Una oportunitat per a Europa

Dues visions totalment oposades de la immigració clandestina, les seves causes i conseqüències
Per desgràcia els autors del vídeo no conèixen la realitat nacional de Catalunya.

Une chance pour l'Europe from Charles Marcel on Vimeo.

Immigrants il·legals en direcció oposada: de la peninsula a Argèlia

TlaxcalaPregunta: Li diu alguna cosa al lector de la península la paraula "harraga"? Resposta: Res en absolut. La variant dialectal de l'àrab marroquí diu harragas als africans que destrueixen els seus documents d'identitat abans d'emigrar cap a Europa en pastera per així dificultar la seva repatriació. Però a l'Espanya postcolonial no tenen nom, ja que els mitjans simplement en diuen "immigrants il · legals" o "sense papers".Fins fa uns dies el viatge d'aquests innombrables era sempre cap al nord. Però vet aquí que la crisi econòmica que assola Europa acaba de servir-nos una notícia que funciona a manera de revenja de la Història: el 17 d'abril el diari algerià Liberté publicava un solt sobre quatre immigrants il · legals espanyols interceptats pels guardacostes d'Algèria. Aquest cop de nord a sud.El curiós és que fa gairebé un mes que va succeir i, en canvi, ni un sol diari ni cadena de televisió a Espanya ni a la resta d'Europa han donat encara la notícia. Es avergonyeixen? Qui sap. Tant de bo els vagi bé a aquests quatre nois en el seu pròxim intent, potser cap a Argentina, Veneçuela o Cuba.Heus aquí la traducció al català del solt:

Harragas ibèrics interceptats a Orà Qui ho hagués cregut?Per Reguieg-Issaad, K.La informació és una bomba i no passa inadvertida, ja que es tracta de ... harragas espanyols recentment detinguts pels guardacostes algerians de la ribera occidental del país.La crisi econòmica mundial que afecta Espanya ia alguns països europeus va donar idees a un grup de quatre joves espanyols, que decidierona buscar feina en terres africanes. És que hi ha alguna cosa més natural que aquests mateixos joves, una vegada que Algèria els va haver negat la visa, tractessin de creuar el mar al revés?Els harragas espanyols van ser interceptats en una embarcació quan intentaven posar peu a la costa d'Algèria. Es sentien atrets per les oportunitats de treball en moltes empreses espanyoles que hi ha a Orà. Segons les nostres fonts dels joves espanyols, que havien perdut les seves ocupacions en empreses trencades, havien presentat (sense èxit) una sol · licitud de visat per entrar a Algèria. Els joves espanyols detinguts seran retornats al seu país.

Els indocumentats, delinqüents?

El Tribunal Suprem dels EUA decidirà el futur de la llei d'immigració d'Arizona, que afectarà les legislacions d'altres estats. Avui els jutges analitzaran la llei i donaran el seu veredicte al juny.

NÚRIA FERRAGUTCASAS 

WASHINGTON | Actualitzada el 25/04/2012 00:00

CREUAR LA FRONTERA Un grup d'immigrants arriben a la ciutat fronterera de Nuevo Laredo després d'un viatge de nou hores des de Monterrey, a Mèxic. Els trens del país acosten cada dia molts mexicans a la frontera amb els Estats Units. Després de quatre dècades que han portat 12 milions d'immigrants a accedir al país veí, el flux ara s'ha aturat. CARLOS BARRIA / REUTERS

La polèmica llei d'immigració d'Arizona arriba avui al Tribunal Suprem dels EUA. Els seus nou jutges escoltaran els arguments del govern d'aquest estat del sud-est del país contra el bloqueig federal d'alguns aspectes de la legislació que va ordenar el president Obama el 2010, poc després de l'aprovació de la llei.

Arizona, amb la legislació impulsada per la governadora republicana Jan Brewer, es va convertir en el primer estat del país a considerar delinqüent un immigrant indocumentat. A més, la llei penalitza també l'immigrant sense permís de treball i insta la policia a detenir les persones sospitoses de viure al país de manera il·legal. Aquesta última mesura ha estat molt criticada per organitzacions llatines i de drets humans perquè consideren que discrimina la comunitat llatina.

La iniciativa d'Arizona per regular la immigració, davant la incapacitat de les institucions federals per tirar endavant una reforma migratòria, va ser seguida ràpidament per altres estats com Alabama, Carolina del Sud, Geòrgia i Indiana.

"La llei és anticontitucional, ja que només les autoritats federals poden demanar els papers de residència als immigrants", assegura Elena Lacayo, experta en immigració de l'entitat llatina Consell Nacional de La Raça. Per Lacayo, la llei d'Arizona i les lleis aprovades en altres estats "afecten les minories". "Com es pot diferenciar, per exemple, un ciutadà d'origen mexicà d'un immigrant mexicà indocumentat?", es pregunta.

El Tribunal Suprem farà pública la seva sentència a finals de juny, i tindrà un gran impacte en les altres legislacions estatals. Durant aquest mes, també es coneixerà la seva decisió sobre la constitucionalitat de la reforma sanitària, el llegat més important del president Obama. Les dues resolucions seran claus en les eleccions presidencials del novembre.

El candidat republicà, Mitt Romney, s'ha mostrat a favor de la llei d'Arizona, tot i que en les últimes setmanes ha moderat el seu discurs sobre la immigració il·legal, conscient de la importància que tindrà el vot llatí per aconseguir arribar a la Casa Blanca.

El Suprem haurà de decidir si Arizona viola la Constitució en voler aplicar lleis sobre competències del govern federal i que, per tant, entren en conflicte amb altres legislacions d'immigració del país.

Els defensors de les lleis d'immigració com la d'Arizona asseguren que els estats no poden fer front a les despeses sanitàries i educatives que provoquen els indocumentats i creuen que les normatives estatals són l'única manera d'aturar la immigració il·legal davant la inoperància del govern. Tot i així, sota la presidència d'Obama, les deportacions han augmentat i s'ha reforçat la vigilància a les fronteres. A més, la immigració s'ha reduït en els últims anys a causa de la crisi econòmica que viu el país.