Un embolic de faldilles acorrala l’imam ultraconservador de Lleida

Un embolic de faldilles acorrala l’imam ultraconservador de Lleida

 Un embolic de faldilles ha posat contra les cordes Abdelwahab Houzi, el polèmic imam ultraconservador que oficia a la mesquita del carrer del Nord de Lleida. El líder religiós ha estat acusat de maltractador i polígam per una dona espanyola, Aisha López, amb qui va mantenir una relació al marge del seu actual matrimoni amb la seva dona marroquina, amb qui té cinc fills. López, originària d’Albacete, va presentar una denúncia per maltractaments a la caserna de la Guàrdia Civil d’Altea (Alacant), segons va informar ahir el diari Segre. Durant diversos mesos, va mantenir una relació amb l’imam, que li va fer creure que es casaria amb ella mitjançant un matrimoni religiós a la mesquita que, en realitat, no tenia cap validesa legal. La denúncia de López ha reforçat les acusacions del col·lectiu de marroquins laics Atles Magrib, que asseguraven que en aquesta mesquita se celebren els anomenats matrimonis de plaer, enllaços falsos per encobrir relacions sexuals.

 CONVERSIÓ FA DOS ANYS /

«Jo em vaig convertir a l’islam fa dos anys i després em vaig casar amb un musulmà a Lleida. De fet, em va casar el mateix imam», va explicar a aquest diari Aisha, que abans s’anomenava María de los Llanos. No obstant, aquell primer matrimoni no va anar bé. «Ho vaig explicar a l’imam i ell em va demanar en matrimoni», comenta la dona, que assegura: «Em va dir que s’estava separant. El 26 de setembre del 2009 ell mateix ens va casar a la mesquita. Jo creia que ell ja s’havia divorciat». Des d’aleshores, l’imam, que tenia la verdadera dona a Lleida, va conviure amb López en un pis al carrer Sant Rulf d’aquesta ciutat. En un viatge al Marroc a principis d’any, l’imam, després de parlar amb la seva primera dona, la va obligar a baixar del cotxe i tornar sola a Espanya, relata López. «No em va pegar mai, però en aquest episodi hi va haver un forcejament. El denuncio per poligàmia perquè va ser humiliant descobrir que estava amb una altra».

 TRUCADES DE PERDÓ /

«Jo segueixo enamorada d’ell, que em truca constantment demanant-me perdó», comenta la dona. Aquesta infidelitat ha deixat l’imam en mal lloc davant la seva comunitat, fet que resulta xocant tenint en compte que Houzi, que segueix la doctrina radical salafista, predica des del seu púlpit la moral islàmica més reaccionària. En una ocasió fins i tot es va negar a donar la mà i deixar-se entrevistar per una presentadora de televisió local perquè anava maquillada. Ahir mateix, es va demanar a una periodis- ta que es va acostar a la mesquita que es cobrís el cap amb un mocador, tot i que no hi va arribar a entrar.

Gámez hauria estat alliberada per haver-se convertit a l'islam, segons Al-Qaida

El grup terrorista Al-Qaida al Magrib Islàmic ha difòs un comunicat on assegura que "la satisfacció de les seves demandes" és l'única forma de garantir la seguretat dels dos ostatges espanyols que encara continuen en poder d'aquest grup terrorista. Segons la nota, de la qual es fa ressò el canal Al-Arabiya, l'alliberament de la cooperant catalana Alícia Gámez dilluns es va produir després que aquesta es convertís a l'islam i es canviés el nom pel d'Aixa.

 La pàgina web del canal televisiu reprodueix, també, una fotografia on apareixen Alícia Gámez (suposadament, ja que té la cara pixelada), Albert Vilalta i Roque Pascual. L'organització ha realitzat també un vídeo, aparentment de fa pocs dies, on es veu a dos homes caminar pel desert rodejats per combatents. Segons els terroristes, aquestes dues persones són Albert Vilalta i Roque Pascual.

  http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/gamez_hauria_estat_alliberada_per_haver_se_convertit_a_l_islam_segons_al_qaida_91123.php

La primera dama de Catalunya.

  Socialisme o(i) barbarie i el poble en crisis!

ISLAM: VINYETES MAHOMA, DETINGUDES SET PERSONES

LONDRES, 9 (ANSA) - Set persones de religió islàmica, quatre homes i tres dones, van ser detinguts a Irlanda per un presumpte complot per assassinar Lars Viks, dibuixant satíric suec que el 2007 va rebre amenaces de mort per haver dissenyat una vinyeta en què mostrava el profeta Mahoma de manera ofensiva per als musulmans. En el moment de la controvèrsia, l'organització Al-Qaida va oferir una recompensa de 100 mil dòlars per a qui ho eliminés. El cas va passar un any i mig després de la sèrie de vinyetes sobre Mahoma publicades pel diari danès Jyllands-Posten, que van generar una revolta en diversos països musulmans amb desenes de morts. El gener d'aquest any, un dels dibuixants del Jyllands-Posten, Kurt Westergaard, va ser atacat per un somali que brandava una destral, però va sortir il.lès. Les detencions a Irlanda es van produir gràcies a una operació conjunta dels serveis d'intel ligència i de la policia europeus i els nord-americans de la CIA i l'FBI. L'operació va ser realitzada per la Garda, policia irlandesa, amb les detencions que van ser efectuades a Waterford (cinc persones) i a Cork (dos). Vilks, que viu en una zona remota de Suècia, va estar sota protecció de la policia després de les amenaces, causades per la publicació de la imatge on el profeta apareixia amb el cos d'un gos. Al-Qaida va posar preu al seu cap el 2007 per boca del cap d'una fracció iraquiana de l'organització, Abu Omar al-Baghdadi, mentre una altra recompensa era oferta pel cap de Ulf Johansson, director de Nerik Allehanda, el diari suec que va publicar la vinyeta. Segons es va informar, els detinguts no són membres d'un grup armat conegut. Va transcendir que són originaris del Marroc i del Iemen i amb permís de residència a Irlanda gràcies a l'estatut de refugiats. GAT http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/rubriche/mundo/20100309184635042076.html

Tots junts per Catalunya i per la justícia social!

Morad el-Hassani, lider dels magrebins de Salt

Morad el-Hassani, lider dels magrebins de Salt El portaveu de la farsa

Morad el-Hassani, que en la manifestació d'aquesta setmana es va erigir en portaveu espontani de la comunitat magribina, per defensar que no «tots són lladres», retreure que «se'ls criminalitza» a tots i que se'ls etiqueta despectivament com a «moros», tenia raó: no tots són iguals. Per sort, no tots tenen el seu currículum. Ell marca la diferència i ocupa un lloc destacat en el rànquing dels més detinguts. Aquest noi que lluïa en públic un fluid discurs polític i acusava CiU i el PP d'enverinar la situació per assegurar-se un lloc a l'Ajuntament en les properes eleccions, té un llarg currículum de detencions –no s'han de confondre amb condemnes, però–. Una quinzena, amb títols tant variats com ara violència de gènere, atemptat a l'autoritat, conducció temerària, tràfic de droga, agressió sexual i lesions. Efectivament, tenia raó de queixar-se si algú el titllava de lladre: no consta que hagi estat detingut per robatori o furt. Curiosament, El-Hassani, que cridava davant les càmeres que se sent part del poble de Salt, on assegura que ha viscut durant 17 anys i paga religiosament els impostos, té una ordre de no admissió al territori Schengen que totes les policies d'Europa poden veure si posen les seves dades a l'ordinador. Té mèrit el seu arrelament a Salt.

  Morad el-Hassani reunit amb l'alcaldesa i fent cara de bon noi , diguent que a ell no el tractem racistament. Quins collons que té...

I ARA QUÈ, COMUNISTES !!!! de "EL SOMETENT DE MAIANS "

EL SOMETENT DE MAIANS 

Els milers del lectors d'aquest bloc ja coneixen la "debilitat" del Sometent pels comunistes. És més, de les plagues bíbliques que ens ha tocat patir, el Sometent, sense cap dubte, en planteja tres: El comunisme, els comunistes i la indulgència en que la societat tracta al comunisme. De la mateixa manera que la societat ha arribat a un nivell de cordura que condemna sense objeccions el nazisme, el comunisme i els comunistes queden alliberats del judici final com si els assassinats, les presons, les tortures, i la censura comunista no fossin el mateix que el nazisme però amb versió progre.Comunisme i nazisme són sinònims com ho són els comunistes i els fatxes. La setmana passada en varen tenir una mostra: es mort de fam un pres polític cubà, condemnat a 28 anys de presó i la resposta del règim "amic" cubà és la de no permetre la seva difusió, impedir l'assistència al seu funeral, i detenir a 50 dissdents més. Això en nom de la revolució i demès mandangues. Les respostes dels "amics" Saura, Herrera, Nuet, Ortiz, Mayol, Miralles ha sigut la dels complices silents; la de les rates, la dels assassins en sèrie: cap. Ni pancartes, ni comunicats, ni manifestacions, ni barricades, ni mocadors, ni xiulades, ni vagues de fam ni res. Tots amb els seus Audis, amb els seus iots de cap de setmana, canviant "les barricades" per les "mariscades". Però el Sometent està aquí per a recordar-ho. I si encara queda algú amb Coeficient Intel.lectual homologable que no ho veu clar, aquí van uns exemples clarificadors: -1-la publicació del llibre "Les Rutes de Barcelona" de César Alcalá que repassa, entre d'altres, les txeques que els comunistes tenien a Barcelona i on, sense distincions, es torturava i s'assassinava a anarquistes, troskistes, i feixistes. ( tot en nom de la revolució). Suposem que el Garzón intentarà esbrinar-ho. -2-El mes de novembre, i amb motiu dels 20 anys de la caiguda del mur, el Singular Digital entrevista el Miralles. Les respostes són de cobaia de laboratori:

  -"Quins han sigut els punts forts del comunsime"

 -(Miralles )La lliuta per la igualtat i la formació de les persones, la protecció social i el dret al treball, la lluita per la pau, el compromís amb l’alliberament dels pobles i la lluita anticolonialista són conquestes i eren -i són- objectius dels comunistes. -

"Quina valoració cal fer-ne dels seus líders"

-El projecte dels comunistes és col·lectiu, però evidentment molts dirigents comunistes han marcat la història del segle XX a Catalunya, Espanya i el món. Joan Comorera, Pere Ardiaca, Gregori López Raimundo, Dolores Ibarruri “La Pasionaria”, Ho Chi Ming, Mao, Antonio Gramsci, Fidel Castro, Che Guevara, Lenin. Sense les elaboracions i pràctiques d’aquests dirigents revolucionaris (i d’altres) no es poden analitzar els avenços civilitzadors que ha viscut el món.

  "-la ideologia i les idees comunistes tenen sentit avui dia? " -Miralles.

Evidentment. Lluitar per aconseguir una societat de persones lliures i iguals, en una terra habitable és plenament vigent. La crisi econòmica del capitalisme i la crisi ecològica són dues cares d’un mateix perill del capitalisme globalitzat contra la humanitat. -

"Què n’ha quedat del sistema comunista en la nostra societat? " -Miralles.

Consciència, compromís i necessitat d’organització social. La lluita contra el feixisme i l’imperialisme, el compromís amb la lluita contra les desigualtats i per la justícia social. Posar l’economia al servei de les persones i la democratització de l’economia, la necessitat d’aconseguir l’aplicació del conjunt dels drets humans, el reconeixement dels drets dels pobles a decidir. Una altra prova irrefutable. En un memorable escrit del Melcior Comas, l'autor feia esment d'una entrevista que realitzava El País a dos dements que militen al Partit Comunista.. A la pregunta de "Què és ser comunista l’any 2009"? una noia deia que ser comunista significa el mateix de sempre: repartiment equitatiu de la riquesa i socialització dels béns de producció. A més, elogia Cuba dient que és més democràtica que Espanya (?), i accepta que hi hagi presos polítics a les presons cubanes, reeducant-se. I després diuen que tots som iguals !!!! Ja ho explica l'anècdota: en una paret de l'Habana un inconscient hi va escriure "Socialismo o muerte" . Una alta persona amb dos dits de front i fa afegir "(y valga la redundancia") Caixa, cobri !!!