Un imam de Lleida estén el salafisme i anima els musulmans a aprofitar-se dels independentistes

Un imam de Lleida estén el salafisme i anima els musulmans a aprofitar-se dels independentistes El religiós afirma que, quan els musulmans puguin votar i guanyar alcaldies, "començarà a implantar-se l'Islam" Divendres, 16 de juliol del 2010 - 13:41h. EUROPA PRESS (LLEIDA)

 L'imam de la mesquita del Nord de Lleida, Abdelwahab Houzi, està convocant reunions per expandir el salafisme wahabi --fonamentalistes musulmans-- a Lleida a través d'una federació de mesquites que vol presidir, segons ha assegurat la dona d'un dels assistents a aquestes reunions. En l'última, celebrada diumenge passat, Abdelwahab Houzi va animar els musulmans a aprofitar-se dels independentistes, segons ha explicat la dona d'un dels assistents. Abdelwahab Houzi dirigeix la mesquita del carrer del Nord, la Ibn Hazn, la més gran de Lleida, ciutat en què funciona una altra mesquita, la d'Omar del carrer Clavell L'esposa del marroquí assistent a les reunions ha explicat que diumenge passat l'imam va dir: "Ens hem d'aprofitar-se dels independentistes, ja que ells es recolzen en nosaltres per aconseguir vots, però el que ells no saben és que, quan ens deixin votar, tots votarem als partits islàmics, ja que nosaltres no pensem en esquerres i dretes. Això ens farà guanyar alcaldies, i a partir d'aquí, amb les grans competències de les autonomies començarà a implantar-se l'Islam". Hijab obligatori "El meu marit hi va ser i diu que la gent tenia por perquè “la policia religiosa” no deixava entrar a tothom. De manera agressiva deixaven gent fora, gent que no els convenia que hi fossin" ha explicat aquesta dona musulmana d'origen marroquí. També ha assegurat que la “policia religiosa” obliga les dones a portar l'hijab sense importar-li la llibertat que elles tenen de fer-ho o no, i reprimeix a qui no segueix aquesta línia. "La policia religiosa adverteix els seus marits i l'imam del comportament d'alguns fidels per poder reprimir-los, o fins i tot expulsar-los o posar-los en evidència davant dels fidels. En les seves paraules, no volen que les ovelles perdin el camí", ha aclarit. Fomenten l'ús del burca "El que indigna el meu marit és que volen fomentar que les dones es posin el burca i facin alguna declaració als mitjans de comunicació dient que se'l posen per voluntat pròpia", ha afegit la dona, que, sempre segons la versió del seu marit, assegura que és mentida i que en la reunió es va parlar d'obligar-les a fer aquest comunicat, ja que va dir clarament: "Elles han de ser submises de l'islam i han de fer el que nosaltres diguem". "La por era patent en la reunió, fins al punt que una persona, prefereixo no dir el seu nom, va treure el telèfon mòbil per gravar les paraules per por, i la policia religiosa va actuar", explica la dona. "L'enfrontament va ser dur i podia haver-ho estat més. El meu marit diu que no van arribar a pegar-li perquè hi havia molta gent al davant de les altres mesquites i que el que busca la mesquita del Nord és guanyar adeptes a la causa del Salaf, ha explicat. FONT: ELPERIODICO

Fre policial al jihadisme a Catalunya

Els Mossos controlen nou mesquites per integrisme. Un corredor mediterrani del salafisme -una tendència que propugna la puresa de l'islam- que aniria de Girona i Barcelona a Granada, passant per Tarragona, Castelló, València i Múrcia, s'associaria a grups d'acció violenta, objecte de control. Des que fou públic que Mohamed Atta, un dels terroristes que van participar en els atemptats de l'onze de setembre de 2001, havia fet cau a Tarragona, Catalunya va esdevenir una zona preferent d'investigació en el cercles de la lluita antiterrorista. Fins i tot des del 2007, Catalunya ha estat qualificada de "regió autònoma del nord-est que amenaça l'Estat espanyol així com els interessos occidentals a Europa el nord d'Àfrica i l'Orient Pròxim" per la Jamestown Fundation de Washington - un think thank de referència de la geoestratègia antiterrorista mundial -. Diferents operacions policials i judicials han aturat el que podien haver estat escamots operatius terroristes els darrers anys. Les detencions al Raval de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet de l'operació Tigris o Vilanova n'han estat un exemple. Fins i tot, una de les veus més respectades en la matèria, el jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez - famós per la seva contundència en els judicis de l'atemptat de l'11-M- va afirmar el passat abril que l'amenaça terrorista a l'Estat espanyol és molt present, ja que fins i tot molts terroristes s'hi han amagat, i que és gràcies a la policia que no s'han de lamentar més atemptats. Aquesta amenaça és més que plausible, i més quan els darrers dies s'han filtrat informacions des de la mateixa brigada d'informació dels Mossos d'esquadra referents a la vigilància metòdica a nou mesquites repartides en tota la geografia catalana. Possiblement, les investigacions van fer un tomb arran de la desarticulació d'un presumpte tribunal islàmic a Reus que hauria condemnat una dona a mort. Els registres practicats en l'operació la policia catalana va trobar material islamista que va més enllà de les postures "salafis" - retorn als orígens de l'Islam i comportar-se d'acord amb el rigorisme religiós d'aquella època-, i que pot ser qualificat de jihadista -partidaris de la "Guerra santa" contra occident i els jueus, així com els musulmans no prou devots als seus ulls-. S'han comissat publicacions que inclouen afirmacions com "és obligat per a tot musulmà (...) combatre i matar als enemics de l'Islam", i textos en que s'atribueix a una conjura jueva els atacs contra les Torres Bessones 11 de setembre de 2001. A més, altres textos condemnen l'homosexualitat i atribueixen a la dona una subordinació absoluta al seu marit. Fonts dels Mossos asseguren que ja és una activitat més mantenir el vedat aquests grups "altament sensibles" a perpetrar, per activa o per passiva, accions violentes. Des del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), - l'organisme espanyol màxim responsable de l'espionatge i el contraespionatge, així com de la lluita contraterrorista- s'afirma que hi ha un veritable corredor Mediterrani que va de Barcelona a Granada i que passa per Tarragona, Castelló, València i Múrcia, entre altres localitats més petites, en el que hi ha grups distingits com a molt radicals, alguns dels quals estarien preparats per a fer el pas al terrorisme. Un segon corredor, surt de Tarragona i arriba a Bilbao, passant per Lleida, Tudela i Logronyo. A Tarragona, s'han vigilat les mesquites de Reus, Torredembarra, Valls, Roda de Barà i la mesquita del barri Torreforta de Tarragona. Per la seva banda, el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, rebla que aquests seguiments són tutelats pel CNI. Per aquest servei d'intel·ligència entre els islamistes més radicals hi ha dues branques, formades segons els orígens dels seus membres. Així, d'una banda hi ha el grup format per gent procedent del Magreb, que estaria en contacte amb Al Qaeda del Magreb Islàmic, i disposa de membres que col•laboren amb aquesta. L'altre grup estaria format per pakistanesos, amb contactes amb Al Qaeda a Pakistan i Afganistan, i que hi col•laborarien enviant diners aconseguits de forma il·lícita. Els integrants d'aquests grups treballen en dues direccions: infiltrar-se en les seves comunitats i especialment en els entorns religiosos, per a portar a terme tasques de propaganda i captació, i per una altra, preparar-se per a fer el salt directe al terrorisme, ja sigui aquí, o unint-se als grups esmentats allà on gaudeixen de més arrelament. Des de l'11M Els atemptats de l'11 de març a Madrid i l'operació Tigris a Santa Coloma de Gramenet han estat dos punts referents en la lluita antiterrorista que ha tingut la seva traducció estadística: la detenció al llarg del 2008 de 65 presumptes terroristes islamistes i 14 a 12 de novembre de 2009, 11 dels quals a Barcelona. Els seguiments a Catalunya són freqüents sobretot en zones o municipis amb un percentatge superior al 20% d'immigració musulmana, dels quals un 10% mostraria tendències radicals, uns 30.000 segons informen des del sindicat Confederación Española de Policia (CEP) de la policia espanyola. El sistema establert pel CNI, incorpora el Centro Nacional de Coordinación Antiterrorista (CNCA) que interactua amb els mossos com amb la Guàrdia Urbana o les policies locals sense previ coneixement dels comandaments locals. Lluny dels canals oficials, els agents del CNI utilitzen la informació dels policies locals sense la intervenció dels superiors, com ha estat el cas de Tarragona, Osona o Salt. Una operativa molt utilitzada en la investigació de moviments islamistes o màfies xineses. La raó, en el cas dels islamistes, és lògica: conèixer detalls sobre establiments regentats per musulmans en les proximitats de mesquites o en els barris amb més densitat de població musulmana, així com els moviments de nous veïns en aquestes comunitats. Un motiu del secretisme dels agents és clar, si és el CNI ningú pregunta. Ara bé, aquest increment d'activitat policíaca, segons el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CCEC), no és estrany que zones amb una altra concentració de població islàmica es concentrin tant "els extremistes com aquells encarregats de neutralitzar-los". Val a dir que el mateix CCEC enuncia en un dels seus estudis sobre la yihad que "es pot afirmar de forma objectiva que Catalunya és una zona de risc permanent (i ho serà probablement a 15 o 20 anys vista), i que aquest risc esmentat augmenta o disminueix segons les conjuntures politicosocials i geoestratègiques del moment". “No va ser casual que una de les reunions prèvies als atemptats de l'onze de setembre de 2001 a Nova York es celebrés a Cambrils, de la mateixa manera que no són casuals les continues detencions de membres d'Al-Qaeda a tot Catalunya i especialment a Barcelona” afirma un estudi d'aquest think thank. Cal afegir que el Ministeri del Interior treu ferro a aquest increment d'efectius de seguretat quan va reconèixer el passat mes de novembre que a Catalunya, i especialment a Barcelona, existeixen dispositius d’intel·ligència dels serveis secrets del Marroc, el Pakistan (ISI), els EUA, Israel,França i l’Índia, per pura qüestió de pragmatisme i seguretat. En aquesta conjuntura cal recordar que l'any 2007 , el CEP, el sindicat de la policia nacional amb més afiliats a Catalunya, va emetre un comunicat demolidor. Segons el portaveu del sindicat, el 8 de maig del 2007 es queixava que "dotzenes" de comissaries a Catalunya no podien exercir adequadament les seves funcions de control d'estrangeria per manca d'efectius i va posar com a exemple la comissaria de Vic, en què "dos policies s'ocupen dels més de 3.000 immigrants en situació irregular" de tota la comarca d'Osona, o el cas de Terrassa amb només 7 agents dedicats per tot el Vallès. La realitat és que la prevenció ha servit i molt per evitar donar oxigen aquestes organitzacions, fins i tot, amb els instruments més inversemblants. Aquest seria el cas de la negativa atorgar la llicència administrativa d'activitats a un centre salafista en ple Raval de Barcelona, el certificat d'idoneïtat emès pels "serveis tècnics de l'administració" - la policia- va servir per aturar-ho. "L'amenaça hi és, cal vigilar" afirmen des del Mossos. "L'amenaça terrorista existeix, continua existint", afirmava el passat abril el jutge Bermúdez. "No sabem cap a on evolucionarà, no sabem si l'Estat espanyol serà un país de trànsit, de refugi de terroristes o de tràfic financer. Probablement sigui una mica de tot", explicava Bermúdez. I el punt on coincideixen les fonts consultades són clares, els nous terroristes passen molt desapercebuts, tenen la seva feina i no entren als circuits delictius. Ara tot és qüestió del treball policial. Sigui vigilants sermons sigui retirant llicències administratives. Potser ens haurem d'acostumar a conviure amb l'amenaça. FONT