Molest amb els immigrants il·legals? A Bèlgica i Holanda ho tenen clar!

Els partits nacionalistes de Bèlgica i Holanda han iniciat una campanya contra els immigrants irregulars o els legals que cometen il·legalitats. A través de dues webs, conviden els ciutadans a denunciar-los.

LAIA FORÈS 

BRUSSEL·LES | Actualitzada el 11/04/2012 00:00

El primer ministre holandès, Mark Rutt, conversa amb Geert Wilders, el líder del Partit per la Llibertat. PHIL NIJHUIS / EFE

El moviment nacionalista de Bèlgica i Holanda ja fa temps que ha decidit posar fil a l'agulla amb la problemàtica de la immigració que pateix aquella zona, però ara han fet un pas més. Els dos principals partits del Benelux, el flamenc Interès Flamenc (VB) i l'holandès Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders, han creat dues pàgines web per recollir denúncies dels ciutadans autòctons contra immigrants que cometen il·legalitats com que treballin en negre o que cometin delictes.  Amb aquesta proposta els partits creen la Justícia 2.0 a l'abast de tothom, aproximant així, la societat i la policia creant un sistema de col·laboració, a més sembla ser que aquesta web recollirà tots els casos fins i tot d'aquells europeus que estiguin en situació il·legal.

La iniciativa més nova la va presentar ahir el líder del VB, Filip Dewinter. La web del partit flamenc, Meldpuntillegaliteit.be, vol convertir-se en un "llibre negre" de la immigració il·legal que reculli les denúncies dels belgues contra immigrants sense papers que treballin sense contracte laboral. "El govern vol minimitzar els problemes i les molèsties que causen els immigrants i amagar-ho sota la catifa -assegura Dewinter-. Per això volem recollir-ne proves". El partit es compromet a traslladar a la policia alguns dels casos denunciats. 

La web belga està inspirada en la que va obrir fa poques setmanes el polític a holandès Geert Wilders per recollir les queixes ciutadanes contra els immigrants que viuen a Holanda, poc més d'un 11% de la població. "¿Ha perdut la seva feina per culpa d'un polonès, un búlgar o qualsevol altre centreeuropeu o de l'Est?", pregunta als holandesos a la web Meldpuntmiddenenoosteuropeanen.nl. Segons Wilders, els immigrants procedents de països com Polònia i Bulgària són més de 200.000, molts d'ells establerts al país gràcies a l'aixecament de les restriccions laborals als socis de l'Est. "Aquesta migració laboral massiva comporta molèsties, contaminació i problemes d'ocupació i d'habitatge", assegura.

Durant les primeres setmanes de funcionament, la bústia ha rebut més de 50.000 denúncies, segons els seus responsables. La web ja ha rebut les queixes formals dels països del centre i de l'est d'Europa -els ambaixadors a Holanda van enviar una carta conjunta al govern del país- i la condemna de la Unió Europea. La comissària de Drets Fonamentals, Viviane Reding, ha qualificat la iniciativa de "convocatòria oberta a la intolerància". També l'Eurocambra ha condemnat la pàgina web, que considera que va en contra dels "drets fonamentals" dels ciutadans europeus. Tanmateix, Brussel·les assegura que no hi pot fer res i que correspon a les autoritats de cada país decidir si les webs violen la llei i s'han de tancar.

Nova campanya del Vlaams Belang contra la islamització

Un polític belga va generar enrenou entre la comunitat musulmana en iniciar una campanya per la llibertat de la dona islàmica, a través de la promoció d'un cartell amb la imatge d'una noia vestint burca i biquini alhora.

"Dones contra la islamització" és el nom de la iniciativa que afavoreix Filip Dewinter, líder del partit Vlaams Belang, i de la qual és imatge la seva filla An-Sofie Dewinter.

En el pòster, la jove fa servir un bikini blau fosc que llueix sense cap embut, només que el seu cap i esquena és coberta per la peça musulmana. A més, sobre el seu pit porta escrit "Llibertat o Islam?" I més avall, sobre el seu entrecuix, es llegeix "Tu tries!".

Amb aquesta campanya, l'agrupació Vlaams Belang convida les dones a prendre una posició contra l'Islam. Dewinter va manifestar que "les dones són sempre les primeres víctimes de l'Islam. Volem deixar en clar que tenen una opció ".

Per la seva banda, An-Sofie assegura que no se sent usada pel seu pare i més aviat, ha indicat que ella mateixa va suggerir el cartell. "La campanya encaixa perfectament amb el que sento per tot l'assumpte. Com a dones hem de triar: La llibertat o l'Islam ", va dir.

No obstant això, va notificar que ve rebent amenaces de mort de grups musulmans però assegura que no la fan tirar enrere.

Document de la campanya

Europa més identitaria

El model alemany d'immigració està ben esquerdat. El primer a sacsejar l'opinió pública del país va ser l'exbanquer del Bundesbank Thilo Sarrazin, que amb el seu llibre Alemanya se suprimeix va posar tesis islamofòbiques damunt la taula. L'última a escalfar el debat sobre la integració dels estrangers ha estat la mateixa cancellera, Angela Merkel, que va donar per enterrada fa dues setmanes la utopia de la “multiculturalitat”.

 Entretant, els sondejos dibuixen un escenari interessant: més del 30% de la població està d'acord amb l'opinió que “els estrangers vénen per treure profit de l'Estat social” i el 58,4% pensa que “els musulmans haurien de tenir restringida la pràctica de la seva religió a Alemanya”. Per no parlar que un de cada deu alemanys enyora un Führer, un dictador, que governi el país amb mà dura, segons un estudi de la Fundació Friedrich-Ebert. A principis de mes, Geert Wilders, el líder holandès hostil a la presència de l'islam al seu país, es va apropar a Berlín per custodiar la fundació –anunciada per a final d'any– de La Llibertat, un partit que serà encapçalat per René Stadtkewitz, exdiputat –del front més conservador– de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel. Precisament la cancellera es va empipar en lloar Wilders que Alemanya estava sent “capdavantera en les crítiques a l'islam”. A final de mes, no és d'Holanda sinó d'Àustria d'on vénen a treballar-se el vot més a la dreta de la CDU. 

El Partit per la Llibertat d'Àustria (FPÖ) planifica crear una oficina a Alemanya. En cooperació amb un grup de Renània del Nord - Westfàlia, el partit que fa una dècada va ser poderós amb el desaparegut, Jörg Haider, vol establir-hi una delegació independent per, en darrer terme, lluitar contra l'entrada de Turquia a la UE. L'FPÖ sembla que vol arribar molt més lluny que ser l'oposició al seu país matern. Això ho va deixar clar l'actual líder del partit Heinz-Christian Strache dissabte passat. En una reunió de partits d'extrema dreta a Viena, aquest polític va explicar que l'FPÖ i altres partits europeus del mateix espectre volen lluitar per organitzar una petició cívica a tota Europa contra l'entrada de Turquia a la UE. 

Segons Strache, seria necessària una millor coordinació per evitar “mals desenvolupaments” de la política europea. Partits identitaris europeus estan construint una xarxa de treball per preparar les eleccions europees del 2014. Formacions com l'FPÖ, el Vlaams Belang belga i el Partit del Poble Danès necessiten un partit radical homòleg a Alemanya per construir una facció amb projecció al Parlament Europeu. L'FPÖ intenta estendre's a Alemanya en col·laboració amb el grup Pro Deutschland, que ja ha tingut relatiu èxit en eleccions municipals a través dels seus derivats Pro Colònia. El grup va arribar el 2009 a més del 5% dels vots i té representació a l'Ajuntament. 

Quan l'FPÖ va irrompre fa poques setmanes sent la segona força més votada (26%) en els comicis de Viena, van ser-hi presents en la celebració del triomf membres de Pro Colònia. El secretari general de l'FPÖ, Harald Vilimsky, i el cap de Pro Deutschland, Markus Beisicht, van convocar dimecres passat una roda de premsa conjunta a Leverkusen per presentar la seva estratègia, a llarg termini, d'establir a Alemanya un “moviment patriòtic d'àmbit federal”.

Líders de partits identitaris d'Europa 

 Font: avui.cat,