Les esquerres

A tot Europa ara es parla molt de la crisi de les esquerres. Els periodistes lamenten que les esquerres tradicionals s'hagin convertit en partits de centre desdibuixats i cínics. L'altre dia, a la BBC, un periodista deia que l'única esquerra que representa realment els seus votants és la grega –és a dir, l'única que ja no té marge per l'endeutament ni la retòrica–. Mentre Hollande veu ensorrar-se la seva popularitat, Islàndia s'ha tret de sobre el govern que va salvar el país de la bombolla financera i a Itàlia l'esquerra ha estat sobrepassada per dos pallassos d'idees extremistes. Diem que l'esquerra està desorientada i que no té discurs però aquesta manca de discurs només és un reflex de la irresponsabilitat de les elits europees. L'esquerra vivia de les plusvàlues del postcolonialisme i de les subvencions americanes mentre reivindicava el comerç just i atacava per sistema la política dels Estats Units. L'esquerra era la vàlvula d'escapament dels països europeus traumatitzats per dues guerres mundials. Era l'impost revolucionari que pagaven els rics per protegir-se del ressentiment social dels pobres, i del nacional, en els casos de països sotmesos com ara Catalunya i Escòcia. Des del segle XVII, sempre que el món s'ha eixamplat Europa ha tingut problemes financers i ha hagut de reformar els seus sistemes polítics i el seu ordre intern. Al final són faves comptades. Cal ser naïf o molt cínic per creure que els privilegis de l'estat del benestar realment els pagues tu amb els teus impostos mentre a l'Índia, a la Xina o a Bangla Desh hi ha gent que encara treballa en règim de semiesclavatge. L'esquerra era el conte de fades que s'explicava perquè la gent anés a dormir satisfeta i amb la consciència ben tranquil·la. Ara és el decorat que cau perquè s'han acabat els diners que el mantenien. La crisi de l'esquerra és la crisi d'unes elits europees que es van creure durant massa temps les seves pròpies mentides. Quan els que manen deixen de donar la cara, tard o d'hora emergeix el populisme.

Enric Vila Delclòs 

Niño Becerra: «Cal convidar a marxar als aturats que sobren»

L'economista considera que hi ha 4'3 milions de treballadors que haurien de ser "convidats" a retornar als seus països d'origen

Santiago Niño Becerra, en un acte recent a Vic. Foto: Adrià Costa

Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica a la Universitat Ramon Llull, creu que ha arribat el moment que els immigrants que no tenen feina retornin als seus països d'origen si és que, veritablement, es vol reduir el nivell de desocupació. Segons Niño, "s'ha de vincular permís de residència amb contracte de treball i convidar a que marxin als qui ja no siguin necessaris. En plena Europa Andorra té instaurada des de fa molts anys aquesta sistemàtica i ningú no ha acusat mai Andorra de ser un estat feixista".

L'economista continua insistint, en un apunt al seu blog, en el sentit que "avui hi ha a Espanya 4'3 milions de persones que no són necessàries: ho van ser, però ja no ho són".

font

Immigrants il·legals en direcció oposada: de la peninsula a Argèlia

TlaxcalaPregunta: Li diu alguna cosa al lector de la península la paraula "harraga"? Resposta: Res en absolut. La variant dialectal de l'àrab marroquí diu harragas als africans que destrueixen els seus documents d'identitat abans d'emigrar cap a Europa en pastera per així dificultar la seva repatriació. Però a l'Espanya postcolonial no tenen nom, ja que els mitjans simplement en diuen "immigrants il · legals" o "sense papers".Fins fa uns dies el viatge d'aquests innombrables era sempre cap al nord. Però vet aquí que la crisi econòmica que assola Europa acaba de servir-nos una notícia que funciona a manera de revenja de la Història: el 17 d'abril el diari algerià Liberté publicava un solt sobre quatre immigrants il · legals espanyols interceptats pels guardacostes d'Algèria. Aquest cop de nord a sud.El curiós és que fa gairebé un mes que va succeir i, en canvi, ni un sol diari ni cadena de televisió a Espanya ni a la resta d'Europa han donat encara la notícia. Es avergonyeixen? Qui sap. Tant de bo els vagi bé a aquests quatre nois en el seu pròxim intent, potser cap a Argentina, Veneçuela o Cuba.Heus aquí la traducció al català del solt:

Harragas ibèrics interceptats a Orà Qui ho hagués cregut?Per Reguieg-Issaad, K.La informació és una bomba i no passa inadvertida, ja que es tracta de ... harragas espanyols recentment detinguts pels guardacostes algerians de la ribera occidental del país.La crisi econòmica mundial que afecta Espanya ia alguns països europeus va donar idees a un grup de quatre joves espanyols, que decidierona buscar feina en terres africanes. És que hi ha alguna cosa més natural que aquests mateixos joves, una vegada que Algèria els va haver negat la visa, tractessin de creuar el mar al revés?Els harragas espanyols van ser interceptats en una embarcació quan intentaven posar peu a la costa d'Algèria. Es sentien atrets per les oportunitats de treball en moltes empreses espanyoles que hi ha a Orà. Segons les nostres fonts dels joves espanyols, que havien perdut les seves ocupacions en empreses trencades, havien presentat (sense èxit) una sol · licitud de visat per entrar a Algèria. Els joves espanyols detinguts seran retornats al seu país.

Consumeix productes catalans!

Entrant en aquesta web trobareu productes catalans