"YO NO CANTO AL CHE"

Durant la major part de la seva vida, Guevara es va sentir motivat per un odi profund contra els Estats Units. Era un monstre de crueltat, absolutament despietat i desproveït de la mes mínima compassió. En tot moment rebuig amb indiferència les supliques i exhortaciones en favor de moltes matances innocents dels infames "tribunals" revolucionaris. Durant els seus dies en la Sierra Maestra, es refocilaba presidint els "judicis " i execucions de senzills camperols analfabets acusats d'insubordinació, o de gents en qui requeien sospites de " derrotisme" o confidència. Entre les desercions, que eren contínues va figurar la d'un dels veterans del Granma. Aquests actes es castigaven amb la mort en el moment de la captura. Tot jove combatent que no pogués suportar els rigors de la vida guerrillera, pagava amb la seva vida aquesta debilitat, ja que els rebels mancaven de presons. AL referir-se a la gavilla de castristes que van ser arrestats i empresonats per la policia mexicana poc abans que sortissin a "envair" a Cuba a la fi de 1956, Guevara expressà el següent comentari: "( Els policies) van cometre l'error... de no matar-lo ( a Castro) al fer-lo presoner" Quan l'escriptor romanès Stefan Bacie visità L'Havana, el Che Guevara el va convidar a presenciar un afusellament. Baciu s'ha referit algunes vegades a aquesta macabra invitació, la ultima vegada en el seu poema:

"YO NO CANTO AL CHE"

Yo no canto al Che,

como tampoco he cantado a Stalin

con el Che hable bastante en Mexico,

y en la Habaname invito,

mordiendo el puro entre los labios,

como se invita a alguien a tomar un trado en la cantina,

a acompañarlo para ver como se fusila

en el paredon de La Cabaña.

Yo no canto al Che,

Como tampoco he cantado a Stalin;

que lo canten Neruda, Guillen y Cortazar;

ellos cantan al Che (los cantores de Stalin),

yo canto a los jovenes de Checoslovaquia.