Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvador Cot. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvador Cot. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de febrer del 2012

El 15-M serà anticatalà?


El moviment dels indignats està prenent una deriva inquietant a Catalunya. Aquest cap de setmana, l'organització del 15-M va convocar una manifestació, dissabte, que va acabar amb una escridassada contra els geganters de Barcelona. "¡Pan y circo!" era la frase que més cridaven entre un reduït ventall de consignes, sempre en castellà. Els gegants de Santa Maria del Mar i l'Àliga i el Lleó de Barcelona van actuar com van poder enmig de l'esbroncada hispànica.

Diumenge, l'escena es va repetir en la inauguració del monument als castellers. Aquesta vegada, els de l'AcampadaBCN van comptar amb el suport dels vaguistes de TMB i, davant els representants de les colles castelleres de tot el país, el famós "No hay pan para tanto chorizo" va convertir la plaça Sant Miquel en un suburbi ideològic de la Puerta del Sol.

L'escultura que s'inaugurava pot agradar més o menys, segur que és massa cara i, sens dubte, hi ha motius de sobres per protestar contra els polítics d'aquest país. Però no pot ser casualitat que els del 15-M només protestin contra la cultura popular catalana. Ni a Madrid, ni a Andalusia els ha passat mai pel cap fer accions d'aquest tipus contra els toros o el flamenc, en format real o simbòlic.

Inevitablement, un fenomen d'àmbit espanyol i amb epicentre a la Puerta del Sol ha acabat contaminat per les fòbies i menyspreus que impregnen la societat madrilenya. Ja no es pot mirar cap a una altra banda; l'AcampadaBCN ha de decidir si és un moviment que vol passar d'espanyol a espanyolista o si, per contra, assumeix la defensa de la societat catalana des de la seva visió del món.
Font: ND



Els «indignats», contra la cultura popular catalana










Crits de "¡Pan y circo!" contra els gegants de Santa Maria del Mar i l'Àliga i el Lleó de Barcelona




Un grup d'"indignats" del moviment 15-M van protestar ahir contra el tradicional ball de la imatgeria festiva de Barcelona, que servia d'inici a la festa major d'hivern de Santa Eulàlia, amb crits de "¡Pan y circo!", "¡Verguenza, verguenza!", "¡Dictadura de CiU!" i "¡Fuera, fuera!".

Després d'haver dirigit les seves protestes contra els parlamentaris catalans, el juny de l'any passat, ahir van decidir carregar contra la cultura popular i tradicional del país, presumiblement per manifestar públicament la seva indignació, en considerar que el Lleó i l'Àliga de Barcelona i els gegants de Santa Maria del Mar, documentats ja del segle XVI, són una eina de l'stablishment polític actual per tenir entretingut el poble i impedir-li que així pensi en les retallades.
FONT: ND


El 29 de maig del 2011 els indignats demanaven deixar de banda els nacionalismes insultant i xiulant a tot aquell que duia una estelada, la Senyera o simplement parlava en català perque no se le entiende! i deixant campar lliurement elements amb banderes d'Espanya, de la Fe Falange o de Ciudadanos. Mesos més tard la xusma lerrouxista segueix fent atacs contra Catalunya en forma de lluita social.

diumenge, 19 de juny del 2011

La por fabrica indignats

Article de Salvador Cot al NacióDigital
Com en tots els moments de crisi, el moviment dels indignats es veu amb més o menys simpatia depenent de la situació personal en què es troba cadascú. Per exemple, els treballadors que han perdut la feina o perceben un risc imminent de perdre-la ho veuran com un possible detonant per canviar d'escenari. El mateix passa amb els que van comprar un pis que no val el que encara deuen i amb els funcionaris que conviuen amb la degradació del servei en el qual treballen o els ciutadans que depenen en alguna mesura d'aquests mateixos recursos públics.

A l'altra banda hi ha les capes de població que, més o menys, han anat mantenint un nivell de vida assumible i els que tenen una menor dependència del diner públic. Igualment, els que tinguin més possibilitats de sortir-se'n o, almenys, pensin que les tenen. Tots aquests, necessàriament, han de veure amb recel uns indignats que reclamen el retorn a una disponibilitat de diner públic del nivell de la bombolla immobiliària.

Però el cas més curiós és el de la intel·lectualitat. Els catalanistes estan indignats amb els indignats perquè se salten olímpicament el dèficit fiscal, sense que els importi que s'estigui construïnt una estació del TGV a Loja (Granada) mentre es tanquen quiròfans a Catalunya. I els de l'esquerra més artrítica estan bojos de contents perquè creuen que els nois de plaça Catalunya els treuran del sarcòfag. És més, s'ha vist alguna mòmia -amb risc de perdre el mòmio- per allà, fent discursos que feia temps que ja no li aguantava ningú.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters