L'espanyol que volia ser xinès

Nota: llegir després de veure el vídeo: Aquest simpàtic curt relata la història fictícia d'un espanyol que volia ser xinès, segurament la realitat supera la ficció i podríem arribar a trobar casos per l'estil. Fins aquí hem arribat amb el "tu ets d'allà on vulguis"

Cop a la màfia xinesa: 39 detinguts, 30 noies alliberades i 15 prostíbuls clandestins precintats

Aquest dimecres, el Departament d'Interior fa pública la notícia, que fins a dia d'avui ens apropaven les filtracions, del desmantellament d'una xarxa criminal dedicada al tràfic i explotació sexual de dones xineses. En el marc de l'Operació Turandot, efectius de la Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans, en col·laboració amb l'Àrea Territorial d'Investigació de Barcelona, dels Mossos d'Esquadra s'han detingut a 39 persones, 33 de les quals ja han ingressat a la presó. Les fonts consultades informen que entre els detinguts hi ha els responsables de gestionar gran part dels prostíbuls clandestins actius a la ciutat de Barcelona. L'operació policial, que ha estat dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 10 de Barcelona i realitzada en dues fases, també ha permès alliberar una trentena de dones que, de forma immediata, van rebre assistència per part de diverses organitzacions que col·laboren estretament amb la policia. En el marc de l'operació que es va realitzar la setmana passada s'han practicat 33 registres a establiments i domicilis i s'han precintat 15 prostíbuls clandestins i una discoteca. Els registres s'han fet a Barcelona, Santa Coloma de Gramanet, Sant Adrià del Besos, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Castelldefels i Vilanova i la Geltrú. Tots els detinguts són de nacionalitat xinesa i estan acusats dels delictes de tracta d'éssers humans, prostitució d'adults i de menors (lucre i coaccions), immigració clandestina amb finalitat d'explotació sexual, tinença d'armes de foc, elaboració, tràfic i venda de substàncies estupefaents, falsificació documental, falsificació de targetes de crèdit i organització criminal.

El funcionament de l'organització

L'operació Turandot dóna per desarticulada l'estructura local d'aquesta organització del crim organitzat xinès, de caire internacional, que ja estava en fase d'assentament al nostre territori. El grup criminal investigat era la branca instal·lada a Catalunya d'una estructura criminal, amb origen a Xina, des d'on es proveïen de dones per a la seva explotació sexual. Un cop aquí, les víctimes eren coaccionades pels responsables del grup i havien d'afrontar un elevat deute econòmic que liquidaven exercint la prostitució. La investigació ha permès desentrellar com funcionava aquesta organització criminal i també corroborar que la majoria de prostíbuls clandestins regentats per ciutadans xinesos de la ciutat de Barcelona guardaven algun tipus de relació entre ells. Els mossos han pogut corroborar que un dels trets característics de l'organització era la rapidesa amb que muntaven i desmantellaven els prostíbuls, ubicats en pisos de la ciutat, amb el propòsit sempre d'eludir el control policial. Mentre ha durat la investigació han arribat a controlar fins a 37 prostíbuls diferents, totalment interrelacionats entre ells. La connexió entre els diferents centres seguia uns esquemes molt similars als que els mossos van poder acreditar, al juny del 2009, al desmantellar una gran xarxa de tallers de confecció clandestins - regentada també per ciutadans xinesos - a la localitat de Mataró.

Les condicions de les víctimes

La investigació es va iniciar després que els mossos corroboressin que proliferaven els locals de prostitució xinesa i que una dona denunciés la desaparició de la seva filla, de 16 anys. Segons el testimoni de la mare, la seva filla havia estat víctima d'una xarxa dedicada a la prostitució. Durant la investigació es van poder recollir múltiples evidències que també hi havia menors d'edat exercint la prostitució. Els Mossos han pogut localitzar tres d'aquestes menors. Dues d'elles ja han estat retornades als seus tutors legals mentre que una tercera, alliberada aquest mateix dissabte, ja ha estat derivada a la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) per a la seva protecció. També és dóna la circumstància que en el registre d'una discoteca de Sant Adrià del Besos on es practicava la prostitució i es venien substàncies estupefaents, regentada pels líders de la organització, els mossos van localitzar un nadó de pocs mesos, a l'interior d'un cotxet on s'amagaven les drogues. Les dones explotades per la organització eren sotmeses a unes dures condicions de treball. Entre d'altres, s'ha pogut acreditar que algunes dones es veien forçades a realitzar fins a vuit serveis sexuals consecutius d'una hora de duració, majoritàriament sense mesures de seguretat i amb una manca absoluta de mesures higièniques. En aquest sentit, en el curs de la investigació es va poder saber que una de les dones que exercien la prostitució pels ara detinguts s'havia suïcidat, després de contraure el VIH com a conseqüència de les conductes de risc a què es veia abocada. A l'interior dels immobles habilitats com a prostíbuls clandestins s'ha localitzat també gran quantitat de pastilles pel tractament d'avortaments.

De Xina a Catalunya i d'aquí a d'altres països

Una altre de les principals, i més rendibles activitats de l'organització criminal investigada, era el tràfic de persones. Els responsables del grup havien obert noves rutes de trànsit per a ciutadans xinesos que volien entrar il·legalment en països com Estats Units i el Canadà. Les persones traficades arribaven a Catalunya com a turistes, on eren recloses en pisos controlats per l'organització a l'espera que els hi lliuressin passaport falsificats de diverses nacionalitats. Abans d'abonar els pagaments d'elevades quantitats econòmiques per tal d'aconseguir la documentació, aquestes persones eren controlades en tot moment pels membres de l'organització, que havien arribat a utilitzar violència contra ells. De fet, part dels detinguts tenen un ampli historial d'enfrontaments armats i es dedicaven també a l'extorsió d'empresaris de la seva mateixa nacionalitat.

Comís d'armes i drogues

L'acció policial també ha permès desmantellar un laboratori d'elaboració de substàncies estupefaents, un laboratori de falsificació de documents i un altre equipat per la falsificació de targetes de crèdit. A banda, s'han intervingut també prop de 2.500 pastilles d'èxtasi, dos quilograms de ketamina, una plantació de marihuana, grans quantitats de substàncies d'origen xinès pendents d'anàlisi, diverses armes de foc, centenars de passaports falsos de diverses nacionalitats, 80.000 euros en metàl·lic i nombrosa documentació i material informàtic que està sent investigat per l'Àrea Central de Crim Organitzat dels Mossos d'Esquadra. Entre el material intervingut destinat per a la falsificació de documents de gran qualitat hi ha centenars de passaports de diverses nacionalitats, tampons per a consignar registres d'entrada i sortida de diferents països i tot tipus de material per a la seva elaboració.Cal destacar també que, abans de ser detinguts els principals responsables de l'organització criminal, havien començat ja a instal·lar un gran laboratori que havia de servir per elaborar substàncies dopants i així reduir la importació de drogues. 

 

FONT

La "Yellow invasion" trafica amb diners

Confiscats al Prat 340.000 euros ocults en un pot de cacau

Foto: GUARDIA CIVIL

BARCELONA, 5 Jul. (EUROPA PRESS)

La Guàrdia Civil i l'Agència Tributària han confiscat a la T1 de l'aeroport del Prat 340.748 euros en efectiu que una mare i la seva filla, de nacionalitat xinesa, portaven ocults en un pot de cacau en pols i en paquets de tovalloletes, en la intervenció més important de l'any a l'aeròdrom.
  
Segons han informat fonts policials, quan van passar pel control de viatgers, els agents van descobrir que la filla transportava 37.313 euros amagats en la roba.

  En la maleta de la mare va aparèixer un pot de cacau, d'una coneguda marca comercial, precintat i simulant contenir el producte original, i diversos paquets de tovalloletes de diversos colors.

En el pot, retirat el precinte i buit de cacau, van aparèixer feixos de bitllets, per un total de 30.000 euros, mentre que en els paquets, les tovalloletes servien de pantalla per amagar la resta dels diners, 273.435 euros, en el fons dels embalatges.

En tots els casos es van instruir actes per infracció econòmica administrativa per no haver estat declarat l'import econòmic amb què pretenien viatjar fora d'Espanya.

Invasió groga.

D’ençà fa uns anys venim veient com als nostres carrers la societat xinesa crea negocis,que des de el punt de vista dels comerciants d’aquí la seva presencia es devastadora,no crec que muntar un negoci que es basi en una cultura diferent a la que hi ha aquí sigui dolent,el problema surt quan aquets abunden,sense anar molt lluny al barri de l’eixample de Barcelona es conten uns 400 negocis xinesos,aquesta gent procedent de la part mes oriental d'Àsia tenen un xip bastant més diferent a la resta d’immigració que ve al nostre país,la majoria d'ells de forma irregular,no venen a treballar per empreses nacionals,sinó a muntar el seu propi negoci,i en un complexa xarxa familiar, formen empreses que a poc a poc,barri a barri es van menjant les botigues i negocis de tota la vida,i com si de un dominó es tractés van prenent els negocis locals i tradicional amb els seus preus i horari al públic,primer varen començar amb els restaurants,seguidament de les botigues de roba, les de tot a 100 pts ,perruqueries, bars tradicionals... Els diversos escàndols que cada dos per tres surten per els medis de comunicació demostren varies coses:

 - La baixa qualitat dels seus productes
 - L'ineficient control que passen dits productes en entrar a Europa
 - La xarxa mafiosa amb tràfic de persones, material pirata, prostitució, esclavatge, etc.


referent als productes làctics prohibits aquest any: El Periodico ''Per la seva part,la Organització Mundial de la Salut(OMS) demana ahir a les autoritats sanitàries de tots els països del mon que examinessin la qualitat dels productes làctics procedents de la Xina,però advertí de que abans de perdre una decisió de retirar o prohibir la comercialització es millor avaluar el perill.La contaminació de la llet i derivats amb melamina ha causat problemes renals prop de 53000 nins a tota Xina,dels quals quatre han mort'' referent el dimetilfutmato trobat a l'interior de botes i sabates: meconsumes ''Ara es la industria del calçat la que esta en el centre de la polèmica de els productes xinesos contaminats.A França s'ha trobat dimetilfumarato en sabates importades de Xina,una substancia antimicòtica prohibida que provoca greus reaccions al•lèrgiques i cremades a la pell(...) ''Es una substancia que no esta autoritzada per la Unió Europea com antimicòtic'',assenyala la Direcció General de la Salut (DGS),presisant que molts consumidors presentaren forts quadres al•lèrgics a principi d'Octubre'' A més de no venir a treballar per les empreses nacionals tampoc donen treball a la gent local,com ja es habitual de altres negocis de diferent nacionalitat que volen vendre la imatge d’integrats i màrtirs de una societat encara racista,quan no son més que ''gettos i gettaires rentables'' a costa de la gent d’aquí i gent que vol conèixer el producte català com poden ser els turistes,exemples com poden ser la baguetina catalana.

Franquícies del dia com la del raval,casi totes les botigues,bars,restaurants que podem trobar arran de la sagrada família,la rambla,això en una ciutat gran es podria absorbir si la quantitat d’aquets establiments fos moltíssim menor a la dels autòctons, ja que tindria un poder d’absorció,com el té actualment saturat la societat autòctona amb la immigració,que no és més que el resultat i el resum d'aquest problema, no obstant però si seguim buscant l’arrel del problema podem trobar-nos en que la petició de mà d’obra barata, els presos abusius per llogar locals, la baixa qualitat de la feina amb relació al sou, la tendència que tenen els autòctons en buscar el producte de menor preu així com menor qualitat, en lloc de buscar productes de la terra, és sens dubte aquest caràcter el que contribueix a aquestes onades immigratòries i l’ineficient control de les fronteres.

La Xina comunista

Text extret de http://bitcoladopini.blogspot.com/2009/03/la-xina-comunista-i-totalitaria-diu-que.html La Xina comunista i totalitaria diu que va alliberar els tibetans de l'opressió i el servilisme S'ha de ser cínic i pocavergonya per declarar als quatre vents que el Partit Comunista de la Xina, ja fa 50 anys, va alliberar als tibetans del servilisme i de l'opressió dels lames. Fa angunia aquesta gent totalitària i inhumana. Van causar centenars de milers de morts de ciutadans tibetans; van ocupar militarment un país independent i sobirà; han anat destruïnt sistemàticament la seva cultura i tradicions; han empresonat i torturat a tot aquell tibetà que s'ha oposat a l'ocupació xinesa; han aplastat qualsevol intent de manifestació i han provocat amb perversa intencionalitat una intensa i constant inmigració de població xinesa Huan per a neutralitzar sense compassió al poble tibetà. I d'aixó, ells, els dictadors xinesos, en diuen alliberament del poble tibetà. Quina insolència!. No per què sí el Dalai Lama ha qualificat la situació que ha viscut i viu el Tibet sota l'ocupació militar i cultural de la Xina d'autèntic Infern a la Terra per als tibetans. No endebades el Dalai Lama ha alçat la veu per denunciar el genocidi humà, religiós i cultural que el Partit Comunista de la Xina està cometent impunement contra els tibetants des de fa mig segle. I el cinisme brutal i fastigós del govern xinès va més enllà a l'afirmar que la culpa de la mort de milers de tibetans és del Dalai Lama. És el límit màxim del cinisme, de la mentida i de la manipulació dels fets reals que ha viscut el Tibet sotmès amb mà de ferro pels comunistes del partit únic i ansolutista xinès. Boicotejar tots els productes procedents d'aquest país, de la Xina, és el que hauriem de fer els europeus, com a mostra de solidaritat i suport amb el torturat i sotmès poble del Tibet. I la veritat és que no ens perdriem res per no comprar els seus productes que són de baixa qualitat com s'ha demostrat cada dos per tres, productes que els governs europeus han de retirar dels mercats.

Mig segle rere el somni

10 DE MARÇ - els tibetants recorden la històrica revolta fallida contra la invasió i el posterior exili del seu líder, el Dalai-lama MESURA · El govern xinès tanca les fronteres de la regió FESTA · Pequín es prepara per commemorar la caiguda del suposat sistema feudal i "l'alliberament d'un milió d'esclaus"

Narren els vells escrits que divinitats procedents de set regnes celestials van ensenyar als primers habitants del Tibet a comprendre els misteris de l'Univers i a dominar els elements. Avui els colors que simbolitzen la unió de l'esperit, la natura i l'home cobreixen la font dels principals rius de l'Àsia, un altiplà, sostre del món, nascut de l'harmonia entre el cel i la terra. Els llacs i les valls del Tibet, santuaris del misticisme utòpic, recullen els sons eterns dels mantres i Lhasa, cor i ànima de la terra de les neus, somia la llibertat perduda per la revolució que va despertar la Xina de la letargia. El Tibet anhela ressorgir de les cendres de la invasió xinesa evocant efemèrides que omplen de malenconia una societat avesada a recordar els perduts. Símbol de la resistència, però també del manlleu de la sobirania, el març porta als tibetans el record de la fugida, el 1959, del Dalai-lama, líder polític i espiritual. Mig segle. Cinquanta anys eternitzats per l'espera i la paciència -amb esporàdics esclats de rebel·lia- d'un poble imbuït del budisme i les doctrines d'un líder que cerca en el pragmatisme i la moderació la sortida a una crisi que no albira el seu final. Proclamada la República Popular, el 1949, Mao va somiar estendre la revolució fins al sostre del món, reclamat per la Xina des del segle XIII. Els passos graduals dels soldats i les amenaces xineses, maquillades amb "l'alliberament", van forçar el Dalai-lama -amb 16 anys- a firmar l'Acord de 17 punts, el 1951. Pequín es comprometia a respectar les institucions del Tibet i el líder espiritual admetia formar part de la "gran mare Xina". "Aquell acord va condemnar el Tibet", afirma el tibetòleg Ramon Prats. "Els tibetans no van ser capaços de convèncer cap potència estrangera perquè els ajudés. És probable que els tibetans no estiguessin en condicions de saber què suposava allò que firmaven", conclou. El 1959 la situació va esdevenir crítica. Amb els maoistes consolidats, els tibetans es van alçar en una revolta fallida, present per sempre més en l'imaginari independentista. El 10 de març d'aquell any milers de tibetans van morir i, pocs dies després, el Dalai-lama es veia obligat a fugir amb prop de 80.000 persones. Mao posava fi a la independència de facto de què gaudia el Tibet des de la caiguda de l'últim emperador xinès, Pu Yi, el 1912. "La reforma democràtica va enderrocar un sistema feudal i va alliberar un milió d'esclaus", esgrimeix el govern xinès en el seu últim llibre blanc sobre el Tibet.

 "Segons testimonis, alguns d'aquests elements eren presents en la societat tibetana de l'època, però això no justifica els «alliberadors», que es converteixen en simples ocupants", detalla el director de l'Observatori de Política Xinesa Casa Àsia-IGADI, Xulio Rios. La descripció d'un món primitiu ancorat a l'edat mitjana se suma a les dades amb què Pequín defensa el desenvolupament de la regió. Lhasa-Pequín, la línia de ferrocarril més elevada del món, aprofundeix l'assimilació a través de la immigració de l'ètnia han: "A Lhasa hi viu un tibetà per cada tres han", detalla el tibetòleg Prats. La imatge del Dalai-lama és perseguida i la seva llengua es restringeix. Mig segle després, amb les restes dels estralls de la Revolució Cultural, el Tibet recorda els últims rebels de Lhasa, els que es van enfrontar fa un any a la Xina. Pequín ha tancat les fronteres del Tibet i es prepara per commemorar amb el Dia de l'Emancipació -el 28 de març- "l'alliberament", mentre els lames a l'exili reiteren el suport a la "via intermèdia" del Dalai-lama. "Els tibetans somiem la independència, però la realitat mou el líder a demanar l'autonomia plena per conservar l'idioma i la cultura; seguirem les seves doctrines", afirma una veu destacada de la comunitat tibetana a l'exili. Desaparegut el XI Panchen-lama, segon a la jerarquia, Pequín creu marcar el destí de la successió.

El Dalai-lama deixa entreveure el nomenament a dit del seu successor i ha anunciat que, en tot cas, es reencarnarà a l'exili.

www.avui.cat