izquierdas y nacionalista. Su idea de país era la integración plena de todos sus habitantes. De ahí surge la frase famosa, todavía vigente para la mayoría de la gente: "Catalán es aquel que vive y trabaja en Catalunya", independientemente de su origen familiar. Las instituciones públicas, en general, sean nacionalistas o de izquierdas intentan integrar al inmigrante. Integrar es hacerlo competente en el ámbito de la cultura catalana, que conozca algo de ella, que sepa de Catalunya, que se sienta parte de ella. Antes se integraba a los andaluces o murcianos. Hoy quieren integrar a los marroquíes o los filipinos, por ejemplo. Este punto es esencialmente conflictivo para nosotros: integrar a un murciano consistía en hacerlo competente en el catalán, que lo hablara o al menos comprendiera. Esto es fácil de conseguir, y muchos de nosotros, catalanoparlantes, tenemos uno de los padres o los abuelos castellanoparlantes. Las diferencias culturales de un andaluz a un catalán no son tan insalvables, ya que nos movemos dentro del marco de la cultura europea moderna, variante mediterránea y católica de origen; unos hacen romerías y los otros aplecs. Unos bailan sardanes y los otros sevillanas pero todos bailan en sus fiestas. Pero integrar a, por ejemplo, un sirio, tiene un matiz diferente. La religión, la cultura difieren bastante. ¿Integrar a un musulmán de Siria es enseñarle catalán o intentar que participe en las costumbres populares, algunas de las cuales son totalmente extrañas al Islam? ¿Integrar a un musulmán es inculcarle los valores de la Revolución Francesa, punto de arranque de una civilización moderna incompatible con tantos aspectos del Islam? Aquí surge el dilema. Hay otro dilema. Un pequeño colectivo, sobre el centenar de personas, son musulmanes de origen familiar cristiano y catalán. Son los musulmanes catalanes. Ya hay segunda generación de musulmanes catalanes, que tiende a integrarse con la segunda generación de los musulmanes de origen foráneo, y juntos están sintetizando un estilo de vida islámico y catalán a la vez. Pero ¿cómo conjugar Islam y Catalanidad? ¿A qué debemos renunciar? ¿Dónde están los límites entre religión y cultura en el Islam? Aquí es donde presentamos nuestra propuesta, a la sociedad y a las instituciones catalanas: integración sí, pero no disolución. Entendemos la integración como un proceso que debe arrancar de la propia identidad y no en contra de ella. Es vital, para la integración del colectivo musulmán en Catalunya reforzar e institucionalizar las pequeñas comunidades islámicas, la Comisión Islámica de España y todas los elementos de la vida social islámica. Reforzar significa que la gente participe, que las propuestas partan de la base y hagan referencia a las realidades concretas, institucionalizar significa que estas comunidades vayan por senderos seguros, los que marque la ley, que los primeros interesados en que se cumpla seamos nosotros. Tenemos que hacer desaparecer los halos de provisionalidad y de semiclandestinidad para pasar a decir claramente a la sociedad: somos musulmanes y estamos participando como tales. Un proceso de integración entendido de otra forma va a chocar con el rechazo y a la larga puede generar conflictos, si no en esta generación, en la próxima. Y esto no lo desea nadie. Un colectivo diverso Con nuestra adopción del Islam, los musulmanes catalanes adoptamos también factores culturales provenientes de los diversos países musulmanes. Así, por ejemplo, aprendemos a cocinar cus-cus, mezclamos en nuestro vocabulario habitual palabras de origen árabe, ponemos incienso de origen pakistaní… los más atrevidos se visten con ropa tradicional islámica, otros viajan frecuentemente a cierto país, etc. Es decir, somos parte, participamos en la penetración cultural de los musulmanes inmigrantes de una forma natural e involuntaria. Somos un puente entre Dar el Islam y la Catalunya moderna. Pero no olvidemos que vivimos en sociedad, en una sociedad que no es musulmana, y nuestra vida pública transcurre prácticamente entre no-musulmanes. Este hecho nos influencia. Debido a nuestro origen, podemos participar plenamente también en esta sociedad, y preservar fácilmente la identidad, puesto que hemos crecido en ella y conocemos sus mecanismos. No hay que ignorar tampoco que nosotros, al adoptar el Islam, nos hemos apartado voluntariamente de la tendencia general. Somos selectivos, y medimos bien cada acto, cada paso que hacemos en sociedad. A pesar de todas estas consideraciones, a nivel individual y a veces colectivo, surgen los problemas de identidad. Estos problemas se producen cuando se rompe el equilibrio y se adoptan posiciones extremas. Algunos se quieren descatalanizar, deseuropeizar, desculturalizar en definitiva en aras de una supuesta islamización "auténtica"; otros abogan por un Islam desencarnado, obviando las aportaciones culturales que nos hacen nuestros hermanos musulmanes de origen, que son nuestros maestros en Islam, y terminan por creerse una especie de élite por su doble carácter de europeos y musulmanes, lo que es arrogancia, vanidad y en cierta manera una forma de racismo. En cambio, nuestros hijos o de los hijos de los musulmanes inmigrantes, que navegan siempre en aguas difíciles, por vivir un mundo en casa que se parece poco al de la calle, y que han de escoger. A ellos esta dicotomía no les viene ni por elección ni por provenir de una país diferente. Les viene dado ya al nacer. Imagino que con los años surgirá, entre aquellos que guardan el equilibrio y no entre los paladines del autoodio o del elitismo, la manera de ser musulmán y catalán sin más complicaciones. Nuestros hijos, in sha Allah, nos darán la respuesta. Lo que vemos por adelantado difícil es que los mitos del catalanismo popular se adapten a una realidad pluricultural y multiétnica: el punto de vista general vincula Catalunya a la Virgen y la montaña de Montserrat, el Barça, las "sardanes" y los "castellers" y a los episodios heroicos y trágicos de nuestra historia, como la Guerra dels Segadors, el Once de Septiembre, los poemas de la Renaixença, etc. en absoluto compatibles con nuestra visión. No olvidemos que el héroe nacional catalán, el que según el mito fundador creó la bandera de las cuatro barras murió a manos de los musulmanes.¿Habrá que inventar una nueva definición de Catalunya? Asociaciones, mezquitas, pluralidad de orígenes Los musulmanes de Catalunya provienen en su mayoría de Marruecos, que en su práctica totalidad son obreros. A continuación está el grupo de senegambianos, es decir, de inmigrantes de Senegal y Gambia, que bajo todos los aspectos forman una unidad cultural y que se dedican en su mayoría al comercio y la agricultura. Los terceros, pero en ascenso, son los pakistaníes, con una gran vitalidad en el campo comercial. Y ya los otros: musulmanes de Próximo Oriente, de Argelia, de Túnez, algún turco, iraníes, los autóctonos … pero con menor presencia. Su incidencia en el campo asociativo islámico es la siguiente: las mezquitas y asociaciones de musulmanes están fundadas y son mantenidas principalmente por los marroquíes, los senegambianos y los pakistaníes. Los demás solo tienen una incidencia puntual, a nivel de individualidades. Esto configura un mapa asociativo muy concreto entre los musulmanes de Catalunya, donde predominan las asociaciones de musulmanes sunníes y una asociación muy concreta, Yama'at at-Tabligh, yama'at dedicada al da'wa y con una orientación salafi moderada y apolítica. Otras asociaciones con presencia son Idara Minhaj ul Qorán, de Pakistán, que reivindica el Islam tradicional de Ahl as-Sunnat wal Yama'at; el Movimiento Al-Morabitun; hay presencia también de las turuq Naqshabandi, Alawi, Chishti, Muridi, Tiyani, Qadiri, Sohrawardi;asociaciones chiítas en el toda el área metropolitana de Barcelona, como la Hermandad Imam Rida (a.s.); y esparcidos hay núcleos salafis de un mensaje más centrado en temas sociales. La C.I.E. y el tejido asociativo islámico catalán En Catalunya están forman parte de la FEERI las mezquitas de Banyoles, en la provincia de Girona; el Centro Islámico de Barcelona, sito en la ciudad homónima; la Comunidad Islámica de Rubí, en Rubí, provincia de Barcelona y el Centro Islámico Camino de la Paz de la Ciudad Condal, la Comunidad Islámica del Baix Penedès, en la comarca homónima, la Comunidad Religiosa Islámica An Nur, de Barcelona. Estamos a la espera de la aceptación definitiva de la Comunidad Musulmana de Girona, el Centro Islámico de Sabadell y la Hermandad Imam Rida (a.s.) en Barcelona. Esto a pesar de la gran cantidad de mezquitas y de comunidades islámicas presentes en Catalunya. ¿Qué pasa, entonces? Se conoce poco y mal el Acuerdo de Cooperación entre el Estado y la Comisión Islámica, se conoce mal a la Comisión Islámica de España, se conoce mal un montón de temas relacionados con nuestro trabajo. Las razones son: falta de coordinación entre asociaciones islámicas, falta de información, tal vez falta de interés. La Delegació de Catalunya de la Comissió Islàmica d'Espanya , que se ha comenzado a constituir desde el pasado mes de Ramadán de 1417 (Febrero 1997) se ha fijado como objetivo a largo plazo cambiar radicalmente esta situación para adecuar a la legalidad vigente las asociaciones y lugares de culto islámicos en Catalunya y para la mejora integral de estas asociaciones y sus miembros. Es este momento, estamos trabajando para dar a conocer la Comisión Islámica de España a los musulmanes y a las administraciones públicas, en un proceso poco vistoso pero necesario en los inicios. Una de los primeros trabajos concretos desarrollados ha sido participar en el proceso de legalización de las mezquitas de Barcelona, que además nos ha invitado a formar parte del Consejo Interreligioso que piensa formar; hemos intervenido también en la polémica en la que se ve envuelta la Comunidad Musulmana de Premià de Mar, en el sentido de asesorarles; hemos actuado cerca del Ayuntamiento de Girona; en Rubí en varias ocasiones; en el Registro Civil de Barcelona, para tratar de unas irregularidades que había con la inscripción de matrimonios musulmanes y otras actuaciones. Hasta aquí una historia que in sha Allah tiene que continuar y fructificar en diferentes sentidos, para bien del Islam y de Catalunya. Omar Abu Bilal. Equipo de redacción de Webislam de Catalunya.http://www.webislam.com/tx_97_04.htm 2001 Font

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Santiago Niño Becerra sobre la immigració

L'economista Santiago Niño Becerra. Catedràtic d'Estructura Econòmica. Facultat d'Economia IQS. Universitat Ramon Llull i autor del llibre "El Crash del 2010" ja parla en el seu libre sobre la immigració i reconeix que haurien d'haver "repatriacions massives", ara acaba de publicar un article que toca de nou el tema, per cert en Santiago Niño Becerra de cap manera se'l pot tractar de feixista o racista, ben al contrari: 453 – “Los chicos han perdido el miedo. No tienen nada que perder y no temen lo que les pueda hacer la policía”. Quien eso dice es Mawa Ndiaye, presidente de la Asociación de Residentes Senegaleses en Cataluña. La frase la he extraído de un artículo aparecido el 7 del pasado mes en el suplemento de Cataluña de El País, el título del reportaje era significativo: “Los ‘manteros’ ya no huyen”. España trajo del exterior a ocho millones de personas, gran parte de ellas para que construyeran los pisos del ‘España va bien y más que bien’, para que sirviesen cervezas a turistas en bañador en chiringuitos de playa, para que propiciasen la generación de un PIB que, de otro modo, no hubiese podido ser generado. El problema es que ahora estas personas no son necesarias: no se construyen pisos y se sirve mucha menos cerveza en los chiringuitos de playa, y ‘estos chicos no tienen forma legal de obtener un ingreso y saben que no van a ser expulsados’. España tiene muchos problemas, uno muy gordo es cómo pueden administrarse esos ocho millones de personas. No es un tema de racismo, ¡que va!, es un tema puramente económico: la tarta ya no llega para todos (en realidad nunca llegó, pero se le echaba unos polvitos de crédito y, mágicamente, crecía). ¿Qué se está haciendo para abordar ese problema?. http://www.lacartadelabolsa.com/index.php/leer/articulo/reflexiones_2/

