L'escrit que us presento a continuació no és pas propietat d'aquest blog, com tampoc ho és de cap en defensa dels drets, deures i llibertats que abanderem, sinó que ha estat escrit per un blog autoanomenat revolucionari i comunista. Cal valorar que tot i els moviments estatals per abortar l'independentisme, en aquest cas concret l'extrema esquerra catalana sempre ha optat per fer callar aquesta història que és sabuda i coneguda per molta gent. Així doncs ens topem amb un cas d'autocrítica des de l'extrema esquerra.
Com no podia ser d'altra manera , havíem de treure a la palestra a algun gilipolles de la setmana. Bé, aquest gilipolles bé podria ser gilipolles del dia, de la setmana, de l'any o de l'últim lustre. Parlem de David Fernández, primer de llista per les CUP, el nou xiringuito de l'esquerra independentista catalana per jugar a l'electoralisme més ingenu en nom de la " Unitat Popular", aquesta gran estratègia (sic) per implantar el socialisme als Països Catalans. Us sonarà perquè des de fa cinc mesos ronda pel Parlament repartint "justícia social " entre el poble treballador català amb heroiques gestes com donar un " sí crític " a la Declaració de Sobirania impulsada per CiU - ERC que advoca pel dret a decidir del Principat de Catalunya i la seva integració a la Unió Europea , en peu d'igualtat amb la resta d'estats capitalistes membres . Però escoltin , ¡ que el "sí " era "crític " ! Que quedi clar que representa "l'alternativa d'esquerres" . També és conegut per portar alguna samarreta cridanera ( com veiem , no només li fa la competència a la valenciana Mónica Oltra per abastar un espai polític equivalent ... cal cuidar-se per dins , i que això es noti per fora ) o per utilitzar demagògicament noms com el de Guillem Agulló o el d'alguna víctima mortal dels desnonaments . Ja saben , amigues i amics : la llagrimeta , eina d'atracció perfecta , que frega el sensacionalisme remenant les vulgaritzades emocions del model de vida burgès . Panem et circenses . Sobretot circenses.
Doncs bé , aquest és David Fernández . I , pel que sembla , no només no es creu el vell discurs (ja de per si edulcorat , romàntic , revisionista en la seva teoria i reformista en la seva pràctica ) del "socialisme " de l'esquerra independentista catalana : el seu compromís amb el feminisme i l'emancipació de la dona és , directament , una broma pesada . I vet aquí el tema que ens mou a homenatjar amb ràbia a aquest gilipolles de la setmana:
Fa cosa de quatre anys aquest energumen , com a membre històric de l'Ateneu Popular La Torna , un espai polític independentista del barri de Gràcia (Barcelona) , va ser l'encarregat de lliurar-li a mà una carta d'expulsió a una de les dones que formaven part de la torna. No, amigues i amics. Aquella dona no havia gestionat malament el treball en aquell espai , ni havia robat diners de la caixa, ni acostumava a treure l'entrepà al pati als seus companys indepes .
L'únic que va fer aquesta dona va ser denunciar públicament una agressió sexual per part de dos membres de La Torna. En un
extens dossier sobre el cas que inclou el seu testimoni, del qual extraiem unes línies amb les que aquesta dona va definir l'agressió que havia patit , perquè us feu una idea del vergonyant i fastigós de la situació:
"És fort trobar-me a dos amics (cal deixar clar que uns minuts abans dels moments que narraré a continuació encara els considerava amics) enmig d'una festa (que jo creia espai de confiança per a mi ) que em subjecten un per cada braç amb un evident abús de força , i per tant , exercint sobre mi una important dosis de violència física : es llancen sobre mi a la vegada i em arraconen cap a una paret , i mentrestant em comencen a ficar mà d'una manera clarament llimac . Alhora exerceixen sobre mi una important dosis de violència verbal : mentre em comencen a dir guarrades diverses ( comentaris desagradables sobre el meu cos , i sobre el que volen fer, mentre riuen amb cara de porcs ) . És clar , que mentrestant jo flipo i només puc pronunciar , amb l'estat de xoc que genera una situació d'aquesta envergadura exercida per dos suposats amics : "si és una broma , pareu " , al que ells responen " sí que és una broma , però tu sí que estàs bona " , i segueixen fent el mateix . Imposant el seu desig sexual a la força. M'estic sentint agredida . Fins que reacciono i me'ls trec de sobre a empentes , amb el pànic , el fàstic i la decepció en el cos . Sento impotència per haver hagut de viure aquests 5 minuts de merda gratuïtament . Tot seguit em queden mirant seriosos , sense pronunciar ni un "ho sento" , ni un " se'ns ha anat l'olla " ... ni res . Un d'ells encara té la cara de dir : "però com no et vols liar amb mi, si vas estar liada amb aquell pringat durant tant de temps ! " ( Referint-se a una persona amb la qual havia estat feia 6 anys ) . Evidentment , no valia la pena respondre una sola paraula davant tal judici patètic ."
Des d'aquest humil bloc no podem entendre quina mena de fems tenen al cervell personatges com David Fernández per gestionar d'una manera tan fotudament masclista una situació de vexació per motius de gènere tan greu . Una persona que, suposem , es considera feminista , i en un ambient on es tendeix a decorar el discurs polític amb tints pretesament feministes, no hi ha manera d'entendre que un problema d'aquesta gravetat es gestioni volent posar, entre moltes altres coses, la versió de l'agressor a l'altura de la de l'agredida. Com qui juga a les pel·lícules de jutges: paraula contra paraula, contrast de versions, testimonis i informació, coherència dels relats i altres mecanismes calcats de la justícia burgesa. Tot això per determinar si hi ha agressió o abús, i determinant, per si això no fos suficient, que no hi va haver agressió . Estimat David Fernández , a veure si t'assabentes d'una vegada ( i li diu als teus amics masclistes , aquells dos porcs agressors que s'han anat de rosetes gràcies a la hipocresia i la doble moral que utilitzes) que la manera que té la Justícia institucional de gestionar la violència de gènere és, en efecte, violència de gènere. A veure si aprenem d'una vegada que, en tots els casos, només l'agredida té dret, poder i autoritat moral per definir la seva agressió com a tal. O potser el patró que dirigeix el seu obrer també decideix el grau d'opressió? Ridícul , oi? Doncs tal qual és la teva ridiculesa, David Fernández .
Per si queda algun dubte, deixem alguns fragments de la carta que David Fernández li va lliurar a la dona agredida:
"Hem anat adquirint els elements necessaris per analitzar el tema amb tota la perspectiva i rigor: hores de contrast amb gent que era a la festa , hores de converses amb cada part, testimoni directe de les companyes amb les que has anat parlant durant tot el procés, contrast de les diferents versions que vas donant a gent concreta, a mesura que passa el temps... Tampoc volem perdre de vista en cap moment que ens coneixem molt bé mútuament " .
"Ells neguen qualsevol agressió . La gent que va estar a la festa , també . Les persones que van estar parlant amb tu des de l'endemà fins abans del Badia , també neguen qualsevol tracte d'agressió sexual per parlar d'aquest assumpte " .
"La Torna s'ha reunit per contrastar tota la informació a què ha tingut accés i lamentant profundament haver arribat on mai havia d'haver arribat exigeix: l'autocrítica i disculpa per la teva part per unes acusacions injustes i desproporcionades contra el teu col·lectiu [ ... ], les disculpes públiques als dos companys per difondre unes acusacions false , fruit d'una situació que cap dels tres vau saber gestionar i que han pres unes dimensions absolutament desproporcionades i fora de lloc ".
Després d'això , La Torna publica una carta on dóna resposta a l'assumpte, fent èmfasi, entre altres coses , a la " agressió " que un dels dos porcs masclistes va patir una nit a mans de la dona agredida mesos abans . Senyores i senyors , veiem que també us cal comprendre la diferència entre " agressió " i "resposta a l'agressió " .
Privatitzar el conflicte, violentar doblement a la persona agredida fent-la passar per mecanismes de "solució " absolutament humiliants, desqualificar per la seva valentia amb paraules com " histèrica", "boja", "agressiva" o "feminazi", expulsar d'un determinat grup de afinitat (política , personal , familiar ) , aïllar ... Tots ells, mecanismes de sanció social que s'utilitzen com a complement als mecanismes de sanció jurídica . El més lamentable és que qui faci ús i gala d'aquests mecanismes siguin autoproclamats "feministes " de pal com vosaltres . Si com a "socialistes" deixen que desar , com "feministes" fan fàstic i pena .
Font
