Actualitat.

Canvis i actualitzacions.

Després de casi un any treballant amb aquest blog, i de 106 entrades d’informació, he decidit obrir la temàtica del blog i tocar més temes, així doncs des d’aquí treballarem conjuntament amb l’autor de http://alertaislamista.blogspot.com/ , per tal de tocar temes com l’ islam, el comunisme, crítica social i al govern de torn de la Generalitat de Catalunya. Esperem que aquesta unió serveixi per incrementar més l’activitat del blog i arribar a més gent amb la veritat políticament incorrecta que tant molesta a alguns. Gràcies a tots.

Desmemòria històrica

Xavier Roig / Enginyer i escriptor. Autor de 'La dictadura de la incompetència' (La Campana) xroig.avui@gmail.com

El mes passat es va celebrar, fora d'aquí, el 65è aniversari del desembarcament de Normandia. A qui mai no hagi visitat la zona li recomanaria que ho fes aquest estiu, si pot. Per parlar de democràcia convé visitar l'escenari de determinats actes, determinats cementiris, i observar qui en fou el protagonista. El president Obama va visitar, de passada, algun camp de concentració per tal de retre-hi homenatge. Occident ha deixat en mans de demòcrates provats el manteniment de la memòria de les atrocitats comeses pel feixisme. No ha estat així a Catalunya.

EL TRIPARTIT, PER TAL d'estructurar-se com a govern, ha cregut que tot és negociable entre les parts que el conformen. Però en determinats temes no s'hi valen les estratègies. Estem parlant de coses serioses. El meu oncle (número 47791 de Mauthausen) sovint m'havia explicat que si mai queia un bocí de pa en mans d'un presoner comunista, la resta que no eren d'aquesta ideologia no participaven de la festa. Els comunistes (ho ha demostrat la història) foren, i són, d'un sectarisme repugnant i del qual no s'ha escrit gairebé res. I no serà el tripartit qui ho escriurà, esclar.

A CATALUNYA -SEMPRE tocada d'aquest frontpopulisme descordat que va fer que fos aquí on triomfessin tant Lerroux com la FAI- els excomunistes han gaudit d'una impunitat que convindria començar a denunciar. Quan, fa mesos, va morir el senyor López Raimundo, Catalunya Ràdio va informar immediatament que havia mort un "lluitador per les llibertats". Sortosament, al següent butlletí van rectificar: "un lluitador antifranquista". I aquesta és la clau. Ser antifeixista no equival a ser demòcrata. Orwell va venir a Catalunya durant la guerra civil. Com molts britànics tenia una idea romàntica d'Espanya. No se'ns explica, però, que va marxar espaordit, i va deixar una frase que aquí molts han pres cura d'amagar: "No n'hi ha prou de ser antifeixista; cal ser antitotalitarista".

ÉS SORPRENENT COM ALGUNS individus que van flirtejar amb règims polítics que assassinaven gent impunement no només no han demanat perdó, sinó que corren pels passadissos de la Generalitat signant ordres i decrets. He llegit algun article on l'autor se sorprèn que determinades polítiques de la Generalitat pretenguin reeducar la població i crear un col·lectiu de porucs, més que no pas governar democràticament per a benefici de tots. No entenc la sorpresa. Massa dels que governen estiuejaven amb Ceaucescu, eren partidaris de la Stasi, i dels gulags... A la gent se la reeduca. D'això en sabien molt Goebbels, Mao i tants altres governants europeus de l'Est. El més perillós de tot plegat és que aquests individus que han arribat al govern no han renunciat a allò que pensaven. Estan convençuts que tenen raó però que, ai las!, la caiguda del mur els va agafar amb el pas canviat. Mai han demanat disculpes; no només per les morts causades per la ideologia que van defensar, sinó també per la ruïna deixada en herència -només posar a to l'antiga Alemanya comunista ha costat un bilió (un milió de milions) d'euros-. Ha arribat a llocs clau del govern un grup de gent que no creu en el sistema. I no sabem si se l'estan carregant per incompetència o intencionadament.

COM A FAMILIAR D'UN LLUITADOR antifeixista i presoner de Mauthausen, els dic que és un insult haver encarregat les activitats de la memòria històrica a determinades persones partidàries de la facció totalitària dels que van perdre la guerra. Oi que posar al senyor Manuel Fraga encarregat de la memòria històrica hauria estat un escàndol majúscul? Doncs resulta que la gran diferència entre Fraga i determinats elements que corren pel govern és que, mentre Fraga caçava amb Franco, els altres caçaven amb Ceaucescu.

