Les esquerres

A tot Europa ara es parla molt de la crisi de les esquerres. Els periodistes lamenten que les esquerres tradicionals s'hagin convertit en partits de centre desdibuixats i cínics. L'altre dia, a la BBC, un periodista deia que l'única esquerra que representa realment els seus votants és la grega –és a dir, l'única que ja no té marge per l'endeutament ni la retòrica–. Mentre Hollande veu ensorrar-se la seva popularitat, Islàndia s'ha tret de sobre el govern que va salvar el país de la bombolla financera i a Itàlia l'esquerra ha estat sobrepassada per dos pallassos d'idees extremistes. Diem que l'esquerra està desorientada i que no té discurs però aquesta manca de discurs només és un reflex de la irresponsabilitat de les elits europees. L'esquerra vivia de les plusvàlues del postcolonialisme i de les subvencions americanes mentre reivindicava el comerç just i atacava per sistema la política dels Estats Units. L'esquerra era la vàlvula d'escapament dels països europeus traumatitzats per dues guerres mundials. Era l'impost revolucionari que pagaven els rics per protegir-se del ressentiment social dels pobres, i del nacional, en els casos de països sotmesos com ara Catalunya i Escòcia. Des del segle XVII, sempre que el món s'ha eixamplat Europa ha tingut problemes financers i ha hagut de reformar els seus sistemes polítics i el seu ordre intern. Al final són faves comptades. Cal ser naïf o molt cínic per creure que els privilegis de l'estat del benestar realment els pagues tu amb els teus impostos mentre a l'Índia, a la Xina o a Bangla Desh hi ha gent que encara treballa en règim de semiesclavatge. L'esquerra era el conte de fades que s'explicava perquè la gent anés a dormir satisfeta i amb la consciència ben tranquil·la. Ara és el decorat que cau perquè s'han acabat els diners que el mantenien. La crisi de l'esquerra és la crisi d'unes elits europees que es van creure durant massa temps les seves pròpies mentides. Quan els que manen deixen de donar la cara, tard o d'hora emergeix el populisme.

Enric Vila Delclòs 

L'espanyolisme de les esquerres

“El que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres.” És una encertada frase de Josep Pla

El nou feixisme

Aquesta mateixa setmana -i en un mateix dia!- un càrrec molt important de la universitat pública catalana em va mostrar un al·lucinant SMS que acabava de rebre, i un altre del mateix rang em va explicar una anècdota que em va deixar glaçat. L'esmentat missatge de mòbil era una amenaça camuflada en forma de pregunta, escrita per un estudiant  que es fa passar per "representant legítim" d'altres estudiants, i que d'aquesta manera controla un petit tinglado. Increïblement, s'admet la interlocució d'aquest tipus d'individus i s'accepten les condicions de les màfies de vuit o deu persones que hi ha al darrere. La segona anècdota està relacionada amb el negoci il·legal tolerat de les anomenades "festes universitàries", on quatre barruts es folren el ronyó a còpia de vendre gots de plàstic plens de licor de garrafa. En aquest cas, em vaig assabentar de certs detalls que permetien ensumar els racons més fètids de la baixesa humana, en aquest cas en forma d'actitud deslleial. Aquests dos individus tenien en comú el fet de fomar part activa de l'estructura del nou feixisme, és a dir, de l'exaltació i exercici de la violència juvenil de tota la vida, en aquest cas sota la forma de lluita contra el capitalisme i altres vaguetats ruboritzadores.

En relació a aquest nou feixisme -que és el de sempre, però amb un uniforme diferent- l'esquerra més papanata està tenint una actitud profundament irresponsable. No és la primera vegada que passa, això: Sartre va riure les gràcies primer a Stalin i després a Mao, i si hagués viscut uns quants anys més, les hi hauria rigut a Bin Laden. La suposició no és inventada. Pensin, per exemple, en Roger Garaudy i les seves imitacions locals catalanes, que també han passat del catolicisme al marxisme i del marxisme a l"a-veure-qui-la-diu-més-grossa", cosa que inclou modestos intents de cop d'Estat (sense Estat), en forma de boicot feixista al Parlament de Catalunya. Últimament fem veure que tot això és una qüestió de reformes legals, perquè no volem admetre que el problema és el nostre propi papanatisme intel·lectual i també la nostra covardia en tant que societat de persones adultes i lliures que prefereixen la democràcia al totalitarisme. Parlem de reformar el Codi Penal perquè ens fa vergonya admetre que som uns cagats que fan xisclets de por quan veuen un contenidor cremat. Uns cagats tan cagats que no li saben dir feixista als feixistes que s'han fet els amos dels carrers. Mentre hi hagi estafadors intel·lectuals que visquin d'adular-los, no hi ha res a fer, però: el papanatisme ens durà a la capitulació, inexorablement. Mentre hi hagi irresponsables que, per una qüestió estètica, prefereixin el llenguatge del nou feixisme al de la democràcia, i assumeixin el ridícul i obsolescent posat dels intel·lectuals dels anys setanta, tampoc hi ha res a fer. En tot cas, potser no cal patir gaire: una revolució basada en l'afany d'obtenir un iPad3 i revendre's a bon preu l'Ipad2 per a dir rucades al Facebook a més velocitat, tampoc ens hauria de fer perdre la son. El papi i la mami ja s'encarregaran d'arreglar-ho, si fa falta. Serà llavors quan, provisionalment, tornaran a creure en el sistema.

Ferran Sáez Mateu 

Font: CatalunyaOberta

Wassyla Tamzali, escriptora argelina, diu que l'islam és una religió feixista

L'ecriptora i activista defensora dels Drets Humans, del laicisme i de les llibertats dels pobles, Wassyla Tamzali, ha sigut contudent a l'hora d'analitzar la mal anomenada, per falsa, Primavera Àrab, i ho va fer ahir mateix a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de València.

L'escriptora i activista Wassyla Tamzali

La Primavera Àrab no ha existit mai com a tal i com es vol entendre erròniament des d'Europa. Qui esà jugant fort en aquesta suposada revolució àrab són precisament els qui no volen que es mogui res, ben al contrari.
La democràcia no forma part de l'islam, mai han sigut comsubtancials i/o complementàries una de l'altra perquè són antagòniques, es repeleixen entre ells perquè són pols oposats. Ben clar ho va deixar dit Wassyla Tamzali ahir a València.
I precisament, perquè l'islam és totalitari i odia la diversitat religiosa, cultural i social, esdevé una ideologia netament feixista, o el que és el mateix nazi.
No és simple casualitat que l'islam s'hagi convettit el l'enemic número u dels jueus. El seu antisemitisme és clar i net, i les constants amenaces de destruir Israel per dirigents com el paranòic Mamud Ahmadineyad, o els de les organitzacions terroristes d'Hizbulà o Hamàs entre d'altres, són una demostració prou clara del nou antisemitisme sorgit del mateix ventre de l'islam.

Els europeus, Occident en general, no podem tancar els ulls ni tapar-nos les orelles davant del que està passant a Egipte, Tunissia o a Libia, per exemple, perquè les falses revolucions d'aquests pobles el que pretenen és radicalitzar aquelles societats que es van alçar des del començament per assolir llibertats, i ara veuen perillar les seves aspiracions amb els islamistes que acceideixen al poder que retallaran tots els drets en nom d'una religió, d'una ideologia feixista i molt perillosa per a la pau i la sana convivència mundial.
És precisament per aquesta ideologia totalitària i negadora dels drets i de les llibertats de les persones i dels pobles, que els comunistes i col.lectius anomenats d'esquerres europeus fan costat a l'islam i són enemics d'Israel i per extensió dels jueus. Tots dos són pastats.

Addenda.- Wassyla Tamzali. 

Trobat a TarragonaDigital

The evolution of Socialist strategies to rescue Socialism from failure

Anticatalanisme a la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme

La llista del lerrouxisme va en augment, després del PSC, C's i els Indignats , la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme esdevé un lloc on expressar l'anticatalanisme i treballar a mans d'Espanya per la col·lonització de Catalunya. Aquest fet esdevé gràcies a que multiculturalistes i progres fan servir la immigració com a eïna per desplaçar la nostra cultura adoptant altres cultures i transformar els catalans en una minoria.

com veieu també surt una bandera espanyola amb l'escut de l'imperi

Un destacat membre de la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme té penjat en el seu bloc d’internet una entrada en la qual qualifica Heribert Barrera de “neonazi”, i fa un muntatge amb l’expresident del Parlament vestit amb l’uniforme nazi i una bandera amb l’esvàstica.

La plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme, que aplega, a partits d’extrema esquerra,ha incorporat ara entre les seves adhesions polítics de Ciudadanos, grup polític que propugna l’etnocidi contra Catalunya.
Una de les darreres incorporacions d’aquesta plataforma ha estat la d’Albert Roig, destacat dirigent de Ciudadanos i reconegut anticatalà.

Segons sembla, per a aquesta plataforma promoure la discriminació de la llengua catalana i voler-ne la desaparició no és prou important com per no acceptar a algú amb aquestes idees en un moviment que en principi diu que lluita contra el feixisme i el racisme. Albert Roig va impulsar el butifarrendum, per fer mofa i befa de les consultes sobiranistes. També es va presentar per Ciudadanos com a número u a la circumscripció de Girona l’any 2006 i com a número quatre a les estatals de 2008.

Extret del bloc d'un dels portaveus de la plataforma Unitat contra el feixisme:

« No paro per casa!

La Construcció Social de l’Enemic (I): de Roma a l’Inquisició »

La “Desfilada Convergent”, un any després.

juliol 10, 2011

Amb una intervenció del racista Heribert Barrera, que a les municipals d’Hospitalet va demanar el vot pel partit feixista Identitat Catalana, va finalitzar una manifestació independentista ahir per commemorar la gran Desfilada Convergent de fa un any.

Els mateixos convocants, diversos partits nacionalistes enfrontats entre si,  van afirmar que la participació va ser d’unes 30.000 persones, es a dir, un 10% de la manifestació indignada del 19J o 1/3 del Pride GLTB a Barcelona, tot i que la seva repercussió mediàtica a TV3 i als mitjans de comunicació de la dreta nacionalista va ser, evidentment, infinitament superior. En els fòrums més radicals del ultranacionalisme, però, es reconeixia en privat que amb prou feines van arribar als 5.000 assistents i ho qualificaven de fracàs èpic.

La marxa de fa un any no era a favor de l’Estatut, ni de Catalunya en absolut (del contrari jo si hi hauria anat), sinó a favor d’Artur Mas i en contra del Govern d’Esquerres, tensant la relació entre PSC i ERC per tal de dinamitar aquestes formacions, catapultar a la dreta neoliberal al poder, destruint així l’Estat del Benestar posant-lo al servei de la patronal i de l’Opus Dei.

Ara CIU ja s’ha tret la barretina, pactant els pressupostos amb el mateix PP que va presentar el recurs d’inconstitucionalitat davant el TC. Mas ja no necessita Desfilades, Referèndums ni les 9 senyeres de fons, tota aquella parafernàlia folklòrica era un mer muntatge teatral per dinamitar ponts entre els partits d’esquerres,

Senyors convergents:  On estan aquells presumptes efectes apocalíptics de la sentència de l’Estatut  avalada pel PP que havien d’acabar amb el català a l’educació? Que se n’ha fet d’aquelles fal·làcies que va inventar la premsa de la dreta catalana? I aquells efectes catastròfics que havia de tenir l’Estatut, segons el PP, que el va comparar amb la Constitució de Corea del Nord? En fi, el temps ha donat la raó als que sempre hem denunciat que el nacionalisme identitari i excloent és una mera excusa de la dreta neoliberal per amagar el seu atroç programa social i econòmic. No seria d’estranyar que de cara a les properes eleccions s’inventin una nova estratagema trabucaire per eclipsar les retallades escenificant disputes fictícies amb el PP, l’altre cap de la mateixa Hidra.

Possiblement la imatge més llastimosa de la paupèrrima manifestació va ser veure al Palanganer Màxim de CIU, Jordi Portabella (ERC) somicant pels racons que CIU havia escollit a Alicia Sanchez Camacho (PP) com a parella de ball després que ell li regalés gratis el seu suport a la investidura de Trias a l’Alcaldia de Barcelona. Pobrissó!!

La notícia també ha sortit al diari digital Som Notícia:

Anticatalanisme a la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme

La plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme, que aplega, a part de partits d’extrema esquerra, associacions de defensors del burqa i mesquites implicades en operacions antiterroristes, ha incorporat ara entre les seves adhesions polítics de Ciudadanos, grup polític que propugna l’etnocidi contra Catalunya. Durant les darreres eleccions municipals aquesta plataforma va promoure el boicot contra el partit independentista Identitat Catalana per haver exposat en el seu programa que per accedir a ajuts socials hauria de caldre el coneixement de la llengua del país. A aquest boicot s’hi va sumar Ciudadanos i també, lamentablement, partits com CiU, Esquerra, Reagrupament i Solidaritat. Segurament aquest punt no agradava a determinats portaveus de la plataforma, que ni tan sols saben parlar la llengua del país.
Una de les darreres incorporacions d’aquesta plataforma ha estat la d’Albert Roig, destacat dirigent de Ciudadanos i reconegut anticatalà. Segons sembla, per a aquesta plataforma promoure la discriminació de la llengua catalana i voler-ne la desaparició no és prou important com per no acceptar a algú amb aquestes idees en un moviment que en principi diu que lluita contra el feixisme i el racisme. Albert Roig va impulsar el butifarrendum, per fer mofa i befa de les consultes sobiranistes. També es va presentar per Ciudadanos com a número u a la circumscripció de Girona l’any 2006 i com a número quatre a les estatals de 2008.


Titllen Heribert Barrera de neonazi
Un destacat membre de la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme té penjat en el seu bloc d’internet una entrada en la qual qualifica Heribert Barrera de “neonazi”, i fa un muntatge amb l’expresident del Parlament vestit amb l’uniforme nazi i una bandera amb l’esvàstica. 

NOTA: Aprofito per donar tot el meu suport al patriota Heribert Barrera d'Esquerra Republicana de Catalunya que està passant per moments difícils. Ànims Sr. Barrera!

La banalització del terror i del llenguatge

A Barcelona tenim un restaurant que es diu “La Mafia se sienta a la mesa”. També tenim una discoteca, a Gràcia, que es diu KGB. Molt bé. No sé si a les víctimes de la màfia siciliana (com aquell nen dissolt en àcid) o del servei secret soviètic els farà gaire gràcia que es facin servir aquests noms per referir-se a llocs d’oci. Algú s’imagina una discoteca que es digués SS? O un pub que tingués la paraula GAL al cartell d’entrada? Hom pot pensar que exagero, però segur que si hi pensem una mica més veurem que no és cap disbarat. Hi ha una doble mesura a l’hora de catalogar les coses i la tenim tan interioritzada que ni ens n’adonem. Hi ha coses bones i coses dolentes per alguna convenció social que algú, no se sap quan, va decidir que seria d’una determinada manera. Si un príncep anglès es disfressa de nazi li muntem un xou; si el mateix aristòcrata es disfressés de mafiós sicilià ningú no li diria ni mu. Fins i tot ho trobaríem ben simpàtic.

La perversió del llenguatge i del imaginari col•lectiu és un tema que em preocupa. Als TN de TV3 es fa servir, de manera contínua, l’expressió “la classe política”. No he sentit mai que parlin de la classe sindical, de la classe empresarial o de la classe funcionarial. En canvi, els polítics són una classe; aviat en diran “la casta política”. Fent servir aquest llenguatge, es crea un imaginari col•lectiu i es traça una ombra de sospita, segurament de manera inconscient però de ben segur que de manera acrítica.

El mateix passa a l’inrevés. Hi ha una convenció establerta segons la qual les esquerres són progressistes, com si les dretes no volguessin el progrés d’un país. Però, si ens hi fixem, només emprem el terme “progressista” quan és inserit en un context positiu. No sentirem mai a la televisió ni llegirem en un diari, en referència a Cuba o Corea del Nord, fórmules com “el règim progressista de l’Havana o de Pyongyang”. Era Nicolae Ceausescu un president progressista? És el diari Granma un diari progressista? Sens dubte, aplicant el reduccionisme dialèctic en el qual ens trobem enfangats.

En canvi, és sorprenent la facilitat amb la que s’empra el terme “ultradreta” o “extrema dreta”. L’altre dia, sense anar més lluny, el periodista de TV3 Nicolás Valle deia que la cadena Fox n’era. Home, és més rigorós i professional dir que la Fox és una cadena republicana, cristiana o conservadora, però dir-ne d’ultradreta em sembla excessiu. La ultradreta és una altra cosa i ho sap tothom. Si la Fox és ultradretana, què és el Ku Klux Klan o el Partit Nazi? Ja no podem anar més enllà perquè ja som al cap del camí!

Jaume Clotet