Salt i la immigració

El febrer del 2010 Salt es feia conèixer a Catalunya per la taxa de delinqüència protagonitzada pel col·lectiu d'immigrants provinents de països islàmics, tot això va concloure en enfrontaments entre aquests i els autòctons.

L'Ajuntament ho solucionà dient que es tractaven de casos aïllats i fent reunions amb Morad el-Hassani portaveu de la comunitat magrebina a Salt i la persona amb més detencions de Salt, si teniu curiositat podeu mirar-ho a qualsevol hemeroteca o cercant-ho als navegador d'Internet.

Tot això no ha servit de res i s'ha demostrat en els disturbis: s’han cremat vehicles i contenidors, s’han produït greus destrosses a la ciutat i durs enfrontaments amb la policia. Els musulmans residents a Salt reclamen el tracte rebut per part de la policia a un lladre que al fugir, quan un Mosso d’Esquadra el va sorprendre robant al seu immoble, es va precipitar pel balcó i va patir ferides greus. Què esperaven? un ram de flors al hospital?

Ara ja no ens trobem a la punta de l'iceberg, quan les queixes eren pels petits furs a la Rambla de Barcelona, els comerços no respectaven els horaris establerts o hi havia desavinenteses per la clientela de les mesquites. Ens trobem en una situació de conflicte on un pas endavant són dos endarrere, cedim espais públics, retirem els embotits dels menjadors escolars per no ofendre a la comunitat islàmica, al Nadals i la Setmana Santa els hi canviem el nom fins arribar a la situació on estem ara.

Catalunya es pot considerar a la segona fase, en la que l'Islam se’ns mostra com ideologia. La primera fase és aquella on els ciutadans són exemplars, pacífics i ens fan creure que prediquen la religió de la pau, demanen subvencions, mesquites, terrenys públics, etc., la segona és l'estat de conflicte, ja tenen on profetitzar sobre la reconquesta, ja tenen on reunir-se i ja no els hi fa falta la cara amable, a partir de llavors comencen els atacs terroristes dels quals Barcelona també ha estat objectiu i la tercera fase, que de moment només es troba en els seus països, on per llei cristians i jueus no tenen dret ni a la propietat, són tractats com a gossos ateus i pagans i són condemnats a mort al proclamar la seva fe.

És imperdonable que donem per bo que això és inevitable, a França ja fa anys que veiem noticies d'aquest estil, precisament, una pel·lícula francesa “La Heine” parla d'una situació similar on la frase estrella és “no importa la caiguda només l'impacte” ens ho demostra. Aquesta frase és el resum de la societat que hem creat entre tots. Ens repetim durant la caiguda que de moment tot va bé fent veure que no veiem la patacada que ens espera contra el terra.

Tornant a Salt, els medis de comunicació ens parlaven de joves, una altre mentida per ignorar el problema, no eren joves, i no per l'edat que alguns superaven el que jo considero jove, que també, si no perquè davant de tot són seguidors d'Al·là fins hi tot per davant de ser persones, perquè algú amb humanitat és incapaç d'autoimmolar-se.

A diferència de nosaltres ells tenen clar que formen part d'una comunitat, l'Islam, ells no entenen l'individualisme que s'estila a Occident i és aquesta la seva virtut i el nostre error.

El nostre error és no denunciar els comerços que incompleixen la llei, no denunciar els que trafiquen amb drogues, no donar suport als Mossos d'Esquadra quan cal, quedar-nos mirant en lloc de corre en massa darrere els lladres, hem oblidat el Toc a Sometent i l'hem canviat per l'egoisme i el narcisisme, ja no creiem en res, ni en la Pàtria ni en Déu! I així ens va que no tenim ni estat.

Ens hem dividit entre crítics i titlladors. Sense els primers els segons no tindrien sentit d'existència per què lluny de donar explicacions només titllen els altres del que són o no són segons el seu parer. Són aquells polítics que ja els hi està bé la frase de “és català aquell que viu i treballa a Catalunya” i que com a molt afegeixen “i parla català” per semblar que a canvi de drets reclamen alguna cosa. Hom es pregunta doncs, quin idioma parlaven els terroristes o esvalotadors de França, Alemanya, Anglaterra, Espanya i tots aquells països que han patit algun atac terrorista o fets semblants com els de Salt?

Em nego a creure que gent – i ara faltaré al respecte, per què igual que ells lapiden una dona per cultura, nosaltres tenim la nostra visió del món – que va disfressada com si fos carnaval tot l'any esdevingui catalana, per molt que el voluntariat lingüístic (del qual en he format part alguna vegada) s'hi esforci molt.

Em sorprèn, tot i que no descobreixo res, veure que els que ens titllen de ser el diable de persona són els mateixos que serien ajusticiats amb pena de mort en països en règim islàmic, el feixisme del segle XXI.

S'han de fer polítiques independentment d'on provinguin, sense complexos, que garanteixin seguir treballant per millorar la nostra democràcia, que falta ens fa.

Prohibir el burka en espais públics, expulsar delinqüents, tancar negocis que incompleixin la normativa, madurar la normativa contra els pisos pastera, no empadronar els il·legals i aquests repatriar-los, aprovar una llei d'ultimàtums per trobar feina si es vol seguir vivint al nostre país, no cedir espais públics per les mesquites i una gran llista. Moltes d'aquestes lleis ja funcionen en altres països europeus i de dreta a esquerra tothom ho veu normal.

Fins que Catalunya no esdevingui un estat a Europa ha de reclamar, entre altres competències, les de immigració, - Espanya sap bé que la millor invasió és la demogràfica – i quan les tinguem haurem d´ apostar per què el conjunt de països de la UE vagin a una amb aquestes polítiques.

Així procurarem pel sentiment comunitari del que parlava al principi perquè el motor de la civilització, com ha demostrat la història, no la mou una persona sinó els pobles.


Font: Unitat Nacional Catalana