ALGUNS, PER TITLLAR-ME d'escassament democràtic i tolerant, em qualificaran d'anticomunista. Però aquesta pel·lícula s'ha d'acabar. Em quedo amb la frase d'Orwell -ningú millor que ell escenifica l'abisme que separa les esquerres anglosaxones de les nostres-. L'antitotalitarisme em porta a ser, lògicament, antifeixista... i anticomunista alhora. Algú hi té res a dir?

http://paper.avui.cat/article/dialeg/169416/desmemoria/historica.html

´Testimoni d'una víctima dels khmers rojos, admirats per J. Montilla.

"Em van arrencar les ungles dels peus i em van electrocutar", diu una víctima dels khmers rojos EFE PHNOM PENH

El cap del centre de tortures dels khmers rojos, Kaing Guek Eav, ha escoltat avui impassible el relat del dolor i l'horror que va patir un dels pocs supervivents cridats a testificar pel tribunal internacional que jutja el genocidi de Cambodja. Des d'un costat de la sala, Kaing Guek Eav, conegut per Duch, no ha pogut evitar fixar la mirada sobre Chum Mey quan descrivia davant els jutges les tortures que va patir en els interrogatoris a què va ser sotmès després de ser detingut i empresonat al centre de Tuol Sleng. 

 "Em van arrencar les ungles dels dits dels peus i em van electrocutar amb descàrregues elèctriques", ha relatat el testimoni en la vista del judici contra Duch, acusat de crims de guerra i contra la Humanitat, tortures i assassinat premeditat. Chum Mey, un exmecànic de 79 anys, ha explicat que després de ser fotografiat, despullat i encadenat, va ser conduït amb els ulls embenats a una ala de l'edifici del centre per ser torturat i interrogat diàriament durant 12 dies consecutius. "Em demanaven que digués la veritat, que quants de nosaltres s'havien unit al KGB i a la CIA", ha recordat. Quatre anys d'horror Com Chum Mey, milers de víctimes de les purgues portades a terme pels khmers rojos durant els gairebé quatre anys que va durar el règim, de l'abril del 1975 al gener del 1979, van ser torturats fins a confessar que eren membres de la CIA nord-americana o del KGB soviètic, dues agències d'espionatge de les quals fins aleshores moltes de les víctimes ni tan sols havien sentit a parlar. "Vaig confessar que m'havia unit a la CIA i al KGB, però era mentida. Ho vaig dir perquè vaig ser durament apallissat", ha apuntat el testimoni. 

Almenys 14.000 persones, incloses diverses d'occidentals, van passar per Tuol Sleng, una antiga escola convertida en presó, abans de ser executades al camp d'extermini de Choung Ek, situat als afores de Phnom Penh, la capital. 1,7 milions de morts Les víctimes de Tuol Sleng, al qual eren enviats els detinguts per la policia política, figuren entre les 1,7 milions de persones que van morir durant el règim dels khmers rojos a causa de la fam, les malalties o arrran de les purgues ordenades pels màxims dirigents de l'organització radical. Chum Mey, que va salvar la vida perquè els torturadors necessitaven els seus coneixements de mecànica per reparar les motocicletes, els cotxes i fins i tot les màquines d'escriure que feien servir per redactar els informes dels interrogatoris, ha recordat també com va implorar per la seva vida durant les sessions de tortura que van seguir la seva detenció al sospitar que era un espia, a principis del 1975. 

"Em sentia com un animal" "Quan em torturaven vaig deixar de sentir-me un ésser humà. Em sentia com un animal", ha dit el testimoni, el segon supervivent a declarar davant el tribunal auspiciat per les Nacions Unides. El testimoni de Chum Mey, un dels prop de 15 presos que no van ser executats per realitzar diferents treballs de manteniment a Tuol Sleng, ha seguit el de Van Nath, que va parlar ahir de la seva experiència al centre de tortures. Van Nath, de 63 anys, el pintor que va immortalitzar els horrors viscuts a Tuol Sleng en diversos quadros que formen part de la col·lecció del museu del genocidi, va explicar que en cada cel·la s'hi amuntegaven de 20 a 30 presos encadenats, i que el menjar diari consistia en tres culleres de farina cuita, que complementava amb els insectes que atrapava. "Vaig perdre tota la dignitat. Als animals els donaven més menjar que a nosaltres", va dir Van Nath. Cadena perpètua Si és declarat culpable dels delictes que se li imputen, Duch, de 66 anys, pot ser condemnat a la pena màxima de cadena perpètua. Duch és el funcionari de rang més baix a qui s'està jutjant. Encara han de comparèixer Khieu Samphan, excap de l'Estat; Nuon Chea, el germà número dos i ideòleg dels khmers rojos; Ieng Sary, exministre d'Exteriors, i la seva dona, Ieng Thirit, extitular d'Afers Socials. Pol Pot, el germà número u i màxim dirigent del l'organització radical, va morir a la jungla cambodjana el 1998. 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=625629&idseccio_PK=1007  

un dels règims més abominables del nostre planeta i, curiositats de la vida, justament un dels seus seguidors, el senyor José Montilla, ex-militant del Partido del Trabajo de España avui és president de la Generalitat. Què passaria si algun ex-feixista es presentés com a president de la Generalitat de Catalunya? doncs seria vilipendiat, insultat i se li faria el buit, doncs ara tenim com a president a un ex-feixista d'esquerres, una persona que defensava el maoisme, tant el xinès com el cambodjà, uns règims genocides; som un país de riota, realment tenim uns dirigents que fan pena i fàstic...

Hugo Chavez, l'histriònic, Ahmadineyad i el Consell de Guardians de la Revolució Islàmica de l'Iran

Desde aquest blog sempre em denunciat les complicitats entre el comunisme sudamericà i el feixsime islàmic, per part de l'extrema esquerra catalana sempre ha estat negat, el company de http://bitcoladopini.blogspot.com/, també ho té clar:

  Ja fa setmanes que per un altre motiu que vaig parlar de l'aprenent de bruixot-dictador Hugo Chávez, el de Veneçuela, és clar. No n'hi ha cap altre de cap de govern arreu del món tan histriònic i que xafi merda cada dos per tres quan obre la boca. Dic això perquè mentre aquest dictador sudamericà demanava seriositat i respecte pels resultats electorals del passat dia 12 a l'Iran dels ayatolah i de l'ultra conservador islamista Mahmud Ahmadineyad, tot afegint que els resultats eren nets i que Ahmadineyad havia guanyat netament, heus ací que ens han arribat les noticies que el mateix Consell de Guardians de la Revolució Islàmica, màxim òrgan politic i religiós iranià, denunciava frau amb més de 3 milions de vots al menys a 50 ciutats i això de moment. I torno amb el Chávez perquè llegeixo al diccionari de llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans la definició d'histriònic: adj. relatiu o pertanyent a l'histrió. Vaig a histrió i ens diu: actor, especialment en sentit pejoratiu. En una paraula, un pallasso. I això és el que acaba de fer, el pallasso, sortint tan cofoi pels canals de televisió internacionals demanant respecte a unes eleccions que han resultat declaradament fraudulentes i totalment contràries a les directrius democràtiques. Aquest és l'Hugo Chávez de Veneçuela, pobres veneçolans!. I la que faltava. El mateix adulterador de les eleccions del seu propi país, Mahmud Ahmadineyad, s'atreveix a amenaçar a Occident amb represàlies. Naturalment, els dictadors acostumen a utilitzar l'amenaça, com a mínim, per a intimidar als seus oponents. El que passa és que a l'Iran no tan sols utilitza l'amenaça sinó que assassina pels carrers als seus pròpis conciutadans i reprimeix amb la duresa de les armes les manifestacions que li són contràries. Des d'Europa i des del món occidental i democràtic s'ha d'estar amb fermesa i decisió al costat dels qui han denunciat aquest frau electoral a l'Iran, i han de ser els nostres països europeus els qui si convé adoptin mesures contra els interessos de la República Islàmica Iraniana si aquest frau no es resol i es convoquen noves eleccions. Aqui deixo un enllaç relacionat amb l'histrionisme: http://www.trastornosdelapersonalidad.es/histrionico

Corea del Nord reitera les seves amenaces davant la resolució de la ONU

Ahir divendres, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar per unanimitat l'ampliació de les sancions contra el règim de Corea del Nord a causa de l'assaig nuclear que aquest país va fer el 25 de maig

 Corea del Nord ha respost a l'ampliació de sancions aprovada divendres pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides amb un enèrgic missatge a través del qual adverteix que no només "respondrà militarment" a qualsevol acte que la margini de la dinàmica internacional sinó que emprendrà un programa d'enriquiment d'urani semblant al qual es desenvolupa a la república islàmica de l'Iran. Pyongyang indica que una de les sancions dictades pel consell, i que obliga a inspeccionar qualsevol vaixell nord-coreà sospitós de transportar material eventualment destinat a la fabricació d'un arma atòmica, constitueix en si mateix un acte de guerra, segons un comunicat del ministeri d'Exteriors nord-coreà. De la mateixa manera, el ministeri anuncia que "el desenvolupament de la tecnologia d'enriquiment d'urani ha experimentat progressos, i ara mateix està en fase d'experimentació". Alhora, ha anunciat el reprocessament de més d'un terç de les barres de combustible nuclear gastades. Divendres, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar per unanimitat l'ampliació de les sancions contra el règim de Corea del Nord a causa de l'assaig nuclear que aquest país va fer el 25 de maig, el segon des del 2006. L'ambaixadora dels Estats Units, Rosemary DiCarlo, ha assenyalat que la resolució preveu "sancions especialment dures" contra Pyongyang amb la finalitat de fer-li abandonar les seves aspiracions nuclears. La resolució aprovada prohibeix totes les exportacions d'armes per part de Pyongyang així com totes les importacions llevat de les d'armes lleugeres. A més, autoritza tots els Estats membres de l'ONU a inspeccionar qualsevol carregament nord-coreà, ja sigui per mar, aire o terra, així com a exigir-li que el destrueixi en el cas que se sospiti que viola la resolució. Tant la Xina com Rússia, els dos països en principi més reticents a aprovar aquest text, finalment han donat suport a la iniciativa dels Estats Units, Corea del Sud i el Japó després de l'assaig nuclear del mes de maig i els posteriors llançaments de míssils de curt abast per part de les autoritats nord-coreanes.

"Sense ficció" presenta "638 maneres de matar Fidel Castro"

 

El documental aporta els testimonis de bona part dels agents, militars i civils, que van intentar assassinar Castro. Companys d’estudis els uns, rivals polítics uns altres, tots ells parlen sense complexos sobre una acció que, la majoria, consideraven necessària i justificada. Van intentar matar Castro fins a 638 vegades. Cap dels intents, però, no li va fer la més petita rascada. Darrere la figura de Fidel Castro sempre hi va haver els membres del seu servei secret, homes entregats que, des de l’ombra, sempre van vetllar per la vida del seu president. Posar un tòxic dins d’una sabata per fer-li caure la barba; escampar una droga semblant a l’LSD en un plató de televisió; enverinar un vestit de submarinista; farcir un mol•lusc d’explosius; enverinar o farcir amb bombes uns cigars, o disparar un bazuca contra l’atri on el mandatari pronuncia el seu discurs. Aquests són només alguns dels atemptats que s’han intentat fer contra la figura de l’expresident cubà Fidel Castro. Fins a 638, el nombre d’atemptats va anar augmentant, pel que fa a potència i a freqüència, a mesura que Castro es tornava més poderós i guanyava més adeptes a la causa del socialisme a Cuba. Els Estats Units veien que perdien de manera progressiva el control de l’illa i van voler evitar-ho com fos. Orquestrats per la CIA i els successius governs dels Estats Units, aquests atemptats no van arribar a ferir mai Castro. Ell mateix va arribar a fer-ne broma quan, preguntat per uns periodistes sobre si portava armilla antibales, Castro va respondre: “jo porto a sobre una armilla moral”. Fabián Escalante va ser un dels homes que va evitar que aquests atemptats ferissin Castro. Encarregat de seguretat de Castro, com que els seus tentacles abastaven tota l’illa de Cuba, sempre va estar advertit dels intents de la CIA per posar fi a la vida del president cubà. Castro complirà 83 anys al mes d’agost. La seva salut ha estat sovint qüestionada, però no ha trontollat per cap atemptat. Castro és, probablement, un dels líders polítics que disposa de més mesures de seguretat: dobles gairebé idèntics a ell, guàrdia personal i canvis constants de residència. De totes maneres, un dels testimonis del documental apunta que la seva obstinació per matar el mandatari cubà no s’ha acabat. “Només hem de tenir èxit una vegada”, diu. Dirigit per Dollan Cannell. Una producció de Silver River en associació amb Channel 4.

 www.tv3.cat