Donar pel sac al veí

Aquestes eleccions a Sant Boi de Llobregat en particular però també a molts llocs de Catalunya els grups antisistema han estat empastifant cartells i seus de partits polítics amb enganxines que portaven el lema "por responsabilidad, no votes" o "que bonito esta Sant Boi con tanto chorizo colgado en las farolas", a part de la típica gamberrada de ficar silicona als panys de les seus dels partits o de tirar pintura. Doncs bé, són tan burros i tan lerdos que en les enganxines foten el logo anarquista tenint ells un local que pot ben bé ser empastifat talment com ells porten fent des de fa temps. És clar que ells es pensen que ningú ho farà perquè de temps ençà la justícia ha sobreprotegit tant aquesta fauna, que s'han cregut amb impunitat per fer i desfer i de tenir un local d'anarcokkas i creure que poden anar empastifant i que ningú els vindrà a fer el mateix a ell.

Una altra manifestació

Dijous al matí, a les vuit, vaig estar una hora parat a la autopista AP-7. Un petit col·lectiu de funcionaris va decidir tallar la carretera de la Roca del Vallès. Milers de cotxes aturats, més de set quilòmetres de cua. Moltes hores de feina perdudes i litres de benzina malgastada.

És que aquests abusos no tenen límit? Fins quan haurem de suportar la dictadura de les minories que es creuen amb dret a perjudicar a aquells innocents que no tenen res a veure amb el seu descontentament?

Ja va sent hora que es prohibeixi l'ocupació de les vies públiques per manifestar-se perquè, de veritat, si la democràcia consisteix a fer la punyeta als altres, hi ha uns quants que no hi estem pas d'acord.

Carta d'Agustí Bas a La Vanguardia

 

Destruïda la seu d'un setmanari francès per satiritzar a Mahoma

Portada del setmanari francès Charlie Hebdo en què apareix Mahoma en una caricatura satírica en referència a la imposició de la llei islàmica Sharia a Tunísia

Què passa quan la llibertat d'expressió i de premsa exercida per un mitjà de comunicació decideix explicar amb humor l'arribada al poder dels islamistes en un país àrab? En principi no hauria de passar res, però això no és el que han viscut els periodistes del setmanari francès Charlie Hebdo en arribar aquest matí a la redacció de la publicació a París.
Les instal · lacions d'aquesta publicació satírica han aparegut avui completament destrossades per l'incendi provocat pel llançament de diversos còctels Molotov per part d'un grup d'encaputxats que durant la matinada han llançat artefactes casolans explosius per incendiar la seu de la redacció: al número 44 del carrer de Turbigo, al districte número tres de París, en ple cor de la capital francesa.
"No hi ha hagut ferits i l'incendi ha estat criminal", segons han confirmat fonts policials a París consultades per La Vanguardia.com.
És curiós però l'humor (i el riure), considerat com una qualitat que denota intel · ligència pels intel · lectuals clàssics i perseguit per les autoritats religioses, ara és considerat com una ofensa.
Aquest atemptat es produeix després que la portada del setmanari satíric circulés en els últims dies a internet amb un nombre especial que avui Dimecres 2 de novembre anava aparèixer als quioscos de França ia la seva pàgina d'internet amb un número especial dedicat a la victòria dels islamistes moderats en les eleccions de la setmana passada a Tunísia, ex colònia francesa.
No només els atacants han destrossat la redacció del setmanari a París, sinó que el web de la publicació ha estat piratejada redireccionant seu contingut informatiu cap a una imatge de la Meca-lloc de peregrinació santa de l'islam a l'Aràbia Saudita-i cap a webs d'islamistes violents .
El número del setmanari mostra en portada una caricatura de Mahoma i substitueix la seva capçalera Charlie Hebdo, per una nova capçalera anomenada Chari Hebdo, en referència al fet que la llei islàmica serà aplicada de forma oficial a Tunísia després de la victòria dels islamistes i en la qual , entre d'altres, s'aprovarà la poligàmia, la concessió de crèdits sense interès per part dels bancs del país i s'ha d'imposar la interpretació estricta de l'Alcorà en la vida social i econòmica del país.

"Cent fuetades si no esteu morts de riure", diu la caricatura de Mahoma en portada en una crítica humorística dirigida als lectors. El setmanari canvia la seva visió satírica del món i la reemplaça per una altra en què a les seves pàgines interiors els periodistes de la publicació francesa ofereixen una visió del món i de la societat des del punt de vista islamista.
"Hem proposat a Mahoma convertir-se en el nostre redactor en cap per oferir el nostre punt de vista després de la victòria del partit islamista Ennahda a Tunísia. I aquesta portava ja era coneguda a internet abans que sortís publicada avui. Rebem amenaces telefòniques en els últims dies per no treure a la llum i aquesta passada matinada aquestes amenaces s'han concretat amb el llançament de còctels molotov que han destrossat tots els equips i que inutilitzen la redacció per seguir publicant nostree informacions ", ha assegurat el director de Charlie Hebdo i caricaturista Charb a la cadena de televisió francesa France24.

I ha afegit: "No són els musulmans de França que ens han agredit avui, sinó un grup de delinqüents i de violents motivats per l'odi i el desconeixement".
En la publicació també apareix un "editorial escrit per Mahoma" titulat "L'aperitiu Halal (en referència a la carn d'animals sacrificats sota el ritu islàmic)" i també unes pàgines especials dedicades a com les dones tunisianes transformaran la seva forma de vestir amb la imposició de la llei islàmica al país.
No és la primera vegada que el setmanari francès es veu embolicat en una polèmica amb informacions satíriques relacionades amb l'islam.
El 2006, la publicació francesa va comparèixer davant la justícia per respondre a propòsit de les caricatures de Mahoma que va publicar i considerades com "injurioses" per diverses organitzacions islàmiques.

Aquell any, Charlie Hebdo va recolzar públicament al diari danès que va criticar amb dibuixos a Mahoma i que va rebre amenaces de mort d'islamistes radicals. El setmanari francès va ser exculpat d'aquestes acusacions.

Número especial de Charlie Hebdo

Font: La Vanguardia

Mori el capitalisme!

Artícle a La Vanguardia de Pilar Rahola:

Manifestació dels indignats

La diferència més nítida entre una manifestació de la Conferència Episcopal i la dels indignats, és que els primers són un col.lectiu homogeni que sap el que demana. És a dir, si el lema de la pancarta és "no a l'avortament" tots els manifestants estan d'acord. A la manifestació de diumenge, en canvi, el verb que els uneix concilia passions, però no és una idea política definida. És a dir, si els milers de persones que tenen motius per considerar indignats amb la situació i surten a manifestar-haguessin de decidir un lema polític i no un sentimental, difícilment es posarien d'acord. Primer, perquè els motius de la indignació poden ser enormement diversos i segon perquè les solucions poden diferir unes de les altres centenars de pobles. Posem exemples, tots els milers que van sortir a manifestar el diumenge estan d'acord amb carregar-se el sistema econòmic? És a dir, les propostes que sorgeixen de les assemblees i que decoren les pancartes més vistoses del moviment i les idees surten dels pamflets més vells del vell comunisme ¿serien aplaudides per la majoria? ¿Estarien tots d'acord en dir "baix el capital" o "avall els bancs" o "fora la classe política"? Estarien d'acord en no denunciar els violents perquè "no creiem en la policia", tal com va dir un portaveu del moviment a Jordi Basté, en l'entrevista sobre els fets del Parlament? Potser aquest és l'èxit dels convocants, que no ensenyen massa el que pensen, perquè si ho fessin es quedarien molt sols. I quan ho fan, de vegades donen por. 

 Per exemple, no hi va haver cap adult a prop que els digués que la inefable frase de "el carrer és la nostra" que encapçalava la manifestació és un vell lema de Manuel Fraga en les seves èpoques de ministre franquista? 

 Albert Sáez deia en la presentació del llibre d'Ernest Benach que vam ser capaços d'estimar la democràcia educats en la dictadura i ara sembla que som incapaços d'estimar-educats en democràcia. Sigui com sigui, és un drama el menyspreu cap a l'Estat de dret que mostren la majoria de les idees que treuen la poteta més enllà dels tuits. És clar que si el llibre de capçalera dels líders del moviment és un pamflet abominable que no té cap proposta, que suma ximpleries i que només es mou pel camí relliscosa de les consignes, tot està més clar. 

"Mori el capitalisme", deien els vells revolucionaris inflats d'utopia. Després va arribar Stalin. "Mori el capitalisme", deia el Maig del 68. I va arrasar De Gaulle un mes després. "Mori el capitalisme", diuen ara, i el PP gaudeix de les seves millors expectatives. D'altra banda, si ens carreguem el sistema econòmic, com garantim l'Estat social? I aquest és el drama, que els indignats semblen saber totes les respostes i encara no s'han fet ni aquesta simple pregunta que les concilia totes.