dimecres, 13 de febrer del 2013

"El gihadisme és un fet real i perillós"



Jofre Montoto (Barcelona, 1970) acaba de publicar "Gihadisme. L'amenaça de l'islamisme radical a Catalunya" (Angle Editorial) on deixa clar que som 'terra d'acollida', fins i tot de fonamentalistes islàmics. Montoto té un currículum digne d'Oxford: llicenciat en Geografia i Història (especialitat Antropologia) per la UB, en Periodisme per la Pompeu, i a més té també un parell de màsters en estudis policials i en seguretat. Aquesta és la seva segona obra després de "Mossos d'Esquadra. Com és i a què s'enfronta la policia de Catalunya" (Dux Editorial), que encara es troba a llibreries.

Mohamed Atta, un dels autors dels atemptats de l'11-S, va passar per Salou


- Ja em perdonarà, però el seu llibre fa por: "Catalunya és l'epicentre del gihadisme al sud d'Europa, sobretot l'àrea metropolitana de Barcelona"
En cap cas pretenc ficar la por al cos de la gent, sinó tant sols informar d’un fet real, i perillós. Per a tranquil·litzar-lo li diré que en els dos darrers anys tan sols s’ha fet una detenció a casa nostra relacionada amb organitzacions gihadistes, fet que demostra que la pressió de les forces de seguretat ha afeblit molt aquestes xarxes.

- No sé què és pitjor: el salafisme, el gihadisme, els Germans Musulmans, el wahabbisme, els talibans...
No és qüestió de “què és pitjor”, sinó que tot plegat forma part d’una ideologia que és el gihadisme, que aglutina tot l’islamisme radical i ultraortodox i li dóna una forma pròpia.
- No sé si s'ha llegit l'Alcorà, però el cita i fa posar els pèls de punta com quan parla de matar els infidels "allà on els trobeu"
Òbviament l’he llegit. A l’Alcorà es poden trobar passatges contradictoris i, per descomptat, interpretables als ulls, i la ment, de cada persona. A la Bíblia hi podem trobar coses semblants, com “l’extermini diví”. Del que es tracta és de situar-ho en el seu context, cosa que els radicals no fan.
- Jo no vaig passar de la primera comunió, però la Bíblia també parla del ull per ull. És el mateix?
En absolut. L’ull per ull és una forma molt primitiva d’impartir justícia. La frase de l’Alcorà cal situar-la en el context de la lluita per l’expansió de l’Islam, i de pura supervivència, dels primers seguidors de Maoma.
- "El Govern saudita va expandir per tot el món el wahhabisme", la frase és seva (pàg 42). Fins i tot van 'invertir' en les madrasses d'Afganistan i Pakistan d'on van sorgir els talibans.
Si, però això no és cap secret, com no ho és que després dels atemptats de l’11-S ha temperat l’expansionisme i n’està controlant el discurs radical.
- L'Islam està ressentit amb Occident?
L’Islam és una religió, no un ésser, i per tant ni està ni deixa d’estar. En tot cas, sí que hi ha musulmans ressentits amb Occident, i aquest fet és molt hàbilment utilitzat pels gihadistes per expandir l’odi.
- Però budistes i hindús, de moment, no van posant bombes
Que no surti a les notícies no vol dir que no ho facin. A l'Índia hi ha atemptats contra esglésies i mesquites, a més de xocs i fins i tot matances per motius religiosos. I pel que fa als budistes, a Sri Lanka hi ha un autèntic genocidi contra els Tàmils, que són induistes, per part del govern, que representa la població budista.
- Al-Qaida és una organització o simplement una mena de franquícia?
Qualsevol cèl·lula islàmica pot dir que és d'Al-Qaida. Al Qaida és una organització de nivell global que utilitza franquícies i arriba a acords amb diferents grups per a actuar conjuntament, per exemple, amb al-Shabbab a Somàlia. A més, si algú que no hi pertany porta a terme un atac que s’ajusta als interessos d’Al-Qaida, el reivindica com a propi, o deixa que ho faci el mateix executor.
- No el voldria posar en un problema, però l'Islam és totalitari?
Repeteixo que l’Islam és una religió i que, per tant, cada individu la pot entendre i practicar de diferents maneres. Diversos intel·lectuals musulmans han escrit sobre la compatibilitat de l’Islam i la democràcia, i la primavera àrab pot acabar mostrant aquest fet. El gihadisme sí que és totalitari, absolutament.
- "Sense diners no hi ha atemptats" (pàg 82). La frase també és seva: qui paga?
Malauradament, molta gent, de la qual una gran quantitat sense ser-ne conscient. El finançament va des del tràfic de drogues a gran escala, com a l'Afganistan, fins a petits “camells” de barri i la falsificació i ús fraudulent de targes de crèdit robades, que és el que més fan servir a Europa.
També hi ha donacions provinents de grans magnats del petroli. Però el més preocupant, i ja molt controlat, és la xarxa global d’ONGs que diuen recaptar diners per causes aparentment nobles, i després els desvien cap a organitzacions gihadistes. Cal anar molt en compte a qui es donen diners i informar-se bé de què hi ha darrere de l’organització que ens demana suport econòmic, perquè la nostra solidaritat pot acabar convertida en una bomba que mata indiscriminadament.
- Hi ha un fenomen esfereïdor que és els dels assimilats: els terroristes de Londres eren britànics. I el de Tolosa era francès.
No m’agrada la paraula “assimilats”, es tracta de ciutadans britànics i francesos que decideixen tornar-se contra el seu propi país. Certament és un fenomen molt preocupant que mostra les errades en les polítiques d’integració per una banda, i la influència d’una ideologia totalitària i terrorista com és el gihadisme. Aquests casos proven la necessitat d’afrontar el fenomen de forma interdisciplinar.
- L'atemptat de l'11-M es va covar a la mesquita de Madrid, vostè ho diu, o només passaven per allà?
Molts dels components del grup es van conèixer en una mesquita, per cert, pagada amb diners saudites, però en van ser expulsats per l’Imam a causa del seu radicalisme.
- L'atemptat de Casablanca va ser un avís que ningú no es va prendre en compte?
Casablanca, Kènia, Aden… la llista és molt llarga i l’explico al llibre. Com que passava lluny de casa no s’hi donava importància, i al final n’hem pagat les conseqüències.
- Vostè es creu la teoria de la conspiració que ha defensat sempre El Mundo?
No se la creuen ni ells, i els hauria de fer vergonya, tan patriotes com diuen ser, de posar en qüestió la feina del Cuerpo Nacional de Policia, la Guàrdia Civil, el CNI, l’Audiència Nacional… si no creuen en els pilars de l’Estat, que s’ho facin mirar.
- Arriba a dir que la justícia espanyola és més benigna amb els terroristes islàmics que amb els d'ETA
Sí, però no ho dic jo, ho diuen els familiars de les víctimes de l’11-M i fins i tot magistrats de l’Audiència Nacional que han demanat canvis legislatius per combatre el fenomen, ja que no tenien els mecanismes legals per a combatre’l eficaçment. A poc a poc, això va canviant.
- A Catalunya hi ha quasi 250 mesquites, en els últims sis mesos se n'han obert quatre, n'hi ha per amoïnar-se?
No, les radicals estan controlades tant pels cossos policials com per les pròpies comunitats musulmanes, que són les primeres interessades a viure en pau.
- Sorprèn la descripció que fa dels terroristes suïcides: n'hi ha que tenen un alt nivell d'estudis, fins i tot una posició econòmica benestant...
Sorprèn perquè encara vivim de tòpics i del políticament correcte en comptes d’investigar científicament els fenòmens. Però quan es fa els resultats són aquests, i no haurien de sorprendre, si analitzem els terroristes d’extrema dreta o d’extrema esquerra a Europa, què hi trobem més, universitaris o treballadors sense qualificació?
- Sabem què s'hi cou a les mesquites? Vostè diu que s'han convertit en llocs de "captació i adoctrinament" de gihadistes
És cert, però també dic que això està canviant i cada cop més la captació i l’adoctrinament es fan a través d’Internet, que és més difícil de controlar.
- També que imams tenen "una gran importància" en la formació de gihadistes
Lògicament, el gihadista necesita saber que allò que fa ho dicta l’Alcorà, i sempre hi ha algun Imam, o suposat expert en jurisprudència islàmica, disposat a donar-li la versió necessària.
- De fet, per ser imam, no calen estudis universitaris, oi?
No, l’Imam és la persona que dirigeix el rés a la mesquita, i això ho pot fer algú especialment religiós sense cap formació específica. Aquest és un problema que es dóna sovint en les comunitats d’immigrants amb pocs recursos.
- També recorda alguns episodis polèmics dels imams de Terrassa, Cunit, Mataró.
Si es fixa en els perfils d’aquests, veurà que responen al perfil que acabo de descriure amb l’excepció de Mataró, que abans ho era a Santa Coloma de Gramenet. Els realment preocupants són aquells que pertanyen a xarxes internacionals, com el de Lleida, que tenen plans d’actuació preparats per separar la comunitat musulmana de la resta de la societat.
- De totes maneres, al de Mataró l'han detingut dos cops, però ha quedat en llibertat sense càrrecs
Efectivament, i després d’aquests ensurts sembla que s’ha preocupat molt de no barrejar-se amb segons qui.
- L'imam de Lleida és salafista
Si, i wahabbita en una forma molt radical que escapa de la històricament controlada pel règim saudita.
- En realitat, vostè esmenta més d'una dotzena de localitats a Catalunya amb imams radicals
Les cito jo i diferents mitjans de comunicació com els diaris El País i La Vanguardia, entre altres. També han aparegut en publicacions de l’Instituto Elcano, que és el Thin Tank del CNI.
- Deixi'm fer una pregunta digne del diable: si l'imam de Lleida és salafista els musulmans de Lleida tenen dret a una nova mesquita?
Els musulmans de Lleida, com els seguidors de tot culte, tenen dret a poder tenir un lloc on practicar la seva religió amb dignitat. Molt diferent és que es permeti l’entrada a l’Estat a algú que predica l’odi i que vol segregar els musulmans de la resta de persones. En la meva opinió, això no hauria d’estar permès.
- No ens hem passat amb els ajuts socials? Va haver-hi molta polèmica amb el PIRMI, però l'imam de Lleida el cobrava i tot segons va revelar el llavors conseller Mena.
Aquest és un terreny que va més enllà del meu camp d’estudi. No analitzo els ajuts socials ni a qui van dirigits, treballo sobre un fenomen ideològic i violent.
- Occident ha estat massa tolerant? El respecte als drets humans se'ns pot girar en contra? Per exemple, vostè afirma que "a Europa, i especialment al Regne Unit, els gihadistes van gaudir, fins i tot més enllà dels atacs de l'11-S, d'un llibertat d'expressió i publicació inaudita".
Efectivament, però aquest és un debat que cal resoldre’l a nivell ciutadà. A Barcelona hi ha una llibreria nazi que no es tanca de cap manera, i a l’estat espanyol no és delicte negar l’holocaust. Amb aquests elements, com es pot encausar algú per cridar a matar cristians i jueus?
- Hi ha hagut tantes operacions contra fonamentalistes a Catalunya que m'he perdut. Me'n pot fer un resum?
Això que em demana és molt difícil; en tot cas, hi ha hagut dos grans xarxes, la d’Al Qaeda a Espanya i la de l’11-M, les operacions contra les quals han durat anys.
- Va haver-hi alguna de polèmica com l'anomenat comando Dixan
Aquesta, i alguna altra, són operacions dutes a terme per por a que la cèl·lula actués de forma immediata. No hi ha cap dubte sobre la ideologia dels membres d’aquests grups, però aquesta no és delicte, i no se’ls van trobar explosius.
- Internet juga a favor dels fonamentalistes islàmics?
Tant com el cinema a favor dels nazis en el seu dia, perquè saben utilitzar-lo molt bé i van per endavant de les forces de seguretat i intel·ligència, encara que la distància es va reduint.
- I Al-Jazeera? al capdavall està finançada per Qatar, que no és pas un model de democràcia
Al-Jazeera, que té programes molt polèmics, com els de religiosos que responen a preguntes sobre qüestions fetes per musulmans (“he d’accedir a que el meu marit em sodomitzi? Sí, si no et fa massa mal”), també representa un gran pas en la modernitat de la societat àrab, amb presentadores sense vel, i altres mostres d’obertura a la llibertat individual.
- De fet, també finança el Barça
La directiva del Barça decideix lliurement quins patrocinis accepta, i els compromissaris ho ratifiquen. És una entitat privada, pot fer-ho.
- "Encara falta molt perquè s'interioritzi que el combat més important és l'ideològic" (pàg 204). Què vol dir el famós xoc de civilitzacions?
En part, però no del tot. Per combatre el nazisme no hi ha xoc de civilitzacions, perquè pertany al nostre univers cultural, hi ha un xoc entre llibertat i opressió, cal fer el mateix amb el gihadisme.
- Hi ha una altra frase que posa els pèls de punta: "per als gihadistes el gihad que va començar el profeta no ha acabat, ni acabarà, fins a la completa conversió de tota la humanitat a l'islam".
Això és així, no hi ha matisos.
- I tot això com es combat?, si vostè fos conseller d'Interior què faria? O ministre, posem per cas: tindria més competències.
Es combat amb diferents eines que van de l’educació a l’enfrontament militar, com s’està fent a Mali. Si jo tingués poder polític treballaria en la implantació d’aquest treball multidisciplinar i la creació d’òrgans de coordinació efectiva d’aquest.
- Per cert, el llavors conseller Saura no surt gaire ben parat al seu llibre
Un conseller que no sap, ni s’informa, de la realitat delinqüencial al seu país, i que tira de tòpic tronat, no pot tenir la meva aprovació, i això no és tant sols una opinió, és un fet.
- Se'l veu escèptic, fins i tot crític, amb les possibilitats d' integració del col·lectiu musulmà
En absolut. Si dono aquesta impressió és que m’he explicat malament. La religió és una qüestió personal i privada. Una altra cosa és que s’utilitzi la comunitat musulmana com a viver de vots, com es va fer al Regne Unit i a França, amb els resultats coneguts. A Catalunya, si en alguna cosa som bons, és en la integració, i no crec que fracassem amb la gent que segueix la religió musulmana.
- Cal tenir interlocutors amb la comunitat islàmica? Vostè diu que altres col·lectius no en tenen. I, en aquest cas, han de ser imams?
No em sembla bé tenir com a referent d’un grup humà un religiós, i cal anar molt en compte a qui se li atorga aquesta representativitat, ja que pot ser molt mal utilitzada. Però cal reconèixer que és la forma més fàcil de tractar amb una comunitat. La qüestió és que cal anar més enllà i fer-ho a més nivells, escola, salut, serveis socials…
- Vostè congelaria l'obertura de noves mesquites?
No, repeteixo que la gent té dret a practicar la seva religió amb dignitat.
- Hi ha una mena de llegenda urbana que diu que CiU en particular -i el sobiranisme en general- preferia immigrants magrebins en comptes de llatinoamericans perquè es veurien obligats a aprendre català.
Això és tan delirant com qualsevol altra teoria conspirativa. Té Catalunya competències en immigració? No, cap, doncs ja està desmuntada la bajanada.
- L'esquerra estat condescendent. Ho dic per exemple pel cas de Salt, on un delinqüent es va erigir en representant del col·lectiu musulmà
Ho ha estat, però molt menys que a França, així que no la podem culpar de cap mena de complicitat o culpabilitat amb el fenomen.
- A França i Gran Bretanya, vostè explica els polítics han competit per atreure l'electorat immigrant, fins i tot amb l'autorització de mesquites. Aquí també?
Sortosament no, però sí que n’hi ha que han caigut en el contrari, que és posar-hi traves sense respectar la llibertat de culte i la dignitat de les persones que el segueixen.
- Espanya és un estat laic, vostè permetria el vel a les escoles?
Personalment sí, com portar una creu al coll i altres mostres religioses o culturals, però en cap cas no es pot permetre desviar o saltar-se el currículum escolar.
- A Cunit l'alcaldessa socialista va fer costat a l'imam i tot i no a la mediadora del propi ajuntament
Un cas vergonyant que mostra el pitjor de la política: vots per damunt de la dignitat de la persona i fins i tot de la llei.
- La multiculturalitat ha fracassat? Alemanys, francesos i britànics s'ho estan replantejant
Depèn del que s’entengui per multiculturalitat. El que ha fracassat és l’assimilació absoluta i el comunitarisme segregador, però no la convivència entre cultures diferents seguint unes mateixes normes en drets i deures.
- Existeix l'Islam moderat?
Per descomptat!
- Fins i tot es mostra crític amb el president de la Junta Islàmica de Catalunya, Abdennur Prado, l'actitud del qual considera que és "preocupant". Per què?
Pels seus escrits en què cita gent com Saïd Qutb, un dels majors ideòlegs del gihadisme, i per voler-se arrogar la representació dels musulmans a Catalunya, fent unes critiques impresentables al nostre sistema democràtic.
- També parla del Centre Islàmic Camí de la Pau. Vaig veure el seu president, en una manifestació arran de la polèmica per les caricatures, darrera una pancarta que deia: " Estimem Mahoma més que la nostra vida". Fa una mica de por, no?
Més que por, preocupació, però cal tenir en compte que ells pateixen un xoc cultural molt gran i que cal anar a poc a poc per tal d'entendre’ns, i això demana temps.
- Joan B. Culla, al pròleg, denuncia el que ell anomena "l'angelisme de pseudoprogressista"
Hi ha hagut per part de l’esquerra europea, especialment la francesa, que té molt influència a Catalunya, una mena d’idealització del món àrab i musulmà, i de l’immigrant com a víctima de tots els mals emanats d’Occident. Sortosament això es va corregint, però té molts seguidors en determinats cercles universitaris, un fet que distorsiona tota anàlisi dels fenòmens.
- I tot això com és combat? Vostè parla de mesures politicosocials i policials. Ara el pessimista sóc jo.
Amb seny, sentit comú i temps, la realitat sempre acaba per imposant-se encara que no es vulgui veure.
- No confia massa en l'anomenada policia de proximitat per detectar eventuals radicals islàmics?
Hi confio més que molts professionals i polítics, el que passa és que el policia ha d’estar ben format per poder analitzar el que veu, i pel que fa a la radicalització islamista, no ho està.
- Com a expert en seguretat: els Mossos tenen prou agents que parlin àrab?
Desconec la dada. Això és matèria reservada, encara que m’inclino a creure que sempre manquen recursos però que els mínims estan coberts.
- Vostè creu en la Primavera Àrab. Tomàs Alcoverro, el passat dia 30 de gener, publicava un article demolidor a La Vanguardia
Crec en la humanitat. La primavera àrab ens donarà alegries i disgustos, però cal entendre que la democràcia i la llibertat són coses que cal aprendre a utilitzar. Cometrem un error gravíssim si esperem que es converteixin en estats democràtics equiparables als occidentals en quatre dies. De fet no tots els Estats de la UE són equiparables en qualitat democràtica.
- Sembla que, parafrasejant Kissinger, hem substituït els 'nostres' fills de puta per uns altres
L’autor de la frase no va ser Kissinger, sinó Teddy Roosevelt, però aquest paradigma ha canviat, la gent no està disposada a donar suport a “fills de puta”.
- Fins i tot a Síria, curiós que els països que més empenyen per fer fora Al-Assad siguin Aràbia Saudita i Qatar, que no són precisament unes democràcies exemplars, no?
Però Occident també empeny, i si aprenem del desastre fet a l'Iraq, i dels casos de Líbia i Tunísia, potser el futur dels sirians sigui el de la llibertat.
- Una última pregunta: algú li ha dit "racista" o "xenòfob" pel contingut del llibre?
No, i això és una mostra de la maduresa del nostre país.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters