Els perquès del trienni negre de l'esquerra catalana

Maig del 2010. Carme Chacón somriu després d'aconseguir el millor resultat del PSC en unes estatals. D'aquella estampa ja en fa tres anys i mig i, des de llavors, cap líder d'esquerres català ha pogut tornar a somriure una nit electoral. Des de llavors, en tots els comicis, PSC, ERC i ICV han anat perdent un llençol a cada bugada en forma de vots i escons, sense excepció. ¿A què es deu aquest trienni negre de l'esquerra?

La primera raó, segons els experts, és la situació econòmica. "Amb les crisis, els partits de govern pateixen, és gairebé una llei general", explica el politòleg Jordi Muñoz. El "vot econòmic", implacable segons el catedràtic de ciència política de la UAB Joan Botella, recorda que "tots els governs europeus han perdut les eleccions en els últims tres anys". El politòleg de la UPF Marc Guinjoan afegeix, a més, que "les solucions a la crisi estan arribant majoritàriament de la dreta".

Tanmateix, l'economia en genèric no ho explica tot. Així, Muñoz especifica que la crisi perjudica especialment els partits progressistes perquè "el seu l'electorat [classes populars i mitjanes] està especialment afectat". El desencís dels nous precaris i aturats ha reforçat, per tant, "l'alternativa antipolítica". Els indignats són "el fracàs" de l'esquerra institucional, afirma Muñoz, un col·lectiu històricament pròxim que últimament opta per abstenir-se o votar nul o en blanc.

Ho subscriu Botella, que creu que socialment "hi ha estabilitat ideològica". Segons el Centre d'Estudis d'Opinió, els catalans se situaven en un 3,26 en un eix ideològic en què l'1 és l'esquerra i el 10 la dreta. El mes passat la mitjana era del 3,23. Els catalans, per tant, majoritàriament segueixen sent de centreesquerra, però "el que falla són les eines d'expressió, no hi ha sintonia amb els partits", segons Botella, que creu que CiU no ha eixamplat la seva base de votants, sinó que s'ha beneficiat de l'abstencionisme dels progressistes. Les possibilitats de reconquerir un espai que ideològicament pertany a PSC, ERC i ICV existeix, si tornen a sintonitzar amb les bases.

A banda, la percepció dels executius d'esquerres tampoc hi ha ajudat. Ho explica Botella: "Els tripartits van néixer amb un signe de simbologia -Estatut, memòria històrica...- i entesa amb Madrid que no han reeixit". I, per partits, el balanç tampoc és positiu. Segons Guinjoan, el PSC ha estat incapaç de desmarcar-se d'un PSOE "bel·ligerant amb les demandes d'autogovern", fet que ha arrossegat ERC, que ha donat suport a un govern liderat per un PSC de discurs "marcadament espanyolista". I en un context marcat per la sentència de l'Estatut, això és clau.

L'excepció a aquest panorama és ICV-EUiA. Guinjoan opina que "no ha caigut gaire per la inelasticitat del seu votant i per la menor crítica dels electors en temes nacionals", mentre que Muñoz apunta que s'ha beneficiat de la davallada del PSC "perquè els seus vasos comunicants són més clars que amb ERC". El flanc a l'esquerra que ha deixat el PSOE l'aprofitaran els ecosocialistes, la llista que, segons els sondejos, pot posar fi a la tendència negativa de l'esquerra.

 FONT: ARA