Tawfik Hamid parla de forma contundent i segura, tal com pot permetre's qui coneix la situació des de dins, en totes les seves facetes. Avui és un dels principals investigadors al Potomac Institute for Policy Studies als EUA, i encapçala la càtedra d'Estudis de Radicalisme Islàmic. Però la particularitat de la seva situació és que la seva anàlisi no és només acadèmica: va viure l'islam radical en carn pròpia.
Vostè va néixer a Egipte. Què sent quan observa, encara que geogràficament des de lluny, el que està passant al seu país?
És una cosa que em provoca un gran entusiasme d'una banda i d'una altra m'inspira molta preocupació. És que no es pot saber què passarà. Però en general la sensació era que el que va succeir havia de passar, que era qüestió de temps, perquè la majoria dels egipcis ja no podien tolerar més el règim de Mubàrak. És una cosa que entusiasma perquè pot dur a coses molt positives si s'aprofita bé, però d'altra banda, si es prenen decisions errònies, el país pot anar enrere. Hi ha una combinació de preocupació, emoció i esperança.
Pel perill del radicalisme?
El que més preocupa és una situació en què Al-Qaida enviï gent que tracti d'aprofitar en el seu interès qualsevol problema econòmic i polític, com han fet a l'Iraq. I si aconsegueixen convertir Egipte en un segon Iraq, serà un desastre. Hem de ser molt cautelosos i savis bregant amb aquesta situació per impedir que l'islam radical arribi al poder.
Potser hi ha egipcis que creuen que el problema és la pobresa, la falta d'esperança...
És que l'islam radical usa la pobresa, el caos, les crisis econòmiques... en el seu benefici. Aquesta és la dinàmica dels processos que comencen a caminar. La pobresa pot mitigar-se, però l'islam radical és un problema seriós, de fons. Hi ha molta gent pobra, lamentablement, a l'Índia i al Brasil, però no s'han convertit en bombes suïcides!
Què és el que encara existeix del radicalisme islàmic de què vostè va formar part?
Hi ha hagut alguns canvis en la dinàmica. Ara diria que està adormit, com un bacteri que roman dormit fins que canvis ambientals el desperten. I quan això passi es veurà la potència del canvi en el bacteri, l'islam radical.
Experts occidentals opinen
que els Germans Musulmans han actuat amb molta intel·ligència, presentant-se com a moderats. Creu que realment és així?
Sí, però també nosaltres hem de ser intel·ligents quan hi lluitem. Els Germans Musulmans no esclataran per ells mateixos però són un perill per la naturalesa i el contingut de l'agenda islàmica, simpatitzen amb moltes organitzacions terroristes, són antiisraelians i tenen la capacitat de sumir el país en una sèrie de confrontacions que poden afeblir-lo més encara. Cal comprendre que confrontant-s'hi no s'acaba amb el fenomen. Mubàrak els posava a la presó tot el temps i, de fet, els Germans Musulmans han proliferat molt més que en els temps de Sadat i de Nasser. O sigui que l'enfocament de Mubàrak no era efectiu.
Què suggereix llavors?
Crec que si se'ls permet ocupar un cert rol limitat a la nostra vista, no en secret, pot ser un enfocament més apropiat. Si un pot observar-los i tenir-los sota supervisió, és molt millor. Si se'ls dóna la responsabilitat del Ministeri de Salut, per exemple, no podran resoldre els problemes en aquest camp, però quedarà demostrat que no són la solució màgica per als problemes del país. Combatre'ls enviant-los a presó els converteix en un símbol, perquè la gent creu que els empresonen ja que podrien ser una bona alternativa.
De jove, com a producte d'un sentiment que l'empenyia a acostar-se a l'islam al seu Egipte natal, es va incorporar a l'organització radical islàmica Al-Gama'a al-Islamiyya. Quan els dirigents de l'organització van voler obligar-lo a perpetrar un terrible atemptat, va comprendre que aquest no era el seu enfocament de l'islam.
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/directes/TV3
dilluns, 28 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
Violència musulmana
La policia ha detingut un home en relació amb les presumptes agressions contra infants comeses a una mesquita després de veure un documental de Channel 4 emès el dilluns. Dispatches, Lliçons en Odi i Violència, va filmar en secret un home aparentment colpejant i patejant infants al decurs de lliçons d’alcorà a una escola a la mesquita Markazi Jamia a Keighley, West Yorkshire.
[Police have arrested a man concerning alleged assaults on children at a mosque after viewing a Channel 4 documentary screened on Monday. Dispatches, Lessons in Hate and Violence, secretly filmed a man apparently hitting and kicking children during Qu'ran lessons at a school in the Markazi Jamia mosque at Keighley, West Yorkshire.]
dijous, 10 de febrer del 2011
dilluns, 7 de febrer del 2011
Cameron anuncia el fracàs del multiculturalisme d'Estat al Regne Unit
Cameron anuncia el fracàs del multiculturalisme d'Estat al Regne Unit
El multiculturalisme d'estat ha fallat al Regne Unit i ha deixat els joves musulmans molt més vulnerables al radicalisme, segons el primer ministre britànic, David Cameron. En un discurs a la Conferència de Seguretat a Munic, Cameron ha apostat aquest dissabte per una política més activa per promoure els valors accidentals i ha apel·lat a passar pàgina a estratègies del passat "que han fallat". "En nom de la doctrina del multiculturalisme d'estat hem propiciat que les diferents cultures visquin separades les unes de les altres i a part de la cultura dominant", ha afirmat el mandatari britànic. Cameron ha advocat per una identitat nacional forta per evitar la proliferació de l'integrisme.
"Francament, necessitem molt menys la tolerància passiva que s'ha practicat els darrers anys i molt més una actitud activa, un liberalisme musculat", ha defensat el primer ministre en un discurs a la Conferència de Seguretat que reuneix els principals líders mundials aquests dies a Munic.
El multiculturalisme d'estat i la tolerància en algunes costums -com els matrimonis forçats- ha donat lloc, segons Cameron, a una societat en què no es comparteixen prou els valors dominants. El resultat d'aquesta política és una generació de joves musulmans "sense arrels" que, a vegades, es llancen a la recerca "d'alguna cosa en què creure o a la qual pertànyer que els pot conduir a ideologies extremistes".
L'inquilí de Downing Street ha avisat del creixent procés de radicalització en els països europeus i ha apostat per analitzar de nou les organitzacions de musulmans que reben subvencions públiques, informa la BBC. Segons Cameron, caldria esbrinar si realment respecten els drets de les dones, aposten per la igualtat davant la llei, creuen en la democràcia o encoratgen l'integrisme. "Aquestes són les qüestions que els hem de preguntar i si no aproven el test no ens hauríem de comprometre amb aquestes organitzacions", ha defensat el cap del govern britànic.
El discurs de Cameron obre les portes a una reformulació de les polítiques d'integració dels immigrants que s'haurà de consensuar i concretar en el sí de la coalició de conservadors i liberals demòcrates que conforma el govern.
Les paraules del primer ministre han despertat el rebuig del Consell Musulmà de la Gran Bretanya. El secretari general de l'organització, Faisal Hanjra, ha lamentat a l'emissora britànica Radio 4 que el discurs del primer ministre no aporta res de nou a la lluita antiterrorista i, a més, torna a assenyalar la comunitat musulmana "com a part del problema i no com a part de la solució".
El multiculturalisme d'estat ha fallat al Regne Unit i ha deixat els joves musulmans molt més vulnerables al radicalisme, segons el primer ministre britànic, David Cameron. En un discurs a la Conferència de Seguretat a Munic, Cameron ha apostat aquest dissabte per una política més activa per promoure els valors accidentals i ha apel·lat a passar pàgina a estratègies del passat "que han fallat". "En nom de la doctrina del multiculturalisme d'estat hem propiciat que les diferents cultures visquin separades les unes de les altres i a part de la cultura dominant", ha afirmat el mandatari britànic. Cameron ha advocat per una identitat nacional forta per evitar la proliferació de l'integrisme.
"Francament, necessitem molt menys la tolerància passiva que s'ha practicat els darrers anys i molt més una actitud activa, un liberalisme musculat", ha defensat el primer ministre en un discurs a la Conferència de Seguretat que reuneix els principals líders mundials aquests dies a Munic.
El multiculturalisme d'estat i la tolerància en algunes costums -com els matrimonis forçats- ha donat lloc, segons Cameron, a una societat en què no es comparteixen prou els valors dominants. El resultat d'aquesta política és una generació de joves musulmans "sense arrels" que, a vegades, es llancen a la recerca "d'alguna cosa en què creure o a la qual pertànyer que els pot conduir a ideologies extremistes".
L'inquilí de Downing Street ha avisat del creixent procés de radicalització en els països europeus i ha apostat per analitzar de nou les organitzacions de musulmans que reben subvencions públiques, informa la BBC. Segons Cameron, caldria esbrinar si realment respecten els drets de les dones, aposten per la igualtat davant la llei, creuen en la democràcia o encoratgen l'integrisme. "Aquestes són les qüestions que els hem de preguntar i si no aproven el test no ens hauríem de comprometre amb aquestes organitzacions", ha defensat el cap del govern britànic.
El discurs de Cameron obre les portes a una reformulació de les polítiques d'integració dels immigrants que s'haurà de consensuar i concretar en el sí de la coalició de conservadors i liberals demòcrates que conforma el govern.
Les paraules del primer ministre han despertat el rebuig del Consell Musulmà de la Gran Bretanya. El secretari general de l'organització, Faisal Hanjra, ha lamentat a l'emissora britànica Radio 4 que el discurs del primer ministre no aporta res de nou a la lluita antiterrorista i, a més, torna a assenyalar la comunitat musulmana "com a part del problema i no com a part de la solució".
dijous, 27 de gener del 2011
Els Musulmans Bascos s'uneixen per defensar els seus interessos
La comunitat islàmica a Euskadi crea un consell per defensar els interessos d'unes 30.000 persones - Volen millorar la seva imatge
Marhaban Bekom (Benvingut) al Consell Musulmà Basc, l'òrgan acabat de constituir
que agrupa de moment a 24 associacions musulmanes d'Euskadi i pretén erigir-se en un instrument d'interlocució amb les Administracions basques i, sobretot, en l'altaveu de la cultura islàmica a la comunitat autònoma.
Creat el 8 de desembre a Vitòria, el consell basc-musulmà ha celebrat aquest cap de setmana sengles reunions territorials a Bilbao i Errenteria per coordinar els col.lectius musulmans que fins ara actuaven de manera aïllada.
El delegat a Guipúscoa, Javier (Abdul Haqq) Salaberria, d'origen basc i convertit al islam, va coordinar ahir la primera reunió de les associacions existents en aquest territori.
Després recitar l'Alcorà, van ser presentant els representants de les associacions de Beasain, Ordizia, Zegama o Irun, els responsables de les mesquites de Azkoitia, Orio i Zumárraga, aquesta última en funcionament des de 1999.
La gran sorpresa de la comunitat musulmana ha estat el descobriment d'un ampli nombre de grups que fins ara treballaven pel seu compte. Si en la creació del consell van participar 24 associacions, en menys de dos mesos ja s'han incorporat gairebé altres tantes, i Salaberria calcula que podrien existir unes 70 a tot el País Basc, on es calcula que hi ha empadronats uns 30.000 musulmans, dels quals menys d'un miler són nascuts aquí.
El Consell Musulmà Basc està obert a totes les associacions culturals, polítiques, religioses o sindicals que "estiguin principalment formades per musulmans i treballin per la normalització de l'islam a la societat basca. Formada principalment per musulmans d'origen marroquí i algerià, també representa senegalesos , pakistanesos i d'altres nacionalitats. Té vocació de servir d'interlocutor davant el Govern basc, les diputacions i els ajuntaments.
Salaberria assegura que una de les prioritats del consell és facilitar l'obertura de centres de culte-actualment hi ha 35 mesquites a Euskadi-i "comptar amb les mateixes facilitats i ajudes que altres religions", sosté el delegat a Guipúscoa. També els preocupen assumptes com la creació de cementiris musulmans, la gestió de l'assignatura de religió a les escoles públiques, la possibilitat de realitzar la circumcisió en Osakidetza, l'alimentació halal (permesa per la llei islàmica) i augmentar la projecció social de les comunitats musulmanes.
Els representants d'aquests col.lectius ratificar ahir a Errenteria la seva voluntat de "ser escoltats" per l'Administració, solucionar els problemes que limiten la llibertat religiosa, potenciar la seva imatge en la societat i potenciar la relació entre les associacions.
FONT
------------------------------------------------------
Euskera:
Euskal musulmanen batzeko beraien interesak defendatzeko
Euskadi komunitate islamiar Udalak 30.000 pertsona batzuen interesak defendatzeko sortzen - nahi bere irudia hobetzeko
Bekom Marhaba (Welcome) Euskal musulmana Aldundiaren, berriki osatutako gorputza biltzen dituen une Euskadi 24 musulman elkarteen eta helburuak Euskal agintariekin elkarrizketa tresna bat bihurtzea da, eta, batez ere, islamiar kulturaren hiztunaren autonomia eskualdea.
Abenduak 8 Gasteizen an, Euskal-musulmana udaletxea ospatuko asteburu honetan Bilboko bi bilera lurralde eta Renteria musulman talde koordinatzea hain urruti bakarka jokatu zen.
Guipúzcoa, Javier (Abdul Haqq) Salaberria, ordezkari jatorria Euskal eta Islam bihurtu de, lehenengo bilera koordinatu zuen atzo itunak dauden eremu horretan.
Koran du reciting ondoren, izan ziren elkarte Beasain, Ordizia, Zegama edo Irun, Azkoitia, Orio eta Zumarraga, funtzionamendua, azken 1999 geroztik meskita buruzagi ordezkariek aurkeztu.
Musulmanen komunitateari sorpresa handia izan duten talde ordura arte bere kabuz aritu kopuru handi baten aurkikuntzak. Kontseiluaren sortzea 24 elkarteak, bertaratu baino gutxiago bada, bi hilabete eta ia eraiki dute askok bezala, eta Salaberria aurreikusi ahal duten 70 inguru izan dira Euskal Herrian, non kalkulatzen da 30.000 inguru musulman duten erregistratu en horietatik mila baino gutxiago jaiotzen dira hemen.
Musulmanak Euskal Kontseilua da kultur elkarte guztiei irekia, politiko, erlijioso edo sindikal "osatzen dira nagusiki musulmanek eta Islamaren normalizazioa lortze lana Euskal gizartean. Sortu zen neurri handi batean, Marokoko eta Aljeriako, senegaldar eta musulmanen arabera ere adierazten , Pakistanis eta beste herrialde. Bere helburua da Eusko Jaurlaritza, Aldundiak eta Udalak ekin solaskide gisa balio du.
Salaberria dio Aldundiaren lehentasunetako bat da gurtzarako toki ireki errazteko, egun, 35 daude Euskadin meskita "eta" bereko instalazioak eta beste erlijio laguntza izan ", esan zuen Gipuzkoako ordezkaria. Baita gai kezkatuta adibidez musulman hilerriak sortzea bezala, ikastetxe publikoetan erlijioa gaia kudeatzeko ahalmena circumcision egiteko Osakidetza batean, halal elikadura (lege islamiarraren pean baimendutako) handitzeko eta komunitate sozialak proiekzioa musulman.
Talde horietako ordezkariek berretsi atzo Errenterian bere borondatea nahi "entzun izan" Administrazioak, arazoak mugatzen duten erlijio askatasuna konpontzeko, bere irudia hobetzeko gizartean eta elkarteen arteko harremanak hobetzeko.
Marhaban Bekom (Benvingut) al Consell Musulmà Basc, l'òrgan acabat de constituir
Creat el 8 de desembre a Vitòria, el consell basc-musulmà ha celebrat aquest cap de setmana sengles reunions territorials a Bilbao i Errenteria per coordinar els col.lectius musulmans que fins ara actuaven de manera aïllada.
El delegat a Guipúscoa, Javier (Abdul Haqq) Salaberria, d'origen basc i convertit al islam, va coordinar ahir la primera reunió de les associacions existents en aquest territori.
Després recitar l'Alcorà, van ser presentant els representants de les associacions de Beasain, Ordizia, Zegama o Irun, els responsables de les mesquites de Azkoitia, Orio i Zumárraga, aquesta última en funcionament des de 1999.
La gran sorpresa de la comunitat musulmana ha estat el descobriment d'un ampli nombre de grups que fins ara treballaven pel seu compte. Si en la creació del consell van participar 24 associacions, en menys de dos mesos ja s'han incorporat gairebé altres tantes, i Salaberria calcula que podrien existir unes 70 a tot el País Basc, on es calcula que hi ha empadronats uns 30.000 musulmans, dels quals menys d'un miler són nascuts aquí.
El Consell Musulmà Basc està obert a totes les associacions culturals, polítiques, religioses o sindicals que "estiguin principalment formades per musulmans i treballin per la normalització de l'islam a la societat basca. Formada principalment per musulmans d'origen marroquí i algerià, també representa senegalesos , pakistanesos i d'altres nacionalitats. Té vocació de servir d'interlocutor davant el Govern basc, les diputacions i els ajuntaments.
Salaberria assegura que una de les prioritats del consell és facilitar l'obertura de centres de culte-actualment hi ha 35 mesquites a Euskadi-i "comptar amb les mateixes facilitats i ajudes que altres religions", sosté el delegat a Guipúscoa. També els preocupen assumptes com la creació de cementiris musulmans, la gestió de l'assignatura de religió a les escoles públiques, la possibilitat de realitzar la circumcisió en Osakidetza, l'alimentació halal (permesa per la llei islàmica) i augmentar la projecció social de les comunitats musulmanes.
Els representants d'aquests col.lectius ratificar ahir a Errenteria la seva voluntat de "ser escoltats" per l'Administració, solucionar els problemes que limiten la llibertat religiosa, potenciar la seva imatge en la societat i potenciar la relació entre les associacions.
FONT
------------------------------------------------------
Euskera:
Euskal musulmanen batzeko beraien interesak defendatzeko
Euskadi komunitate islamiar Udalak 30.000 pertsona batzuen interesak defendatzeko sortzen - nahi bere irudia hobetzeko
Bekom Marhaba (Welcome) Euskal musulmana Aldundiaren, berriki osatutako gorputza biltzen dituen une Euskadi 24 musulman elkarteen eta helburuak Euskal agintariekin elkarrizketa tresna bat bihurtzea da, eta, batez ere, islamiar kulturaren hiztunaren autonomia eskualdea.
Abenduak 8 Gasteizen an, Euskal-musulmana udaletxea ospatuko asteburu honetan Bilboko bi bilera lurralde eta Renteria musulman talde koordinatzea hain urruti bakarka jokatu zen.
Guipúzcoa, Javier (Abdul Haqq) Salaberria, ordezkari jatorria Euskal eta Islam bihurtu de, lehenengo bilera koordinatu zuen atzo itunak dauden eremu horretan.
Koran du reciting ondoren, izan ziren elkarte Beasain, Ordizia, Zegama edo Irun, Azkoitia, Orio eta Zumarraga, funtzionamendua, azken 1999 geroztik meskita buruzagi ordezkariek aurkeztu.
Musulmanen komunitateari sorpresa handia izan duten talde ordura arte bere kabuz aritu kopuru handi baten aurkikuntzak. Kontseiluaren sortzea 24 elkarteak, bertaratu baino gutxiago bada, bi hilabete eta ia eraiki dute askok bezala, eta Salaberria aurreikusi ahal duten 70 inguru izan dira Euskal Herrian, non kalkulatzen da 30.000 inguru musulman duten erregistratu en horietatik mila baino gutxiago jaiotzen dira hemen.
Musulmanak Euskal Kontseilua da kultur elkarte guztiei irekia, politiko, erlijioso edo sindikal "osatzen dira nagusiki musulmanek eta Islamaren normalizazioa lortze lana Euskal gizartean. Sortu zen neurri handi batean, Marokoko eta Aljeriako, senegaldar eta musulmanen arabera ere adierazten , Pakistanis eta beste herrialde. Bere helburua da Eusko Jaurlaritza, Aldundiak eta Udalak ekin solaskide gisa balio du.
Salaberria dio Aldundiaren lehentasunetako bat da gurtzarako toki ireki errazteko, egun, 35 daude Euskadin meskita "eta" bereko instalazioak eta beste erlijio laguntza izan ", esan zuen Gipuzkoako ordezkaria. Baita gai kezkatuta adibidez musulman hilerriak sortzea bezala, ikastetxe publikoetan erlijioa gaia kudeatzeko ahalmena circumcision egiteko Osakidetza batean, halal elikadura (lege islamiarraren pean baimendutako) handitzeko eta komunitate sozialak proiekzioa musulman.
Talde horietako ordezkariek berretsi atzo Errenterian bere borondatea nahi "entzun izan" Administrazioak, arazoak mugatzen duten erlijio askatasuna konpontzeko, bere irudia hobetzeko gizartean eta elkarteen arteko harremanak hobetzeko.
dimecres, 26 de gener del 2011
dimarts, 25 de gener del 2011
Europa rep el dictador uzbek amb catifa vermella
Islam Karimov, l'autòcrata uzbek responsable de la matança d'Andijan, on centenars de persones van morir el 2005, segons organitzacions de drets humans, va deixar ahir en evidència a la Comissió Europea i l'OTAN amb una visita a Brussel sobre la qual ambdues organitzacions van intentar córrer un espès vel. L'arribada de Karimov es produeix quan la UE elogia l'alçament popular de Tunis contra el president Zine El Abidine Ben Ali, estret col.laborador de la Unió fins a la seva fugida a l'Aràbia Saudita. "Aquesta visita és una vergonya per a la UE i per a Occident", es lamenta la dissident uzbeka Mutabar Tayibaieva, empresonada fins al 2008 per Karimov.
El dictador es autoconvidar a Brussel i va demanar entrevistar-se amb el president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, i amb el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen. Cap dels dos va trobar raons per frustrar el desig, al contrari del que van fer les autoritats belgues i el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy.
Com la visita va ser vergonyant i el viatger era poc freqüent, no hi va haver conferència de premsa conjunta amb Barroso ni amb Rasmussen, en contra de l'habitual. El president de la Comissió es va limitar a expressar en un comunicat que la UE "segueix una política de compromís crític, condicionat i ampli" amb Uzbekistan. "He plantejat les preocupacions d'Europa, en especial les relatives als drets humans i les llibertats civils", ha afegit. A més de parlar, la Comissió va signar amb Karimov un acord sobre energia.
El secretari general de l'OTAN també va justificar la reunió pel fet que Uzkebistán és un soci clau de l'Aliança per la seva col.laboració en el trànsit d'equipament per als soldats aliats a l'Afganistan. Rasmusen va prometre que en l'entrevista amb Karimov li plantejaria qüestions "sobre drets humans i principis democràtics".
La visita del president uzbek a Brussel coincidir amb la presentació de l'informe anual de Human Rights Watch, organització defensora dels drets humans al món. Ken Roth, el seu director executiu, va ser molt crític amb la manera com la UE tracta dels drets humans i va carregar contra la retòrica dels comunicats i la diplomàcia tranquil de Catherine Ashton, que emmascaren la falta d'una estratègia comunitària sobre la qüestió.
Com a exemple d'enfocament erroni, Roth va plantejar el vist ahir a Brussel.les, les converses a porta tancada sobre drets humans. És el que van fer Barroso i Rasmussen amb Karimov "un dels pitjors violadors de drets humans que hi ha al món", segons Roth.
Parlant del paper dels europeus a Tunísia-encarnada en una França que hores abans de la caiguda de Ben Ali encara li oferia ajuda per contenir "la situació d'ordre públic" -, una font diplomàtica comunitària assenyala que la UE tracta "amb països, és a dir amb governs i societats ". La primera lliçó de Tunísia és la que "els pobles tenen veu i poden fer-se sentir amb independència del repressiu que pugui ser el règim", segons la font.
EL PAIS
El dictador es autoconvidar a Brussel i va demanar entrevistar-se amb el president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, i amb el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen. Cap dels dos va trobar raons per frustrar el desig, al contrari del que van fer les autoritats belgues i el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy.
Com la visita va ser vergonyant i el viatger era poc freqüent, no hi va haver conferència de premsa conjunta amb Barroso ni amb Rasmussen, en contra de l'habitual. El president de la Comissió es va limitar a expressar en un comunicat que la UE "segueix una política de compromís crític, condicionat i ampli" amb Uzbekistan. "He plantejat les preocupacions d'Europa, en especial les relatives als drets humans i les llibertats civils", ha afegit. A més de parlar, la Comissió va signar amb Karimov un acord sobre energia.
El secretari general de l'OTAN també va justificar la reunió pel fet que Uzkebistán és un soci clau de l'Aliança per la seva col.laboració en el trànsit d'equipament per als soldats aliats a l'Afganistan. Rasmusen va prometre que en l'entrevista amb Karimov li plantejaria qüestions "sobre drets humans i principis democràtics".
La visita del president uzbek a Brussel coincidir amb la presentació de l'informe anual de Human Rights Watch, organització defensora dels drets humans al món. Ken Roth, el seu director executiu, va ser molt crític amb la manera com la UE tracta dels drets humans i va carregar contra la retòrica dels comunicats i la diplomàcia tranquil de Catherine Ashton, que emmascaren la falta d'una estratègia comunitària sobre la qüestió.
Com a exemple d'enfocament erroni, Roth va plantejar el vist ahir a Brussel.les, les converses a porta tancada sobre drets humans. És el que van fer Barroso i Rasmussen amb Karimov "un dels pitjors violadors de drets humans que hi ha al món", segons Roth.
Parlant del paper dels europeus a Tunísia-encarnada en una França que hores abans de la caiguda de Ben Ali encara li oferia ajuda per contenir "la situació d'ordre públic" -, una font diplomàtica comunitària assenyala que la UE tracta "amb països, és a dir amb governs i societats ". La primera lliçó de Tunísia és la que "els pobles tenen veu i poden fer-se sentir amb independència del repressiu que pugui ser el règim", segons la font.
EL PAIS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Aquest blog és
Vist des de...
