Salt permetrà la construcció de centres de culte al nucli urbà

El ple de l'Ajuntament aprova una modificació del pla general per regular la ubicació d'espais per a l'oració en baixos d'edificis. Al polígon Torre Mirona només es podran obrir els centres de culte projectats

EFE

Salt | Actualitzada el 22/05/2012 13:08

 

El ple de l'Ajuntament de Salt ha aprovat una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per adaptar-lo a la llei de centres de culte. La modificació permetrà que els nous espais destinats a l'oració, que fins ara només es podien aixecar al polígon industrial Torre Mirona, es construeixin al nucli urbà. Segons Jaume Torramadé, alcalde d'aquest municipi, que té una elevada taxa de població immigrant, l'objectiu és ordenar i regular un sector que fins ara no ho estava.

El ple de Salt va aprovar ahir a la nit els canvis del pla general amb els dotze vots a favor dels regidors de CiU, els dos no adscrits i un del PP, mentre que en contra es van posicionar els set representants del PSC i PxC, i es van abstenir els dos d'Independents per Salt. A partir d'ara, només es podran instal·lar a l'únic polígon industrial de la localitat els centres ja projectats: un de la comunitat evangèlica, que no està establerta a Salt sinó a Girona, i dues entitats magribines, Al Hilal i Magribins per la Pau.

Perquè els centres de culte s'estableixin al nucli urbà s'han de reunir una sèrie de condicions, entre les quals que se situïn als baixos d'edificis plurifamiliars amb entrada independent dels veïns, que tinguin menys de 120 metres quadrats de superfície, una capacitat màxima de seixanta persones i dos lavabos, així com que siguin ignífugs i estiguin insonoritzats. En la modificació també s'inclou la suspensió de tramitació de llicències d'ús religiós durant un període d'un any i tres mesos en els sectors en desenvolupament de la localitat. "La situació d'avui no és la del 2005 ni la del 2010, el que hi ha avui és que alguns centres de culte estan disfressats de centres culturals i d'altres de centres de conferències, i el que es vol és posar ordre i que tothom sàpiga a què juga, a què s'ha d'atenir", va argumentar l'alcalde.

El 2010, l'Ajuntament de Salt, amb la llavors alcaldessa Iolanda Pineda (PSC), va canviar els usos del polígon Torre Mirona perquè inclogués els usos religiosos per adequar així la realitat de la nova llei de centre de culte i donar resposta a una gran demanda com més aviat millor. El 24 d'agost de l'any passat, el nou govern de CiU, que no havia recolzat aquest trasllat dels centres de culte si no es tancaven abans els del nucli urbà, va aprovar una suspensió de llicències d'aquests espais per estudiar la seva ubicació. Nou mesos després, s'ha donat el vistiplau a aquesta modificació del pla general per blindar de centres de culte el polígon, en considerar-se que perjudiquen la implantació de nova activitat empresarial, i reordenar la situació amb una nova normativa.

Una regidora de PxC amb un sense papers

El xicot de la regidora no està tan ben documentat

Joan Martínez agafada de la mà del seu xicot. Foto: TV3.

Jean-Paul Bakoume, el xicot camerunès de l'exregidora de PxC Joana Martínez, que va ser el detonant del curiós conflicte intern del partit, no es pot dir que estigui en situació de flagrant irregularitat pel que fa a la seva documentació com a estranger, però tampoc té els papers totalment en regla. A Bakoume, de 35 anys, li va caducar el permís de residència el dia 11 de març i no en va sol·licitar la renovació fins a principis de juny, quan faltaven només 10 dies perquè s'exhaurís el termini màxim de tres mesos que disposen els estrangers per sol·licitar la renovació si no volen convertir-se en “il·legals” per als ulls del Ministeri de l'Interior. Bakoume està pendent que li donin resposta sobre si li renoven o no el permís que va deixar caducar. El procediment adequat hauria estat que hagués demanat la renovació abans que li caduqués el permís, i no haver-ho fet així li podria suposar una sanció administrativa. Bakoume, que segons els papers consta que està domiciliat en un pis que no és el de la seva companya, va sol·licitar el primer permís el 2006, com a reagrupat d'una altra parella, i va fer constar que treballaria com a “empleat de la llar”.

ElPunt

Jaume Torramadé, alcalde de Salt: “Hi ha massa immigrants al municipi”

L'alcalde creu que s'ha de repartir millor la immigració i destaca que "hi ha municipis que tenen un 0% d'immigració i d'altres, com Salt, un 42%"

REDACCIÓ 

Barcelona | Actualitzada el 29/08/2011 10:13

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé / ACN

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, s'ha mostrat ferm en afirmar que “hi ha massa immigrants a Salt”, i ha dit que caldria repartir millor de la immigració: “Hi ha municipis que tenen un 0% d'immigrants, i d'altres, com Salt, un 42%". Ho ha dit en una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio, en què ha assegurat que la primera mesura per eradicar els conflictes ocasionats per la pressió migratòria del municipi és “acceptar que no passa res perquè l'alcalde digui que més d'un 42% d'immigrants és massa”. Torramadé ha expressat la dificultat d'explicar “el model català, occidental i del segle XXI” a un percentatge d'immigració extracomunitària tan elevat, i ha afegit que “així, és complicat fer-los partíceps” del model. “Cal rebaixar la pressió migratòria de Salt per acostar-la a la mitjana del país, que és del 15%.”

L'alcalde s'ha mostrat ferm a l'hora d'exigir mesures per regular la situació del municipi i, en aquest sentit, ha volgut recordar que “la majoria de competències en tema d'estrangeria són del govern central”, a la vegada que també ha derivat part de la responsabilitat a la política europea, sense oblidar que “en els temes del dia a dia” és el govern de la Generalitat i el mateix ajuntament “els que més hi hem de treballar”.

Torramadé s'ha referit a la moratòria en la construcció de centres de culte al municipi gironès i ha assegurat que cal estudiar-ne millor la ubicació: “La convivència de centres de culte amb la zona comercial no la veig gens”. L'alcalde, però, ha assegurat que no comparteix la visió de posar-los “on molestin menys”, i ha explicat que “l'any de suspensió és justament per estudiar la millor ubicació per a tots els ciutadans de Salt”.

ara.cat

Fracassa la manifestació multiculturalista de Salt

La multiculturalitat un cop més ha fracassat estrepitosament a Salt. No més de 150 persones van fer cas a la crida insistent i estrident malgrat l'engreixament premeditat d'alguns mitjans de comunicació.

El diari digital somnoticia.cat, ens ofereix una ampla visió gràfica i informativa pel que fa a la realitat d'una manifestació que s'ha quedat sola i abandonada per la població de Salt wikipedia i rodalies.

La mini manifestació de Salt

 I és que les cançonetes insistents de la multiculturalitat, de la Alianza de Civilizaciones, del diàleg intereligiós i demés entremesos que provoquen indigestió, orquestrades per alguns mitjans audovisuals i escrits, en cap moment responen a la realitat social i col.lectiva de Catalunya. Salt ha sigut un clar exemple de com aquella multiculturalitat tan bramada no és tal, ni de lluny. I el problema és perquè els nouvinguts, que són o haurien de ser els primers en fer l'esforç a resituar-se per integrar-se al poble que els acull, majoritàriament no ho fan. En aquest sentit ja vaig penjar al bloc, fa dos dies, aquest post TarragonaDigital.cat, i és que de les paraules als fets hi van molt més que un pam.

Salt ha donat una exemplificant resposta quedant-se a casa o anant a la platja de la Costa Brava, enlloc de fer el joc a determinats col.lectius sectàris.

• Font de l'article
• Més imatges de la manifestació on es veuen immigrants increpant a una noia per anar amb la Senyera i la creu de Sant Jordi, aquí

Alcalde de Salt: "El percentatge d'immigrants de Salt no és bo ni per a ells ni per als autòctons"

Jaume Torramadé: "El percentatge d'immigrants de Salt no és bo ni per a ells ni per als autòctons"

L'alcalde de Salt demana canviar la situació de pobles com el seu, on un 45% de la població són "estrangers, extracomunitaris i pobres". Torramadé diu que "ningú vol patir la situació que estem patint nosaltres"

REDACCIÓ

Barcelona | Actualitzada el 11/07/2011 09:47

 

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, ha reafirmat aquest matí en una entrevista al programa El món a RAC1, la seva proposta de limitar el número d'immigrants en municipis saturats, com el seu. Torramadé va dir ahir diumenge que caldria determinar un percentatge màxim de nouvinguts en poblacions amb situacions especials i ha explicat que Salt té un 45% de població estrangera. "La majoria són extracomunitaris i pobres", ha dit, "és una situació que no vol ningú per al seu poble i per això hem de fer alguna cosa per canviar-la".
Per l'alcalde, aquestes xifres d'immigració "no són bones per a ningú, ni per als autòctons ni per als immigrants, perquè els autòctons no se senten a gust i els immigrants no troben el que han vingut a buscar perquè aquesta no és la realitat catalana". En aquest sentit ha posat com a exemple les escoles de Salt, on hi ha percentatges del 70%, el 80% i el 90% de nens immigrants. "Això no els ajuda", ha dit, "perquè aquesta no és la realitat catalana".

Torramadé ha comentat també la proposta de Zapatero de permetre que els ciutadans marroquins votin a les properes eleccions municipals i ha dit que aquest fet "augmentarà les diferències entre els immigrants i farà la gestió més complexa".

Salt, la pel·lícula

NO PASSARAN!

Salt i la immigració

El febrer del 2010 Salt es feia conèixer a Catalunya per la taxa de delinqüència protagonitzada pel col·lectiu d'immigrants provinents de països islàmics, tot això va concloure en enfrontaments entre aquests i els autòctons.

L'Ajuntament ho solucionà dient que es tractaven de casos aïllats i fent reunions amb Morad el-Hassani portaveu de la comunitat magrebina a Salt i la persona amb més detencions de Salt, si teniu curiositat podeu mirar-ho a qualsevol hemeroteca o cercant-ho als navegador d'Internet.

Tot això no ha servit de res i s'ha demostrat en els disturbis: s’han cremat vehicles i contenidors, s’han produït greus destrosses a la ciutat i durs enfrontaments amb la policia. Els musulmans residents a Salt reclamen el tracte rebut per part de la policia a un lladre que al fugir, quan un Mosso d’Esquadra el va sorprendre robant al seu immoble, es va precipitar pel balcó i va patir ferides greus. Què esperaven? un ram de flors al hospital?

Ara ja no ens trobem a la punta de l'iceberg, quan les queixes eren pels petits furs a la Rambla de Barcelona, els comerços no respectaven els horaris establerts o hi havia desavinenteses per la clientela de les mesquites. Ens trobem en una situació de conflicte on un pas endavant són dos endarrere, cedim espais públics, retirem els embotits dels menjadors escolars per no ofendre a la comunitat islàmica, al Nadals i la Setmana Santa els hi canviem el nom fins arribar a la situació on estem ara.

Catalunya es pot considerar a la segona fase, en la que l'Islam se’ns mostra com ideologia. La primera fase és aquella on els ciutadans són exemplars, pacífics i ens fan creure que prediquen la religió de la pau, demanen subvencions, mesquites, terrenys públics, etc., la segona és l'estat de conflicte, ja tenen on profetitzar sobre la reconquesta, ja tenen on reunir-se i ja no els hi fa falta la cara amable, a partir de llavors comencen els atacs terroristes dels quals Barcelona també ha estat objectiu i la tercera fase, que de moment només es troba en els seus països, on per llei cristians i jueus no tenen dret ni a la propietat, són tractats com a gossos ateus i pagans i són condemnats a mort al proclamar la seva fe.

És imperdonable que donem per bo que això és inevitable, a França ja fa anys que veiem noticies d'aquest estil, precisament, una pel·lícula francesa “La Heine” parla d'una situació similar on la frase estrella és “no importa la caiguda només l'impacte” ens ho demostra. Aquesta frase és el resum de la societat que hem creat entre tots. Ens repetim durant la caiguda que de moment tot va bé fent veure que no veiem la patacada que ens espera contra el terra.

Tornant a Salt, els medis de comunicació ens parlaven de joves, una altre mentida per ignorar el problema, no eren joves, i no per l'edat que alguns superaven el que jo considero jove, que també, si no perquè davant de tot són seguidors d'Al·là fins hi tot per davant de ser persones, perquè algú amb humanitat és incapaç d'autoimmolar-se.

A diferència de nosaltres ells tenen clar que formen part d'una comunitat, l'Islam, ells no entenen l'individualisme que s'estila a Occident i és aquesta la seva virtut i el nostre error.

El nostre error és no denunciar els comerços que incompleixen la llei, no denunciar els que trafiquen amb drogues, no donar suport als Mossos d'Esquadra quan cal, quedar-nos mirant en lloc de corre en massa darrere els lladres, hem oblidat el Toc a Sometent i l'hem canviat per l'egoisme i el narcisisme, ja no creiem en res, ni en la Pàtria ni en Déu! I així ens va que no tenim ni estat.

Ens hem dividit entre crítics i titlladors. Sense els primers els segons no tindrien sentit d'existència per què lluny de donar explicacions només titllen els altres del que són o no són segons el seu parer. Són aquells polítics que ja els hi està bé la frase de “és català aquell que viu i treballa a Catalunya” i que com a molt afegeixen “i parla català” per semblar que a canvi de drets reclamen alguna cosa. Hom es pregunta doncs, quin idioma parlaven els terroristes o esvalotadors de França, Alemanya, Anglaterra, Espanya i tots aquells països que han patit algun atac terrorista o fets semblants com els de Salt?

Em nego a creure que gent – i ara faltaré al respecte, per què igual que ells lapiden una dona per cultura, nosaltres tenim la nostra visió del món – que va disfressada com si fos carnaval tot l'any esdevingui catalana, per molt que el voluntariat lingüístic (del qual en he format part alguna vegada) s'hi esforci molt.

Em sorprèn, tot i que no descobreixo res, veure que els que ens titllen de ser el diable de persona són els mateixos que serien ajusticiats amb pena de mort en països en règim islàmic, el feixisme del segle XXI.

S'han de fer polítiques independentment d'on provinguin, sense complexos, que garanteixin seguir treballant per millorar la nostra democràcia, que falta ens fa.

Prohibir el burka en espais públics, expulsar delinqüents, tancar negocis que incompleixin la normativa, madurar la normativa contra els pisos pastera, no empadronar els il·legals i aquests repatriar-los, aprovar una llei d'ultimàtums per trobar feina si es vol seguir vivint al nostre país, no cedir espais públics per les mesquites i una gran llista. Moltes d'aquestes lleis ja funcionen en altres països europeus i de dreta a esquerra tothom ho veu normal.

Fins que Catalunya no esdevingui un estat a Europa ha de reclamar, entre altres competències, les de immigració, - Espanya sap bé que la millor invasió és la demogràfica – i quan les tinguem haurem d´ apostar per què el conjunt de països de la UE vagin a una amb aquestes polítiques.

Així procurarem pel sentiment comunitari del que parlava al principi perquè el motor de la civilització, com ha demostrat la història, no la mou una persona sinó els pobles.


Font: Unitat Nacional Catalana

Cremen dotze vehicles a Salt en la segona nit de vandalisme

Han cremat cinc cotxes i set motos entre les dues i les quatre de la matinada. Els incidents van arrencar divendres després que un noi de 16 anys caigués d'un cinquè pis mentre el perseguia la policia. L'origen dels fets recorda el de les 'banlieues' de París l'any 2005

Segona nit de vandalisme a Salt (Gironès). Dotze vehicles han cremat aquesta matinada entre quarts de dues i les quatre pel centre de la població. Concretament han cremat cinc cotxes i set motos. Els fets han passat al centre de la població, segons han informat els Mossos d'Esquadra. La policia ha trobat vidres i ampolles d'alcohol dins dels cotxes. Dos cotxes i cinc motos han quedat totalment calcinats. El lloc concret on s'han trobat els cotxes cremats són el carrer del Rec, davant el Parc Monar, els carrers Montsalvatge i passeig Països Catalans, i dos punts diferents del carrer Àngel Guimerà. Els Mossos busquen els autors dels fets.


Els aldarulls de divendres es van saldar amb la detenció de tres persones, dos menors de 16 anys, un marroquí i l'altre sud-americà, i un adult, de 23 anys, marroquí i amb nombrosos antecedents policials. Els fets van començar arran d'una concentració a favor de Mohamed R.L. en la qual es van cremar nou contenidors, entre altres actes vandàlics. Els joves protestaven contra una actuació dels Mossos d'Esquadra que va provocar, dissabte de la setmana passada, que un noi magrebí de 16 anys caigués des d'un cinquè pis mentre era perseguit per la policia acusat de robar una moto. El jove es troba ingressat en estat molt greu i encara es tem per la seva vida.


Aquest fet va provocar que divendres un grup d'amics i coneguts de la víctima es concentressin davant la comissaria dels Mossos per protestar per l'actuació dels agents. L'acte es va desenvolupar de manera pacífica fins que es van començar a manifestar espontàniament pels carrers i van començar a tombar motos que estaven aparcades i a cremar contenidors.


El precedent de París


L'origen dels fets –que tenen lloc quan falta ben poc per al primer aniversari dels greus incidents que van alterar la convivència amb la comunitat immigrant de Salt- recorda el conflicte de les 'banlieues' de París. El 2005 joves sense feina dels afores de la capital van provocar una revolta urbana que va obligar el govern francès a decretar l'estat d'emergència. En aquell cas els fets es van desencadenar després que dos adolescents d'origen africà morissin electrocutats fugint de la policia. En 19 nits van cremar més de 8.000 cotxes i hi va haver 2.700 detinguts.


Diagnòstic: sense esperança de futur


Joves sense expectatives, amb molta frustració acumulada i manca de motivacions. És el diagnòstic que fa dels protagonistes dels disturbis de Salt Cristina Sibina, coordinadora de la Casa d'Oficis, una entitat que ofereix formació professional i feina a joves d'entre 16 i 24 anys amb dificultats per trobar-ne.


A l'ARA Més podeu llegir la història del jove ferit que ha encès els ànims dels joves de Salt. La història de Mohamed constata la complexitat que suposa gestionar la immigració. També podeu llegir l'entrevista amb l'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda.

Ara

Una mesquita a la Zona Zero

Com tothom sap, un grup de musulmans vol obrir un centre de culte islàmic a tocar de la Zona Zero de Nova York, on més de tres mil persones van ser precisament assassinades en nom de l’Islam. A banda del mal gust i la falta de tacte del seu promotor, l’imam Feisal Abdul Rauf, tot plegat té un rerefons molt preocupant, que té molt a veure amb la covardia i la por d’Occident, però també amb l’actitud victimista de molts musulmans. Diu l’imam Rauf que el centre islàmic, que durà el nom de Cordoba House (vinga fot-li!), vol ser un espai de diàleg i convivència. Molt bé. Em pregunto què opinaria, ell i la resta d’imams, si Benet XVI proposés demà l’apertura d’una esglesieta al centre de la Meca, de Kabul o de Jerusalem, amb el molt lloable objectiu de promoure el diàleg i la convivència. 

Segur que farien una marató per ajudar a pagar-ne les obres, oi? Ui no, que ara que ho penso a la majoria de països musulmans està prohibit el proselitisme cristià. És un cercle viciós. Diuen els musulmans: l’Islam és una religió de pau, però tinc uns cosins que són uns radicals i us segresten i us decapiten en nom de l’Islam, però si us queixeu de l’Islam llavors sou uns racistes i uns intolerants. I nosaltres ens anem flagel·lant la consciència quan puja un musulmà al Metro amb una motxilla i canviem de vagó. Sóc un racista!, pensem. Segurament si Rudolph Giuliani fos encara l’alcalde de Nova York les coses anirien per un altre camí. Rectifico: si Giuliani encara manés a ningú no se li hauria passat pel cap fer una mesquita a la Zona Zero. Encara hi ha homes valents que saben distingir entre democràcia i tirania, entre diàleg i presa de pèl. 

A Lleida en tenim un, d’aquests. A Salt em temo que no. Durant els últims dies, aquesta història ha pres més rellevància arrel de l’anunci frustrat del pastor Terry Jones de cremar dos centenars d’exemplars de l’Alcorà. A mi em semblava una idea boníssima, no pel fet de cremar un llibre sagrat per a una part de la població, sinó per demostrar la intolerància d’una gran part dels musulmans i la gran por que l’Islam causa a Occident. Fins i tot el president Barack Obama va intervenir per evitar-ho, amb el lamentable argument que la foguera encendria els ànims dels musulmans. Em sap greu que el pastor, amb qui val a dir que no compartiria una tassa de cafè perquè em sembla un integrista radical, no hagi cremat els llibres. I em sap greu perquè ha decidit no fer-ho per evitar les represàlies i les protestes dels musulmans, no pas perquè hagi arribat a la conclusió que era una bajanada total, que ho era. Guanya la por. Perd la llibertat. 

 Jaume Clotet
  El singular digital

Queixes a Salt pel reportatge de “30 minuts” sobre la convivència

El reportatge de 30 minuts emès diumenge per TV3, Salt: Assaig de convivència, no ha estat ben rebut per grant part d’aquesta població del Gironès. El govern municipal s’ha mostrat força disgustat pel que consideren que va ser un treball que reflectia una imatge poc representativa de Salt. La indignació també és important entre els ciutadans autòctons, que opinen que no se’ls va donar prou veu i es van obviar molts dels problemes de convivència i seguretat que pateixen. En una enquesta al portal TotSalt.cat, el 92,3% dels votants han escollit l’opció Em vaig indignar molt! No va ser prou representatiu, i només el 6,2% opina que “la van clavar”. SOM NOTÍCIA

Morad el-Hassani, lider dels magrebins de Salt

Morad el-Hassani, lider dels magrebins de Salt El portaveu de la farsa

Morad el-Hassani, que en la manifestació d'aquesta setmana es va erigir en portaveu espontani de la comunitat magribina, per defensar que no «tots són lladres», retreure que «se'ls criminalitza» a tots i que se'ls etiqueta despectivament com a «moros», tenia raó: no tots són iguals. Per sort, no tots tenen el seu currículum. Ell marca la diferència i ocupa un lloc destacat en el rànquing dels més detinguts. Aquest noi que lluïa en públic un fluid discurs polític i acusava CiU i el PP d'enverinar la situació per assegurar-se un lloc a l'Ajuntament en les properes eleccions, té un llarg currículum de detencions –no s'han de confondre amb condemnes, però–. Una quinzena, amb títols tant variats com ara violència de gènere, atemptat a l'autoritat, conducció temerària, tràfic de droga, agressió sexual i lesions. Efectivament, tenia raó de queixar-se si algú el titllava de lladre: no consta que hagi estat detingut per robatori o furt. Curiosament, El-Hassani, que cridava davant les càmeres que se sent part del poble de Salt, on assegura que ha viscut durant 17 anys i paga religiosament els impostos, té una ordre de no admissió al territori Schengen que totes les policies d'Europa poden veure si posen les seves dades a l'ordinador. Té mèrit el seu arrelament a Salt.

  Morad el-Hassani reunit amb l'alcaldesa i fent cara de bon noi , diguent que a ell no el tractem racistament. Quins collons que té...