dimarts, 22 de setembre del 2009

Oriana Fallaci

Nascuda en una família senzilla del nord d'Itàlia, Oriana Fallaci va ser la major de tres germanes, Neera i Paola, elles també periodistes i escriptores. La seva infància va transcórrer en la Itàlia feixista de Mussolini. El seu pare era un actiu *antifascista, que sens dubte va influir en les idees de la jove Oriana qui, encara adolescent, va ser partisana durant la II Guerra Mundial. Va participar en la Resistència contra l'ocupació nazi en la seva Toscana natal. La jove Oriana es va unir així al moviment clandestí de la Resistència "Justícia i Llibertat" vivint en primera persona els esdeveniments de la guerra: durant l'ocupació de Florència pels nazis, el pare va ser fet presoner i torturat en Vila Trista, i després alliberat. Pel seu activisme durant la guerra va rebre als 14 anys un reconeixement d'honor per part de l'Exèrcit Italià i una petita indemnització econòmica que va acceptar per a poder comprar sabates als seus germans petits. Després de la guerra, va estudiar Medicina en la Universitat de Florència a força de beques, però mai va acabar la carrera. Poc després va iniciar una extensa carrera com periodista. Com corresponsal de guerra va seguir tots els conflictes del segle XX, des de Vietnam a Orient Mig, des d'Índia-Pakistan a Llatinoamèrica, i va assolir entrevistar a nombrosos capdavanters i celebritats de la seva època, com Henry Kissinger, el Sha de Persia, el ayatolá Jomeini, Willy Brandt, Zulfikar Ali Bhutto, Walter Cronkite, Muammar *Gaddafi, Federico Fellini, Siguin Connery, Sammy Davis Jr, Nguyen Cao Ky, Yaser Arafat, Indira Gandhi, Alexandros Panagoulis, Golda Meir, Haile Selassie, Mao Tse Tung, i John i Robert Kennedy. Sempre des de posicions liberals i laiques, el seu estil literari és apassionat, controvertit i polemista. Ha tocat tot tipus de gèneres, des de l'opinió, als reportatges o l'entrevista. Segons la coberta que va publicar la casa editorial L'Esfera, cada títol de la seva trilogia sobre l'islam "va vendre un milió d'exemplars". 

Els seus llibres han estat traduïts en més de trenta països. Ha rebut nombrosos guardons i reconeixements, entre els quals destaca el Doctorat del Columbia College de Chicago. Retirada a principis dels anys noranta a causa d'una greu malaltia, va decidir tornar a escriure després del 11 de Setembre de 2001, del que va ser testimoni immediat com ciutadana neoyorkina. Des que va trencar el seu silenci amb La ràbia i l'orgull, ha dedicat les seves obres «a defensar la civilització occidental, no enfront de la musulmana, sinó enfront del fonamentalisme islàmic». En opinió de l'escriptora, existeix un alarmant procés de islamizació d'Occident, al que denomina *Eurabia, procés que, en la seva opinió, hauria contat amb la complicitat de l'esquerra europea. Aquestes polèmiques tesis li han comerciejat no pocs problemes (inclosos processos judicials per «difamació contra l'Islam») i campanyes en la seva contra, encara que conta també amb nombrosos defensors. Entre altres escriqué: "¿No us adoneu que els Osama bin Laden es creuen autoritzats a matar-vos a vosaltres i als vostres fills, perquè beveu vi o cervesa, perquè no porteu barba llarga o xador, perquè aneu al teatre i al cinema, perquè escolteu música y canteu cançons, perquè balleu en les discoteques o a les vostres cases, perquè mireu la televisió, perquè vestiu minifaldilla o pantalons curts, perquè esteu despullats o casi en el mar o a les piscines i perquè feu l'amor quan us sembla, on us sembla i amb qui us sembla? No us importa res de tot això, estúpids? Jo soc atea, gracies a Déu. Però no tinc cap intenció de deixar-me matar per ser-ho." Els últims anys de la seva vida va viure a Nova York, on va mantenir una llarga lluita contra un càncer de mama al que va elevar a categoria literària i al que en les seves últimes obres denominava "L'Altre". Davant el *agravamiento de la seva malaltia va regressar a Itàlia, on va morir en un hospital del seu Florència natal el 15 de setembre de 2006.  

Obres 

1956 — I *sette *peccati vaig donar Hollywood (Set pecats cabdals d'Hollywood) 
1961 — *Il *sesso *inutile, *viaggio *intorno *alla *donna (El sexe inútil) 1962 — *Penelope *alla guerra (Penèlope en la guerra, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors) 1969 — *Niente i *ì *sia ("No-res i així sigui") 1974 — *Intervista amb la *storia (Entrevistes amb la història, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors, 1986) 1975 — *Lettera a un *bambino *mai nat (Carta a un nen que mai va néixer, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors, 1990) 1979 — Un *uomo (Un home, Barcelona, *Noguer i *Caralt Editors, 1984). 1990 — *Insciallah. ("*Inshallah") traduït al català, 'Inxal·là' (Plaza i Janés i Cercle de Lectors, 
1992 2001 — La *rabbia i l'*orgoglio (La ràbia i l'orgull, Madrid, L'Esfera dels Llibres, 2002). 
2004 — La *forza *della *ragione (La força de la raó, Madrid, L'Esfera dels Llibres, 2004). S'apunta a la tesi de *Eurabia i acusa a l'esquerra europea de ser "*antioccidental". És una seqüela de La ràbia i l'orgull.
2005 — *Oriana *Fallaci *intervista *sè *stessa - L'*Apocalisse/ (*Oriana *Fallaci s'entrevista a si mateixa - L'Apocalipsi, Madrid, L'Esfera dels Llibres, 2005). Va haver una primera edició en 2004, que no incloïa el llarg epíleg «L'Apocalipsi», amb el títol *Oriana *Fallaci *intervista *Oriana *Fallaci. Extractes de la seva trilogia sobre l'islam més endevant escriuré sobre aquesta triologia.

dimecres, 9 de setembre del 2009

Boicot a la cantant Noa?

Hi ha una cosa impertorbable i és la barreja de l’antisionisme i la progressia. Aquest Onze de Setembre la cantant israeliana Noa ha estat convidada a cantar El Cant dels Ocells al Parc de la Ciutadella i ràpidament el progressisme antisionista amb la millor gala antibel•licista ha demanat que li fem el boicot. Arguments? Doncs un de molt de pes, va negar-se a condemnar el dret del seu país a defensar-se.

La Plataforma Aturem la Guerra (millor Paremos la Guerra) va demanar-li el mes de febrer passat que condemnés l’atac de l’Exèrcit Israelià contra Hamas a la Franja de Gaza, i la cantant va fer oïdes sordes, no entraré a defensar els arguments de l’Estat d’Israel per atacar els terroristes de Hamas, és problema seu, però el què no es pot fer és demanar a una persona que condemni el seu propi país i el dret inalienable que te a defensar-se. Noa no és cap activista, és una cantant, i personalment he de reconèixer que l’admiro per la seva feina, te una excel•lent veu i hi posa ànima a les seves interpretacions. Curiosament sempre ha pres part en actes i trobades reclamant la Pau al Pròxim Orient, fins i tot sol actuar amb músics palestins. Realment els antisionistes de Paremos la Guerra han errat d’objectiu,... o no.

El progressisme d’aquest país, i el del veí, te una certa paranoia conspirativa, això sí, molt selectiva. Sols sap trobar culpables a un costat del segment polític, no demanarà el boicot a cantants bascos que es neguin a condemnar la violència ni a palestins que es tanquin els ulls davant la barbàrie dels integristes de Hamas. Sols condemnarà Israel i/o Occident, justament el poc món lliure que hi ha. Aquesta condemna s’amaga sota un vel antibel•licista, és tant sols una excusa, en realitat hi ha la llarga mà del antisionisme que impregna el progressisme espanyol i català, curiosament aquest sector ideològic és qui més empeny en condemnar l’Estat d’Israel i al intentar boicotejar a la cantant Noa va més enllà, posant el mateix sac una artista i un estat, fent culpables als ciutadans dels actes del seu govern, realment tenim exemples no gaire llunyans d’aquesta política, i justament pensàvem que eren temps passats, que ja no tornaríem a veure.

Deixem a Noa que canti en pau i per la pau, i als progressistes antibel•licistes i de pas antisemites els hi recomanaríem que anessin a fer un tomb a Iran, Afganistan, o a molts altres països on per un no res et tallen una mà o et fuetegen, (per cert el darrer cas s’ha donat a Sudan on una periodista ha estat condemnada per portar texans

 Xavier Andreu del Secretariat Nacional d'Unitat Nacional Catalana
 www.unitat.cat

Boicot a l'11 de Setembre per part d'ONG's pro palestines.

Què passaria si durant aquest acte els catalans fèssim un boicot als musics àrabs contra la violència que impera al barri del Raval per culpa de gent de procedència àrab? O directament com ells per la procedència de la cantant? Molt senzill el govern ens titllaria de neonazis i els Mossos repartirien a tort i dret.

 Extret de http://www.cat-israel.org

 Us adjuntem el correu confidencial amb els “plans de protesta” que la patuleia pro-terrorista islàmico-palestina està organitzant per rebentar els actes institucionals de l’11 de Setembre organitzats pel Parlament. El més fotut és que en aquestes organitzacions que formen part de la “Plataforma Aturem la Guerra” hi ha dirigents que militen o són afins als partits polítics que part del “tripartit” així com de la Mesa del Parlament. Una de les organitzacions destacades i ànima de totes les campanyes de suport al terrorisme islàmic-palestí és "Sodepau" i com es pot llegir en el correu utilitzen el seu local és “Sodepau”. Es tracta d'una ONG que, entre d’altres coses, viu de la bicoca de la subvenció del Govern de la Generalitat. Fixeu-vos que coneixen fins hi tot l’horari quan i on cantarà Noa, en una bona filtració del protocol del l’acte. Fixeu-vos que també preveuen amb l’emoticona de “picar l’ullet” que Noa no canti –amb qui de l’organització estan en connivència?- Esperem que les forces policials, el govern i la societat civil sàpiguen plantar cara a tota aquesta gentota, les seves mentides sobre Israel i Noa, i el que és més important ara, les prentensions de fer aldarulls. En tot cas us demanem que en feu la màxima difusió, per tal d’impedir que una minoria, sovint violenta, torni a convertir l'11 de Setembre a Barcelona en el que desgraciadament va ser amb la manifestació “de les pistoles”.

Enviat: dilluns, 7 / setembre / 2009 23:57:23 

Per a: llista-aturemlaguerra@grups.pangea.org 

 Bona nit, Com sabeu, des del Parlament i la Presidència de la Generalitat han convidat la cantant israeliana Noa a participar en els actes institucionals de l'11 de setembre al matí. Concretament, han programat que canti "El cant dels ocells" a les 11 a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella. Aquesta artista va estar fent declaracions xenòfobes contra la població de Gaza el gener passat quan ells patien el bombardeig israelià i no se n'ha volgut desdir mai. En aquest sentit, hem redactat i enviat una carta de protesta dirigida a la Presidència del Parlament i a la Presidència de la Generalitat. L'heu rebuda fa unes hores a aquesta mateixa llista i, en tot cas, la podeu veure al web. www.aturemlaguerra.org També convoquem a l'acció de protesta que consistirà en: Quedar a la porta principal del parc de la Ciutadella, Pg. Pujades, a 2/4 de 10 del matí (9.30h) Si està ocupada pels Mossos d'Esquadra, quedem sota l'Arc de Triomf. A l'entrada i al parc, repartir 2000 còpies d'octavetes que expliquen perquè protestem. Quan la Noa canti, si canta i si ens és possible;) Ens posarem mocadors palestins Treurem els cartells dinA3 "Boicot a l'Estat d'Israel" Treurem les banderes palestines Ens posarem d'esquena a la cantant Hem acordat de no xiular ni fer soroll durant la cançó perquè podríem posar-nos en contra gent que, normalment, estaria interessada a escoltar-nos. El dijous 10 a les 7 de la tarda a Sodepau, hem convocat una reunió per ultimar detalls. Tothom és convidat a participar-hi. 

 SOBRE LA BOJARIA DE IC-EUA. ACTUALITZACIÓ 09-09-2009 / 15.00 h.

 Fa una estona que el grup parlamentari IC-EUa ha anunciat que protestarà durant l'acte de la Diada per la presència de la cantant Noa. El nivell d'esquizofrènia del grup al que pertany també el "Conseller Saura" arriba els límits del paroxisme, ja que els organitzadors de l'acte són ells mateixos des de la Mesa del Parlament i del Govern de la Generalitat al qual pertanyen. Accions com aquestes donen fe de la poca credibilitat d'aquesta mena de gentota junt amb els seus socis de govern. Trist paper novament el que es perfila per part del Govern de la Generalitat, que haurà convidat una persona per fer-ne escarni per part dels seus membres. Una acció, aquesta anunciada per diputats i consellers de la majoria del Govern, que és un insult per part de les més altes instàncies catalanes i que de ser permesa per part del President del Parlament i per part del President de la Generalitat no mereixerà més que el més profund rebuig i despreci. O és que ara s'estila que el Govern Català convidi persones a la seva Diada per a insultar-les? Mira la noticia que ja publiquen els diaris: http://www.adn.es/politica/20090909/NWS-1360-Diada-Noa-simbolica-cantante-protesta.html

dimecres, 2 de setembre del 2009

Varsòvia tem l'abandó de Obama

Vint anys després de la caiguda del mur de Berlín, Polònia encara recela de les intencions de Rússia. I una de les peces clau per a l'estratègia de seguretat dissenyada per Varsòvia, el projecte per a instal·lar en el seu territori part del sistema de defensa antimíssils d'Estats Units, està en l'aire. Després d'anys d'estreta cooperació (sobretot en temes de seguretat) amb Washington, Varsòvia tem que la nova Administració de Barack Obama li doni l'esquena i abandoni els seus plans per a dur l'escut antimíssils a Polònia, element essencial per a fortificar la frontera oriental del país ex comunista. En la memòria col·lectiva polonesa encara perviu el record de com la Unión Soviètica va cooperar amb Alemanya per a desmembrar el país en 1939. I encara segueixen més vius les quatre dècades de dictadura comunista sota el control de Moscou. No és d'estranyar que Varsòvia, davant la indignació creixent del Kremlin, s'apressés a entrar en l'OTAN, acceptés amb gust la invitació de l'anterior president nord-americà, George W. Bush, per a albergar 10 míssils interceptores del seu sistema de defensa i es convertís en gran defensora de la independència de les ex repúbliques soviètiques. Però Obama, que manté una millor relació amb Rússia que el seu predecessor, està estudiant una possible alternativa a l'escut, segons una informació de The Nova York Estafis, un canvi de plans que sens dubte agradaria a Moscou, però que perjudicaria no només a Polònia, sinó també a la República Txeca, on està previst instal·lar un radar. A Varsòvia, els experts esperen que, si finalment el projecte es va a pic, es puguin mantenir almenys algunes de les contraprestacions promeses per Bush en el seu moment per a modernitzar l'Exèrcit polonès. Les exigències se centren a renovar els seus defenses antiaéreas, que daten del comunisme, amb un sistema de nova generació. No serà fàcil. Amb el canvi en la Casa Blanca, les relacions de Polònia amb Estats Units estan en un dels nivells més baixos des de 1989, segons els experts. "És important tenir una bona relació", afirma Jacek Kucharczyk, de l'Institut d'Assumptes Públics de Varsòvia. "Polònia hauria de buscar altres àrees de cooperació amb Estats Units; hem posat tots els ous en una mateixa cistella [l'escut] i ara s'han trencat". Sigui menjo sigui, l'escut, encara que fortament promogut des del Govern, és bastant impopular entre els polonesos -segons l'última enquesta, el 53% ho rebutja-, perquè temen que enfurir al Kremlin amb aquest projecte causi més dany del que pugui evitar. La majoria dels polonesos segueix desconfiant de Rússia. "Un 60% dels ciutadans considera que Rússia està intentant recuperar la seva influència en la seva antiga esfera de dominació", explica Kucharczyk. No obstant això, un 73% diu sentir-se segur i que la independència del país no està en perill. www.elpais.com

