Un imam de Lleida estén el salafisme i anima els musulmans a aprofitar-se dels independentistes

Un imam de Lleida estén el salafisme i anima els musulmans a aprofitar-se dels independentistes El religiós afirma que, quan els musulmans puguin votar i guanyar alcaldies, "començarà a implantar-se l'Islam" Divendres, 16 de juliol del 2010 - 13:41h. EUROPA PRESS (LLEIDA)

 L'imam de la mesquita del Nord de Lleida, Abdelwahab Houzi, està convocant reunions per expandir el salafisme wahabi --fonamentalistes musulmans-- a Lleida a través d'una federació de mesquites que vol presidir, segons ha assegurat la dona d'un dels assistents a aquestes reunions. En l'última, celebrada diumenge passat, Abdelwahab Houzi va animar els musulmans a aprofitar-se dels independentistes, segons ha explicat la dona d'un dels assistents. Abdelwahab Houzi dirigeix la mesquita del carrer del Nord, la Ibn Hazn, la més gran de Lleida, ciutat en què funciona una altra mesquita, la d'Omar del carrer Clavell L'esposa del marroquí assistent a les reunions ha explicat que diumenge passat l'imam va dir: "Ens hem d'aprofitar-se dels independentistes, ja que ells es recolzen en nosaltres per aconseguir vots, però el que ells no saben és que, quan ens deixin votar, tots votarem als partits islàmics, ja que nosaltres no pensem en esquerres i dretes. Això ens farà guanyar alcaldies, i a partir d'aquí, amb les grans competències de les autonomies començarà a implantar-se l'Islam". Hijab obligatori "El meu marit hi va ser i diu que la gent tenia por perquè “la policia religiosa” no deixava entrar a tothom. De manera agressiva deixaven gent fora, gent que no els convenia que hi fossin" ha explicat aquesta dona musulmana d'origen marroquí. També ha assegurat que la “policia religiosa” obliga les dones a portar l'hijab sense importar-li la llibertat que elles tenen de fer-ho o no, i reprimeix a qui no segueix aquesta línia. "La policia religiosa adverteix els seus marits i l'imam del comportament d'alguns fidels per poder reprimir-los, o fins i tot expulsar-los o posar-los en evidència davant dels fidels. En les seves paraules, no volen que les ovelles perdin el camí", ha aclarit. Fomenten l'ús del burca "El que indigna el meu marit és que volen fomentar que les dones es posin el burca i facin alguna declaració als mitjans de comunicació dient que se'l posen per voluntat pròpia", ha afegit la dona, que, sempre segons la versió del seu marit, assegura que és mentida i que en la reunió es va parlar d'obligar-les a fer aquest comunicat, ja que va dir clarament: "Elles han de ser submises de l'islam i han de fer el que nosaltres diguem". "La por era patent en la reunió, fins al punt que una persona, prefereixo no dir el seu nom, va treure el telèfon mòbil per gravar les paraules per por, i la policia religiosa va actuar", explica la dona. "L'enfrontament va ser dur i podia haver-ho estat més. El meu marit diu que no van arribar a pegar-li perquè hi havia molta gent al davant de les altres mesquites i que el que busca la mesquita del Nord és guanyar adeptes a la causa del Salaf, ha explicat. FONT: ELPERIODICO

Fre policial al jihadisme a Catalunya

Els Mossos controlen nou mesquites per integrisme. Un corredor mediterrani del salafisme -una tendència que propugna la puresa de l'islam- que aniria de Girona i Barcelona a Granada, passant per Tarragona, Castelló, València i Múrcia, s'associaria a grups d'acció violenta, objecte de control. Des que fou públic que Mohamed Atta, un dels terroristes que van participar en els atemptats de l'onze de setembre de 2001, havia fet cau a Tarragona, Catalunya va esdevenir una zona preferent d'investigació en el cercles de la lluita antiterrorista. Fins i tot des del 2007, Catalunya ha estat qualificada de "regió autònoma del nord-est que amenaça l'Estat espanyol així com els interessos occidentals a Europa el nord d'Àfrica i l'Orient Pròxim" per la Jamestown Fundation de Washington - un think thank de referència de la geoestratègia antiterrorista mundial -. Diferents operacions policials i judicials han aturat el que podien haver estat escamots operatius terroristes els darrers anys. Les detencions al Raval de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet de l'operació Tigris o Vilanova n'han estat un exemple. Fins i tot, una de les veus més respectades en la matèria, el jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez - famós per la seva contundència en els judicis de l'atemptat de l'11-M- va afirmar el passat abril que l'amenaça terrorista a l'Estat espanyol és molt present, ja que fins i tot molts terroristes s'hi han amagat, i que és gràcies a la policia que no s'han de lamentar més atemptats. Aquesta amenaça és més que plausible, i més quan els darrers dies s'han filtrat informacions des de la mateixa brigada d'informació dels Mossos d'esquadra referents a la vigilància metòdica a nou mesquites repartides en tota la geografia catalana. Possiblement, les investigacions van fer un tomb arran de la desarticulació d'un presumpte tribunal islàmic a Reus que hauria condemnat una dona a mort. Els registres practicats en l'operació la policia catalana va trobar material islamista que va més enllà de les postures "salafis" - retorn als orígens de l'Islam i comportar-se d'acord amb el rigorisme religiós d'aquella època-, i que pot ser qualificat de jihadista -partidaris de la "Guerra santa" contra occident i els jueus, així com els musulmans no prou devots als seus ulls-. S'han comissat publicacions que inclouen afirmacions com "és obligat per a tot musulmà (...) combatre i matar als enemics de l'Islam", i textos en que s'atribueix a una conjura jueva els atacs contra les Torres Bessones 11 de setembre de 2001. A més, altres textos condemnen l'homosexualitat i atribueixen a la dona una subordinació absoluta al seu marit. Fonts dels Mossos asseguren que ja és una activitat més mantenir el vedat aquests grups "altament sensibles" a perpetrar, per activa o per passiva, accions violentes. Des del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), - l'organisme espanyol màxim responsable de l'espionatge i el contraespionatge, així com de la lluita contraterrorista- s'afirma que hi ha un veritable corredor Mediterrani que va de Barcelona a Granada i que passa per Tarragona, Castelló, València i Múrcia, entre altres localitats més petites, en el que hi ha grups distingits com a molt radicals, alguns dels quals estarien preparats per a fer el pas al terrorisme. Un segon corredor, surt de Tarragona i arriba a Bilbao, passant per Lleida, Tudela i Logronyo. A Tarragona, s'han vigilat les mesquites de Reus, Torredembarra, Valls, Roda de Barà i la mesquita del barri Torreforta de Tarragona. Per la seva banda, el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, rebla que aquests seguiments són tutelats pel CNI. Per aquest servei d'intel·ligència entre els islamistes més radicals hi ha dues branques, formades segons els orígens dels seus membres. Així, d'una banda hi ha el grup format per gent procedent del Magreb, que estaria en contacte amb Al Qaeda del Magreb Islàmic, i disposa de membres que col•laboren amb aquesta. L'altre grup estaria format per pakistanesos, amb contactes amb Al Qaeda a Pakistan i Afganistan, i que hi col•laborarien enviant diners aconseguits de forma il·lícita. Els integrants d'aquests grups treballen en dues direccions: infiltrar-se en les seves comunitats i especialment en els entorns religiosos, per a portar a terme tasques de propaganda i captació, i per una altra, preparar-se per a fer el salt directe al terrorisme, ja sigui aquí, o unint-se als grups esmentats allà on gaudeixen de més arrelament. Des de l'11M Els atemptats de l'11 de març a Madrid i l'operació Tigris a Santa Coloma de Gramenet han estat dos punts referents en la lluita antiterrorista que ha tingut la seva traducció estadística: la detenció al llarg del 2008 de 65 presumptes terroristes islamistes i 14 a 12 de novembre de 2009, 11 dels quals a Barcelona. Els seguiments a Catalunya són freqüents sobretot en zones o municipis amb un percentatge superior al 20% d'immigració musulmana, dels quals un 10% mostraria tendències radicals, uns 30.000 segons informen des del sindicat Confederación Española de Policia (CEP) de la policia espanyola. El sistema establert pel CNI, incorpora el Centro Nacional de Coordinación Antiterrorista (CNCA) que interactua amb els mossos com amb la Guàrdia Urbana o les policies locals sense previ coneixement dels comandaments locals. Lluny dels canals oficials, els agents del CNI utilitzen la informació dels policies locals sense la intervenció dels superiors, com ha estat el cas de Tarragona, Osona o Salt. Una operativa molt utilitzada en la investigació de moviments islamistes o màfies xineses. La raó, en el cas dels islamistes, és lògica: conèixer detalls sobre establiments regentats per musulmans en les proximitats de mesquites o en els barris amb més densitat de població musulmana, així com els moviments de nous veïns en aquestes comunitats. Un motiu del secretisme dels agents és clar, si és el CNI ningú pregunta. Ara bé, aquest increment d'activitat policíaca, segons el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CCEC), no és estrany que zones amb una altra concentració de població islàmica es concentrin tant "els extremistes com aquells encarregats de neutralitzar-los". Val a dir que el mateix CCEC enuncia en un dels seus estudis sobre la yihad que "es pot afirmar de forma objectiva que Catalunya és una zona de risc permanent (i ho serà probablement a 15 o 20 anys vista), i que aquest risc esmentat augmenta o disminueix segons les conjuntures politicosocials i geoestratègiques del moment". “No va ser casual que una de les reunions prèvies als atemptats de l'onze de setembre de 2001 a Nova York es celebrés a Cambrils, de la mateixa manera que no són casuals les continues detencions de membres d'Al-Qaeda a tot Catalunya i especialment a Barcelona” afirma un estudi d'aquest think thank. Cal afegir que el Ministeri del Interior treu ferro a aquest increment d'efectius de seguretat quan va reconèixer el passat mes de novembre que a Catalunya, i especialment a Barcelona, existeixen dispositius d’intel·ligència dels serveis secrets del Marroc, el Pakistan (ISI), els EUA, Israel,França i l’Índia, per pura qüestió de pragmatisme i seguretat. En aquesta conjuntura cal recordar que l'any 2007 , el CEP, el sindicat de la policia nacional amb més afiliats a Catalunya, va emetre un comunicat demolidor. Segons el portaveu del sindicat, el 8 de maig del 2007 es queixava que "dotzenes" de comissaries a Catalunya no podien exercir adequadament les seves funcions de control d'estrangeria per manca d'efectius i va posar com a exemple la comissaria de Vic, en què "dos policies s'ocupen dels més de 3.000 immigrants en situació irregular" de tota la comarca d'Osona, o el cas de Terrassa amb només 7 agents dedicats per tot el Vallès. La realitat és que la prevenció ha servit i molt per evitar donar oxigen aquestes organitzacions, fins i tot, amb els instruments més inversemblants. Aquest seria el cas de la negativa atorgar la llicència administrativa d'activitats a un centre salafista en ple Raval de Barcelona, el certificat d'idoneïtat emès pels "serveis tècnics de l'administració" - la policia- va servir per aturar-ho. "L'amenaça hi és, cal vigilar" afirmen des del Mossos. "L'amenaça terrorista existeix, continua existint", afirmava el passat abril el jutge Bermúdez. "No sabem cap a on evolucionarà, no sabem si l'Estat espanyol serà un país de trànsit, de refugi de terroristes o de tràfic financer. Probablement sigui una mica de tot", explicava Bermúdez. I el punt on coincideixen les fonts consultades són clares, els nous terroristes passen molt desapercebuts, tenen la seva feina i no entren als circuits delictius. Ara tot és qüestió del treball policial. Sigui vigilants sermons sigui retirant llicències administratives. Potser ens haurem d'acostumar a conviure amb l'amenaça. FONT

Puigcercós vol que hi hagi escoles islàmiques concertades a Catalunya

El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha defensat avui que en el futur hi hauran d’haver a Catalunya escoles islàmiques concertades, a causa de l’elevat percentatge de població musulmana que hi ha al nostre país. El líder d’Esquerra considera que cal “adaptar la legislació i les polítiques públiques” per permetre que això es faci “realitat”. Puigcercós ho compara amb l’existència de “l’escola concertada catòlica”, i reconeix que el seu pronunciament “pot ser polèmic”, però que la seva “obligació” és “anticipar debats”. FONT

Els islamistes radicals residents a Espanya simulen postures moderades darrere dels seus objectius

Fan un ús pervers de la 'taqiyya' o santa hipocresia per passar inadvertits | Detectades dues línies extremistes: l'africana, pròxima a AQMI, i la pakistanesa, lligada a l'Afganistan EDUARDO MARTÍN DE POZUELO | Barcelona | 2010.06.21 Un corredor de doctrina extremista islàmica antioccidental s'estén per la Mediterrània espanyol, endinsant també per zones no costaneres que en general es caracteritzen per tenir percentatges relativament elevats d'immigrants de religió musulmana. Aquesta radiografia de l'extremisme que va avançar La Vanguardia es complementa amb dades procedents de la lluita antiterrorista que descriuen una realitat oculta: les cèl lules més perilloses, les que la policia ja considera "potencialment terroristes", simulen una perfecta integració occidental per passar inadvertides, emparant-se en relectures de la història del Els especialistes parlen avui de dues grans línies extremistes coexistents: l'africana i la pakistanesa. La primera, composta per exaltats algerians, marroquins i tunisians, entre altres, es mostra aquests dies molt excitada a causa de l'impuls popular al Sahel d'Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) gràcies als seus segrestos i al seu permanent reivindicació sobre Al Àndalus. La segona, la pakistanesa, intensa i molt hermètica, està connectada al moviment talibà a l'Afganistan i el Pakistan i, segons fonts de la seguretat de l'Estat, les cèl lules detectades són molt actives i les suposen-afirmen sense pudor-potencialment molt perilloses. Però no hi ha cap diferència entre les dues branques radicals a l'hora d'intentar assentar els seus seguidors a Occident com a punta de llança. Es tracta de "extremistes molt radicals però que simulen estar perfectament integrats a Occident i que estan sent observats amb alarma a tot Europa", afirma un dels responsables de la lluita antiterrorista espanyola. Aquests islamistes fan, segons aquestes fonts, un ús pervers de l'anomenada taqiyya o santa hipocresia, que els permet amagar i fins i tot renegar de la seva creença religiosa quan se suposa que d'aquesta manera poden preservar la seva fe i temen per la seva vida o la del seu família. La taqiyya no està recollida específicament en l'Alcorà, però es basa en un verset que allibera de la ira divina al musulmà que renega de la seva fe sota coacció. No obstant això, ara, extremistes que campen per Europa han adaptat als seus fins aquesta prerrogativa religiosa, transformant-la en un estratagema que porten fins a les últimes conseqüències convençuts que els és lícit i honrós enganyar totalment a les societats que els acullen i que ells consideren el enemic que batre i el demoníac aliat dels països musulmans "infidels" contra els que dirigeixen el gruix de les seves accions terroristes. Els agents subratllen que amb aquesta deformació maliciosa de la taqiyya, recolzada i instigada via internet pels ideòlegs d'Al-Qaida, emulen a un dels seus herois; Mohammad Atta, el líder de la cèl lula suïcida dels atacs de l'11-S del 2001 a EUA De fet, Atta i l'anomenada cèl lula d'Hamburg poden considerar el precedent de la manera de procedir actual dels islamistes més radicals detectats en zona occidental. Aquest fenomen és qualificat de "molt preocupant" entre els investigadors europeus i fins i tot d'Orient Mitjà. També afirmen que les comunitats musulmanes moderades són les més perjudicades per aquests grups. Encara que les fonts esmentades es mostren reticents a oferir certes dades, no neguen que estan obtenint ajuda i col.laboració "estimable" procedent del majoritari món islàmic moderat assentat a Espanya. El motiu d'aquest ajut és simple: el comportament dels extremistes pot afectar o afecta ja a l'actitud de la societat civil espanyola cap a la resta del col.lectiu musulmà, que en la seva gran majoria abomina de l'extremisme i del terrorisme. I és precisament en el corredor radical que s'estén per la vall de l'Ebre i la costa mediterrània on la informació és vital. Segons les dades de la seguretat de l'Estat, el 20% de les comunitats islàmiques censades representen tendències radicals. A Catalunya, el percentatge s'eleva fins al 25%. La radiografia oculta de la "ruta de les mesquites" La radiografia de l'extremisme islamista a Espanya mostra unes zones salafistes d'origen africà molt influïdes per Al-Qaida i en especial per la seva apèndix del Magrib Islàmic (AQMI), que difon amb èxit la idea de la reconquesta d'Al Àndalus. Reunions d'activistes detectades per la seguretat de l'Estat, inclòs el CNI, a Torredembarra, Vilanova i la Geltrú i Reus (Tarragona) apareixen com l'origen de dos corredors pels que s'estenen aquestes idees. Un d'ells circula cap a Castelló, València, Múrcia i Granada, i l'altre arriba a Bilbao, passant per Lleida, Logronyo i Tudela. En ambdós casos segueixen el que els especialistes denominen col.loquialment "ruta de les mesquites", encara que es tracti d'una expressió imprecisa que no pot interpretar com una incriminació solapada de col.lectius musulmans pacífics contraris al extremisme. No obstant això, entre els no violents s'estan observant missatges poc encoratjadors, com és el cas de Múrcia, on hi ha un focus radical no violent que rebutja la integració en la societat occidental. Per la seva banda, el minoritari i intens radicalisme pakistanès, lligat als talibans ia l'Afganistan, no s'estén de la mateixa manera que el descrit. Per ara se centra a Barcelona ia Còrdova. FONT

Corea del Nord nega la deserció de quatre futbolistes

Les rodes de premsa del seleccionador de Corea del Nord, Kim Jong-Hun, o qualsevol dels seus jugadors no són normals. Un comissari polític sempre els acompanya, i un membre de la FIFA adverteix que només s'acceptaran preguntes esportives, i no pas polítiques. Malgrat tot, sempre hi ha algun valent, i quan li van preguntar a Jong-Hun si les alineacions les feia ell o el president de l'estat, Kim Jong-Il, el tècnic es va mirar el comissari, aquest es va mirar el membre de la FIFA, i es va recordar que no es podia tractar la política. L'estat més hermètic del món viu concentrat aquests dies a Midrand, en un hotel força modest a mig camí de Pretòria i Johannesburg. Els nord-coreans, provinents d'un estat misteriós, han restringit al màxim l'entrada de la premsa estrangera i quan ho han fet, perquè la FIFA ho obliga, s'han limitat a fer quatre curses i poca cosa més. Van de l'hotel a l'estadi de Tembisa, on s'entrenen, escortats per policia local i membres dels serveis secrets nord-coreans, que vigilen de prop qualsevol moviment. En aquest mundial han deixat la premsa estrangera amb un pam de nas uns quants cops, anunciant a última hora canvis o suspensions d'entrenaments. I quan parlen, les preguntes queden restringides a l'esport, amb comissaris que ho supervisen tot. Amb tant de misteri, la gent es va començar a preguntar per què quatre futbolistes de l'equip no eren a la banqueta el dia del debut contra el Brasil, i després de la suspensió d'un entrenament, va córrer la notícia de la deserció dels esportistes. Inicialment, la FIFA va afirmar que només sabia que aquests quatre homes no estaven lesionats, però ahir va fer un comunicat en què negava la deserció després de parlar amb un «enllaç dins de la concentració». Els presumptes desertors eren tres homes de camp i un porter, fet que hauria provocat maldecaps al seleccionador, ja que només ha viatjat amb dos porters, perquè creia que podia fer la trampa d'inscriure com a tercer porter un davanter. La FIFA, però, obliga ara els nord-coreans que aquest davanter només pugui actuar de porter, per la qual cosa, si hagués desertat el segon porter només en tindria un. Un episodi més de Corea del Nord, un equip tan misteriós i diferent que fa coses tan estranyes com ara contractar xinesos que viuen a Sud-àfrica perquè es facin passar per aficionats nord-coreans als estadis. FONT

La islamització de Catalunya

Xavier Rius.

A veure si al final tindrà raó l'ultra Josep Anglada amb la cantarella de la islamització de Catalunya. El líder de la xenòfoba Plataforma x Catalunya s'està inflant a vendre llibres -una primera edició de 10.000 exemplars-, amb una història de política ficció: a les eleccions del 29 de gener del 2025 el PSOE i el PP han empatat a escons i un anomenat Partit Islàmic d’Al-Àndalus "ha aconseguit quaranta diputats en el Congrés i té la clau de la governabilitat", segons el fulletó de l'editorial. Perquè des que que la secretaria d'Estat d'Immigració la socialista Anna Terrón va dir allò que no es veien burques pel carrer 

(1) els mitjans de comunicació no fan més que publicar-ne fotos. Clar que Carod també havia ficat la pota un mes abans 

(2): "a Catalunya no n'hi ha, de burca. Aquí no hi ha ningú que vagi amb burca i, que jo sàpiga, tampoc a França". En ambós casos la manca de perspicàcia no sé si és deu a un excés en l'ús del cotxe oficial. Fins i tot surten per TV3 com la que van entrevistar al Telenotícies divendres passat 

(3) coincidint amb la prohibició del burca al Vendrell. Però el problema no és que hi hagi burques, que també, sinó l'escàs grau d'integració que demostra una persona que va amb burca pel carrer. 

La que va sortir pel TN no parlava ni català ni castellà. És que ni un simple bon dia. El professor de sociologia de la Rovira i Virgili Jordi Moreras ho explicava aquest dimarts 

(4): "el nicab està legitimat per una visió molt integrista de l'islam: per protegir-se de la influènica i del procés d'assimilació a Occident". Autor d'Els imams a Catalunya (2007) i "Musulmans a Catalunya" (2008), també advertia que el problema és que "no sabem respondre a la penetració del fonamentalisme". I una ministra marroquí, Nouzha Skalli, admetia dissabte 

(5) que "fa falta deixar clar que l'islam no obliga a portar el burca, és una prescripció religiosa. És tracta de la manifestació d'unes idees molt reaccionàries i obscurantistes que volen colar a la dona". El País publicava dies enrera 

(6) la rebel·lió d'onze mesquites -nou de Tarragona i dos de l'àrea de Barcelona (Rubí i Sant Boi) contra la prohibició del vel integral en dependències municipals. En aquest cas el que posava els pèls de punt era que es tractava de mesquites salafistes, és a dir, d'un corrent fonamentalista de l'islam, sobre les que ja han alertat més d'un cop tant Pilar Rahola com Àngel Colom. El mateix diari recollia l'opinió d'un musulmà que justificava el fet perquè "no podem interferir en les qüestions d'Al·là, és un assumpte mesquí. Us sembla normal tenir a prostitutes al carrer, però prohibís a una dona tapar-se la cara". Francament, a mi no ni una cosa ni l'altra. Què fa mentestant l'esquerra? Mirar-s'ho des de la barrera llevat d'alguns alcaldes socialistes, com el de Lleida, Àngel Ros, que ha agafat el toro per les panyes, o el de Barcelona, Jordi Hereu, que ho ha vetat ara just després que Montilla digués el passat 26 de maig que "jo surto al carrer i no veig moltes persones amb burca". Però mentre l'alcalde de Barcelona ho prohibeix per decret a Barcelona, els seus companys del Vendrell abandonen el ple municipal com a protesta amb quatre dies de diferència. D'altres, com l'alcaldessa de Cunit, ha passat de defensar un imam enfront la denúncia d'una treballadora social a dur la prohibició del burca al Senat. Mentre que Joan Ridao encara parla de "no fer un ús partidista de la immigració", Anna Simó de fer "tasques de mediació" -amb qui, amb el marit?- i Joan Herrera de "cordó sanitari". 

Divendres vaig entrevistar l'alcaldable de la Plataforma x Catalunya al Vendrell i vicepresident de la formació, August Armengol. Em va deixar decol·locat: potser és tan o més xenòfob que Anglada, però no ha passat per Fuerza Nueva, ni és un friki, ni un skin ni qualsevol personatge d'aquests amb els que acostumem a identificar l'utradreta: és metge pediatra, ha estat professor associat a la Rovira i Virgili i va ser número 1 de la seva promoció de l'ICS l'any 1999. Prou de bonisme en immigració o l'ultradretana Plataforma x Catalunya es posarà les botes a les properes eleccions al Parlament. L'esquerra ja no pot deixar en mans del PP o d'Anglada aquest tema. Se n'ha de parlar i molt. La immigració és el segon problema de Catalunya segons el darrer baròmetre del CEO. Ho he advertit en altres ocasions des d'aquesta mateixa columna: Josep Anglada s'està treballant des de fa mesos els feus socialistes i populars del Barcelonès, del Baix Llobregat, del Vallès. Si no volen que surti de diputat -ell i uns quants del seu partit- més val que espavilin. Ja han vist el que ha passat a Holanda.

Xavier Rius

El País, 9 de juny del 2010
http://blogs.e-noticies.com/punt-de-mira/la_islamitzacio_de_catalunya.html

Barcelona prohibirà la burca als equipaments públics per decret

El text impedirà accedir a aquests recintes amb la cara coberta, de manera que veta el vel integral de manera implíctia L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, signarà de "manera imminent" un decret per prohibir l'accés i l'ús en equipaments municipals amb la cara tapada de manera que no es pugui identificar la persona, de manera que es prohibirà de manera implícita entrar en aquests recintes amb burca o nicab, tant com amb passamuntanyes o un casc de moto. La decisió, que no passarà pel ple, es pren "per motius de seguretat". L'informe jurídic que l'Ajuntament havia encarregat dóna aval a aquesta mesura, que donarà pas a la unificació dels reglaments de cadascun dels equipaments municipals, qüestió que si haurà que de passar per ple d'aquí unes mesos. El decret se signarà entre aquest dilluns i aquest dimarts, però la mesura no serà efectiva fins passat l'estiu. FONT Sembla ser que Catalunya està despertant.