Quan Stalin va ajudar a Hitler a conquistar Europa

El 23 d'agost de 1939, l'Alemanya nacionalsocialista i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques van signar un pacte d'amistat que va fer possible que Hitler es llançara a la guerra contra les democràcies occidentals i conquistara intervine Europa. Un aniversari que no convé oblidar. Els comunistes no van lluitar contra els nazis fins que aquests no van envair la URSS. Els comunistes francesos van trair a la seua pàtria i van sabotejar l'esforç de guerra francès. I La Pasionaria va elogiar l'aliança entre el Gran Stalin i Hitler. Fa cinc anys, em van publicar en Llibertat Digital un article referent al que us extracte alguns paràgrafs. Així són els comunistes que pretenen donar-nos lliçons de democràcia als altres: el triomf del seu credo genocida justifica qualsevol acte! Des que esribí aquest article s'ha conegut un fet sorprenent: els jerarcas comunistes francesos van muntar esquadrons de la mort per a eliminar mitjançant la delació i el tir en el clatell a camarades que desaprovaven les decisions del savi Stalin.

El pacte germà-soviètic és un dels episodis diplomàtics més vergonyosos del segle XX. Els dos dictadors que amenaçaven a Europa, Adolf Hitler i Josif Stalin, es van repartir l'Europa Oriental en secret. La col·laboració de la URSS i dels comunistes de tot el món amb el expansionisme nazi va durar quasi dos anys. Després de la guerra, els comunistes van fer tot el possible per atenuar la seua importància. El 23 d'agost de 1939, amb una ordre d'atac ja avortada, Berlín i Moscou van comunicar al món que els dos règims polítics en aparença més oposats d'Europa havien acordat un tractat d'amistat. La sorpresa va ser tal que parteix de la premsa comunista es va negar a creure'l fins que no va tenir la confirmació. D'un dia per a un altre, els bé entrenats propagandistas del comunisme van esborrar del seu vocabulari les diatribes dirigides amb l'III Reich i el seu cabdill; a canvi, les van guardar senceres per a les democràcies. Stalin va rebre dels seus fidels un nou pedestal per al seu geni. El dia 24, el Papa Pío XII va emetre un impressionant missatge radiofònic en el qual suplicava per la pau. Per mitjà de l'acord comercial del 11 de febrer de 1940, la URSS es va comprometre a subministrar a Alemanya petroli, ferro, crom i manganès, minerals dels quals mancava pel bloqueig naval. A canvi, Alemanya li lliuraria equip militar, industrial, ferroviari i farmacèutic. També van intercanviar presoners i exiliats. Les consignes de Moscou de defensar a Alemanya van arribar llocs tan llunyans com Argentina. El PC d'Espanya es va oposar al boicot dels productes alemanys que proposava el Govern nacional i va aprovar l'asil concedit a la tripulació del cuirassat Graf Spee, enfonsat enfront de Montevideo. Més oblidat que aquest Pacte són les votacions de nazis i comunistes units en el Parlament alemany de la República de Weimar per a derrocar Governs. Hitler i Stalin s'admiraven mútuament i el georgiano va arribar a brindar amb el ministre Ribbentrop per la salut del führer. Malgrat les seues traïcions i el seu oportunisme, el major vencedor de la Segona Guerra Mundial va ser Stalin. Els Aliats no només li van reconèixer les mateixes conquestes territorials que va obtenir d'Hitler, sinó que les hi van ampliar. Polònia, per la llibertat de les quals França i l'Imperi britànic van anar a la guerra, va quedar sotmesa al comunisme, igual que mig continent. Aquests errors van tardar quasi cinquanta anys en rectificar-se. 

Fins al PC xec refugiat a Moscou després que Hitler s'haguera annexionat el seu país va passar a defensar l'aliança amb els nazis!

FONT

Qualsevol canalla - Salvador Sostres

Els comunistes es passen la vida parlant de la recuperació de la memòria històrica, fent voleiar banderes republicanes i volent exhumar cadàvers i després ve Saura i, en una confusió inconcebible del que és la llibertat, autoritza a Arenys de Munt una manifestació falangista. Sempre acaben coincidint i tocant-se, els totalitarismes. De fons, però, hi ha una gravetat més profunda, que és que aquesta manifestació és un intent d'intimidar la consulta sobre la independència de Catalunya que aquell mateix dia se celebrarà també al poble. Saura equipara així el dret democràtic de fer una consulta popular amb la manifestació d'un grupuscle antidemocràtic -i anticonstitucional, com sol dir-se- i al qual, i com bé ha esgrimit el notari Alfons López Tena, caldria aplicar-li la llei de partits. Per molt menys del que la Falange ha representat i encara representa, Batasuna està minuciosament il·legalitzada. Joan Saura no només crea desafecció política i empobreix el prestigi de les institucions sinó que crea precedents de nul·la qualitat democràtica permetent que els que són contraris a la llibertat i a la democràcia se sentin legalment i moralment equiparats a aquells que vulguin exercir el seu legítim dret de vot en la consulta del proper dia 13 de setembre. Una consulta com aquesta, que hauria de ser objecte d'especial promoció per part de les administracions per tal d'eixugar l'abstencionisme, resulta que no només no ha tingut cap complicitat de la Generalitat sinó que a més a més està sent miserablement boicotejada i posada en perill donant via lliure als qui tan sovint s'han mostrat partidaris de mètodes molt poc recomanables per aconseguir llurs objectius. En qualsevol país d'una normal salut democràtica, aquest incident seria suficient perquè Saura fos fulminantment cessat del seu càrrec, però Catalunya viu en aquests temps segrestada per un govern de perdedors que es necessiten entre ells per no caure, i aquesta nació s'ha convertit en un impune campi qui pugui per a qualsevol canalla. Salvador Sostres AVUI, 22 d'agost de 2009 ------------------------------------------------------------------- Per l'Imperi cap a Arenys L’assetjament que estan patint els organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt és un reflex –brutal, descarnat– de la hipocresia que campa per aquest Estat on ens ha tocat sobreviure. Ni més ni menys que Falange Espanyola i de les JONS s’està permetent el luxe d’alterar greument la pau social en què viuen els arenyencs amb una convocatòria de manifestació destinada a protestar contra el lliure exercici de la voluntat popular a través de les urnes. Resulta que hi ha una llei de partits –aprovada, lamentabilíssimament, amb els vots de CiU– que té per finalitat teòrica “impedir que un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest règim democràtic de llibertats”. Això ha servit per il·legalitzar, una per una, totes les sigles de l’esquerra abertzale. I, més enllà, qualsevol expressió social, cultural o associativa vinculada a aquest sector de la política basca. Però qualsevol historiador pot certificar que, de moment, l’únic partit polític que ha atemptat amb èxit contra el règim democràtic és, justament, FE i de les JONS. No cal repassar els crims d’aquesta formació política, ni recordar la visió de les seves seus confiscades a tots els pobles i ciutats de Catalunya per establir el caràcter feixista i delinqüencial de la militància falangista. Espanya és l’únic Estat europeu on continua sent perfectament legal el partit únic que va encapçalar una dictadura feixista. A Alemanya, per exemple, seria impensable una concentració d’aquest tipus sota les sigles que comandava Adolf Hitler. A Itàlia passa el mateix amb els seguidors de Benito Mussolini i a França amb els del mariscal Pétain. Però, en fi, si la voluntat del poble català, expressada legítimament a les urnes, val menys que deu magistrats del PSOE i el PP, què poden valdre les urnes simbòliques dels ciutadans d’Arenys? A la tres Salvador Cot AVUI.CAT

Tres morts en un atac suïcida a Kabul que ja han reivindicat els talibans

Aquest atac arriba cinc dies abans de la celebració de les eleccions presidencials a l'Afganistan, uns comicis que els talibans criden a boicotejar Els talibans han reivindicat l'atemptat d'aquest dissabte al matí a Kabul, que ha causat un mínim de tres morts i catorze ferits. L'atac s'ha produït amb cotxe bomba a la zona on hi ha les ambaixades estrangeres de la capital afganesa, molt a prop d'una base de l'OTAN, amb una forta presència de tropes de l'exèrcit i la policia locals. L'explosió ha deixat un dens núvol de fum al voltant del quarter general de les forces estrangeres de seguretat (ISAF) i l'ambaixada dels Estats Units. Aquest atac arriba cinc dies abans de la celebració de les eleccions presidencials a l'Afganistan, uns comicis que els talibans criden a boicotejar. Els talibans asseguren que han mort soldats estrangers, però el ministeri de Defensa ha dit que la majoria de víctimes són civils afganesos. Aquest no ha estat l'únic atemptat del dia a l'Afganistan. Poques hores abans s'ha produït un nou atac contra les tropes espanyoles destinades a Herat. Segons ha informat el ministeri de Defensa, els talibans han llançat fins a set coets contra aquesta base espanyola però no han causat cap víctima mortal. FONT

Localitzen a Indonèsia un dels terroristes islamistes més buscats del sud-est asiàtic

La policia indonèsia ha localitzat a l'illa de Java un dels terroristes islamistes més buscats del sud-est asiàtic. 

Les primeres informacions apunten a la mort de Noordin Mohamed Top, presumpte responsable dels atempats de Bali i l'hotel Marriot de Jakarta L'home més buscat d'Indonèsia i un dels terroristes islamistes més perillosos del sud-est asiàtic l'han localitzat en una casa rural de Temanggung, a l'illa de Java. La policia indonèsia ha assaltat la casa on era i segons les primeres informacions hi ha hagut explosions i intercanvi de trets.

 De fet, primeres informacions apunten a la mort de l'home més buscat del país durant l'assalt de la policia, i tot i que encara no n'hi ha confirmació oficial, alguns testimonis asseguren que del lloc dels fets n'han sortit dues caixes de morts Noordin Mohamed Top, un comptable malaisi d'uns 40 anys, és el presumpte responsable dels atempats de Bali i l'hotel Marriot de Jakarta, que ara fa uns anys van causar més de 200 morts. També se l'acusa de ser el cervell del doble atemptat contra dos hotels de luxe a la capital indonèsia que va causar nou morts a mitjans de juliol. El detingut, que segons la televisió indonèsia hauria estat mort pels assaltants, ha aconseguit escapar-se de totes les operacions policials que hi ha hagut contra organitzacions islamistes durant els darrers anys. Se'l considera un dels caps de la Gamaa Islamiya, el braç d'Al-Qaida al sud-est asiàtic, que vol instaurar un Estat islàmic a l'Àsia.

Pedofília.

Casaments multitudinaris la setmana passada a Gaza. 45 caps del grup terroristaHamàs es van casar. Mireu bé l'alçada de les nòvies. veure vídeo

Detinguts 4 presumptes terroristes a Austràlia que preparaven un atemptat suïcida

Les detencions s'han fet a Melbourne, on també s'han practicat 19 escorcolls en diferents habitatges de la ciutat. Els detinguts, que pretenien atacar bases militars australianes, tenen entre 22 i 26 anys i estarien vinculats al grup Al-Shabaab de Somàlia, una branca d'Al-Qaida Les forces de seguretat australianes han arrestat aquest dimarts quatre persones en una operació antiterrorista desenvolupada a la ciutat de Melbourne -sud del país- i els seus voltants i que hauria servit per desbaratar un pla d'atacs terroristes suïcides contra bases militars del país oceànic. El comissari en cap Tonu Negus, portaveu de la policia federal, ha explicat davant de la premsa que els detinguts són quatre ciutadans australians d'entre 22 i 26 anys i el seu suposat pla consistia a irrompre en instal·lacions de l'exèrcit amb armes automàtiques per disparar indiscriminadament fins que fossin abatuts. D'haver-se fet aquestes accions, haurien suposat l'acció terrorista més gran en terra australiana, segons informacions dels mitjans locals. "Creiem que aquests homes estaven vinculats al grup Al Shabaab de Somàlia", ha explicat Negus. L'esmentada milícia, afí a Al-Qaida, combat al país africà contra el govern de transició sortit de l'últim procés de pau. Un dels detinguts va viatjar fa poc a Somàlia per buscar, entre d'altres coses, una fatwà o permís religiós que legitimés els futurs atacs. Les forces australianes seguien la pista a la presumpta xarxa terrorista des de gener del 2009, quan van començar les tasques de vigilància. Aquesta investigació ha conclòs avui amb un macro desplegament policial fet a primera hora del matí (nit a Catalunya) i que ha servit per portar a efecte 19 ordres de registre a diferents punts de Melbourne. La magnitud de l'operació, que es va desenvolupar als barris de Glenroy, Carlton, Meadow Heights, Roxburgh Park, Broadmeadows, Westmeadows, Preston, Epping i a Colac, ha obligat a coordinar policies procedents no només de l'estat de Victòria, sinó també a forces d'altres regions o de la policia federal. En l'operació hi han participat 400 agents. FONT: WWW.AVUI.CAT

Hugo Chávez tanca 33 emissores de ràdio i un canal de televisió

El president Hugo Chávez vol acabar d'una vegada amb la menguante llibertat d'expressió que encara existeix dn Veneçuela. De moment, ha ordenat el tancament de 33 emissores de ràdio i del Canal 7 de televisió de l'estat de Bolívar, per considerar que han faltat als requisits legals per a operar. El Govern bolivariano ha iniciat procediments administratius a més de 240 radioemisoras. Aquesta mesura coincideix amb una àmplia ofensiva legal contra el canal de notícies Globovisión i altres mitjans crítics. La fiscal general Luisa Ortega Díaz va presentar davant l'Assemblea Nacional ?controlada per Chávez amb un 90 % dels escons- un polèmic projecte de llei que proposa que l'Estat "reguli el dret a la llibertat d'expressió" i castigui amb penes de fins a quatre anys de presó els "delictes mediàtics", com divulgació d'informacions "falses" o "manipulades". El ministre Diosdado Cabell, director de la Comissió Nacional de Telecomunicacions (Conatel), va anunciar que les 34 emissores de ràdio i televisió "han d'apagar els transmissors una vegada notificats per Conatel". "Aquestes són les primeres 34 decisions que prenem (sobre un total de 240 emissores) i tenen a veure totes amb decisions immediates. Aquests casos són els primers a rebre decisió perquè la decisió era la més expedita. "Les causals de tancament són venciment de la concessió sense que s'hagi sol·licitat la seva renovació, mort del concessionari original o canvi del titular de la concessió sense que s'hagi notificat i autoritzat degudament per la comissió de telecomunicacions, entre unes altres", va anunciar el ministre. Cabell va dir que aquestes emissores haurien de sortir de l'aire immediatament i si els titulars d'aquestes empreses tenen algun problema haurien d'acudir a la Cort Suprema de Justícia. Conatel va realitzar el mes passat un cens de les emissores de ràdio que funcionen a Veneçuela; urgió a les concessionàries que presentessin la documentació que avala la vigència de la seva llicència. Cabell va explicar que el concessionari no està habilitat per a traspassar el dret a usar l'espectre, ni pot ser usufructuada per hereus.  
Ofensiva contra els mitjans independents Chávez ultima l'ofensiva contra els mitjans que mantenen una actitud independent. Per a això, també pretén imposar un pla de reforma de les lleis del periodisme i de les telecomunicacions. El projecte transforma en subjectes punibles a tots els habitants de Veneçuela. Els articles 5 i 6 assenyalen que serà castigada l'emissió de notícies falses o manipulades que alterin la tranquil·litat pública o que contribueixin a crear "una matriu d'opinió en la societat'', la qual cosa suposaria una condemna de dues a quatre anys de presó.  

Llei ambigua i difusa De ser aprovada, la llei castigaria la divulgació d'informació que pugui ser interpretada com una incitació a la violència o que afecti la salut mental del veneçolà. La norma té un articulat molt ambigu, vague i difús quant a la tipificació dels suposats "delictes mediàtics", pel que el Govern podria sancionar a qui li molesti. La llei obriria un amplísim espai per a l'exercici de la discrecionalitat del fiscal, el qual podrà qualificar com delicte el que li de la gana. Andrés Cañizalez, catedràtic de Comunicació de la Universitat Catòlica Andrés Bell, subratlla que "el més alarmant és que li va a atorgar als jutges un poder molt ampli per a dictaminar per exemple quan un missatge danya la salut mental de la població, o quan una informació és desestabilizadora''. D'acord amb la llei, podran ser sancionats no només els directius de mitjans privats o públics, sinó "tota persona que s'expressi a través de qualsevol mitjà de comunicació, sigui aquest imprès, televisiu, radiofònic o de qualsevol altra naturalesa''. En un editorial titulat "Llei censura", Teodoro Petkoff escriu en Tal qual, diari que dirigeix: "Aquest projecte de llei, que infortunadament per a Luisa Ortega, quedarà associat al seu nom per a sempre, és probablement el text legal més salvatge i brutal que hagi estat conegut pel país en la seva història contemporània".  

Considerats 'delinqüents' per queixar-se Petkoff assenyala que qualsevol persona que s'expressi a través de qualsevol mitjà de comunicació (article 3), pot ser qualificada com "delinqüent" mediàtic. "Un obrer de Alcasa, que denunciï l'estat caòtic que es troben les empreses de l'alumini en Guayana, estaria atemptant contra la "seguretat de l'Estat"; un obrer petrolier que informi sobre la paralització de trepants, estaria atemptant contra la "seguretat de l'Estat"; una informació sobre armes veneçolanes en mans de les FARC, atemptaria contra la "seguretat de l'Estat"; una mare el fill de la qual ha estat assassinat i es queixi de la indefensió que es troba la població dels barris, podria ser acusada d'atemptar contra la "pau social"; donar la xifra de morts setmanals podria generar "sensació d'impunitat": delicte mediàtic". El projecte de llei va ser presentat enmig de noves amenaces de tancament al canal de notícies Globovisión. El dijous va ser detingut el periodista Gustavo Azócar en l'estat andino de Táchira, per presumpte desacatament. En els últims mesos, diversos mitjans van denunciar ser blanc d'una envestida legal contra la premsa crítica, als quals Chávez acusa de "terrorisme mediàtic". En el marc de la seva ofensiva contra la premsa, en 2007 no es va renovar la concessió al canal privat RCTV, el de major audiència del país, per la seva posició crítica.
 
Globovisión en perill El canal privat, Globovisión, que aquest mes va abonar al fisc una multa per quatre milions de dòlars (sufragada per subscripció popular), va rebre noves amenaces de tancament. "Chávez ja va prendre la decisió de tancar Globovisión, i l'única cosa que està fent ara és tractar de reduir el cost polític d'aquesta mesura, com li va passar amb el tancament de RCTV", va afirmar a Washington el vicepresident del canal de notícies, Carlos Zuloaga El Col·legi Nacional de Periodistes (CNP) de Veneçuela va criticar amb duresa el projecte. "És una iniciativa que col·locaria als ciutadans a un pas de ser penalitzats per fer públiques les seves opinions, perfectament emmarcada dintre d'un atac orquestrat per tots els instruments estatals per a acoquinar a la població", va alertar el CNP. José Miguel Vivancos, director de Human Rights Watch, amb seu a Washington, va advertir que si aquesta nova legislació s'aprova constituirà "un gravísimo reculada per a la llibertat d'expressió, un més, a Veneçuela i un pas enrere en tota la regió'. + Vivancos va assenyalar que Veneçuela es convertiria en l'únic país d'Amèrica Llatina que "retrocedeix sistemàticament en matèria de llibertat d'expressió''. Segons Human Rights Watch, en cas de ser sancionada, aquesta llei constituiria una clara violació del dret internacional sobre llibertat d'expressió, inclòs l'article 13 de la Convenció Americana sobre Drets Humans, que va ser ratificada per Veneçuela.  

Censura prèvia La Talli Interamericana de Drets Humans ha assenyalat que "no seria lícit invocar el dret de la societat a estar informada veraçment per a fonamentar un règim de censura prèvia suposadament destinat a eliminar les informacions que serien falses a criteri del censor". + La Declaració de Principis sobre Llibertat d'Expressió, aprovada per la Comissió Interamericana de Drets Humans en 2000, establix que els "condicionaments previs, tals com veracitat, oportunitat o imparcialitat per part dels Estats són incompatibles amb el dret a la llibertat d'expressió reconegut en els instruments internacionals". "El projecte de llei no és més que una recepta per a la censura i resulta absolutament incompatible amb les normes internacionals sobre llibertat d'expressió", va manifestar Vivanco.