L´Audiència de Tarragona absol l´imam de Cunit

També han estat absolts de les seves condemnes la seva filla i el president de l'Associació Islàmica del municipi

 ACN | TARRAGONA L'Audiència de Tarragona ha absolt l'imam de Cunit (Baix Penedès), Mohamed Benbrahim, que el passat mes de novembre va ser condemnat a un any de presó per coaccionar la mediadora cultural del municipi, Fàtima Ghailan. L'Audiència ha admès el recurs presentat per condemnats per la sentència del jutjat penal número 2 de Tarragona. Segons ha confirmat a l'ACN l'advocada dels acusats, Maria José Canales, també han estat absolts el president de l'Associació Islàmica de Cunit, Abderrahman El Osri, que havia estat condemnat a nou mesos de presó, i la filla de l'imam, Hafssa Benbrahim, a qui s'havia condemnat a una multa de 730 euros també per coaccionar Ghailan.

El jutjat penal número 2 de Tarragona va condemnar Mohamed Benbrahim, imam de Cunit, a un any de presó per haver coaccionat "greument" la mediadora cultural del municipi, Fàtima Ghailan. A banda, la sentència condemnava també el president de l'Associació Islàmica de Cunit, Abderrahman El Osri, a nou mesos de presó, i la filla de l'imam, Hafssa Benbrahim, a dotze mesos de multa de dos euros diaris, també per coaccionar Ghailan.

A més, el jutge va establir la prohibició per als tres condemnats d'apropar-se a la mediadora a menys de 500 metres, al seu domicili o al lloc de treball durant dos anys, així com els prohibeix comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà durant el mateix període de temps.

Els acusats van presentar un recurs a la sentència del jutjat penal número 2 de Tarragona i finalment l'Audiència de Tarragona els ha absolt dels seus delictes.

Coaccions des del 2008

El jutjat considerava provat que el 15 de novembre del 2008 un grup de dones marroquines de Cunit van promoure una campanya de recollida de signatures entre la comunitat islàmica en contra dels serveis que Ghailan donava al col·lectiu a l'Ajuntament del municipi. L'escrit assegurava que la mediadora no tenia la titulació necessària per dur a terme la seva feina i que tractava els marroquins "irrespectuosament". El document va ser redactat per la condemnada Hafssa Benbrahim, a petició de la dona de l'imam de Cunit, Zohra Aalalouch, i altres dones, i pretenia que es fes fora de la feina la mediadora. Quan Ghailan es va assabentar d'aquesta campanya, ho va comunicar als seus caps de l'Ajuntament i va decidir deixar de dur el mocador al cap com a mostra d'oposició a les queixes de la comunitat marroquina.

La sentència també considerava provats els fets del 22 de novembre del 2008, quan la mediadora passejava per Cunit amb el seu marit i l'imam i la seva filla van iniciar una discussió amb ella, en la qual va haver d'intervenir el jutge de pau del municipi. La filla de l'imam va insultar Ghailan i es va enfrontar al seu marit. A més, tant ella com el seu pare van dir-los que "acabarien amb ells i els seus fills".

D'altra banda, la sentència establia com a provat el fet que el president de l'Associació Islàmica de Cunit, Abderrahman El Osri, va parlar amb el marit de Ghailan i li va dir que "no era una bona esposa i havia de casar-se amb una altra dona". A més, durant uns dies hi va haver un rumor entre la comunitat islàmica de Cunit sobre la forma en què treballava la mediadora -assegurava que falsejava informes i demanava diners a canvi d'informes d'arrelament.

"Una pressió constant"

Com a conseqüència de tots aquests fets, segons la sentència, Ghailan havia patit una "pressió constant" per part de la comunitat marroquina "impulsada pels acusats". A més la mediadora havia estat dues vegades de baixa a la feina per depressió, amb tractament psicològic.

Amb això, el jutjat condemnava a un any de presó l'imam de Cunit per un delicte de coaccions greus, a nou mesos de presó el president de l'Associació Islàmica de Cunit per coaccions i a una pena de 730 euros de multa a la filla de l'imam també per coaccions. En canvi, el jutjat va absoldre la dona de l'imam del delicte de coaccions. A més, els acusats també van ser condemnats a indemnitzar Ghailan de forma conjunta amb 1.500 euros pels danys morals ocasionats.

La sentència ja reduïa les penes demanades per la Fiscalia i l'acusació particular, que sol·licitaven una pena de cinc anys de presó per a l'imam, pels delictes de coaccions, calúmnies i amenaces; quatre anys de presó per al president de l'Associació Islàmica, per coaccions i calúmnies; i dos anys de presó per a la filla i la dona de l'imam, per coaccions.

El sistema judicial i penitenciari,  tirant la feina feta del cos de policia nacional de Catalunya els Mossos d'Esquadra, amb traidoria contra la democràcia occidental i les creençes de la terra. Els sindicats dels Mossos d'Esquadra haurien de denunciar aquest tipus d'actituds que perjudiquen la imatge de la policia i del mateixos jutges.

El Burka a Catalunya

El Tripartit va mentir quan va dir que només tenia constància de sis dones amb burca 

 El Tripartit va mentir fa pocs dies quan va assegurar que només tenia detectades sis dones amb burca a tot el país i que, per això, no calia pensar en prohibicions. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha dit avui que, només a Lleida, hi ha una vintena de dones que porten burca. Tant el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, com la directora d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, havien assegurat que hi havia aproximadament sis casos en total a la CAC. D’altra banda, ACN també informa que, només al Camp de Tarragona, hi podria haver una quarentena de dones més amb burca.

 FONT: SomNotícia

Lleida serà la primera ciutat catalana a regular l'ús del burka i el prohibirà només en espais municipals

L'Ajuntament de Lleida prohibirà divendres al ple municipal, a través d'una moció, entrar a qualsevol equipament públic municipal amb burka o qualsevol variant que cobreixi i amagui la cara com ara el niqab. Ho ha confirmat aquest dimecres l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha explicat que els serveis jurídics de la Paeria han elaborat un informe que conclou que als equipaments públics municipals, com ara els casals, centres cívics, esportius, culturals o educatius, l'Ajuntament pot regular els criteris d'admissió. Lleida serà doncs la primera ciutat catalana a regular l'ús d'aquest vestit en alguns espais a través de la modificació de l'ordenança de civisme i convivència. L'informe elaborat pels serveis jurídics de l'Ajuntament de Lleida conclou que els ajuntaments, a la via pública, només poden regular les activitats que s'hi desenvolupen però no la manera de vestir. És per això que no es pot prohibir, per exemple, passejar pels carrers de la ciutat amb burka. Els ajuntaments, en canvi, sí que poden regular els criteris d'admissió als espais municipals com ara casals, centres esportius, culturals, cívics o centres educatius, que a Lleida suposen el 80% dels equipaments.

En aquest sentit l'Ajuntament de Lleida prohibirà accedir i romandre en aquests espais amb qualsevol roba o complement que amagui la cara de la persona i ho farà a través de la modificació de l'ordenança de civisme i convivència així com dels reglaments d'ús dels espais municipals. L'Ajuntament ha xifrat en una vintena les dones que duen burka a la ciutat. Per Ros aquesta mesura és vital per garantir el respecte a un dels valors bàsics de la societat catalana com és la igualtat de gènere i considera que tapar la cara a les dones musulmanes "va en contra d'aquesta igualtat". Divisió d'opinions entre els diversos partits polítics Les reaccions dels grups polítics representats al ple municipal no s'han fet esperar. El primer a reaccionar ha estat Convergència i Unió, que es s'ha adherit a la moció.

D’aquesta retira una primera moció que també preveia la prohibició a la via pública. Cal destacar que la formació que lidera Isidre Gavín va ser la primera a plantejar aquesta mesura. Més tard, el PP també va anunciar que secundarà el text consensuat. També es preveu que hi voti a favor el regidor no adscrit Ismael Zapater, que havia registrat també una moció. Al seu torn, Esquerra Republicana, de la mà de Montse Bergés, va apuntar que "encara no hem pres una decisió, perquè tot i que estem en contra del burca i de l’opressió de les dones, creiem que el que cal és fer una feina prèvia i no aquesta moció". Per la seva banda, el regidor d’ICV, Ramon Camats, ja va dir fa dies que hi era contrari.

  Recurs al Constitucional de la comunitat islàmica

 La comunitat islàmica de Lleida, que representa als musulmans de setze mesquites de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran, ha anunciat que si es tira endavant la prohibició del burca en espais municipals de la ciutat de Lleida presentaran un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC). Així ho ha assegurat el portaveu d'aquesta comunitat, Abdul Karim, que ha qualificat la mesura com a "partidista" i s'ha mostrat convençut que fomentarà el rebuig ciutadà als ciutadans musulmans. Karim ha remarcat que si es prohibeix el burka o el niqab també s'hauria de fer el mateix amb els hàbits que porten les monges de clausura o algunes vestimentes usades per capellans.

 FONT Bon Dia