dimecres, 26 d’agost del 2009

Duran i Lleida veu “molt preocupant” la decisió del president de Bolívia

Duran i Lleida veu “molt preocupant” la decisió del president de Bolívia i espera de Zapatero la “diligència necessària” perquè apliqui les seves “bones relacions” El portaveu de CiU creu que aquesta decisió s'emmarca dintre de l'onada “que està irrompent en els països llatinoamericans” sota la tutela d'Hugo Chávez, a qui veu com un exportador de la revolució El portaveu del Grup Parlamentari Català (CiU) al Congrés dels Diputats, Josep A. Duran i Lleida, ha qualificat de “molt preocupant” la decisió del president de Bolívia, Evo Morales, de nacionalitzar els hidrocarburs del país i ha afirmat que espera la “diligència necessària” del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero perquè “posi immediatament en pràctica” les “bones relacions” que manté amb Bolívia i Veneçuela. En aquest sentit, Duran i Lleida ha recalcat que, a partir d'ara, l'executiu espanyol té “gran responsabilitat del que pugui passar” a Amèrica Llatina en la mesura que “manté bones relacions” amb Veneçuela i Bolívia i per tant “té l'autoritat política i moral en exercici d'aquestes bones relacions per a posar-la immediatament en pràctica i intentar evitar que els perjudicis” de la mesura adoptada per Morales no tinguin “majors efectes”. El portaveu de CiU ha incidit que la decisió de Morales “no és una bona notícia” i confia que “recapaciti” perquè “no expressa confiança dels mercats, ni de cara a les inversions estrangeres, ni confiança política”. Per a Duran i Lleida “la forma i els gestos utilitzats” pel president de Bolívia a l'hora d'anunciar la citada nacionalització són “tan preocupants com la decisió en si mateixa”, en la línia que genera una “greu preocupació política del que pot ser el decurs en el futur del Govern presidit per Evo Morales a Bolívia”. A això se li afegeix, ha afirmat, que aquesta decisió formi part de l'onada “que està irrompent en alguns països llatinoamericans sota la tutela del president de Veneçuela, Hugo Chávez”, el que suposa “major preocupació” del que està esdevenint a Bolívia. A manera de curiositat, Duran i Lleida ha citat que Hugo Chávez ha estat l'encarregat de telefonar els presidents d'Argentina, de Brasil i d'Espanya per traslladar-los tranquil·litat respecte a la decisió adoptada pel president d'una país sobirà com és Bolívia. “Realment preocupant, com ja vaig dir en el seu moment Hugo Chávez és un exportador de revolució a Amèrica Llatina i és persona i el seu sistema polític i el seu govern que no deixa d'interferir en altres països”, ha afirmat. WWW.CIU.CAT

divendres, 10 d’abril del 2009

Pilar Rahola alerta de penetració del terrorisme islàmic a Llatinoamèrica

Fa poc un lector s'atrevia a insultar a causa de relacionar l'Islam i Hugo Chavez, la ignorància és molt atrevida. Seguint el tema deixo un article de Rahola.


  Pilar Rahola alerta de penetració del terrorisme islàmic a Llatinoamèrica 

 El terrorisme islàmic penetra a Amèrica Llatina cada vegada amb més força sense que els Governs de la regió prenguin mesures per evitar-ho, va alertar avui la periodista i ex diputada espanyola Pilar Rahola. En una entrevista amb EFE, Rahola va afirmar que 'l'islamisme radical, en la seva vessant política i religiosa, té un enorme interès pel continent americà, on envia gent i diners, i actua amb certa capacitat de moviment'. L'experta en l'Orient Mitjà i ex diputada per la formació independentista catalana Esquerra Republicana (ERC), va lamentar que aquesta 'preocupant situació' no es trobi en l'agenda dels Governs llatinoamericans, malgrat tractar-se d'un 'tema de fons internacional'. 
'Després de l'11 de setembre (atemptats terroristes als EUA el 2001) i el 11 de març (atemptats terroristes a Madrid el 2004), al yihad se li va posar molt difícil operar a Estats Units i Europa, per la qual cosa ha derivat la seva capacitat de moviment a Llatinoamèrica ', un lloc en el que ha trobat aliats' en alguns grups d'esquerra i Governs com el de Veneçuela', va afirmar. Al respecte, Rahola va lamentar la proximitat del president veneçolà, Hugo Chávez, amb el govern de l'Iran i que, 'en nom d'idees d'esquerra i llibertat, (Veneçuela) consideri com aliat a un país on es condemna a mort a l'homosexualitat, que esclavitza a les dones i que vulnera tots els drets humans coneguts'. 'De la mateixa manera que els nazis fugits van veure a Llatinoamèrica una esponja permeable en què amagar-se, el yihad totalitari té a Amèrica Llatina un espai igual d'suculent per als seus moviments', va remarcar. Pilar Rahola es troba a Lima per dictar una conferència davant la comunitat jueva peruana, amb motiu de l'aniversari de la creació de l'Estat d'Israel, el 14 de maig de 1948. 

[AJN] http://noti.hebreos.net/enlinea/ca/2008/03/23/2620/

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters