Fa tot just dues setmanes es va presentar en societat el manifest Pau i Treva, que, sota el paraigües i empara dels progres nostrats —Arcadi Oliveres, Lluís Llach, la monja Forcades, Cesk Freixas, Rita Marzoa, Josep Maria Terricabras,...— pretén exercir de lobby per condicionar l'assoliment d'un Estat català on el poble de Catalunya renunciï d'entrada a una de les estructures d'Estat per naturalesa: la defensa nacional. Això és, establir una Catalunya independent sense exèrcit ni serveis d'intel·ligència. Totalment desemparada.
Fou Josep Carner qui afirmà el segle passat que “Catalunya és un país de badocs”. I les coses no han canviat gaire d'ençà, diria. Vull recordar aquesta cita perquè m'agradaria creure que, molts d'aquells que ben intencionadament podien compartir l'esperit del susdit manifest, a hores d'ara hauran copsat la supina ximpleria que suposaria renunciar a aquesta estructura d'estat cabdal que és la defensa nacional en el futur Estat català independent.
I se n'han adonat ara precisament perquè han interioritzat aquesta necessitat que té tota Nació de disposar d'un exèrcit i d'uns serveis d'intel·ligència, en un moment en el qual tots els mitjans de comunicació ens expliquen a bombo i platerets com alguns membres del nostre govern han estat espiats —incloent-hi la seva vicepresidenta i algun conseller— a la vegada que la policia nacional de Catalunya, els Mossos d'Esquadra, han estat literalment arraconats, bandejats i humiliats pels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat de qualsevol investigació al respecte. És per això que cal alçar la veu i defensar el paper imprescindible, indiscutible i irrenunciable que tindran uns serveis d'intel·ligència moderns i democràtics en el futur Estat català. Ens caldran uns serveis secrets capaços de protegir el President i els membres del seu govern d'aquestes males arts que ara han vist la llum, i òbviament, disposar dels mecanismes de contraintel·ligència suficients per avortar qualsevol intent d'espionatge a l'aparell d'aquest nou Estat d'Europa en el qual volem confluir la majoria de catalans.
“Llum del dia”. Així és com es coneix l'estat d'alerta màxima dels serveis d'intel·ligència d'Israel, el temut —per la seva eficàcia— Mossad. I així és com podríem qualificar la situació que viu Catalunya ara per ara, provocada per la revelació pública d'una complexa xarxa d'espionatge a polítics i altres manaies del nostre país que ha acabat posant en boca de tothom una agència privada de detectius, Método 3, i un restaurant de gente bien de Barcelona, la Camarga.
Hem vist també com Alicia Sánchez-Camacho denunciava Método 3 per espiar i gravar les trobades que tenia amb una amant de Jordi Pujol i Ferrusola on la líder del PP català pretenia obtenir informació comprometedora dels Pujol per, possiblement, exercir una posició de força al Parlament de l'anterior legislatura que no li venia donada pel sufragi popular. D'aquesta manera, podria convertir-se —des del xantatge— en sòcia preferent de Convergència i Unió per condicionar l'actuació política d'aquesta formació i no permetre que es desviés per viaranys sobiranistes. Segons Camacho, que ha denunciat els fets al Cuerpo Nacional de Policia (CNP), aquest espionatge hauria estat encarregat a Método 3 pel mastermind del PSC, José Zaragoza.
Estirant d'aquest fil s'ha conegut l'existència de més de 20.000 informes d'espionatge a diverses personalitats de l'àmbit polític, econòmic i social del país. Fins i tot membres de la direcció del mateix partit s'haurien espiat els uns als altres i sempre servint-se de Método 3. Una reacció en cadena més perillosa que els jocs de miralls que hi havia al món d'una altra Alícia, la de Lewis Carroll.
I embolica que fa fort, que en paral·lel a tota aquesta trama, s'ha fet públic el que ja es comentava en molts cercles sobiranistes des de fa temps: l'activitat del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) a Catalunya ha augmentat considerablement. Una revista espanyola coneixedora de les trames que ordeix l'espionatge espanyol va arribar a publicar just abans de sortir a la llum l'afer Método 3 que el CNI s'hauria reforçat a Catalunya per torpedinar el procés sobiranista que hem engegat entre tots plegats. Algunes veus ràpidament fins i tot s'han apuntat a la tesi que darrera de Método 3 hi hauria el CNI. Una tesi que va ser insinuada públicament per primer cop per un destacat representat d'un sindicat policial del CNP que literalment va afirmar: “Els serveis secrets de tots els països, fins i tot d'Espanya, tenen agències de detectius i empreses de seguretat com a tapadores. Aquestes empreses treballen normalment però vessen la informació d'interès al seu enllaç, l'agent en qüestió. Método 3 és això”.
Val a dir en defensa d'aquesta versió que quan empreses privades agafen encàrrecs d'aquesta mena, és lògic pensar que venen encomanats des de l'esfera pública, que actua d'amagat mitjançant empreses tapadora o similars a les quals subcontracta l'assumpte en qüestió perquè no pugui ser descoberta. I, efectivament, moltes empreses de seguretat i de detectius estan dirigides per antics comandaments del CNP o de la Guardia Civil. I també n'hi ha que, actualment, ho són per ex-membres o ex-col·laboradors del CNI.
Ara bé, caldria preguntar-se si és l'instrument més lògic per al CNI per realitzar un espionatge il·legal servir-se d'una empresa legal de detectius privats. Després dels nombrosos escàndols que ha viscut “La Casa” —nom amb el qual s'autodenomina el mateix CNI— al llarg de la seva història no semblaria el més indicat.
És per això que el conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, hauria d'exigir explicacions i responsabilitats al CNP i al seu homòleg espanyol, Jorge Fernández Díaz, del per què de tant descontrol amb aquestes empreses. Cal recordar que la seguretat privada està “controlada” en exclusiva pel CNP. Fonts coneixedores del tema reconeixen que la tasca de control policial sobre les empreses d'aquest tipus està molt burocratitzada i la seva fiscalització és gairebé nul·la.
De moment tenim 4 persones detingudes de Método 3 i una investigació policial en marxa que deixa entreveure un conflicte de confiances i desconfiances en propis i estranys tant al Ministeri de l'Interior com a “La Casa”. I així ho avala el fet que el mateix secretari d'Estat-Director del CNI, el general Félix Sanz, vulgui comparèixer a la Comissió de Matèries Reservades del Congrés dels Diputats per, evidentment, negar tot allò que s'ha atribuït a l'espionatge espanyol relacionat amb aquest afer.
Finalment, l'anàlisi de tot l'afer en clau d'Estat demostra que propostes com la dels signants del manifest Pau i Treva no són assumibles perquè deixarien el futur de Catalunya en una situació de vulnerabilitat com l'actual. La Catalunya independent necessitarà, com tots els estats occidentals i democràtics del nostre entorn, un exèrcit i uns serveis d'intel·ligència.
