Reds don't play

David Scott Mustaine (nascut el 13 de setembre de 1961 a La Mesa, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica) és el guitarrista, cantant i fundador del grup de speed/thrash metal Megadeth. Mustaine va ser el primer guitarrista de Metallica fins a l'abril del 1983.

Arcadi Oliveras i Teresa Forcades tenen intenció de dividir el vot Independentista

Els dos activistes impulsen una candidatura a favor de la convocatòria d'una Assemblea Constituent per definir un nou model d'estat per a Catalunya

ARA 

Barcelona | Actualitzada el 11/04/2013 09:09

La monja benedictina Teresa Forcades i l'activista Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, han irromput les últimes hores en el diàleg social i nacional amb l'anunci d'una nova plataforma que podria desembocar en un partit polític i que defensa la convocatòria d'una Assemblea Constituent per definir "quin nou model d'estat i d'ordenació sòcio-econòmica volem".

"L'actual model econòmic, institucional i d'ordenament polític ha fracassat". "Les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població" no són acceptables. Amb aquestes premisses neix el nou moviment, presentat aquest dimecres al programa Singulars de TV3, presentat pel periodista Jaume Barberà.   

Forcades i Oliveres defensen "un model polític i social nou", que "requerirà l'autoorganització i la mobilització social continuada", segons assegura el manifest per a la convocatòria d'un Procés Constituent a Catalunya amb què arrenca el projecte. Segons el manifest, "es tracta d'iniciar un procés des de baix [...] i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya".

Amb tot, Forcades i Oliveres aclareixen: "El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions".

• 1. Expropiació de la banca privada, defensa d'una banca pública i ètica, fre a l'especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
  
  
• 2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
  
  
• 3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
  
  
• 4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.

• 5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.

• 6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
  
  
• 7. Reconversió ecològica de l'economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
  
  
• 8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d'estrangeria.
  
  
• 9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
  
  
• 10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.

La trampa d’Arcadi Oliveres i l’espoli fiscal

Recupero un text escrit per Pere Cardus i Cardellach sobre n'Arcadi Oliveres i l'espoli fiscal que pateix Catalunya, ara que sembla que aquest personatge vol servir-se d'aquesta causa per fins polítics.

Dilluns es va celebrar un debat a l’Ateneu Barcelonès entre l’economista Arcadi Oliveres i el periodista Vicent Sanchis. A banda del debat en general i les actituds demostrades per alguns ‘indignats’ presents en el públic, hi va haver un moment que es va tractar la qüestió de l’espoli fiscal i les retallades. Va ser en aquest moment quan Arcadi Oliveres va dir una bestiesa que, venint d’un economista, és preocupant i per fer-nos-ho mirar.

Oliveres va dir que accepta que l’espoli existeix, però que hi ha alguns aspectes que no es tenen en compte a l’hora de quantificar-lo. Un d’aquests aspectes, segons l’economista dels indignats, és que el mercat comercial natural de Catalunya és Espanya i que cal comptabilitzar els ingressos de les empreses catalanes per les vendes a empreses o consumidors espanyols com una part que Espanya ens retorna dels diners espoliats. Oliveres quantifica a l’engrós aquest ‘retorn’ en un 20% de l’espoli actual, fet que el rebaixaria a un 80% dels 20.000 milions anuals. (podeu escoltar l’argumentació d’Oliveres al minut 37 del debat publicat íntegre a VilaWeb).

Qualsevol ciutadà, no cal ser economista, pot veure la bestiesa que significa aquest argument. Primer perquè no es poden barrejar peres i pomes. És una aberració econòmica pretendre assimilar una balança que comptabilitza impostos i inversió pública amb una balança comercial entre territoris en una situació de lliure mercat (que per molt que no satisfaci a Oliveres, és la que hi ha). Segon, si els espanyols i les seves empreses són el primer client de les empreses catalanes (cal dir que cada cop menys, com expliquen al llibre ‘Sense Espanya’ els economistes Modest Guinjoan i Xavier Cuadras) és perquè hi troben un preu competitiu i/o una bona qualitat. Ningú obliga a les empreses i als consumidors espanyols a comprar productes catalans o fets per empreses catalanes (en canvi, si que els catalans ens veiem obligats a ingressar els nostres impostos a les arques de l’estat). Tercera, els diners que ingressin les empreses catalanes per allò que venen on sigui no es destinen a fer infraestructures de mobilitat, ni d’ensenyament, ni de salut, ni d’atenció a la tercera edat, ni a la dependència, ni a pagar els sous dels funcionaris. De fet, només una petita part dels beneficis de les empreses acaben a les arques de l’administració, que novament torna a ser espoliada d’aquests impostos per Espanya. Les empreses destinen els seus ingressos per vendes a pagar els sous dels treballadors, a amortitzar les màquines o les instal·lacions, a comprar matèries primes, a invertir en I+D+i, o a repartir dividents entre els propietaris.

Per tot això, és aberrant l’argument del professor Arcadi Oliveres que només pot al·legar ignorància (fet considerablement greu) o cinisme (encara pitjor). També caldrà que es pregunti sobre la coincidència en aquest argument per reduir l’abast de l’espoli als catalans amb l’espanyolisme més ranci. Hi ha coincidències que només són això, coincidències. Però n’hi ha que són provocades per una lectura gairebé religiosa d’alguns mitjans espanyolistes com El País, que repeteix fins al cansament aquest argument en les seves planes cada cop que es tracta la qüestió. La manca d’autocentrament és sovint un mal amic que et fa males passades.

Per sobre de tot

Abans que la República del Terror, la República Catalana de 1641; abans que les teories marxistes de la Internacional de 1848, la guerra dels remences, veritable fet social. Contra Roma s’aixecà Indíbil, com contra Espanya s’aixecà Pau Claris. Volem, els catalans, ésser lliures; no subjugats. Ni la bandera negra de Roma, ni la roja de Moscou. Per bandera, la nostra, gloriosa en les gestes resplendents de la Nacionalitat Catalana i heroica i digna fins en l’esclavitud mateixa. 

Daniel Cardona i Civit  

Fragment de La Batalla, dècada de 1920

Els regidors catalanistes fugen de la Plataforma per Catalunya

Junts fem força. Aquest és el banner de la campanya espanyolista contra la llibertat de Catalunya que es pot veure a la portada del web de Plataforma per Catalunya. Sembla que serveix de poc, ja que, de junts, cada vegada ho estan menys. Els últims dies dos regidors d’aquest partit han abandonat la formació, i aviat n’hi haurà més. La causa: la política ultraespanyolista d’Anglada i els seus prosèlits. L’any passat ja va ser el portaveu de Plataforma per Catalunya (PxC) a Olot, Moisès Font, un home important en el partit, qui va plegar. Teòricament, per motius personals, però el gir espanyolista d’Anglada hi va tenir molt a veure. Fa poques setmanes va abandonar el partit el regidor de PxC a Ripoll, Xavi Fernández, disconforme amb la línia política d’Anglada i votant asidu de les mocions sobiranistes. I aquesta setmana ha estat el regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Pep Palau, qui ha abandonat la PxC pels mateixos motius i ha acusat el seu ja expartit d’anar contra la immersió i de jacobinista. Palau va votar a favor d’hissar l’estelada. 

Font: Som Notícia

Ensenyen els pits en protesta a l'Islam

L'organització feminista amb base a Ucraïna, FEMEN, va protagonitzar una massiva protesta per diverses ciutats d'Europa en solidaritat amb una dona activista a Tunísia que ha estat perseguida per la religió de l'Islam.

Les demostracions es van dur davant ambaixades i mesquites a ciutats des Milan a Itàlia i fins Paris.

El jihad de la pitrera, en moltes ciutats van ser rebudes amb contra protestes i policies.

L'activista Amina Tyler va mostrar els seus pits en senyal de protesta contra l'Islam el mes passat, cosa que va fer que alguns islamistes demanin que sigui sentenciada a mort.

FEMEN

FEMEN a Bèlgica

FEMEN a França

Arcadi Oliveres reconeix que també ha rebut sobres amb diner negre

Professor universitari, president de l’associació subvencionada Justícia i Pau, portaveu dels indignats, col·laborador en diverses publicacions progressistes i defraudador d’impostos: aquest és el perfil d’Arcadi Oliveres, l’economista mediàtic de l’esquerra. Així ho ha reconegut ell mateix en el programa 30 minuts de TV3 d’aquest diumenge dedicat al diner negre. 
Després de mitja hora de pedagogia contra el frau fiscal i l’economia submergida, els periodistes de TV3, molt hàbilment, van preguntar als diferents experts que havien participat en el programa si alguna vegada “havien cobrat o pagat en diner negre”. En el seu torn, Oliveres es va sincerar i va reconèixer que ell també ha cobrat algunes de les seves conferències amb un “sobret”. Oliveres va afirmar, literalment: “Sempre hi ha una oportunitat en la què pagues en negre” i “sempre hi pot haver un senyor d’una entitat que li agradi la teva conferència i et doni un sobret”.


Cal recordar que aquest documental es va enregistrar abans de Nadal, quan els sobres amb sobresous del Partit Popular no eren a l’agenda política i mediàtica. La frase que capitulava el programa també era seva i és prou reveladora de tot plegat: “Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.”

A partir del minut 34:
http://www.tv3.cat/videos/4489911/Negre

Font: Marc Cros