“Si convives con nosotros, puedes votar con nosotros”. Aquesta frase culmina un anunci institucional que fan a les nostres ràdios i televisions des de fa uns quants dies. El missatge va dirigit als estrangers no comunitaris que viuen a casa nostra i que, per primer cop, podran votar a les eleccions municipals del dia 22 de maig. Segons una nova normativa del govern espanyol, aquest dia podran votar, a banda dels ciutadans de l’Estat i de la UE, els nacionals de Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, Noruega, Islàndia, Nova Zelanda, Paraguai i Perú. El govern de Zapatero ha signat acords de reciprocitat amb aquests països, de manera que els espanyols que visquin allà també podran votar a les municipals.
Em pregunto, tot i així, per què la principal comunitat estrangera no comunitària a casa nostra, la marroquina, no podrà votar a les municipals. A Catalunya hi viuen uns 300.000 marroquins, és a dir quasi un 5 per cent de la població, just el percentatge per accedir als ajuntaments en unes eleccions. Com és que Zapatero no ha negociat amb el Marroc per donar dret de vot als seus ciutadans, i sí que ho ha fet amb comunitats minúscules com la islandesa o la neozelanesa? Si jo fos un malpensat, podria pensar que Zapatero sap que el sentit del vot dels marroquins podria ser diferent al dels bolivians o xilens, i qui sap si algun partit islamista o tutel·lat des de Rabat no entraria als nostres ajuntaments.
Estirant el fil d’aquesta línia de pensament, jo podria pensar que el sentit del vot dels bolivians o colombians serà similar al dels espanyols, en el sentit de votar majoritàriament el PP o el PSOE. No crec, a priori, que molts paraguaians o equatorians o colombians s’inclinin per opcions com el PNB, CiU, el BNG, el Bloc o la CUP. A Catalunya hi viuen més de 80.000 equatorians, més de 60.000 bolivians, més de 50.000 colombians i més de 30.000 peruans. Només aquests, sumats, fan més vots que alguns partits importants de casa nostra. Si jo fos un malpensat, podria pensar que el govern espanyol ha canviat la normativa per aigualir una mica més els partits nacionalistes perifèrics i fortificar més les dues grans opcions espanyoles.
Em pregunto, de passada, l’impacte que pot tenir la decisió en municipis com Guissona, on més de la meitat de la població és d’origen immigrant. I també em pregunto quin ús electoral i demagògic en farà la Plataforma per Catalunya (PxC), de tot aquest afer.
Jaume Clotet
El Singular Digital
El músic occità Gabriel Fauré (1924)
Fa 7 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada