És el liberalisme cosí germà de l’anarquisme?

"Tant el liberalisme com l’anarquisme situen l’individu al centre de la seva ideologia i el contraposen a la societat"

Jaume Clotet

 

Llegeixo astorat aquesta notícia. Resulta que els bombers de la petita localitat de South Fulton, a l’estat de Tennessee, van deixar cremar una casa perquè el seu propietari no havia pagat els 75 dòlars de la taxa corresponent del servei de protecció contra incendis. Els bombers van arribar al lloc del foc, però només van intervenir quan les flames van començar a cremar les cases dels veïns, que sí que havien pagat aquesta quota anual. Segons va explicar l’alcalde de South Fulton, l’abonament de la taxa és voluntària i qui no la paga ha de saber que, arribat el cas, no tindrà el servei corresponent.

Tot plegat sembla prou lògic sobre el paper i respon a l’aplicació estricta del principi de l’individualisme, abastament teoritzat durant dos segles per molts il·lustres pensadors dels Estats Units. Si vols alguna cosa, te l’has de guanyar. Res no és gratuït als Estats Units, ho sap tothom. Els serveis públics existeixen, però la seva qualitat i extensió tenen una relació directa i mil·limètrica amb els impostos recaptats. Ho hem vist aquest estiu amb la pugna entre el president Barack Obama i el poder legisaltiu sobre el pressupost. Poca broma.

Per això, quan vaig llegir la notícia vaig pensar de seguida que aquella casa és un grapat de cendres per culpa del sistema liberal extrem vigent allà. Admeto que vaig tenir aquest moment de defalliment, fruit d’un model educatiu i social partidista, i em vaig indignar. Després, lentament, vaig començar a lligar caps i vaig pensar que la casa s’hauria cremat igualment si el sistema vigent fos l’anarquista, és a dir, sense estructures administratives i on cadascú va per lliure. Sense Estat i amb autogestió, ja us dic ara que no hi hauria brigada mòbil de bombers professionals; serien substituïdes per fileres de voluntaris amb poals d’aigua, un mètode excel·lent per fer bíceps però poc eficaç per apagar un foc.

Tant el liberalisme com l’anarquisme situen l’individu al centre de la seva ideologia i el contraposen a la societat, la qual, al seus ulls, sempre intenta imposar-li conductes i en limita la seva llibertat. D’aquí que, sovint, els anarquistes siguin anomenats llibertaris. Aquestes idees van en contra del sentit de comunitat cohesionada i d’alguns valors en desús. La llibertat individual no és un terme oposat a la solidaritat ni a la compassió. Heus ací dues raons per les quals els bombers haurien d’haver apagat aquell foc.

 

Publicacions similars: Anarcocapitalisme