Pyongyang alerta que la prova és la “primera resposta a l'hostilitat” dels Estats Units i promet pròximes accions “més fortes”
Experts internacionals sospiten que el règim de Kim Jong-un intenta reduir les bombes per instal·lar-les en coets
No era un terratrèmol, era una prova nuclear. El tremolor de 5,1
graus en l'escala de Richter registrat ahir pels sismògrafs sud-coreans
correspon al tercer test atòmic que realitza el règim nord-coreà, el de
més envergadura, després dels assajos del 2006 i el 2009. Ho va
confirmar el Ministeri d'Afers Estrangers del règim, que ho va vendre
com un acte d'autodefensa en resposta a “l'hostilitat” dels Estats
Units. “Aquest assaig nuclear només és una primera resposta, que adoptem
amb la màxima contenció”, va assenyalar el portaveu del ministeri en
declaracions a l'agència oficial KCNA. “Si els EUA continuen amb la seva
hostilitat i compliquen la situació, ens veurem forçats a adoptar
segones i terceres respostes més fortes”, va afegir-hi, sense concretar
més.
La prova en qüestió, segons el mateix règim de Kim Jong-un,
va ser superior a les anteriors i es va realitzar de forma segura
utilitzant una bomba atòmica petita i lleugera. Experts internacionals,
entre els quals n'hi ha de russos, sostenen que es tracta d'un test per
intentar rebaixar el pes i la mida dels caps nuclears, per
instal·lar-los en avions o coets de llarg abast, un repte pendent del
règim i molt temut per la comunitat internacional.
Justament,
l'ONU va ampliar les sancions el gener contra Pyongyang pel llançament
el desembre d'un coet d'aquestes característiques, fet que va dur el
règim a prometre una resposta com la d'ahir.
En concret, la
detonació, que va tenir lloc a la base de Punggye-ri, al nord-est de la
península, va arribar a les sis o set quilotones, segons Corea del Sud,
és a dir, va ser equivalent a més d'un terç de la magnitud de la bomba
d'Hiroshima (d'unes 15 quilotones), amb què els EUA van arrasar la
ciutat japonesa el 1945. L'anterior prova nuclear nord-coreana va fer un
terratrèmol de 4,6 graus en l'escala de Richter.
Crida xinesa al diàleg