Mafia rumanesa a Catalunya

Laura Rizea, matriarca d'un dels clans més poderosos de la prostitució al Raval, sap de la traïció per una trucada del seu advocat: una noia ha fugit i l'ha denunciat a la policia, que ara trepitja els talons als seus dos fills, Ionel i Andrada. Mentre ella està a la presó, els seus joves plançons s'ocupen amb inusitada violència de mantenir a les prostitutes romaneses sota control. Ionel i Andrada, el mateix que la resta de capos que es reparteixen el negoci del sexe al carrer de Sant Ramon, ho consulten tot amb Laura. Per això, quan saben que una noia s'ha esfumat, esperen les seves instruccions. Laura ho té clar: vol que les noies signin en un paper per descobrir a la traïdora. “Si sabem qui és, pagaré a uns albanesos perquè la matin”.

Els Rizea són els repetidors del Raval. Laura i el seu exmarit Marin —que la va deixar per una prostituta, Roxana, i va fundar amb ella un nou clan— van ser detinguts al novembre de 2006 durant l'Operació Constança, que el desembre passat va culminar amb penes mínimes, de dos anys de presó, pels 34 acusats. Els proxenetas i els seus acòlits es van permetre el luxe de marcar-se un ball a les portes del palau de Justícia per celebrar el que van considerar una victòria. No va haver-hi proves per anar més enllà en una operació que va néixer per la voluntat d'uns policies i que es va precipitar per pressions polítiques quan els veïns van prendre el carrer amb cassoles per protestar per la presència de meretrius en la via pública.

Els proxenetes van seguir amb la seva activitat, però el segon cop estava per arribar. A la tardor de 2008, la policia va desarticular de nou una xarxa de set clans familiars “amb estructura estable, permanent i unitària” i un comandament “col·legiat i amb connexions internacionals”, segons l'escrit d'acusació de la fiscal Ana Gil, que demana penes de més de 30 anys de presó per a alguns dels 44 acusats. A més de Laura, que seguia donant les ordres a crits a través d'una finestra de la presó de Wad-ras, l'Operació Alexandria ha aconseguit als seus fills: Ionel, un jove “bastant agressiu” de 24 anys que enviava a les noies des de Romania; i Andrada, de 23, que les passava per l'adreçador amb ajuda de la seva parella, el gadità José García, àlies Josele, un vincle que va donar entrada en el negoci a gitanos autòctons.

Com que de tot se n'aprèn, aquesta segona investigació és més consistent que la primera gràcies, sobretot, a les punxades telefòniques, que revelen la crueltat dels proxenetes. Aquests també van evolucionar per protegir-se de la policia. Si al 2006 “no es tallaven a pegar a les noies al carrer”, dos anys més tard “ho feien als pisos” que usaven a manera de meublés per portar als clients, a els qui cobraven 20 euros per servei. Els pisos “mancaven de les mínimes condicions d'higiene o salubritat”. Un d'ells era propietat de Miguel Brau, àlies El Marieta o Carmen de Mairena, que no està imputat perquè no es va poder acreditar que ho llogués a gratcient.

Les noies lliuraven tots els diners als seus "chulos" en el bar Les Marines i tornaven al seu lloc de treball, un tram del carrer de Sant Ramon d'amb prou feines 40 metres (vegeu gràfic) que els clans familiars, en la seva geopolítica del delicte, s'havien “repartit temporal i espacialment”, segons la fiscal.

Els avatars de la família Rizea i, sobretot, les seves converses telefòniques, són una bona mostra del que es coïa en aquell racó del Raval. “Germana meva, que sàpigues que la noia sap que ve al club. Li dius que s'ha espatllat el treball i que, de qualsevol manera, és millor el carrer. Em crides quan la recullis i m'expliques”. És el contingut d'un SMS remès per Ionel a la seva germana Andrada en l'estiu de 2008 que figura en el sumari, al que ha tingut accés aquest diari. Com a tantes altres joves ignorants, pobres i amb càrregues familiars que viuen a les zones més deprimides de Romania, Ionel havia enganyat a aquesta noia amb la promesa d'una vida en comú i el cimbell d'un anell d'or.

Aquest mateix any, Ionel —que havia aconseguit escapar en circumstàncies extremes de Constança— negocia la captació, compra i enviament d'una altra dona. Adverteix al seu cunyat, Josele, que la noia “és lletja i té el pèl curt”. Aquest replica que pot millorar amb una bona perruca i, en tot cas, “si fa 100 o 200 euros” al dia “ja està bé”. Encara que segueix expressant dubtes a la seva germana —“És alta, té tetes i cul però mai se sap”, li diu per telèfon— Ionel acaba pagant 400 euros a un amic seu per la transacció.

Però la història no surt bé. La jove recull l'escrit d'acusació, es passa el dia plorant i preguntant pels seus fills. I el que és pitjor: es nega a prestar serveis sexuals. Els proxenetes munten en còlera. Ionel demana a Josele que “la porti a uns quilòmetres de Barcelona i la deixi per allà”. Florí, el seu enllaç a Romania que li posa en contacte amb les noies, acaba intervenint: viatja des del seu país a Barcelona i propina a la noia una pallissa com a represàlia. “Li va inflar el cap”, va resumir el gadità. Florí es compromet, a més, a enviar altres noies per compensar les pèrdues que aquesta havia causat.

Mentre Ionel s'encarregava d'embaladir a dones per enviar-les a l'infern del Raval, Andrada es movia amb soltesa entre les flames. “Si no et quedes allà, aniré i us posaré ferms”, contesta a una de les prostitutes que li havia dit, després d'una de les seves jornades “extenuants”, com assenyala la fiscal, que volia anar-se'n a la platja. És estiu i l'ona de calor apreta. Per això una altra noia també demana anar-se a casa després de fer tres cartes. Però per Andrada mai és suficient. Solament els pakistanesos que llogaven els pisos gosaven enfrontar-se a ella per impagament. “A mi ximpleries no”, li va etzibar un dels acusats.

Els diners de les noies donaven prou com per enviar remeses a Romania, seguir comprant dones i “dilapidar-ho en jocs d'atzar”, com feia Josele, que exercia de mató oficial dels diferents grups i es gastava tots els diners en els Recreatius Martínez. El seu balafiament li va fer guanyar-se una tremenda brega de la dona i la sogra. Però ell sabia com recuperar les pèrdues: havia contractat a un subsaharià per “donar-li el pal al que guanyés en la ruleta” dels recreatius, segons fonts policials. Al carrer, Josele i Andrada fingien ser dos desconeguts per evitar sospites.

La fiscal considera que els diferents capos tenien el “comandament col·legiat” a la zona. Tots ells estaven en “permanent contacte” per “consensuar pautes d'actuació, dirimir conflictes, impartir directrius i prestar-se ajuda”. Una prova d'això es va veure quan un d'aquests caps, Oliver Constantinescu —germano de Laura Rizea— va ingressar a l'hospital. Els altres caps li van visitar i es van encarregar de mantenir sota control a les seves noies. La seva mare va venir des de Romania acompanyada per Rodhinger, el nasu (padrí, en romanès) al que la policia no va poder tirar el guant. L'apel·latiu de padrí no és gratuït: als clans romanesos els agrada emular a la màfia siciliana, amb els seus vincles familiars i el seu funcionament jeràrquic, assenyalen fonts del cas.

En els moments crítics també es prestaven suports. Com quan van descobrir que, novament, estaven sent investigats. Es van reunir per decidir si posaven terra pel mig o seguien a Barcelona. “Bé, al final què fareu? Marxareu?”, es va interessar Laura des de presó. “Hem parlat i no marxem enlloc”, va dir la filla, Andrada, que havia obligat a les prostitutes a signar en un paper en blanc per tractar d'identificar a la traïdora i culminar la seva venjança.

Ionel, Andrada i Josele afronten una petició de 31 anys de presó per associació il·lícita, prostitució i detenció il·legal. La fiscal demana cinc més per a la seva mare, Laura, de 43 anys, preocupada sempre per que el negoci funcionés: va arribar a aconsellar als seus que les noies sortissin al carrer solament quan hi havia feina “per evitar problemes”. Una de les converses reflecteix la seva visió de les prostitutes, a les quals sobretot vol submisses: “L'important és que siguin bones, no maques”.

Font.

Pujol: "hem estat dominats pel bonisme en immigració"

"Consisteix a obrir totes les portes i no demanar que els drets socials i indentitaris de la societat receptora siguin respectats"

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha explicat al tercer volum de les seves Memòries (1993-2011) que "realment parlar de la immigració era difícil i compromès". "Quan vaig dir que s'havien de contemplar els drets però també els deures dels nouvinguts respecte a la societat receptora, vaig ser titllat de xenòfob, i no pas per gent poc important o poc representativa", ha assenyalat.

Pujol ha remarcat que "a Catalunya, parlar de la immigració sempre ha estat difícil. Hem estat dominats per un bonisme, en part d'origen difús, marcat pel progressisme polític i ideològic, molt relacionat amb allò que és considerat políticament correcte".

Segons l'excap de l'executiu català, "aquest pensament hegemònic ha frenat la reflexió serena i ha ofegat iniciatives que haurien pogut ser positives, sense que, a la vegada, hagi impedit la reacció de rebuig que hi ha davant la immigració. Quan es tracta d'immigració, s'han d'evitar tant el rebuig, la discriminació i el mal tracte social i humà, com l'actitud d'obertura incontrolada i gens exigent envers els nouvinguts".

L'expresident del Govern ha afegit que "bonisme consisteix a obrir totes les portes i no demanar res a canvi, és a dir, no demanar que els drets socials i identitaris de la societat receptora siguin respectats".

Font: EN

La hipocresia dels sindicats

 

'La Razón' titula aquest dimarts: "La hipocresia dels sindicats", i assegura que "la UGT dóna feina a treballadors sense contracte ni sou". Segons el diari, alguns treballadors d'una emissora que depèn del sindicat estan en situació irregular, i afegeix que també hi ha casos d'aturats de llarga durada que acumulen 9 mesos sense salari.

Integrisme islàmic a Catalunya

Foto: Manifestació de rebuig a l'Islamisme a Alemanya

Aquests dies els mitjans de comunicació ens han informat de la presumpta conducta d’un imam de Terrassa, Abdeslam Laarusi, per incitar els fidels de la seva mesquita a agredir les seves dones quan no es portin bé. A l’Alcorà hi ha expressions que poden arribar a justificar aquesta prèdica, però també n’hi ha en sentit contrari. Ara, però, no és la qüestió sobre la qual vull centrar la meva reflexió. En tot cas, el perill no el trobem en l’Alcorà, sinó en la interpretació que els integristes en fan.
La conducta de l’imam de Terrassa coincideix amb el que al seu dia va explicitar en un llibre el de Fuengirola. El preocupant és, però, que a Catalunya -i no sempre predicant aquesta conducta sobre les dones, sinó d’altres que atempten tant o més contra els drets humans i contra el  nostre model de civilització-, hi ha uns quants imams i cèl·lules que expressen l’integrisme radical d’aquest món. Sí, sí, a Catalunya, sense voler crear alarma, hi ha focus preocupants d’integrisme islamista. N’hi ha a Terrassa, i també a Salt, a Lleida, a Tarragona…
Per tant no és estrany que els mossos d’esquadra o la policia, i m’imagino que els diversos serveis d’intel·ligència, tinguin les antenes posades a les mesquites que hi ha al nostre país. És necessari fer-ho per al bé de tothom, fins i tot de la pròpia comunitat musulmana, que no comparteix aquestes actituds.
No es tracta de mirar de reüll el musulmà com un enemic, però sí de ser conscient que no podem menysprear l’existència del radicalisme a Catalunya en l’àmbit de l’integrisme islamista i de les seves clares intencions.

 Font: Duran Lleida 

Si ho sabeu perquè no feu res per aturar-ho?

League European Defence - Lliga per a la Defensa d'Europa a Aarhus

És una llàstima que per falta d'estat Catalunya no estigui representada en un moviment com aquest, però això és feina de tots si volem o no que se'ns reconegui només hem de donar suport a les iniciatives.

European Defence League Promo (English) from Tor Divel on Vimeo.

El proper dia 31 de març, a la ciutat d'Aarhus (Dinamarca), es farà la primera i real concentració d'organmitzacions procedents d'arreu d'Europa reclamant la defensa de les lleis europees, en contraposició de les exigències mai justificades ni legals, segons el nostre ordenament jurídic, per a la implantació de lleis islàmiques que ens són del tot alienes.

La concentració també es farà tenint en compte la perillosa islamització de la Unió Europea, i en contra de les constants amenaces que els islamistes que viuen al Continent ens fan aprofitant les seves fanàtiques manifestacions de carrer. El passat dia 20 de gener, ja vaig penjar aquest apunt daarhus-dinamarca relacionat amb la concentració del proper dia 31 de març. 

És del tot incomprensible que al Regne Unit s'hagin permès tribunals islàmics que apliquen la seva repugnant Sharia entre els col.lectius musulmans que resideixen a aquell país. També és incomprensible que la majoria de governs de la UE, fins i tot la mateixa Comissió i el Parlament Europeu, demonitzi a tots aquells que no acceptem ni acceptarem mai el procès d'islamització dels nostres països, acusant-nos d'islamofòbics, racistes i no sé quants altre qualificatius.  

La trista i insultant realitat és ben al contrari, si ens atenem als fets. Són precisament aquests musulmans que han vigut de fora els qui no accepten les nostres normes democràtiques de convivència i de vida social i politica, tot intentant pressionar per a que cada dia més anem assimilant les seves lleis islàmiques que mai podrem acceptar. I no les poderem acceptar per antidemocràtiques, totalitàries i excloents. 

És iandmissible que imams com els de Terrassa i Reus, intentin trencar les normes de convivència que ens hem donat els europeus. L'un predicant des dels seus oratoris o mezquites, el maltractament de les dones, i l'altre, el de Reus, incitant a la rebelió dels musulmans exigint rebre els PIRMI que la Generalitat els ha retirat amb tota la raó perquè molts d'ells els cobraven de forma fraudulenta i amb engany.

Totes aquestes situacions s'han  de frenar abans que sigui massa tard, i tots plegats ens veiem engolits per una onada d'islamització de les nostres societats que ningú vol ni desitgem. 

Des del meu bloc, vull expressar la meva plena solidaritat amb la European Defence League.

Font: TD

L'imam salafista de Reus avisa de possibles manifestacions de la comunitat musulmana

La Generalitat ha multat a alguns immigrants per presumptes irregularitats en el cobrament del Programa Interdepartamental de Renda Mínima d'Inserció (Pirmi)

El cobrament de les ajudes del Pirmi i les picaresques que se'n van derivar, segons va explicar el Govern de la Generalitat en el seu moment, han arribat més lluny segons avança el diari ABC. Segons el rotatiu, el govern de Catalunya ha decidit multar a les persones que van cometre irregularitats en el cobrament d'aquesta ajuda i els hi ha demanat la devolució dels diners.

Un dels imam de Reus, alineat amb el corrent salafista, ha amenaçat amb treure a la població musulmana al carrer, "a tota la província de Tarragona", si la Generalitat no rectifica i retira les multes imposades als magribins que havien cobrat indegudament unes prestacions destinades a afavorir la integració, segons explica el diari ABC.

Un 40% dels beneficiaris d'aquestes ajudes són persones immigrades i la majoria, segons l'ABC, d'origen magrebí. El rotatiu explica les possibles picaresques que s'han fet durant aquests anys per cobrar els 420€ d'aquesta assignació. Molts receptors d'aquestes ajudes havien tornat al seu país d'origen, en la majoria dels casos Marroc, sense comunicar-ho a les autoritats, explica el diari. Entre els requisits, s'indica expressament que els beneficiaris d'aquests ajuts poden absentar un màxim de quinze dies, sempre que es justifiqui.

L'imam amb més seguidors de Reus, ha aconsellat als membres de la comunitat musulmana sancionats que no abonin cap multa ni tornin la quantitat exigida per la Generalitat.

Paral·lelament, ha remès una carta a responsables d'alguns organismes, també de l'INEM, en la qual avisa de manifestacions i concentracions al carrer per reclamar la devolució dels diners. El diari ABC, fins i tot, ho titlla "d'amenaça revolta islàmica". "La nostra comunitat -diu- es queixa per la no col·laboració del vostre servei i acusa les autoritats en general d'intentar fer fora els immigrants d'aquest país". "Vostès no ensenyen a la gent quin són seus drets i els seus deures per falta de traductors, perquè vostès no volen gastar diners en contractar a aquests traductors", lamenta en el seu intent de justificar el cobrament indegut per desconeixement de la llei.

A més, assenyala que Espanya està a prop del Marroc "i la gent ha de tant en tant visitar els seus pares i familiars". I segueix: «Senyor..., perdoneu que li digui que la nostra comunitat (homes, dones i nens) sortiran aquests dies per manifestar-se en front de les portes de la vostra oficina fins que se solucioni el problema. Aquesta és la decisió de la nostra comunitat en tota la província de Tarragona".

 Font: DelCamp

Ara estàs a la UE

Aquest és el nou anunci de la Unió Europea, així de clar si vens, integra't.