Nova amenaça de Corea del Nord

Kim Jong-un ordena preparar els míssils per atacar les bases dels EUA

 

El dirigent nord-coreà Kim Jong-un, ha ordenat a la seva artilleria que es prepari per disparar contra les bases dels Estats Units a Corea del Sud i el Pacífic arran de la demostració de força de l'exèrcit nord-americà amb el vol de dos bombarders invisibles en territori sud-coreà, segons que informa l'òrgan portaveu del règim nord-coreà, l'agència oficial KCNA.

Després d'una reunió amb l'estat major, Jong-un 'ha decidit que és hora de passar comptes amb els imperialistes dels EUA', diu la nota, que afirma que el cap nord-coreà 'ha signat finalment el pla per començar els preparatius tècnics dels coets estratègics, i els ha ordenat que estiguin preparats per a disparar, amb l'objectiu que puguin atacar en qualsevol moment tant els EUA com les seves bases i els escenaris operatius al Pacífic, entre els quals Hawai i Guam, i també Corea del Sud'.

Corea del Nord respon així a l'anunci de l'exèrcit dels EUA que dos bombardes invisibles, amb capacitat per transportar armes nuclears, havien sobrevolat territori sud-coreà. 'La missió dels dos bombardes demostra la capacitat dels EUA per fer atacs de precisió de llarg abast ràpidament i a voluntat', diu la missió militar nord-americana a Corea del Sud.

Dimarts passat Corea del Nord va anunciar que les forces armades prenien posicions de combat com a resposta a les maniobres militars 'hostils' dels EUA i Corea del Sud. Washington i Seül defensen que els exercicis són merament defensius.

A més, Pyongyang ha anul·lat l'acord d'armistici signat amb els EUA per posar fi a la guerra de Corea (1950-1953) i ha tallat el 'telèfon roig' que comunicava els exèrcits de banda i banda de la frontera.

FONT

Els indocumentats, delinqüents?

El Tribunal Suprem dels EUA decidirà el futur de la llei d'immigració d'Arizona, que afectarà les legislacions d'altres estats. Avui els jutges analitzaran la llei i donaran el seu veredicte al juny.

NÚRIA FERRAGUTCASAS 

WASHINGTON | Actualitzada el 25/04/2012 00:00

CREUAR LA FRONTERA Un grup d'immigrants arriben a la ciutat fronterera de Nuevo Laredo després d'un viatge de nou hores des de Monterrey, a Mèxic. Els trens del país acosten cada dia molts mexicans a la frontera amb els Estats Units. Després de quatre dècades que han portat 12 milions d'immigrants a accedir al país veí, el flux ara s'ha aturat. CARLOS BARRIA / REUTERS

La polèmica llei d'immigració d'Arizona arriba avui al Tribunal Suprem dels EUA. Els seus nou jutges escoltaran els arguments del govern d'aquest estat del sud-est del país contra el bloqueig federal d'alguns aspectes de la legislació que va ordenar el president Obama el 2010, poc després de l'aprovació de la llei.

Arizona, amb la legislació impulsada per la governadora republicana Jan Brewer, es va convertir en el primer estat del país a considerar delinqüent un immigrant indocumentat. A més, la llei penalitza també l'immigrant sense permís de treball i insta la policia a detenir les persones sospitoses de viure al país de manera il·legal. Aquesta última mesura ha estat molt criticada per organitzacions llatines i de drets humans perquè consideren que discrimina la comunitat llatina.

La iniciativa d'Arizona per regular la immigració, davant la incapacitat de les institucions federals per tirar endavant una reforma migratòria, va ser seguida ràpidament per altres estats com Alabama, Carolina del Sud, Geòrgia i Indiana.

"La llei és anticontitucional, ja que només les autoritats federals poden demanar els papers de residència als immigrants", assegura Elena Lacayo, experta en immigració de l'entitat llatina Consell Nacional de La Raça. Per Lacayo, la llei d'Arizona i les lleis aprovades en altres estats "afecten les minories". "Com es pot diferenciar, per exemple, un ciutadà d'origen mexicà d'un immigrant mexicà indocumentat?", es pregunta.

El Tribunal Suprem farà pública la seva sentència a finals de juny, i tindrà un gran impacte en les altres legislacions estatals. Durant aquest mes, també es coneixerà la seva decisió sobre la constitucionalitat de la reforma sanitària, el llegat més important del president Obama. Les dues resolucions seran claus en les eleccions presidencials del novembre.

El candidat republicà, Mitt Romney, s'ha mostrat a favor de la llei d'Arizona, tot i que en les últimes setmanes ha moderat el seu discurs sobre la immigració il·legal, conscient de la importància que tindrà el vot llatí per aconseguir arribar a la Casa Blanca.

El Suprem haurà de decidir si Arizona viola la Constitució en voler aplicar lleis sobre competències del govern federal i que, per tant, entren en conflicte amb altres legislacions d'immigració del país.

Els defensors de les lleis d'immigració com la d'Arizona asseguren que els estats no poden fer front a les despeses sanitàries i educatives que provoquen els indocumentats i creuen que les normatives estatals són l'única manera d'aturar la immigració il·legal davant la inoperància del govern. Tot i així, sota la presidència d'Obama, les deportacions han augmentat i s'ha reforçat la vigilància a les fronteres. A més, la immigració s'ha reduït en els últims anys a causa de la crisi econòmica que viu el país.