Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FARC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FARC. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 d’abril del 2012

Les FARC capturen un periodista francès a Colòmbia


Roméo Langlois va ser segrestat dissabte durant un tiroteig entre els rebels i les forces de seguretat del govern. El periodista acompanyava una operació policial contra el narcotràfic

Fotografia del periodista francès capturat, Roméo Langlois / AFPFotografia del periodista francès capturat, Roméo Langlois / AFP
Un periodista francès va desaparèixer dissabte durant un tiroteig entre les Forces Armades Revolucionaries de Colòmbia (FARC) i les forces de seguretat del govern. Roméo Langlois, corresponsal a Colòmbia de la cadena francesa France 24 i del diari 'Le Figaro', acompanyava una operació policial per desmantellar laboratoris de drogues a les selves de Caquetà, al sud de Colòmbia, quan es va iniciar el tiroteig i va ser capturat.

Tres soldats i un oficial de policia van morir en l'atac i quatre soldats van resultar ferits. En un primer moment, a més del periodista, van desaparèixer quatre militars i un policia, que, més tard, van ser trobats en bon estat.

El ministre francès d'Exteriors, Alain Juppé, ha confirmat el segrest i ha assegurat que el centre de crisis del seu govern està investigant el cas "en cooperació amb les autoritats colombianes". D'altra banda, el govern de Colòmbia ha evitat ratificar la captura de Langlois a qui, de moment, encara considera desaparegut. El ministre de Defensa colombià, Juan Carlos Pinzón, ha dit que lamenta els fets i ha exigit a les FARC que "si el tenen, han de respectar la seva vida".

La directora de la redacció de France 24, Nahida Nakad, ha mostrat la seva esperança que Roméo es trobi "sa i estalvi" i ha assenyalat que estan en contacte amb la família. "Sabem que és una regió perillosa. Estem inquiets però tenim confiança en Roméo, que coneix bé la zona i que té molta experiència", ha afegit. 

Font: Ara.cat

dissabte, 5 de novembre del 2011

Mor el dirigent de les FARC, Alfonso Cano

Alfonso Cano
Alfonso Cano EFE
 
L'exèrcit i la policia colombiana han acabat amb la vida de Guillermo León Sáenz, alies Alfonso Cano i màxim dirigent de les FARC en un operatiu qualificat pel govern com "el cop més important a la guerrilla" dels darrers 50 anys de la seva història. "Ha caigut el número u de les FARC. És el cop més contundent que s'ha donat a aquesta organització en tota la seva història", ha assegurat el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos.
Cano era un intel·lectual provinent d'una família de classe mitjana bogotana, que va entrar a les FARC fa 30 anys, ha perdut la vida mentre fugia d'un bombardeig. Cano, que estava a la zona de Cauca des de feia dos mesos, vivia acompanyat de 14 guerrillers. Amb la seva desaparició, la guerrilla colombiana comença un camí incert ja que pràcticament s'ha quedat sense líders. Des de 2008, les FARC han perdut el seu fundador i lider històric Manuel Marulanda Vélez o Tirofijo per una suposada afecció cardíaca; al seu portaveu internacional, alies Raúl Reyes, en un bombardeig a l'Equador i el que va ser el seu líder militar, àlies Mono Jojoy i Iván Ríos, assassinat per un altre guerriller. 
Font: Ara.cat

diumenge, 31 de maig del 2009

Colombia: 6.210 nens morts en combat per les FARC

Es calcula de 4 a 6 mil nens combaten en grups armats de les FARC i el ELN. Molts reclutats des dels sis anys; Les FARC envia nen(e)s a la guerra 6,210 d'ells ja van morir en combat..Les FARC continuen reclutant i usant nens, i no s'han compromès a detenir aquesta pràctica. Segons els càlculs de Human Rights Watch, les FARC tenen a la majoria dels nens combatents de Colòmbia. Partint d'una estimació conservadora, entre el 20 i el 30 per cent dels combatents de les FARC són menors de 18 anys.

dilluns, 3 de novembre del 2008

Chavez amb les FARC

Documents en poder d'EL PAÍS extrets de l'ordinador de Raúl Reyes -el nombre dos de les FARC mort en un atac el 1 de març-, revelen que el president veneçolà, Hugo Chávez, va finançar i va armar a l'escamot colombià i li va demanar que ensinistrés a grups afins al chavismo en la lluita armada.

Aquest article és el primer d'una sèrie. El passat 8 de novembre, Hugo Chávez rebia a Caracas a Luciano Marín, alies Iván Márquez, dirigent de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). El motiu: impulsar l'acord humanitari amb Colòmbia per a canviar a 44 segrestats per 500 guerrillers presos. Això va ser la part pública. Però va haver altra reunió secreta. En ella, el president veneçolà "va aprovar sense pestagenar la sol·licitud" de 300 milions de dòlars %[194 milions d'euros] feta per l'escamot marxista. A més, es va dissenyar un pla per a rebre en la regió veneçolana del Orinoco l'armament enviat a les FARC per dos traficants australians i es va engegar un mecanisme de coordinació entre l'escamot i l'Exèrcit veneçolà, al més alt nivell. Caracas nega els vincles amb la insurrecció  

Els guerrillers van intentar comprar míssils terra-aire El 8 de novembre de 2007

 es va oficialitzar la relació en el palau de Miraflores " "%[Chávez] va aprovar sense pestañear donar 300 milions de dòlars", diu un guerriller La mediació pels ostatges va reforçar l'aliança amb Caracas Chávez va oferir al grup armat una participació en el negoci petrolier Així ho conta el propi Iván als seus companys del Secretariat de les FARC en un correu datat el 12 de novembre de 2007. El missatge està en un dels ordinadors confiscats a Raúl Reyes, nombre dos de l'escamot mort el passat 1 de març en l'atac colombià contra el seu campament a Equador. Bogotá ha demanat a Interpol que certifiqui l'autenticitat dels ordinadors. Les conclusions es faran públiques la pròxima setmana. Aquella reunió en el Palau de Miraflores va oficialitzar una relació que s'havia desenvolupat des de l'any 2000 amb intermediaris i s'havia concretat en el subministrament puntual d'armament en canvi de l'entrenament prestat per les FARC a membres del Partit Comunista i altres grups afins al chavismo en els seus campaments en sòl veneçolà. Dos homes molt propers a Chávez encapçalaven fins a aquesta data els contactes: el general Hugo Carvajal, cap de la Intel·ligència Militar, i el capità de navili Ramón Rodríguez Chacín, actual ministre de l'Interior. Els interlocutors de l'escamot a Veneçuela eren Iván Márquez i Rodrigo Granda, alies Ricardo. Així, en un correu del 4 de gener de 2007, Iván explica que el general Carvajal i el general Alcalá els van a fer arribar "la pròxima setmana bazucas %[lanzagranadas] de gran potència, dels quals 10 seran per a Estafa %[Timochenko, altre comandant guerriller en la zona fronterera] i 10 per a aquí". El general Alcalá, a més, anava a fer-se càrrec del port de Maracaibo, "un gran avantatge" per al "desembarqui de càrrega". Tot apunta que es tracta de Cliver Alcalá, destacat en l'Estat del Zulia, el capital del qual és Maracaibo. L'enviament es materialitza dies més tard: "Els aparells que hem rebut amb Estafa són coets antitanque de 85 mm., 2 tubs i 21 càrregues. L'amic diu que tenen més de 1.000 càrregues, i que pròximament ens faran arribar altres més", escriu Iván el 20 de gener. El general Carvajal s'ha compromès "a portar un ofertante d'armes de Panamà", mentre que el general Alcalá els fa saber que "els caps de les Brigades frontereres tenen tota la disposició" per a col·laborar amb ells. Assetjades per l'aviació colombiana, les FARC busquen míssils antiaéreos. Al març de 2007, Timochenko escriu que els seus amics de la intel·ligència veneçolana els oferixen "peces per a construir-los i garanteixen el viatge per a enviar a un propi al Mig Orient a realitzar un curs en el maneig de coets". Els correus intercanviats entre els membres del Secretariat de les FARC constituïxen una preciosa bitácora de les relacions amb Veneçuela, no exemptes de frecs. No obstant això, la decisió d'Álvaro Uribe de permetre la mediació d'Hugo Chávez en la negociació d'un acord humanitari amb l'escamot, a l'agost de 2007, va tenir un efecte que el president colombià no havia calculat: l'enfortiment de l'aliança amb l'escamot. "Les FARC sempre havien buscat una trobada directa amb Chávez, però ell era renuente", diu un analista de la intel·ligència colombiana. "Fins a la reunió en Miraflores, que va engegar una estratègia conjunta". Chávez considera el seu paper de mediador com "un assumpte de projecció geopolítica de transcendència", en paraules del seu ministre de l'Interior. En efecte, un èxit en aquest camp (per exemple, l'alliberament de Ingrid Betancourt) reforçaria la seva imatge internacional i nacional. En joc està el referèndum sobre la reforma constitucional (que va perdre al desembre de 2007) i el seu paper com líder continental. L'escamot ho sap i s'aprofita: usa el bescanvi com un paraigua per a assolir de Chávez no només projecció internacional i la seva exclusió de la llista d'organitzacions terroristes de la UE, sinó fons i armes per al "Pla Estratègic", que no és altra cosa que la full de ruta per a la presa del poder. "Les FARC utilitzen a Chávez", diuen fonts colombianes. Al febrer de 2008, en el curs d'una reunió secreta en Barinas, Chávez (que apareix ja en els correus amb el pseudònim d'Ángel) assegura que té llests els primers 50 milions de dòlars. "Ens va oferir la possibilitat d'un negoci en el qual nosaltres rebem una quota de petroli per a comercialitzar en l'exterior, la qual cosa ens deixaria una sucosa utilitat", escriuen Iván i Ricardo. El gerent de PDVSA %[la petroliera estatal] està present. Chávez es mostra exultante. Els organitza una cita amb autoritats de Bielorússia per a aconseguir armament en el mercat negre. I oferix pagar amb fons de PDVSA els advocats de Simón Trinitat, comandant de les FARC jutjat a EE UU per segrest i narcotràfic. Vint dies més tard, l'Exèrcit colombià ataca el campament de Raúl Reyes.

http://www.elpais.com/articulo/internacional/papers/FARC/acusen/Chavez/elpepuint/20080510elpepiint_6/Tes

Traduit per http://www.softcatala.org/

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters