Pena de mort pel número dos de Corea del Nord

Corea del nord tornava a ser notícia fa uns dies. Ho explicava la BBC on veureu diverses imatges o el diari de Girona:

L'execució anunciada de Jang Song-thaek, oncle del líder nord-coreà i considerat número dos del règim, ha despertat temors que el país comunista entri en un període d'inestabilitat i porti a terme noves provocacions. Després del veredicte de pena de mort emès per un tribunal militar, Jang va ser ajusticiat dijous, van informar els mitjans oficialistes nord-coreans, que van dedicar al polític des de tota mena d'acusacions i insults fins a una humiliant fotografia camí del patíbul.

L'ajusticiament de Jang, així com la ràpida i violenta manera que Pyongyang l'ha portat a terme i divulgat, han provocat la preocupació que es generi un clima d'inestabilitat dins del règim més opac del planeta, on cada moviment està imbuït d'un alt secretisme. 

A Corea del Sud, el Govern es va afanyar a expressar la seva "gran preocupació per allò succeït" i va assegurar que està "preparat per a totes les possibilitats", en referència a l'hipotètic cas d'una acció militar del país veí o qualsevol succés que pugui causar tensió.

Mentre alguns observadors parlen d'una hipotètica lluita de poder a l'Estat, altres consideren que a Kim Jong-un només li queda eliminar la resta de la facció minoritària de Jang en una "sagnant purga" que continuaria en les properes setmanes o mesos, va indicar l'analista polític sud-coreà Shim Jae-hoon. 

Una altra incògnita que ha sorgit després de l'execució és si les relacions de Corea del Nord amb la Xina, país del qual depèn econòmicament, es veuran deteriorades, ja que Jang era un dels principals promotors dels acords comercials i financers amb l'únic soci important de Pyongyang. 

"Advertència" al món

El català Alejandro Cao de Benós, únic funcionari estranger de Corea del Nord i delegat especial del nord-coreà Comitè de Relacions Culturals amb l'Estranger, va assegurar que l'execució és una "advertència a qualsevol", sense importar la seva posició, que intenti destruir el Govern de Pyongyang

Com a l'època de la URSS s'han manipulat imatges
on sortia l'oncle de Pyongyang 

El germà gran de Kim Jong-un assegura que el règim de Corea del Nord està condemnat al fracàs

En un llibre, Kim Jong-nam –exiliat de la seva pàtria i barallat amb la seva família– diu que el nou líder nord-coreà caurà aviat

AFP

Tòquio | Actualitzada el 17/01/2012 22:56

El fill gran de Kim Jong-il dóna poc temps al règim nord-coreà. En un llibre que té previst sortir a la venda divendres al Japó, opina que les reformes que es tiraran endavant per evitar el col·lapse de l'economia de Corea del Nord portaran al final del règim.

Amb el títol El meu pare, Kim Jong-il i jo, el llibre ha estat escrit per un periodista japonès de Tokyo Shimbun, Yoji Gomi, excorresponsal a Seül i Pequín. L'autor es basa en missatges de correu electrònic i diverses entrevistes per dir que el règim comunista s'enfronta a un dilema insoluble. "Si no es fa una reforma, l'economia s'ensorrarà. Però les reformes –alhora– conduiran a una crisi i la fi del règim", diu.

El fill destronat

A mitjans de la dècada dels 90, Kim Jong-nam era el favorit a succeir el seu pare, que, al seu torn, havia heretat la direcció del país del seu propi pare, el fundador de la Corea del Nord comunista, Kim Il-sung.

Però va caure en desgràcia a principis del 2000 i ha viscut a l'estranger, entre Macau –on viu en una vil·la de luxe amb la seva dona i els seus dos fills– i Pequín, on també és propietari d'una casa.

"Corea del Nord és molt inestable", adverteix en el llibre. "El meu pare va governar el país amb el suport de l'exèrcit, però el poder dels militars s'ha tornat massa fort", afegeix. "Si l'estat falla, els militars sens dubte exerciran el seu poder real".

Ara.cat

El comunisme idolatra els cadàvers dels seus tirans

Deia Chesterton, i si no ho va dir ell, està ben explicat, que "quan es deixa de creure en Déu, de seguida es creu en qualsevol cosa". La paraula "cosa" és perfecta en aquest cas.

Davant l'absència obligada (oficial) de Déu, els comunistes sempre han volgut crear els seus propis, i ho han aconseguit-més o menys-a partir de les despulles dels seus líders morts. No hi ha país comunista que no hagi momificat als seus tirans, però no per l'afany egipci de preservar-los, sinó per a la seva exhibició pública permanent i perquè així la massa proletària pugui renovar la seva lleialtat al règim idolatrant a un més o menys bonic cadàver temible i intacte.

Encara que això de intacte és molt dir. La mòmia més cèlebre, la de Lenin, no és que estigui intacta, sinó que té una tasca sorprenent i caríssima de maquillatge que passa per un bany profilàctic en una solució conservant i un nou vestit de seda cada setze mesos. Abans de la seva mort, el gener de 1924, el pare de la revolució expressar les seves simpaties cap a l'enterrament com a destinació final dels seus apoplègics restes. No obstant això, en les hores posteriors a la seva òbit, desenes de milers de telegrames llagrimosos enviats des de tots els punts de la Gran Mare Rússia van demanar que es embalsamar al Ulianov perquè servís d'exemple a les generacions futures. Així com ho senten. Aquesta va ser l'excusa donada per Stalin per procedir a la momificació de Lenin: que ho van demanar desenes de milers de telegrames.

El mausoleu de la Plaça Roja que es va aixecar per les seves restes cadavèriques conservats gràcies a una tècnica secreta del reconegut Institut de Recerca d'Estructures Biològiques es va convertir en la meca del bolxevisme i el poble va ser cridat a fer llarguíssimes cues soviètiques (els russos són experts en fer cua per a tot) per poder veure, en una fogonada, el rostre serè de Vladimir.

L'agonia de Stalin

Però les cues van baixar la intensitat en la primavera de 1953, quan el cos momificat del padrecito Stalin va ser col · locat al costat del de Lenin. La terrible agonia que va patir Stalin (va tenir un atac - ¿enverinat per Beria? - Mentre dormia en la seva datxa, i com havia donat ordre que no se li molestés, ningú es va atrevir a entrar a la seva cambra fins a la nit del dia següent) va ser maquillada amb cura per un equip rus que havia perfeccionat la tècnica dels embalsamadors jueus-Zbarski i Borobiev-que van tractar les restes de Lenin.

No obstant això, és conegut que la desestanilización ordenada per Kruschev va portar el 1961 a la mòmia de Stalin a una tomba a les muralles del Kremlin. L'assassí tirà de metre seixanta-dos va ser enterrat en la tomba menys vistosa dels herois de la revolució i aquí segueix, descomponent-se en la història.

Quatre anys abans, l'eficàcia dels embalsamadors russos va ser posada a prova amb la mort en un sanatori de Moscou del líder de la revolució búlgara, Dimitrov. En aquest cas no hi va haver sorpresa. Els metges ho tenien tot preparat des d'abans que el búlgar, que gaudia d'una salut perfecta, morís després de ser cridat a Moscou per conversar amb Stalin sobre la seva amistat amb Tito i els canvis aperturistes que volia implantar a Bulgària. Si el lector vol treure la conclusió que Stalin va matar a Dimitrov, té tot el dret. El que sí és segur és que Stalin va ordenar que fos embalsamat per al seu transport i exhibició pública a Sofia. En un temps de rècord mundial-en només sis dies es va embalsamar el seu cadàver i es va portar a Bulgària, on s'havia construït un mausoleu a corre-cuita-Dimitrov estava de tornada amb el seu poble, que va rendir homenatge a la mòmia fins a la caiguda del mur de Berlín. 

 Alcohòlic i putrefacte

A finals dels vuitanta, Dimitrov va ser enterrat al cementiri central de Sofia. No obstant això, el poble volia una mica més, així que a finals dels noranta va ser exhumat, reduït a cendres i tornat a enterrar. Per si de cas. Probablement.

L'única mòmia que va ser un fiasco va ser la del pobre Klement Gottwald. Només cinc dies després de la mort del seu admirat Stalin, el president de Txecoslovàquia i fundador del Partit Comunista de l'extinta república va morir sifilític i alcohòlic. Els embalsamadors van fer un pobre treball amb les seves despulles i tot just un any després de la seva mort, les seves extremitats estaven putrefactes, cosa que va obligar a canviar-les per pròtesis especials. Vuit anys després de la seva mort, el seu cos estava ennegrit i va haver de ser enterrat per desesperació comunista, que es va quedar sense mòmia a la qual adorar.

També ha quedat adorable la mòmia de Mao Tse-Tung. A la mort del líder de la Revolució Cultural (culturalment van ser assassinades durant el seu mandat al voltant de setanta milions de persones), Pequín era enemic de Moscou i els embalsamadors soviètics "no estaven disponibles", així que els xinesos se les van haver de enginyar per momificar el cos del líder. Un treball penós (pel que mai sabrem quants metges van morir) va deixar la cara ben preservada-llevat de les orelles, que van amenaçar amb posar-se horitzontals-, però la resta del cos va ser un desastre. No obstant això, aquí segueix, en un taüt de vidre en un mausoleu formidable construït en menys de sis mesos i que està construït a prova de terratrèmols i de revolucions capitalistes.

I ja que parlem de capitalismes, sis anys abans de la mort de Mao, va morir d'un atac Ho Chi Minh, "Oncle Ho", el líder estalinista del Vietcong i president de la República Democràtica del Vietnam. Veure el seu cadàver costa dos dòlars, i diuen que val la pena només per veure el perfecte treball rus. Potser massa perfecte. Hi ha qui no es creu que aquest cos sigui una altra cosa que el millor ninot de cera mai fabricat, però el cas és que segueix atraient desenes de milers de vietnamites amb dos dòlars i amb ganes d'honorar a qui ja en vida va ser una mòmia.

Dos minuts per plorar

El recent mort Kim Jong Il i el seu pare, el president etern, Kim Il Sung, han passat per les mans-caríssimes: un milió d'euros i un altre milió anual per la seva conservació-dels embalsamadors russos. Avui sabem que Kim Jong Il va morir 50 hores abans de fer-ho oficial, el temps necessari perquè es pogués procedir a la momificació de les despulles del tirà i es col · locaran en una urna especial des de la qual seguirà torturant a més de 20 milions de persones. Si creuen que és una exageració, haurien de saber llavors que tots els nord-coreans tenien fins ara l'obligació d'acudir al mausoleu de Kim Il Sung i retre-li homenatge. A més de passar per un túnel de vent per eliminar tota impuresa que poguessin portar de fora, els nord-coreans s'han d'aturar en una avantcambra en la qual una guia-actriu els narra en to lànguid i queixós la mort del líder. Tenen dos minuts per plorar o fer que ploren. Pobre d'aquell que no ho faci. Ara seran quatre minuts. Dos per cada mòmia adorable.

Font: La Gaceta

Les 10 frikiades de Kim Jong Il

El seu naixement hauria estat anunciat amb un arc de Sant Martí doble al cel i una nova estrella

Segons la seva biografia, Kim Jong Il mai va defecar: les deu fricades del difunt tirà de Corea del Nord

Se li atribueixen 1.500 llibres i les sis millors òperes de la història, tot en tres anys

Redacció, 21 de desembre de 2011 a les 12:58

El difunt Kim Jong Il no només era un dels tirans més brutals que mai un país hagi sofert en les últimes dècades. La deïficació oficial del dictador superava fins i tot la dels faraons de l'Antic Egipte i ell personalment era un personatge estrambòtic. Si no hagués condemnat a l'aïllament i la fam permanent al seu país, ni hagués reclòs a desenes de milers de persones en gegantins i dantescos camps de concentració, podria semblar un personatge d'opereta. The Global Post ha recopilat les seves deu grans frikades - Kim Jong Il: Top 10 weird facts about N Korea 's batega leader --. Llegiu a continuació:

1. Naixement diví.

La llegenda diu que l'arribada al món de Kim Jong Il va ser anunciada al cel amb un arc de sant Martí doble i una nova estrella. El naixement hauria tingut lloc a la sagrada (per als coreans) Muntanya Baedku. Es tracta d'un volcà dorment a la frontera entre Corea del Nord i la Xina on, segons la tradició, va baixar a la Terra el "Fill del Déu del Cel" per fundar el primer Regne de Corea. Els arxius de l'Antiga URSS són més prosaics i recullen que Kim Jong Il va néixer en el llogaret siberià de Vyatsoke. Al poble nord-coreà se li deia que l'aniversari del dictador es celebrava a tot el món.

2. Por a volar i tirada als trens.

Kim Jong Il hauria heretat del seu pare la fòbia a viatjar en avió. En els seus escassos viatges a l'estranger es traslladava amb tren. Va arribar a viatjar fins a Moscou en un vagó de luxe. Irònicament, la seva mort s'hauria produït en un tren.

3. Va voler criar conills gegants.

Per combatre la fam creada pel seu propi Govern, Kim Jong Il no va tenir millor idea que la cria de conills gegants (una cosa que ja havia intentat un Fidel Castro que també va voler aconseguir una raça de vaques nanes). Per això, el règim comunista va contactar amb un granger alemany que havia aconseguit criar exemplars de la mida de gossos, que n'hi va enviar dotze. Aquesta dotzena d'animals van ser un dels plats del seu aniversari el 2007.

4. Rostit de ruc i llagosta fresca amb pals de plata i regats de xampany.

Segons va explicar un enviat rus que el va acompanyar en el seu viatge amb tren a Moscou el 2001, Kim Jong Il es va fer servir cada dia rostit de burro i llagosta fresca. Menjava tan peculiar banquet amb palets de plata i els regava amb xampany i vi francès. El difunt dictador era a més, segons es diu, un dels majors compradors mundials del famós i molt car conyac Hennessy.

5. Un superhome capaç de fer onze forats de golf en un sol cop.

Les capacitats de King Jong Il eren súper humanes, segons les dades oficials recollides en els arxius de Corea del Nord. Va començar a caminar a la primerenca edat de tres setmanes de vida, i cinc setmanes després ja parlava. En la seva etapa universitària hauria demostrat una capacitat intel · lectual i artística fins llavors impensable en un ésser humà. Oficialment, en tres anys va escriure 1.500 llibres i va compondre sis òperes, que són les millors de la història.

En esports seus èxits no són menors. El 1994 va agafar per primera vegada en la seva vida un pal de golf per jugar en l'únic camp que hi ha al país. El resultat: 38 sota el par, incloent l'excepcional èxit de completar onze forats amb un sol cop per a tots.

6. Ciutat per a la propaganda.

A la dècada dels 50, el règim comunista de Corea del Nord va construir una ciutat sencera dedicada a la propaganda i anomenada oficialment Aldea de la Pau. Situada a la part nord de la zona desmilitaritzada que separa les dues Corees, mig segle després segueix sense tenir habitants i és anomenada pels mitjans de Corea del Sud "Aldea de la Propaganda".

7. Icona mundial de la moda.

Amb la seva baixa alçada, Kim Jong Il tenia i cuidava una estrambòtica imatge caracteritzada pel seu pentinat voluminós i les sabates amb plataforma per aparentar major altura. El seu estil es completava amb la seva àmplia col · lecció de micos i les seves permanents ulleres de sol. Segons la premsa oficial del Partit Comunista de Corea del Nord, era una icona mundial de la moda. El seu estil ha estat copiat pel seu fill i successor, Kim Jong Un, del qual es diu que s'hauria sotmès a cirurgia plàstica per assemblar-se més al seu pare.

8. Cinèfil segrestador d'un director i admirador de Rambo.

Kim Jong Il tenia fama de posseir una col · lecció de Cintes de vídeo i DVD amb més de 20.000 pel · lícules. Entre les seves favorites figuren Rambo, Divendres 13, Godzilla i el cinema d'acció de Hong Kong. No tenia, per contra, cap pel · lícula protagonitzada per Elizabeth Taylor. El 1978 va fer segrestar a Corea del Sud el director Shin Sang-ok i la seva dona, l'actriu Choi Eun-hee, per posar en marxa un Hollywood nord-coreà. Tots dos es van escapar deu anys després i van aconseguir l'asil polític als EUA.

9. Precoç assassí del seu germà.

Quan Kim Jong Il tenia cinc o sis anys d'edat, el seu germà petit, Shura Kim, va morir ofegat a la piscina familiar. Informes soviètics no confirmats responsabilitzen de la mort al posteriorment dictador. La seva mare va morir en donar a llum l'any següent.

10. No defecava.

La biografia recollida a la web oficial del Govern de Corea del Nord, que ja ha estat retirada, informava d'una altra característica sobrenatural de Kim Jong Il: no va defecar mai en la seva vida.

Mor el líder nord-coreà, Kim Jong-il

• La televisió estatal ha informat aquesta matinada que el dictador va morir dissabte mentre viatjava en tren, a causa de "fatiga mental i física"
• Va heretar el poder del seu pare, Kim Il-sung, fa 17 anys. Va militaritzar el país i el va voler convertir en una potència atòmica mentre 600.000 nord-coreans es morien de gana

El líder de Corea del Nord, Kim Jong-il, ha mort als 69 anys "a causa de fatiga mental i física" mentre feia un viatge en tren. Ho ha anunciat aquesta matinada la televisió estatal nord-coreana KCTV.

Kim va morir el passat dissabte 17 a les 8.30, hora local (a les 00.30 de divendres, hora catalana), a causa de "fatiga física" durant un viatge en tren, segons ha informat l'agència sud-coreana Yonhap. El seu fill petit, Kim Jong-un, ha estat designat successor del règim. El dictador serà enterrat el dimecres 28 de desembre a Pyongyang. L'exèrcit de Corea del Sud ha declarat l'estat d'alerta a Seül davant la mort del líder del país veí, mentre que el govern sud-coreà ha establert un pla d'emergència.

El líder nord-coreà, de 69 anys, havia patit una apoplexia a l'agost de 2008, i des d'aleshores s'havien difós diversos rumors sobre el seu estat de salut.

"El nostre estimat líder Kim Jong-il va morir el dissabte 17 a les 8.30 del matí, mentre viatjava per fer les seves funcions de lideratge", ha dit entre llàgrimes i vestida de rigorós dol la presentadora del canal nord-coreà.

 El retrat del comunista nuclear:

Figura enigmàtica, primer hereu de la primera dinastia comunista, cap d'un règim aïllat del món. Així es podria definir la figura del president coreà, Kim Jong Il, mort dissabte, segons ha reconegut Pyongyang. Va heretar el poder del seu pare, Kim Il Sung, fundador de Corea del Norte i líder de la revolta anti-japonesa. Va governar Corea del Nord amb mà de ferro durant 17 anys, amb un sòlid aparell de propaganda i, malgrat la greu crisi econòmica del país, el va convertir en una potència nuclear.

La història de la República Popular Democràtica de Corea, fundada el 1948, està lligada al clan dels Kim i l'exaltació sense límits al líder suprem, que té elements de culte sagrat, des que el règim es va separar de l'estalinisme per integrar elements religiosos i de cultura tradicional. Repassem els trets bàsics de la biografia de Jong Il.

• El "nen general“. Diu la llegenda que Kim Jong Il va néixer el 1942 en una cavana del mont Paekdu, la base d'operacions de la guerrilla nord-coreana, considerat el bressol de la revolució contra el Japó. El naixement del „nen general“ va fer aparèixer una nova estrella al firmament. Sobre la base d'aquest mite, difós els anys 80 quan s'obria la successó del seu pare, Kim Il-sung, es legitimava la successió dinàstica. „Jong Il va créixer entre roba impregnada d'olor a pòlvora“, diu el pare sobre el fill a les seves memòries.
• A l'aparell des de jove. Jong Il es va integrar al Comitè Central del Partit Comunista el 1964 després d'haver-se llicenciat. Apassionat del cinema (va dirigir sis pel·lícules) i l'òpera (té cinc llibrets d'òpera revolucionària), es va encarregar de transformar Pyongyang en un homenatge de la revolució del seu pare: una gegantesca estàtua de bronze d'Il Sung, i una torre de 170 metres inaugrurada per al 70 aniversari del líder, construïda amb 25.500 blocs de granit blanc, un per a cada dia de la seva vida.
• L'ascens del comandant suprem. A partir dels anys 80, Jong Il va començar a assumir funcions del seu pare, i el va succeir quan va morir, el 1994. Per consolidar la continuïtat entre el pare i el fill, el 1997 es va establir el calendari Juche, que comença el 1912, data de naixement d'Il Sung.
• Un "regnat" amb mà de ferro i un règim sota tutel·la militar. Sota Jong-Il, l'Exèrcit es va convertir en l'espina dorsal del règim, relegant el Partit Comunista a un segon terme. Davant l'esfondrament del Mur de Berlín, per al "líder estimat" l'exèrcit és el tallafocs d'una eventual "contra-revolució".
• La fam arrasa el país. La caiguda de la URSS i el gir de la Xina cap a l'economia de mercat deixen Corea del Nord sense el suport econòmic dels "països germans" . El tall del subministrament energètic a cost preferent paralitza la indústria i els desastres naturals són el cop de gràcia a una economia moribunda: entre 1995 i 1998 uns 600.000 nord-coreans (4% de la població) es moren de gana. Sota el desastre apareix de facto una economia de mercat que el règim ha d'acabar legalitzant. Jong Il intenta sortir de l'aïllament i obre converses amb la Xina i el Japó. Intenta una aproximació amb els Estats Units de Bill Clinton.
• Crisi nuclear. L'apropament a Washington es talla d'arrel amb l'arribada al poder de Georges W. Bush. L'octubre de 2002 els Estats Units acusen Pyongyang de dur a terme un programa clandestí d'enriquiment d'urani. S'imposen sancions internacionals, que tenen greus efectes sobre la població. El 2007 es signa un acord per tancar la crisi en el marc de les Converses a Sis (Xina, les dues corees, els Estats Units, el Japó i Rússia). Poc després comencen els rumors sobre una possible malaltia cardíaca del "líder estimat".

Tota la informació és de l'Ara.cat
Veure documental  sobre Corea del Nord per Afers exteriors

Un projecte de realitat augmentada per impulsar la reunificació de Korea

El projecte, creat per Mark Skwarek, permet veure el país sense les cicatrius de la guerra que el van deixar dividit en Nord i Sud. La zona desmilitaritzada, la frontera més armada del món, desapareix. En comptes d'armes, casernes i murs, els koreans poden veure en els seus dispositius mòbils com hagués estat el paisatge del seu país si mai hagués passat pel conflicte armat.

Documental sobre Corea del Nord per Afers exteriors

Vídeo del documental d'Afers exteriors del 08/10/2009 pel magnífic periodista Miquel Calçada. Jutgeu vosaltres mateixos!

   

Demostrem que és possible entrar a Corea del Nord i parlar català amb una certa normalitat. Miquel Calçada es desplaça fins a Pyongyang per aprendre a cantar en coreà en companyia d'Alejandro Cao de Benós de Les i Pérez. Ell és l'únic delegat del govern de Corea del Nord a l'estranger que no és coreà i el que ens ensenyarà el bo i millor d'aquest país. A més a més, per primera vegada el programa participarà en un viatge organitzat i demostrarà que a vegades és la millor forma de conèixer un país.