El racisme de Marx, Engels i de Heidegger

El següent text és una extracte de "Heidegger a la banqueta" escrit per Jaume Farrerons i que tracta sobre els racisme de filòsofs alemanys com Marx, Engels i Martin Heidegger.

"En efecte, s'acusa Heidegger d'afirmar que els negres són éssers humans, però no tenen història. Doncs bé, per a Marx, els negres ni tan sols són éssers humans. Així s'expressaria almenys en les seves cartes privades (Nathaniel Weyl, Karl Marx, Racist, 1979), per exemple quan critica Lasalle, un dirigent socialista jueu que no era del seu grat: "Per a mi està completament clar ara, com ho proven la forma del seu crani i el seu pèl, que descendeix dels negres d'Egipte, si la vostra mare o la seva àvia no es barregessin amb la negrada. Aquesta unió de judaisme i germanisme sobre una base negra ha de produir un producte peculiar. La protuberància del col·lega és, així mateix, la pròpia de la negrada ". 

El company de Marx, fins al punt de compartir l'autoria de moltes de les seves obres, Friedrich Engels, és encara més explícit sobre la inferioritat racial de la "negrada": "A l'estar, en la seva qualitat de negre, un pas més a prop del regne animal que la resta de nosaltres, sens dubte és el representant més adequat per a aquest districte. " No obstant això, davant tan "greus" exabruptes, ningú reacciona esquinçant-se les vestidures ni pretén que l'obra de Marx-Engels sigui racista com a tal. Es tracta de textos de circumstàncies que no ens diuen res sobre el nucli filosòfic del marxisme. 

On trobar, però, textos "racistes" d'Heidegger que puguin si més no equiparar les grolleres expressions de Marx i Engels? Segons Antich, sí que n'hi ha. Vegem: "també els negres són éssers humans, però no tenen història" ... ¡Fantàstic! Ara bé, si, passades les farisaiques contorsions progres, simplement es llegeix el que diu Heidegger, veiem que es tracta d'una mera constatació de fets de valoracions que, equivocada o no, planteja un problema filosòfic sobre la determinació zoològica de l'humanisme que està, precisament, a la base del racisme biològic i que Heidegger qüestionarà sempre. 

Per tant, la postura racista no es detecta per cap costat, cosa que no es pot sostenir seriosament de l'afirmació d'Engels, que col·loca als negres "un pas més a prop del regne animal que la resta de nosaltres" amb claríssima intenció injuriosa i sempre sota el supòsit de la superioritat racial dels blancs.