Els comunistes Castro viuen com capitalistes

El dissident Guillermo Fariñas va criticar els líders del règim cubà pel seu patrimoni. Ha assegurat que les reformes econòmiques anunciades en els últims mesos busquen no repetir el que va passar a Líbia

Fidel i Raúl Castro "tenen propietats a Espanya, Argentina i Xile, negocis amb Bacardí i en la indústria del vi", va denunciar l'opositor en una entrevista amb el diari peruà El Comercio. "Hi tenen molt a perdre", ha afegit. Es va queixar, d'aquesta manera, que els governants "són molt comunistes, però viuen com capitalistes".

El psicòleg de 49 anys, guanyador del Premi Sakhàrov 2010, va afirmar que els germans s'han desviat de la seva ideologia comunista per donar lloc a un pragmatisme que els sostingui en el poder. "Des de fa un any s'han realitzat una sèrie de maniobres de tall neoliberal dins del Govern cubà, tot i que durant 40 anys es va parlar malament d'aquest sistema", va explicar.

Segons Fariñas, el comunisme de l'illa està preparant "un aterratge" que no els comporti un cost polític. Ha indicat que intenten una "solució tipus Rússia o Ucraïna", és a dir que "els que estan ara amb el poder comunista acabaran sent els capitalistes de l'era post-Castro". Busquen quedar davant la història "com que mai es van vendre al capitalisme".

El dissident Guillermo Fariñas va criticar els líders del règim cubà pel seu patrimoni. Ha assegurat que les reformes econòmiques anunciades en els últims mesos busquen no repetir el que va passar a Líbia

 El dissident va apuntar que els Castro van prendre nota de les revoltes al Pròxim Orient que van treure del poder a diversos dictadors àrabs. "Ells estan tractant de que no passi el de Líbia, que pel aferrament de la família (de Muammar) Khadafi ho van perdre tot, fins i tot les seves vides". Ha afegit que "a ells ja no els importa tant el seu futur, sinó el dels seus fills, néts i besnéts".
Fariñas es va referir a les dificultats que significa ser dissident a l'illa. Ha explicat que els que existeixen no estan dividits sinó "atomitzats" per les maniobres del règim. "Aquí, a Cuba, et inculquen la por des que neixes, per això no es pot ser opositor d'un sol cop. Un va aprenent a perdre la por a poc a poc", va dir.
Consultat sobre la seva salut, ha assenyalat que pateix seqüeles de les extremes mesures de protestes que el van tenir a prop de la mort. "Les vagues de fam m'han causat un desgast ossi que em produeix molt de dolor en les articulacions, però crec que el principal és l'esperit", va assegurar.

Rècord de detencions a Cuba, segons un grup dissident

A HAVANA (Reuters) - Cuba va detenir temporalment per motius polítics a més de 500 dissidents al setembre, la xifra mensual més elevada en els últims 30 anys, va dir el dilluns un grup opositor de drets humans a l'illa.

Un informe de la Comissió Cubana de Drets Humans i Reconciliació Nacional, grup il.legal però tolerat, va reportar que el nombre d'arrestos a l'illa va augmentar de 90 el setembre de 2010-563 el mes passat.

"El Govern de Cuba va practicar com a mínim 563 detencions per motius polítics durant el setembre de 2011: la xifra més alta en els últims 30 anys i molt per sobre de la mitjana de 278 detencions mensuals registrats en els 8 mesos anteriors d'aquest any", va revelar.

El Govern cubà considera als dissidents mercenaris a sou del seu enemic Estats Units.

Encara que en els últims mesos cap pres polític ha estat excarcerat, l'agrupació va dir que hi ha actualment uns 63 opositors a les presons.

Entre juliol del 2010 i abril d'aquest any es va produir una reducció en el nombre de presos polítics a causa de l'excarceració de més d'un centenar de dissidents. La majoria d'ells va viatjar a Espanya després d'un inèdit acord entre el Govern de l'Havana i l'Església catòlica cubana.

Segons la Comissió, la majoria dels arrestos són breus per evitar la participació de dissidents en "manifestacions pacífiques".

El president Raúl Castro ha reiterat que no cedirà les places i carrers de Cuba als "mercenaris".

Elizardo Sánchez, portaveu del grup, va informar 2221 arrestos temporals des de començament de 2011. Les Damas de Blanco, majoritàriament familiars de expresos polítics excarcerats, van denunciar haver estat objecte d'assetjament i rebuig de simpatitzants del Govern, cosa que les autoritats rebutgen.

Font

Guantanamo no està sola.

Ha sortit a la venda "Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana", de Teresa Amat. Ed. Proa. L'esdeveniment ha coincidit amb l'anunci de Barack Obama de tancar la presó de Guantánamo.

Ha estat una feliç coincidència perquè la Teresa explica, entre molts altres aspectes de la dictadura comunista, que la presó nord-americana no és l'única que hi ha a l'illa. L'altra és la Prisión Provincial, una de les més grans de les dues-centes que estan plenes, no de "presumptes" terroristes, sinó de dissidents de la dictadura cubana. En aquest cas, però, la Creu Roja i els grups defensors de drets humans no hi han pogut accedir. Tampoc en tenim fotos, ni informes. Els mitjans no han pogut entrevistar els presos que han estat alliberats. Tampoc es coneix cap data per a la clausura d'aquests dos cents centres.

Cinquanta anys de dictadura. Castro ha fruït de l'amistat de molts sectors europeus de diferents espècies, des de Franco fins als socialdemocràtes. Aquest és l'objectiu de "Castracions": descriure la vids quotidiana dels cubans i criticar la indulgència plenària de la que frueix la dictadura als nostres rodals. Com tots els bons llibres, aquest dóna ganes de viure i d'estimar la llibertat.

Atenció aquest article és del blog http://jesuscardona.blogspot.com/