Israel és un país que no fa bromes quan parla de qüestions de seguretat. Per això, cal prendre’s molt seriosament les advertències que el primer ministre Bibi Netanyahu està llançant en relació a Iran. El programa nuclear del règim fonamentalista de Teheran avança a bon ritme i les sancions econòmiques no serveixen per a res. Els europeus, com sempre en aquests casos, fem un paper d’estrassa. No vam aprendre res de les guerres balcàniques? Per això serà Israel, amb el suport més o menys obert dels Estats Units i el Regne Unit, qui haurà de carregar sobre les seves espatlles la destrucció de les instal·lacions nuclears iranianes.
L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) publicarà aviat un nou informe sobre la qüestió nuclear del règim de Teheran. Segons les primeres filtracions, és probable que el text deixi clar que el règim de Teheran ja té tota la tecnologia i els coneixements per desenvolupar armament nuclear. El govern de Mahmud Ahmadinejad, com no podia ser altrament, nega que vulgui desenvolupar aquest armament i diu que la recerca científica es fa per produir energia elèctrica i combatre el càncer.
No són pocs els que han posat el crit al cel davant un probable atac israelià. Són els mateixos que pateixen la síndrome de Chamberlain, que només quan va veure els panzer entrant a Polònia es va adonar de la seva infinita covardia i indignitat. Hi ha molta gent, sobretot a casa nostra, que repeteix un mantra segons el qual si Israel i els Estats Units tenen bombes atòmiques, la resta de països també en té el dret. No fotem. Jo dormo més tranquil sabent que les tenen americans, francesos o anglesos, que no pas si les tinguessin els iranians, els nord-coreans o els birmans. No és el mateix que les tinguin uns que el fet que les tinguin uns altres, i no voler-ho veure és una decisió únicament ideològica.
El Tsahal disposa d’un número indeterminat d’armes nuclears. Segons les fonts, en té entre 80 i 300. Segurament la primera xifra s’acosta més a la realitat. En tot cas, l’atac contra l’Iran no serà amb aquestes armes i segurament es farà per via aèria i marina (o submarina). Submarins israelians, britànics i americans ja són a les aigües del Golf Pèrsic, el Mar Roig i l’oceà Índic. I alguns països àrabs, com l’Aràbia Saudita, ben gustosament miraran cap a una altra banda i cediran el seu espai aeri per als F-15 i els Kfir israelians. És curiós: Israel farà la feina bruta als països àrabs. Viure per veure, però imagino que això tindrà compensacions.
El músic occità Gabriel Fauré (1924)
Fa 6 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada