INTRODUCCIÓ: ISLAM i ALCORÀ
L’Alcorà, referència universal de tots els musulmans, és una veritable crida a la guerra contra els no-musulmans i un insult als drets humans. La doctrina de l’Alcorà no deixa dubtes sobre el fet que l’Islam no és sols una religió que pugui encabir-se en l’àmbit privat de determinats ciutadans: l’Alcorà és, en primer lloc i abans que una creença individual, un projecte político-teològic incompatible amb la democràcia... Així, i sols per començar, determinats preceptes de la llei alcorànica són ja de bell antuvi incompatibles amb la legislació internacional de drets humans.
En concret, la sura 4, aleia 34, de l’Alcorà, sosté que els marits tenen el dret i el deure d’apallissar les seves esposes, i la sura 2, aleia 228, que els homes són superiors a les dones. Aquests preceptes en concret vulneren els articles 1 i 5 de la Declaració Universal de Drets Humans...
Tanmateix, una simple i ràpida lectura del text descobreix ràpidament altres vulneracions.
La llei islàmica, per exemple, castiga l’apostasia amb la pena de mort i nega expressament la democràcia a favor d’un sistema teocràtic basat en el poder absolut d’Al·là, la qual cosa suposa un atemptat als articles 18 i 21 de l’esmentada Declaració... Aquesta llei político-teològica no es sotmet per tant als preceptes i normes superiors de la Declaració Universal de Drets Humans, de manera que difícilment es pot emparar en la legislació liberal de llibertat religiosa. En definitiva, la xara o llei islàmica, basada necessàriament en la doctrina alcorànica, representa sols per això la negació dels valors fonamentals de la societat catalana i una amenaça mortal a la integritat cultural de la civilització occidental...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada