Tawfik Hamid parla de forma contundent i segura, tal com pot permetre's qui coneix la situació des de dins, en totes les seves facetes. Avui és un dels principals investigadors al Potomac Institute for Policy Studies als EUA, i encapçala la càtedra d'Estudis de Radicalisme Islàmic. Però la particularitat de la seva situació és que la seva anàlisi no és només acadèmica: va viure l'islam radical en carn pròpia.
Vostè va néixer a Egipte. Què sent quan observa, encara que geogràficament des de lluny, el que està passant al seu país?
És una cosa que em provoca un gran entusiasme d'una banda i d'una altra m'inspira molta preocupació. És que no es pot saber què passarà. Però en general la sensació era que el que va succeir havia de passar, que era qüestió de temps, perquè la majoria dels egipcis ja no podien tolerar més el règim de Mubàrak. És una cosa que entusiasma perquè pot dur a coses molt positives si s'aprofita bé, però d'altra banda, si es prenen decisions errònies, el país pot anar enrere. Hi ha una combinació de preocupació, emoció i esperança.
Pel perill del radicalisme?
El que més preocupa és una situació en què Al-Qaida enviï gent que tracti d'aprofitar en el seu interès qualsevol problema econòmic i polític, com han fet a l'Iraq. I si aconsegueixen convertir Egipte en un segon Iraq, serà un desastre. Hem de ser molt cautelosos i savis bregant amb aquesta situació per impedir que l'islam radical arribi al poder.
Potser hi ha egipcis que creuen que el problema és la pobresa, la falta d'esperança...
És que l'islam radical usa la pobresa, el caos, les crisis econòmiques... en el seu benefici. Aquesta és la dinàmica dels processos que comencen a caminar. La pobresa pot mitigar-se, però l'islam radical és un problema seriós, de fons. Hi ha molta gent pobra, lamentablement, a l'Índia i al Brasil, però no s'han convertit en bombes suïcides!
Què és el que encara existeix del radicalisme islàmic de què vostè va formar part?
Hi ha hagut alguns canvis en la dinàmica. Ara diria que està adormit, com un bacteri que roman dormit fins que canvis ambientals el desperten. I quan això passi es veurà la potència del canvi en el bacteri, l'islam radical.
Experts occidentals opinen
que els Germans Musulmans han actuat amb molta intel·ligència, presentant-se com a moderats. Creu que realment és així?
Sí, però també nosaltres hem de ser intel·ligents quan hi lluitem. Els Germans Musulmans no esclataran per ells mateixos però són un perill per la naturalesa i el contingut de l'agenda islàmica, simpatitzen amb moltes organitzacions terroristes, són antiisraelians i tenen la capacitat de sumir el país en una sèrie de confrontacions que poden afeblir-lo més encara. Cal comprendre que confrontant-s'hi no s'acaba amb el fenomen. Mubàrak els posava a la presó tot el temps i, de fet, els Germans Musulmans han proliferat molt més que en els temps de Sadat i de Nasser. O sigui que l'enfocament de Mubàrak no era efectiu.
Què suggereix llavors?
Crec que si se'ls permet ocupar un cert rol limitat a la nostra vista, no en secret, pot ser un enfocament més apropiat. Si un pot observar-los i tenir-los sota supervisió, és molt millor. Si se'ls dóna la responsabilitat del Ministeri de Salut, per exemple, no podran resoldre els problemes en aquest camp, però quedarà demostrat que no són la solució màgica per als problemes del país. Combatre'ls enviant-los a presó els converteix en un símbol, perquè la gent creu que els empresonen ja que podrien ser una bona alternativa.
De jove, com a producte d'un sentiment que l'empenyia a acostar-se a l'islam al seu Egipte natal, es va incorporar a l'organització radical islàmica Al-Gama'a al-Islamiyya. Quan els dirigents de l'organització van voler obligar-lo a perpetrar un terrible atemptat, va comprendre que aquest no era el seu enfocament de l'islam.
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/directes/TV3
Entrades populars
- Diferències entre l'estelada blava i vermella
- Suïssa vota per decidir si expulsa els estrangers condemnats
- Comunistes del País Valencià contra el català/valencià
- El racisme de Marx, Engels i de Heidegger
- Cap agressió sense resposta!
- Coneix l'islam
- Sense diferència
- Joan Sales i els “indignats”
- Yeliu Yelev: «El comunisme va ser molt pitjor que el feixisme»
- Franco i el món àrab: una història d’amor?
dilluns, 28 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada