Dotze anys de presó per haver fet l'ablació a les seves filles

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 12 anys de presó un matrimoni de Gàmbia i veïns de Vilanova i la Geltrú per haver practicat o permès l'extirpació del clítoris de les seves dues filles menors d'edat. La sentència de la Secció Novena acusa Binta S. i Sekou T., que viuen a Espanya des de fa més de 20 anys, de dos delictes de mutilació genital femenina i conclou que "l'ablació del clítoris no és cultura, és mutilació i discriminació femenina". "El respecte a les tradicions i a les cultures té com a límit infranquejable el respecte als drets humans que actuen com a mínim comú denominador exigible a totes les cultures, tradicions i religions", diu la sentència. I afegeix que el respecte als costums i a les tradicions d'altres cultures "té un límit allà on es produeixin comportaments aberrants i inacceptables per al nostre entorn cultural". 

L'Audiència creu que la parella va extirpar "directament o bé a través d'una persona d'identitat desconeguda" el clítoris de les seves filles en un moment que no s'ha concretat però entre el 5 de juliol del 2010 i el 20 de gener de 2011. En una revisió el 5 de juliol de 2010, els metges no van detectar cap anomalia als genitals de les nenes, però altres especialistes, en la segona de les visites sis mesos més tard, van detectar que se'ls havia extirpat el clítoris. 

La jutge conclou que l'ablació es va fer a Espanya, ja que en aquest període les joves no van sortir a l'estranger. L'Audiència també dedica diversos paràgrafs de la sentència a recordar que l'ablació pretén evitar sentir plaer sexual amb la finalitat que la dona pugui arribar verge al matrimoni, perquè si no pot ser rebutjada. També alerta de les conseqüències de caràcter físic i psicològic que comporta aquesta mutilació, com ara dolor sever, xoc emocional, retenció d'orina, complicacions en el part, hemorràgies, infeccions, sentiments d'humiliació i frigidesa, entre d'altres.

FONT 

Els Mossos controlen 31 nenes a Catalunya pel risc de patir ablació

Els Mossos d'Esquadra controlen actualment 31 nenes catalanes per "risc alt" de patir una ablació. Tot i aquesta supervisió, set nenes han estat mutilades aquest any i els casos han acabat als tribunals.

LAURA DÍAZ-ROIG

BARCELONA. | Actualitzada el 06/12/2011 00:00

Una noia ugandesa reposa, entre mantes, després que li hagin practicat la mutilació genital. JAMES AKENA / REUTERS

 

Catalunya no es lliura de la xacra de l'ablació, una pràctica que consisteix en l'extirpació total o parcial dels genitals externs de les dones. Una trentena de menors estan controlades pels Mossos d'Esquadra. Malgrat aquesta feina de supervisió, set nenes han estat mutilades en l'últim any. Aquestes mutilacions es duen a terme als països d'origen de les famílies, en períodes de vacances. De fet, des del 1994 no es té constància que se n'hagi practicat cap en territori català.

La Generalitat compta, des del 2000, amb un protocol d'actuació liderat per la direcció general d'Immigració, en el qual participen diversos departaments. Montserrat Escuder, caporal del Grup Central dels Mossos d'Esquadra d'Atenció a la Víctima, explica que hi ha quatre indicadors de risc que activen el protocol: que la nena pertanyi a una ètnia que practica aquest tipus de mutilació, que les germanes o la mare estiguin mutilades, que l'estada de la família a Catalunya sigui circumstancial i que la família estigui a punt de fer un viatge al seu país d'origen.

Quan s'activa un indicador, els primers a actuar són els serveis socials i Salut, que treballen amb la família i intenten que, en cas que estiguin a punt de viatjar al seu país, signin un compromís de no practicar l'ablació. "No té validesa legal, però els serveix a ells un cop són al seu país, si l'ètnia els pressiona perquè practiquin l'ablació a les seves filles. Quan els serveis socials dubten de les garanties que està donant la família, el cas arriba als Mossos", detalla Escuder. Explica que si creuen que hi ha possibilitats que l'ablació es produeixi, demanen al jutge que prohibeixi el viatge o bé que obligui la menor a ser visitada per un forense abans i després.

"Malgrat la xarxa pluridisciplinària que tenim activada, la desaparició del risc passa pel canvi de mentalitat", diu Escuder. La legislació espanyola prohibeix expressament la mutilació genital femenina des del 2003 i la castiga amb penes de 6 a 12 anys de presó. A més, permet perseguir-la fins i tot quan no s'ha practicat en territori de l'Estat.

FONT: ARA

Tradició, cultura i el tercer món