V de Vendetta, revolucionaris o borregos?

Aquí teniu una foto de com fan les mascares de la pel·lícula V de Vendetta. Una situació precària. És inversemblant veure com aquells que es manifesten per drets socials són els primers en vestir productes de països on no es respecten els drets que ells reclamen per a ells mateixos. El consumisme devora i sempre ho comença fent per qui més alternatiu es creu.

Així una mascara d'aquesta pel·lícula, una samarreta del Che i un mocador palestí s'han tornat indispensables per formar part dels que es creuen inconformistes i no són més que borregos consumistes del capitalisme més salvatge.

INDIGNATS I ACAMPADES

"No es pot tornar a cometre l'error de l'any passat de convertir l'acampada de plaça Catalunya en permanent, i veure com tot plegat es degradava"

Editorial

Pintada a Plaça Catalunya

Desenes d'"indignats" han acampat a la Plaça de Catalunya de Barcelona des de dissabte, on han instal·lat una trentena de tendes de campanya, sense que la policia hagi intervingut i sense que s'hagi produït cap incident. Està previst que s'hi estiguin fins dimarts, que és el termini acordat amb l'Ajuntament. A Barcelona la protesta s'ha portat de forma molt més enraonada que la de la Puerta del Sol de Madrid, on els manifestants van ser desallotjats ja la matinada de diumenge. L'actitud de l'Ajuntament barceloní ha estat més raonable. Tothom té dret a la manifestació, i fins i tot és bo que en una situació econòmica tan greu com la que travessa Catalunya i l'Estat espanyol aquests canals estiguin desembussats i greixats. Que la gent més inquieta, per dir-ho d'alguna manera, pugui expressar-se lliurement. Ara bé, ningú no té dret a ocupar l'espai públic i fer-se'l seu de forma privada. Per tant no es pot tornar a cometre l'error de l'any passat de convertir l'acampada de plaça Catalunya en permanent, i veure com tot plegat es degradava fins i tot amb accions vandàliques contra els arbres i les estàtues que hi ha a la zona. Si s'acaba dimarts de forma enraonada, serà un èxit de la ciutat.

El Singular Digital

«Els indignats estaven convençuts que cobràvem 1.300 euros per cap»

Els crits de "¡Pan y circo!" que es van sentir durant les actuacions dels gegants a les festes de Santa Eulàlia de Barcelona han enfurismat les colles de cultura popular

Els Gegants del Pi i les seves gralleres entrant a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Foto: Associació d'amics dels Gegants del Pi.

"¡Pan y circo!", van cridar fa quinze dies alguns indignats del moviment 15-M contra l'actuació dels gegants de Santa Maria del Mar i l'Àliga i el Lleó de Barcelona en l'inici de la festa major d'hivern de Santa Eulàlia. Més enllà del fet en si, la protesta va encendre els ànims dels portadors de la imatgeria popular. "Som voluntaris a qui mou l'orgull i la satisfacció de preservar les tradicions catalanes", explica la gegantera i grallera de la colla dels Gegants del Pi Gemma Moreno. "Els indignats estaven convençudíssims que cobràvem 1.300 euros per cap! Però si a la nostra colla som 60! Estaríem parlant de 78.000 euros! I encara quedarien les altres colles!", s'exclama, explicant a continuació que la seva tasca és absolutament voluntària i, per tant, altruista.

Moreno assegura que parla "a títol personal", tot i que "molts companys de la meva colla i d'altres comparteixen la meva opinió". "Som voluntaris. Patim la crisi com tothom, i podem compartir o no les reivindicacions dels manifestants i estar d'acord o no amb la política que se segueixi a una o altra banda de la plaça Sant Jaume. Però mai cobrem."

Es lamenta que, tot sovint, "ens trobem amb manifestacions i gent escridassant-nos". "Tenen tot el dret de reivindicar, però també han d'entendre que estan interrompent una actuació que estem fent nosaltres", explica. Possiblement, les protestes dels indignats van ser la gota que va fer vessar el got de molts dels integrants de les colles barcelonines de cultura popular, perquè assegura que la situació és constant: "Per la Mercè, sobretot".

És conscient que "és complicat" gestionar i/o coordinar la festa i la protesta, però es lamenta que els damnificats, a banda dels polítics de torn, constantment són els membres de la colla. "Els que protesten no crec ni que siguin conscients que som allí", reconeix. I s'exclama: "Protesten contra l'alcalde, a qui potser no poden veure sovint..., però és que el dia de Santa Eulàlia no hi havia ningú al balcó! Protestaven contra una paret!"

Els costos de ser geganter

"Per santa Eulàlia, l'ajuntament ens va donar una ampolla d'aigua. Hi ha la sensació que, per tractar-se de Barcelona, aquí hi hagi molts diners per repartir, però no és així", explica. En canvi, per poder sortir a fer ballar la imatgeria festiva, els membres de les colles han d'assajar, comprar gralles i tabals -"la meva gralla m'ha costat 700 euros!", explica-, pagar el professor de gralla, comprar-se les camises, les espardenyes i les faixes, llogar una furgoneta per desplaçar-se... "I que després ens vinguin amb crits de "¡Pan y circo!", doncs sap greu", es lamenta.

La protesta dels indignats va encetar un cert debat en el si de les colles de cultura popular de Barcelona: "No ens havíem plantejat mai l'opinió que tenien de nosaltres la resta de la ciutat. Quan vam sentir els crits, més que ràbia, vam sentir sorpresa. De veritat que es pensen això? El ciutadà és conscient de què hi ha darrera dels gegants? Els assajos, el dia a dia, asseure't a cosir la vora de la capa..."

"Invertim moltíssimes hores assajant i treballant perquè no es perdi part del nostre patrimoni cultural, i ho fem des d'una entitat no lucrativa. Tot el que entra, surt invertit en gegants. I m'agradaria veure la cara dels seus fills quan passem amb les figures, i que reflexionin sobre els insults i les acusacions que ens van dirigir", interpel·la Moreno als indignats.

Expressant un sentiment generalitzat entre els geganters barcelonins -per bé que ni la seva colla, ni la Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, ni la Coordinadora de Geganters de Barcelona no es volen posicionar públicament-, Moreno afirma: "Geganters i grallers tenim un sol interès comú: la preservació i difusió de la part que ens correspon de la cultura catalana. Com a entitat, som apartidistes i apolítics. Sempre sortim al carrer a compartir la nostra música i les nostres figures amb la ciutat, i ho hem fet a totes les legislatures amb les mateixes ganes i il·lusió".

Sigui com sigui, fent extensiva la reflexió a la resta de geganters, bastoners, dansaires, diables..., assegura que, malgrat tots els entrebancs, se sent ben pagada quan surt amb la cercavila i rep "els aplaudiments i el somriure dels nens i nenes que van a veure els gegants".

Font: Nació Digital

Pinça de l’alcaldable de la CUP a Barcelona i UPyD contra un jove independentista

Xavier Monge, alcaldable de la CUP denuncia un jove nacionalista aportant com a prova una noticia del diaria ABC on es veu una foto de l'Extrema Esquerra cremant banderes, acusant al jove denunciat de radical

Notícia del diara ABC

Com ja vam informar fa unes setmanes, l’alcaldable de la CUP a Barcelona, Xavier Monge, es va adreçar a la justícia espanyola per denunciar un jove independentista per un suposat missatge fora de lloc a través del Facebook durant els dies posteriors a la mort d’Heribert Barrera, conegut referent independentista, i a qui Monge va insultar reiteradament. El judici, vist per sentència, es resoldrà en els propers dies.

Segons ha pogut saber Som Notícia, Monge va adjuntar a l’expedient dues proves: la captura de pantalla del Facebook amb la presumpte amenaça i un retall de diari del rotatiu espanyol ABC, en el qual es criminalitzava “l’independentisme radical” i s’explicava, de forma esbiaixada, un enfrontament entre militants del partit de Rosa Díez i tres independentistes – entre ells, el jove denunciat suposadament-. El més curiós d’aquest fet és que en la fotografia que il·lustra la notícia de l’ABC apareixen diversos encaputxats de l’Esquerra Independentista cremant una bandera espanyola.

Tot i que Monge es vanta d’antifeixista, expliquen assistents al judici que no va tenir cap inconvenient en fer servir aquesta informació de l’ultraespanyolista diari ABC per intentar demostrar un comportament agressiu per part del jove independentista que ha denunciat, perseguit tant judicialment per militants d’UPyD com de la CUP. Aquesta estranya pinça entre Monge i UPyD només es pot entendre per un possible comú odi d’ambdues parts contra els qui defensen la catalanitat.

FONT: somnoticia

En Monge, però, no en té mai prou i després de que el col·lectiu dels indignats ataqués la cultura catalana els hi va dedicar un twit:

A aquestes alçades ja no ens ha d'estranyar gens que els capitostos de la CUP no desacreditin els indignaos que es manifesten contra la cultura popular catalana. Segons ells, per "quatre capullos" que es manifesten contra les tradicions catalanes no es pot atacar un moviment. I doncs, jo em pregunto, per la CUP, fins a quin nivell està permès atacar Catalunya perquè surtin a defensar-la? Us imagineu que gent nostra anés a boicotejar un acte cultural català i nosaltres diguéssim que no passa res? Fixeu-vos a més, que els "indignaos" arremeten contra la cultura popular amb un odi desfermat i cru, cridant coses com "¡Pan y circo!", "¡Verguenza, verguenza!", "¡Dictadura de CiU!" i "¡Fuera, fuera!" i fins i tot al final del vídeo se sent una persona cridant "en castellano!" Però pels de la CUP això no desacredita un moviment... És clar, ja he dit al principi que no és d'estranyar, doncs ells es declaren "no-nacionalistes".

El següent twit va ser on Xavi Monge després de queixar-se que se li pixessin a la porta de casa es declarava skinhead:

Per aquests fets Xavier Monge es va guanyant un grup al facebook Declarem a Xavier Monge tumor de l'independentisme

El 15-M serà anticatalà?

El moviment dels indignats està prenent una deriva inquietant a Catalunya. Aquest cap de setmana, l'organització del 15-M va convocar una manifestació, dissabte, que va acabar amb una escridassada contra els geganters de Barcelona. "¡Pan y circo!" era la frase que més cridaven entre un reduït ventall de consignes, sempre en castellà. Els gegants de Santa Maria del Mar i l'Àliga i el Lleó de Barcelona van actuar com van poder enmig de l'esbroncada hispànica.

Diumenge, l'escena es va repetir en la inauguració del monument als castellers. Aquesta vegada, els de l'AcampadaBCN van comptar amb el suport dels vaguistes de TMB i, davant els representants de les colles castelleres de tot el país, el famós "No hay pan para tanto chorizo" va convertir la plaça Sant Miquel en un suburbi ideològic de la Puerta del Sol.

L'escultura que s'inaugurava pot agradar més o menys, segur que és massa cara i, sens dubte, hi ha motius de sobres per protestar contra els polítics d'aquest país. Però no pot ser casualitat que els del 15-M només protestin contra la cultura popular catalana. Ni a Madrid, ni a Andalusia els ha passat mai pel cap fer accions d'aquest tipus contra els toros o el flamenc, en format real o simbòlic.

Inevitablement, un fenomen d'àmbit espanyol i amb epicentre a la Puerta del Sol ha acabat contaminat per les fòbies i menyspreus que impregnen la societat madrilenya. Ja no es pot mirar cap a una altra banda; l'AcampadaBCN ha de decidir si és un moviment que vol passar d'espanyol a espanyolista o si, per contra, assumeix la defensa de la societat catalana des de la seva visió del món.

salvadorcot@naciodigital.cat

Font: ND

Els «indignats», contra la cultura popular catalana

Crits de "¡Pan y circo!" contra els gegants de Santa Maria del Mar i l'Àliga i el Lleó de Barcelona

Un grup d'"indignats" del moviment 15-M van protestar ahir contra el tradicional ball de la imatgeria festiva de Barcelona, que servia d'inici a la festa major d'hivern de Santa Eulàlia, amb crits de "¡Pan y circo!", "¡Verguenza, verguenza!", "¡Dictadura de CiU!" i "¡Fuera, fuera!".

Després d'haver dirigit les seves protestes contra els parlamentaris catalans, el juny de l'any passat, ahir van decidir carregar contra la cultura popular i tradicional del país, presumiblement per manifestar públicament la seva indignació, en considerar que el Lleó i l'Àliga de Barcelona i els gegants de Santa Maria del Mar, documentats ja del segle XVI, són una eina de l'stablishment polític actual per tenir entretingut el poble i impedir-li que així pensi en les retallades.

FONT: ND

El 29 de maig del 2011 els indignats demanaven deixar de banda els nacionalismes insultant i xiulant a tot aquell que duia una estelada, la Senyera o simplement parlava en català perque no se le entiende! i deixant campar lliurement elements amb banderes d'Espanya, de la Fe Falange o de Ciudadanos. Mesos més tard la xusma lerrouxista segueix fent atacs contra Catalunya en forma de lluita social.