Coses que passaven als anys 60... Intent de la CIA de matar a Castro

Una notícia del diari El Noticiero Universal d'un dilluns 22 d'abril de 1968 relata un dels intents de la CIA per matar Fidel Castro per mitjà d'un Puro-bomba.

Caserna general de la CIA a Langley

Ikea va utilitzar presidiaris de l'Alemanya comunista i de Cuba als anys 80, segons un diari alemany

El 'Frankfurter Allgemeine Zeitung' revela que l'empresa escandinava i les autoritats de la RDA van arribar a un acord el setembre del 1987, dos anys abans de la caiguda del mur de Berlín

EFE

Frankfurt | Actualitzada el 03/05/2012 12:36

La cadena sueca de mobles per a la llar Ikea va utilitzar presos de l'Alemanya de l'Est i també de Cuba per a la producció dels seus productes a finals dels anys 80, informa en la seva edició d'avui el diari alemany 'Frankfurter Allgemeine Zeitung' (FAZ) .
Segons aquest mitjà, la companyia escandinava va subscriure a finals d'aquesta dècada un acord amb les autoritats de la República Democràtica Alemanya (RDA), arran del qual van intervenir en la producció dels seus articles tant presoners del territori alemany oriental com de l'illa caribenya.
L'acord va ser subscrit el setembre del 1987, dos anys abans de la caiguda del mur de Berlín, després d'una visita a Cuba d'una delegació de Comerç d'Arts i Antiguitats (KUA) i de Delta Export Import, dues empreses de la RDA.
Segons les informacions del diari alemany, la delegació, integrada per cinc persones, va contactar amb un representant de l'empresa cubana Emiat, del tinent Enrique Sánchez, que produïa mobles de jardí per a la cúpula política cubana.
Aquesta empresa estava vinculada amb centres penitenciaris del ministeri de l'Interior, afirma 'FAZ', que es remet a documents de la RDA.
Un mes després d'aquesta visita, es va signar a Berlín l'acord corresponent amb Ikea Trading Berlin, una delegació de l'empresa sueca a la llavors ciutat dividida.
En el contracte es preveia la producció de sofàs, així com unes 10.000 taules infantils i 35.000 taules de menjador.
La primera partida va fracassar, per dèficit de qualitat, a la qual va seguir una intervenció directa de l'empresa alemanya oriental sobre els seus socis cubans perquè es cenyissin a les "normes d'Ikea".
La informacions de 'FAZ' segueixen les difoses uns dies enrere per mitjans suecs i alemanys, a partir de documents continguts en les actes de la Stasi –la policia política germanoriental– sobre els contractes subscrits per la companyia sueca i la RDA.
Ikea es va comprometre, llavors, a investigar amb meticulositat aquest cas que, si fos cert, "lamentarien profundament".
Sobre una ramificació d'aquest negoci, a través de la RDA, cap a Cuba, Ikea assegura, segons 'FAZ', que no en sap res en absolut.

Els comunistes Castro viuen com capitalistes

El dissident Guillermo Fariñas va criticar els líders del règim cubà pel seu patrimoni. Ha assegurat que les reformes econòmiques anunciades en els últims mesos busquen no repetir el que va passar a Líbia

Fidel i Raúl Castro "tenen propietats a Espanya, Argentina i Xile, negocis amb Bacardí i en la indústria del vi", va denunciar l'opositor en una entrevista amb el diari peruà El Comercio. "Hi tenen molt a perdre", ha afegit. Es va queixar, d'aquesta manera, que els governants "són molt comunistes, però viuen com capitalistes".

El psicòleg de 49 anys, guanyador del Premi Sakhàrov 2010, va afirmar que els germans s'han desviat de la seva ideologia comunista per donar lloc a un pragmatisme que els sostingui en el poder. "Des de fa un any s'han realitzat una sèrie de maniobres de tall neoliberal dins del Govern cubà, tot i que durant 40 anys es va parlar malament d'aquest sistema", va explicar.

Segons Fariñas, el comunisme de l'illa està preparant "un aterratge" que no els comporti un cost polític. Ha indicat que intenten una "solució tipus Rússia o Ucraïna", és a dir que "els que estan ara amb el poder comunista acabaran sent els capitalistes de l'era post-Castro". Busquen quedar davant la història "com que mai es van vendre al capitalisme".

El dissident Guillermo Fariñas va criticar els líders del règim cubà pel seu patrimoni. Ha assegurat que les reformes econòmiques anunciades en els últims mesos busquen no repetir el que va passar a Líbia

 El dissident va apuntar que els Castro van prendre nota de les revoltes al Pròxim Orient que van treure del poder a diversos dictadors àrabs. "Ells estan tractant de que no passi el de Líbia, que pel aferrament de la família (de Muammar) Khadafi ho van perdre tot, fins i tot les seves vides". Ha afegit que "a ells ja no els importa tant el seu futur, sinó el dels seus fills, néts i besnéts".
Fariñas es va referir a les dificultats que significa ser dissident a l'illa. Ha explicat que els que existeixen no estan dividits sinó "atomitzats" per les maniobres del règim. "Aquí, a Cuba, et inculquen la por des que neixes, per això no es pot ser opositor d'un sol cop. Un va aprenent a perdre la por a poc a poc", va dir.
Consultat sobre la seva salut, ha assenyalat que pateix seqüeles de les extremes mesures de protestes que el van tenir a prop de la mort. "Les vagues de fam m'han causat un desgast ossi que em produeix molt de dolor en les articulacions, però crec que el principal és l'esperit", va assegurar.

Rècord de detencions a Cuba, segons un grup dissident

A HAVANA (Reuters) - Cuba va detenir temporalment per motius polítics a més de 500 dissidents al setembre, la xifra mensual més elevada en els últims 30 anys, va dir el dilluns un grup opositor de drets humans a l'illa.

Un informe de la Comissió Cubana de Drets Humans i Reconciliació Nacional, grup il.legal però tolerat, va reportar que el nombre d'arrestos a l'illa va augmentar de 90 el setembre de 2010-563 el mes passat.

"El Govern de Cuba va practicar com a mínim 563 detencions per motius polítics durant el setembre de 2011: la xifra més alta en els últims 30 anys i molt per sobre de la mitjana de 278 detencions mensuals registrats en els 8 mesos anteriors d'aquest any", va revelar.

El Govern cubà considera als dissidents mercenaris a sou del seu enemic Estats Units.

Encara que en els últims mesos cap pres polític ha estat excarcerat, l'agrupació va dir que hi ha actualment uns 63 opositors a les presons.

Entre juliol del 2010 i abril d'aquest any es va produir una reducció en el nombre de presos polítics a causa de l'excarceració de més d'un centenar de dissidents. La majoria d'ells va viatjar a Espanya després d'un inèdit acord entre el Govern de l'Havana i l'Església catòlica cubana.

Segons la Comissió, la majoria dels arrestos són breus per evitar la participació de dissidents en "manifestacions pacífiques".

El president Raúl Castro ha reiterat que no cedirà les places i carrers de Cuba als "mercenaris".

Elizardo Sánchez, portaveu del grup, va informar 2221 arrestos temporals des de començament de 2011. Les Damas de Blanco, majoritàriament familiars de expresos polítics excarcerats, van denunciar haver estat objecte d'assetjament i rebuig de simpatitzants del Govern, cosa que les autoritats rebutgen.

Font

L'Islam a casa nostra

Segons informa el diari Ara la facció més extrema de l'Islam va calant als Països Catalans.

Detingut a Mallorca un pressumpte membre d'Al-Qaida de nacionalitat cubanaSegons Interior, el detingut s'havia radicalitzat en els últims anys i havia arribat a penjar a internet fins a 1.120 vídeos radicals, la majoria produïts per ell mateixEFE 

La Guàrdia Civil ha detingut avui a la localitat mallorquina de CalaRatjada-Capdepera al ciutadà cubà J.E.F.M, acusat de pertànyer a Al-Qaida idels delictes d'enaltiment del terrorisme i d'amenaces. Segons informa el Ministeri de l'Interior, el detingut havia experimentat un procés de radicalització en els últims anys i havia arribat a penjar a internet fins 1120vídeos radicals, la majoria produïts per ell mateix.

Defensor a ultrança de les tesis i els fins de la gihad global propugnats per Al-Qaida, el ciutadà cubà desenvolupava a través d'internet una tascad'adoctrinament radical sobre altres individus, assenyala Interior. En el registre del seu domicili s'han intervingut diversos ordinadors portàtils, discsdurs externs, memòries USB i targetes SD. La investigació s'ha desenvolupatsota la direcció del Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'AudiènciaNacional, el titular és el jutge Fernando Andreu.

Barcelona | Actualitzada el 20/09/2011 16:32

Per altra banda a LLeida un acte escandalós que no es pot atribuir només a la violència masclista sinó que ha d'anar lligada a la llista de crims en nom de l'Islam

Detinguts quatre joves per apallissar a Lleida la nòvia d'un d'ells i deixar-la inconscient

Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre joves acusats de donar una brutal pallissa a l'exnòvia d'un d'ells, de 20 anys, que va haver d'ingressar a l'hospital a causa dels cops rebuts, i la seva actual parella a la població de Tremp (Pallars Jussà)EFE
Segons ha informat avui la policia autonòmica, els fets van ocórrer divendres passat, dia 16, a la nit, quan la jove i el seu actual nòvio anaven pel carrer i van ser abordats pels joves detinguts.
Pel que sembla, va ser l'exnòvio de la noia qui es va encarregar de copejar-la, mentre que els altres retenien la seva parella actual per impedir que l'ajudés i també la copejaven. La pallissa que va rebre la jove va ser tan forta que va quedar inconscient i va haver de ser traslladada a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona amb la mandíbula trencada, mentre que el seu company també presentava diversos cops, encara que de menor entitat, segons els Mossos.
La policia va detenir aquella mateixa nit els quatre acusats, d'origen marroquí, després que aquests fugissin en direcció a Lleida. Els Mossos van muntar un dispositiu que va permetre localitzar, a l'altura de la localitat de Bellcaire d'Urgell, un cotxe amb quatre joves que coincidien amb la descripció dels agressors.
Els quatre detinguts, d'entre 18 i 25 anys i veïns de Mollerussa (Pla d'Urgell), van passar a disposició del jutge, que va ordenar l'ingrés a la presó de tres d'ells, inclòs l'exnòvio de la víctima, mentre que un quart, que segons els Mossos no havia participat directament en la baralla i s'havia encarregat només de conduir el cotxe, va quedar en llibertat.
Aquests fets han causat una gran commoció a la població de Tremp, on el nòvio actual de la noia agredida és molt conegut. Amb la finalitat de denunciar aquest episodi de violència masclista, el consistori, juntament amb l'Associació de Dones Rosa d'Abril, va organitzar ahir a la tarda una concentració de rebuig que va reunir unes 300 persones, segons ha informat l'Ajuntament.

Lleida | Actualitzada el 20/09/2011 12:42

Els néts de la revolució cubana

El productor i economista cubà, Jorge Montalván, ofereix una mirada des de l'interior de Cuba sobre una generació que va néixer sota el comunisme, però que diu no sentir-se part d'ella.

En el documental "Els néts de la revolució cubana", Montalván diu que els temps han canviat i en el seu lloc es descriu una joventut descontenta, silenciada, molts dels quals no poden trobar llocs de treball o salaris adequats al país i han emigrat.

El documental té com a eix central que els joves professionals d'avui en dia a Cuba no comparteixen el mateix sentiment polític, ni l'experiència, amb els seus pares i avis.

Entre enginyers, músics, esportistes i estudiants, la joventut cubana, de tota classe, la pel lícula descriu el fil conductor que els uneix, un sentiment d'exclusió. A més, la pel lícula serveix com una plataforma per a la frustració compartida per la joventut cubana amb el sistema, incloent la impossibilitat de sortir del país legalment, les dificultats econòmiques a què ells s'enfronten i la dificultat de parlar obertament del que ells volen.

Montalván diu que la seva cinta no busca ser una solució al problema, sinó més aviat, un canal per difondre la veu dels frustrats perquè tots escoltin.

Anunci del documental





Panell (part.I) durant estrena del documental "Els Néts de la Revolució Cubana",

Mor el dissident cubà Orlando Zapata després de 85 dies en vaga de fam

Era un dels presos de l'anomenada Primavera Negra del 2003 El dissident cubà Orlando Zapata Tamayo, un dels presos de l'anomenada Primavera Negra del 2003, va morir ahir dimarts en un hospital a conseqüència d'una vaga de fam que va començar al desembre, segons organitzacions opositores. Zapata, de 42 anys, es va declarar en vaga de fam el 3 de desembre al penal de Kilo 8, a Camagüey, perquè exigia un increment dels seus drets com a pres. Finalment ha mort aquest dimarts en un hospital de l'Havana a conseqüència del seu delicat estat de salut. L'organització Directori Democràtic Cubà ha lamentat la mort d'aquest "valent defensor de la llibertat", que considera que ha estat "assassinat" pel règim comunista.

 En un comunicat, sosté que el govern cubà "es va negar a garantir-li els seus drets bàsics", fet que ha acabat per convertir-lo en una víctima del "terrorisme d'Estat", segons la secretària nacional adjunta del directori, Janisset Rivero. L'organització ha denunciat que el mes d'octubre passat Zapata va patir una pallissa per part de militars que el custodiaven a la presó provincial d'Holguín. Aquests cops van provocar al reclús una hemorràgia intracranial que va derivar en una operació quirúrgica. El directori explica que des que Zapata va iniciar la seva vaga de fam i "durant 18 dies" el director de la presó de Kilo 8 li va retirar la ingesta d'aigua, fet que va acabar per induir-li una insuficiència renal. A mitjans de gener, el pres va ser traslladat a un hospital de Camagüey en què va contraure una pneumònia a causa de l'aire condicionat i que es trobava "gairebé nu", afegeix el comunicat. La mare de la víctima, Reina Tamayo Danger, ha qualificat d'"assassinat premeditat" la mort del seu fill, en declaracions a l'organisme dissident. "Dono les gràcies a tots els germans que han lluitat per no deixar morir el meu fill", ha manifestat. Amnistia Internacional havia inclòs Zapata en la seva llista de presos de consciència.

  Primer mort des del 1972

Els ecos de la mort d'un dels estendards de la Primavera Negra han arribat als Estats Units, on el diari The Miami Herald ha recordat que no moria un pres cubà durant una protesta contra el govern des de feia gairebé quatre dècades. L'últim, el líder estudiantil i poeta Pedro Luis Boitel, va perdre la vida el 1972, també durant una vaga de fam. www.avui.cat

"Sense ficció" presenta "638 maneres de matar Fidel Castro"

 

El documental aporta els testimonis de bona part dels agents, militars i civils, que van intentar assassinar Castro. Companys d’estudis els uns, rivals polítics uns altres, tots ells parlen sense complexos sobre una acció que, la majoria, consideraven necessària i justificada. Van intentar matar Castro fins a 638 vegades. Cap dels intents, però, no li va fer la més petita rascada. Darrere la figura de Fidel Castro sempre hi va haver els membres del seu servei secret, homes entregats que, des de l’ombra, sempre van vetllar per la vida del seu president. Posar un tòxic dins d’una sabata per fer-li caure la barba; escampar una droga semblant a l’LSD en un plató de televisió; enverinar un vestit de submarinista; farcir un mol•lusc d’explosius; enverinar o farcir amb bombes uns cigars, o disparar un bazuca contra l’atri on el mandatari pronuncia el seu discurs. Aquests són només alguns dels atemptats que s’han intentat fer contra la figura de l’expresident cubà Fidel Castro. Fins a 638, el nombre d’atemptats va anar augmentant, pel que fa a potència i a freqüència, a mesura que Castro es tornava més poderós i guanyava més adeptes a la causa del socialisme a Cuba. Els Estats Units veien que perdien de manera progressiva el control de l’illa i van voler evitar-ho com fos. Orquestrats per la CIA i els successius governs dels Estats Units, aquests atemptats no van arribar a ferir mai Castro. Ell mateix va arribar a fer-ne broma quan, preguntat per uns periodistes sobre si portava armilla antibales, Castro va respondre: “jo porto a sobre una armilla moral”. Fabián Escalante va ser un dels homes que va evitar que aquests atemptats ferissin Castro. Encarregat de seguretat de Castro, com que els seus tentacles abastaven tota l’illa de Cuba, sempre va estar advertit dels intents de la CIA per posar fi a la vida del president cubà. Castro complirà 83 anys al mes d’agost. La seva salut ha estat sovint qüestionada, però no ha trontollat per cap atemptat. Castro és, probablement, un dels líders polítics que disposa de més mesures de seguretat: dobles gairebé idèntics a ell, guàrdia personal i canvis constants de residència. De totes maneres, un dels testimonis del documental apunta que la seva obstinació per matar el mandatari cubà no s’ha acabat. “Només hem de tenir èxit una vegada”, diu. Dirigit per Dollan Cannell. Una producció de Silver River en associació amb Channel 4.

 www.tv3.cat

Guantanamo no està sola.

Ha sortit a la venda "Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana", de Teresa Amat. Ed. Proa. L'esdeveniment ha coincidit amb l'anunci de Barack Obama de tancar la presó de Guantánamo.

Ha estat una feliç coincidència perquè la Teresa explica, entre molts altres aspectes de la dictadura comunista, que la presó nord-americana no és l'única que hi ha a l'illa. L'altra és la Prisión Provincial, una de les més grans de les dues-centes que estan plenes, no de "presumptes" terroristes, sinó de dissidents de la dictadura cubana. En aquest cas, però, la Creu Roja i els grups defensors de drets humans no hi han pogut accedir. Tampoc en tenim fotos, ni informes. Els mitjans no han pogut entrevistar els presos que han estat alliberats. Tampoc es coneix cap data per a la clausura d'aquests dos cents centres.

Cinquanta anys de dictadura. Castro ha fruït de l'amistat de molts sectors europeus de diferents espècies, des de Franco fins als socialdemocràtes. Aquest és l'objectiu de "Castracions": descriure la vids quotidiana dels cubans i criticar la indulgència plenària de la que frueix la dictadura als nostres rodals. Com tots els bons llibres, aquest dóna ganes de viure i d'estimar la llibertat.

Atenció aquest article és del blog http://jesuscardona.blogspot.com/

FRANCO I FIDEL una amistat incòmoda.

El dictador Francisco Franco era anticomunista i un gran aliat dels Estats Units, però això no li va impedir mantenir una extraordinària relació amb un país comunista del qual els Estats Units s'havien declarat enemic acarnissat: la Cuba de Fidel Castro. La indignació de Washington per aquesta amistat va estar a punt de fer que els Estats Units retiressin l'ajuda econòmica que donaven a Espanya a canvi de les bases militars. En aquella època, vaixells espanyols van ser atacats per grups anticastristes -que rebien el suport de la CIA- per haver gosat trencar l'embargament decretat pels Estats Units contra Cuba. Tres mariners espanyols van morir en aquests atacs. Però res va impedir que Franco mantingués la relació amb Cuba. Ni tan sols quan l'ambaixador espanyol, al principi de la Revolució cubana, va increpar Fidel Castro en un programa de televisió en directe. "Todo menos romper con Cuba", diuen que va dir Franco. I així va ser fins a la seva mort. I a l'Havana, precisament, es van decretar tres dies de dol quan el dictador va traspassar. El gener de 1959, un grup de rebels barbuts feia la seva entrada triomfal a l'Havana. Després de dos anys de lluita guerrillera a Sierra Maestra, els guerrillers havien derrocat la dictadura del general Fulgencio Batista. Acabava de néixer un mite, la Revolució cubana, i els seus protagonistes, Fidel Castro i el Che Guevara, es transformarien en icones de les esquerres de tot el món. Aquell mateix any, però mesos mes tard, els Estats Units avalaven internacionalment una dictadura que, vint anys abans, havia aconseguit el poder en guanyar la guerra civil i que es mantenia gràcies a una brutal repressió: la dictadura del general Franco. A canvi del permís per instal·lar bases militars a Espanya -eren els temps de la guerra freda-, els Estats Units s'havien convertit en el principal aliat del règim franquista, aliança beneïda per la visita del president Eisenhower a Madrid. Durant tot el temps que va durar aquesta relació, és a dir, fins a la mort del dictador, els diferents governs nord-americans no van fer el mínim esforç per intentar portar el règim de Franco cap a la democràcia; els Estats Units no es van sumar mai a les protestes internacionals contra la dictadura franquista ni tan sols quan el règim executava presos polítics. Únicament hi havia una cosa de Franco que treia de polleguera els Estats Units i que va estar a punt de fer perdre a Espanya l'ajuda econòmica americana: la extraordinària relació que el règim franquista mantenia amb la Cuba de Fidel Castro.Franco simpatitzava amb els rebels cubans des d'abans que arribessin al poder: l'ambaixada franquista a l'Havana va aconseguir salvar de la presó, i fins i tot de la mort, molts revolucionaris cubans que lluitaven contra la dictadura de Fulgencio Batista. Al gener de 1959, en una època en què a Espanya es reprimia amb contundència qualsevol mena de manifestació política, els exiliats cubans van celebrar al parc del Retiro de Madrid l'èxit de la Revolució cubana amb el beneplàcit de les autoritats franquistes. Per aquesta edició especial de 30 Minuts, un equip del programa ha investigat i recollit històries molt poc conegudes d'aquesta sorprenent relació d'Espanya, Cuba i els Estats Units. A través de la veu de testimonis presencials i del material audiovisual de l'època veurem l'enfrontament entre Fidel Castro i l'ambaixador espanyol davant de les càmeres de la televisió al principi de la Revolució cubana; sabrem què va fer el Che Guevara a Madrid; descobrirem per què la Cuba revolucionària no va reconèixer el govern republicà espanyol a l'exili; coneixerem les pressions dels Estats Units per forçar el trencament espanyol amb Cuba; reviurem l'atac anticastrista contra el vaixell "Sierra Aranzazu" i els intents de la CIA per tapar l'afer; coneixerem les peculiars relacions entre els serveis secrets franquistes i els nord-americans

Hipocresia Castrista.

per qui no ho vegi a la imatge Fidel Castro

amb xandall Adidas personalitzat

i un nen explotat per adidas.

La cara oculta d'Adidas.

Amb una participació del 15 % en el mercat, *Adidas ocupa -darrere de *Nike- el segon lloc en el rànquing mundial dels fabricants d'articles esportius. Segons dades de la pròpia empresa, gran part de les despeses es destina a publicitat, però, quan estan en joc les condicions de vida de les treballadores en les seves plantes proveïdores, la multinacional alemanya és bastant ?menys generosa?: per exemple, en la fàbrica *Yue *Yuen, a Xina, el salari per hora és d'uns 21 cèntims d'euro. Allí es treballa entre 60 i 84 hores setmanals.

Per seguir amb la notícia.

Denuncien a Zara, Adidas, Gap, Nike, H&M, i Levi's per explotació laboral

El vicepresident de la Unió Democràtica de Treballadors del Tèxtil (CCAWDU), Athit Kong, ha denunciat que "la falta d'informació i formació" dels treballadors del sector tèxtil a Cambotja genera situacions d'explotació laboral que aprofiten les grans multinacionals que treballen en aquest país menjo Gap, Nike, H&M, Zara, Adidas o Levi's.

Text extret de RASH (associcació de comunistes i anarquiestes):

ADIDAS: Un gran assassí d'animals

Set milions de cangurs seran massacrats per Adidas para la indústria del cuir a l'utilitzar la molt valuosa pell de cangur en les seves sabatilles de futbol. Aquesta és la massacre més gran de vida salvatge mai abans vista. Aquesta empresa, al costat del govern d'Austràlia, justifiquen la carnisseria arguyendo que els cangurs destruïxen cultius de blat i degraden les pastures del bestiar. Estudis científics actuals mostren que en el 90% dels cultius de blat mai s'ha vist un cangur i que aquests causen un molt petit impacte en els pasturatges. Les grans demandes de pell per part de Adidas amenacen també a la més gran de les espècies d'aquest animal: el cangur vermell. Les matances es realitzen a la nit sense cap tipus de monitoreo. Molts animals no moren amb el tir i se'ls penja en ganxos d'acer dintre de camions mentre encara estan vius. David Beckham -jugador del Reial Madrid- és la imatge oficial d'aquest model "Predador" i rep milions de dòlars per utilitzar aquesta sabatilla esportiva. Se li ha sol·licitat repetides vegades que desisteixi d'usar aquest calçat, fins i tot se li ha enviat el vídeo que capta les espantoses escenes de la matança de cangurs. En contrapartida, Ronaldo, un dels millors futbolistes del món, utilitza calçat 100% sintètic.

Retinguts a Cuba diversos dirigents de la JNC després de demanar l’alliberament immediat de tots els presos polítics i de consciència.

ATENCIÓ: Notícia del 10.12.2007 però que crec que és interessant recuperar.

Diversos dirigents de la JNC estan retinguts des d’aquesta matinada a l’hotel de La Habana on estan allotjats. La policia els ha pres els passaports i els visats i és probable que els expulsin de Cuba en les pròximes hores. Els membres de la JNC volien donar suport a diferents grups de dissidència política a l’illa que treballen per l’assoliment de la democràcia, el respecte pels drets humans i les llibertats bàsiques de la persona. Entre els integrants del grup hi ha Francina Vila, regidora de CiU a Barcelona, Laura Costa, regidora de CiU a Sant Celoni, Marga Payola, vicesecretària general de la JNC, Jordina Moltó, membre de la direcció nacional de la JNC, Sara Camps, militant de la JNC de l’Alt Urgell, Meritxell Lluís, secretària d’organització de CDC Terrassa, i Raquel Arranz, coordinadora de comunicació de CDC d’Esplugues. En particular, els grups d’acció de la JNC van realitzar ahir al matí hora local una manifestació conjunta amb el grup dissident de les Damas de Blanco (http://www.damasdeblanco.com/) a La Havana. En el transcurs d’aquesta manifestació i en motiu de la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans, els militants de la JNC anaven vestits amb samarretes blanques i han desplegat dues pancartes amb el missatge de “Democracia y Derechos Humanos”, així com “Paz y Libertad”, mostrant així el seu suport a la democratització de l’illa, al necessari respecte pels Drets Humans i a l’alliberament immediat dels centenars de presos polítics i de consciència. Les Damas de Blanco són un grup dissident que agrupa les familiars dels presos polítics i de consciència de l’illa i que es manifesten pacíficament i silenciosa per tal que els alliberin.

Font

Dades d'alguns dels assessinats, amb noms i cognoms del Che

Es desconeix el nombre exacte de víctimes del Ché a Cuba . Ell mateix va admetre haver ordenat moltes execucions . Les morts en combat que va causar amb les seves operacions guerrilleres encara no han estat comptades .

La següent llista no és exhaustiva . Només inclou els casos coneguts per referència històrica - als que ell va executar personalment o aquells que van ser morts sota les seves ordres .
Els noms apareixen citats segons van ser reportats .
En la gran majoria dels casos , hi ha detalls addicionals, incloent informació bibliogràfica .
Les dates apareixen en ordre de mes , dia i any .


Executats pel Ché a la Sierra Maestra durant la lluita contra Batista (1957-1958)

1 . Manuel Capità 1957
2 . José Chang Chang octubre -57
3 . "El Bisco " Echevarría octubre -57
4 . Eutimio Guerra 2/18/1958
5 . Aristidio N / A octubre -57
6 . i 7 . 2 Germans espies N / A octubre -57
8 . Dionisio N / A octubre -57
9 . Joan Lebrigio N/AOct-57
10 . " El mestre " N / A Set -57
11 . 12 . Dos pagesos N / A abril -57
13 . " The rapist " N / A octubre -57
14 . " El Negre " Nàpols 2/18/1957
15 . " Chicho " Osorio 1/17/1957

Executats o enviats a executar pel Ché durant la seva breu comandament a Santa Clara ( 1-3 de gener de 1959 ) .
1 . Ramón Alba Moya 1959.03.01
2 . Joaquín Casillas Lumpuy 1959.02.01
3 . Arturo Pérez Pérez 1/24/1959
4 . Diego Álvarez Martínez 1959.04.01
5 . José Fernández Martínez 1959.02.01
6 . Héctor Mirabal Jan -59
7 . Félix Montano Fernández Jan -59
8 . Cano Prieto 1959.07.01
9 . Ricardo Rodríguez Pérez 1959.11.01
10 . Corneli Rojas Fernández 1959.08.01
11 . Francisco Rosell 1959.11.01
12 . Ignacio Rosell Leyva 1959.11.01
13 . Antonio Ruíz Beltrán 1959.11.01
14 . Ramón Santos García 1959.12.01
15 . Isidor de Jesús Socarrás 1959.12.01
16 . Manuel Valdés Jan -59
17 . José Velázquez Fernández 1959.06.02

Execucions documentades a la presó Fortalesa de la Cabana sota el comandament del Ché (3 de gener al 26 novembre 1959 ) .

1 . Ramón Alba Moya 1959.03.01
2 . Arturo Pérez Pérez 1/24/1959
3 . Vilau Abreu 1959.03.07
4 . Humberto Aguiar Limonta 1959
5 . Pelayo Alayón febrer -59
6 . Pedro Alfaro 7/25/1959
7 . José Luis Alfaro Serra 1959.06.02
8 . Mariano Alonso Riquelmo 1959.01.07
9 . José Alvaro 1959.01.03
10 . N / A Aniella 1959
11 . Miguel Ares Pol 1959.06.02
12 . Alvaro Arguiera Suárez 3/21/1959
13 . Severino Barris 1959.09.12
14 . Eugenio Becquer Azcárate 9/29/1959
15 . Francisco Becquer Azcárate 1959.02.07
16 . Ramon Bicet 7/25/1959
17 . Antonio Blanco Navarro 1959.10.12
18 . Roberto Calzadilla 1959
19 . Eufemio Cano abril -59
20 . Joan Capote Fiallo 1959.01.05
21 . Eladio Car 1959.06.02
22 . Antonio Carralero Ayala 1959.04.02
23 . Joaquín Casillas Lumpuy 1959.02.01
24 . José Castaño Quevedo 1959.07.03
25 . Gertrudis Castellanos 1959.07.05
26 . José Chamace 10/15/1959
27 . Àngel Clausell García 4/19/1959
28 . Raúl Clausell Gat 3/15/1959
29 . Demetrio Clausell González 1959.01.02
30 . Eloy Contreras Rabiche 1959.01.04
31 . Alberto Corbo 1959.07.12
32 . Orestes Creu 1959
33 . Emilio Cruz Pérez 1959.07.12
34 . N / A ( brother ) Cuni 1959.01.06
35 . Roberto Cuni Jul- 59
36 . Antonio De Beche Jan -59
37 . Mateu Delgado Pérez Dec -59
38 . Ramon Despaigne 1959
39 . José Díaz Cabezas juliol -59
40 . Fidel Díaz Merquías abril -59
41 . Antonio Duarte Becerra 1959.02.07
42 . Rudy Fernández 7/30/1959
43 . José Fernández Martínez 1959.02.01
44 . Ramón Fernández Ojeda 5/29/1959
45 . N / A Ferran Alfonso 1959.12.01
46 . Salvador Ferrero Canedo 5/29/1959
47 . Eduardo Forte 3/20/1959
48 . Ugarte Galán 1959
49 . Jacinto García 1959.08.09
50 . Angel García León 1959.01.05
51 . Rafael García Muñiz 3/18/1959
52 . Evelio Gaspar 1959.12.04
53 . Ezequiel González Jan -59
54 . Evaristo Benerio González 11/14/1959
55 . Secundino González 1959
56 . José González Malagón 1959.02.07
57 . Luis Ricardo Grao 2/23/1959
58 . Evaristo Guerra 2/18/1959
59 . Oscar Guerra 1959.09.03
60 . Secundino Hernández Jan -59
61 . Gerardo Hernández 7/26/1959
62 . Rodolfo Hernández Falcón 1959.09.01
63 . Francisco Hernández Leyva 4/15/1959
64 . Jesús Insua González 7/22/1959
65 . Enrique Izquierdo Portuondo 7/23/1959
66 . Osmín Jorrín Vega 10/14/1959
67 . Silvino Junco García 11/15/1959
68 . Enric la Rosa 1959
69 . Bonifacio Lasaparla 1959
70 . Ariel Lima Llac 1959.01.08
71 . Ambrosio Malagón 3/21/1959
72 . Armando Més Torrent 2/17/1959
73 . Onerlio Mata Costa Caire 1/30/1959
74 . Elpidio Mederos Guerra 1959.09.01
75 . José Medina 9/17/1959
76 . Jose Milián Pérez 1959.03.04
77 . Luis Mirabal 1959
78 . Héctor Mirabal Jan -59
79 . Francisco Mirabal Sánchez 5/29/1959
80 . Félix Montano Fernández Jan -59
81 . Ernesto Morales 1959
82 . Pedro Morejón Montero 1/31/1959
83 . Carlos Muiño Varela . M.D. 1959
84 . Alberto Nicolardes Rojas 1959.07.01
85 . César Nicolardes Rojas 1959.07.01
86 . Victor Nicolardes Rojas 1959.07.01
87 . Viterbo O'Reilly Díaz 2/27/1959
88 . Félix Oviedo González 7/24/1959
89 . Manuel Paneque 8/16/1959
90 . Pedro Pedroso Hernández 1959.12.04
91 . Juan Pérez Hernández 5/29/1959
92 . José Pozo López 1959
93 . Cano Prieto 1959.07.01
94 . Emilio Pobla 4/30/1959
95 . Alfredo Pupo Parra 5/29/1959
96 . Secundino Ramírez 1959.02.04
97 . Ramon Ramos Álvarez 4/23/1959
98 . Pau Ravelo 9/15/1959
99 . Rubén Rei Alberola 2/27/1959
100 . Mario Riquelme 1/29/1959
101 . Fernando Rivera Reis 1959.08.10
102 . Ricardo Rodríguez 5/29/1959
103 . Nemesio Rodríguez 7/30/1959
104 . Marc Rodríguez 7/31/1959
105 . Ricardo Rodríguez Pérez 1959.11.01
106 . Corneli Rojas Fernández 1959.08.01
107 . Francisco Rosell 1959.11.01
108 . Ignacio Rosell Leyva 1959.11.01
109 . Antonio Ruíz Beltrán 1959.11.01
110 . José saldarà Creu 1959.09.11
111 . Pedro Santana febrer -59
112 . Ramón Santos García 1959.12.01
113 . Sergio Sierra 1959.09.01
114 . Juan Silva Domínguez Aug -59
115 . Fausto Silva Guera 1/29/1959
116 . Isidor de Jesús Socarrás 1959.12.01
117 . Elpidio Soler Puig 1959.08.11
118 . Rogelio Sopo Barreto 3/14/1959
119 . Jesús Sosa Blanc 2/18/1959
120 . Renato Sosa Delgado 6/28/1959
121 . Sergio Sosa Hernández 8/20/1959
122 . Pedro Soto Quintana 3/20/1959
123 . Oscar Suárez 4/30/1959
124 . Rafael Tarragó Cárdenas 2/18/1959
125 . Francisco Tellez 1959.03.01
126 . Teodoro Tellez Cisneros 1959.03.01
127 . Francisco Entremaliat 2/18/1959
128 . Marcel · lí Valdés 7/21/1959
129 . Manuel Valdés Jan -59
130 . Lupe Valdés Barbosa 3/22/1959
131 . Antonio Valentí 3/22/1959
132 . Sergio Vázquez 5/29/1959
133 . José Velázquez Fernández 1959.06.02
134 . N / A Verdecia 1959
135 . Dámaso Zayas 1959.03.07

Guevara va estar al comandament de la Cabanya fins al 26 de novembre de 1959, tot i que va viatjar a l'estranger a partir de juny de 4 a 8 de Setembre s'informa que ha signat algunes ordres d'execució que es van dur a terme després del 26 / 11/1959. Les execucions en 1959 per als quals no s'anota mes o dia probablement van tenir lloc durant el comandament de Guevara o van ser ordenats per ell.
El New York Times de l'època reportar 15 execucions addicionals, però es desconeixen els noms de les víctimes.

La llista publicada està actualitzada a juny de 2008. Inclou casos documentats de fonts primàries i secundàries. Els noms es citen com es van informar. Detalls addicionals estan disponibles per a cada cas en www.CubaArchive.org (veure base de dades). Aquest llistat és encara imperfecte, auunque és el fruit dels nostres millors esforços a investigar esdeveniments per als quals no hi ha informació oficial.

Tota aquesta informació prové del llibre per publicar d'Armando Llac, Ph.D. "Cuba: El coste humano de la revolución social"
Arxiu cuba: www.CubaArchive.org una iniciativa de FREE SOCIETY P

ROJECT, INC. P.o. BOX 529 Summit, N.J. 07902Tel. 973. 701.0520. S'autoritza la reproducció i distribució d'aquest material sempre que es citi la seva procedència
Distribueix © LiberPress - Continguts & Notícies liberpress@gmail.com

Font