Three stories of Galicia

Three stories of Galicia (tres històries de Galicia) són un recull de relats que, contrariament del que es pot pensar un cop s'ha llegit el nom, succeeixen molt lluny del país celta que coneixem. Més concretament ens situem a l'Europa central i es troba a l'actual Ucraïna.

El documental, el qual s'ha rodat a la Filmoteca de Catalunya, ens narra tres històries colpidores explicades pels seus mateixos protagonistes.

La primera ens explica les pericpècies que va passar una família jueva per amagar-se dels nazis i com després ells mateixos van amagar-ne un a casa seva de l'exèrcit roig de Rússia.

La segona història ens ensenya la dura vida d'una mare que formava part de l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA) i que fou capturada per la KGB.

Finalment el documental ens narra l'experiència d'un mossen destinat a la banda polonesa de Galicia. Aquest mossen dedica els seus esforços a recordar el llegat històric d'ucraïnesos, polacs i jueus, tot i que a dia d'avui en aquella zona ja només hi han polacs.

Aquest és el trailer:

Des del blog ens centrarem en aquesta i altres entrades -per ara- amb la segona història, la de l'Olia Ilkiv.

Quan els soviètics van envair Ucraïna, Olia Ilkiv, una mare de 27 anys d'edat, de dos nens de curta edat es va unir a l'Exèrcit de Resistència ucraïnès, més concretament formava part de la Xarxa de Dones de l'UPA. Exèrcit que lluitava per la independència de Ucraïna sota el jou poderós de la URSS.

Però quan el KGB la va atrapar i la va arrestar, la van sotmetre a tortures i a presó. També van enviar als seus fills en adopció amb noms canviats en un orfenat de tal manera que la seva mare no els pugués trobar mai. Aquest fet va ser la que va ajudar a viure a la l'Olia entre pallisses i tortures. Tot i això l'Olia encara es negava facilitar la informació sobre els seus compatriotes, assumint que ella no tornaria a veure els seus fills de nou. Tot i això, un agent de la KGB un dia se li acostà i li digué el nom que ara tenien els seus fills. 

Després de la caiguda del règim comunista, el govern va declarar l'amnistia a tots els presos polítics sempre i quan aquests admetessin la seva culpa i demanessin perdó. Així doncs, Olia Ilkiv i 3 dones més s'hi van negar rotundament. Finalment, els sentiments de mare de l'Olia i veure com cada dia que passava seria més difícil recuperar els seus fills, van obligar a l'Olia consultar la seva claudicació amb les seves companyes i és així com la valenta Olia va haver de claudicar per recuperar la seva família, puig que va admetre que havia lluitat per una Ucraïna lliure, no va demanar perdó, tot i això va ser acceptat com a tal. I sortosament, els va poder recuperar.

A continuació parts extra que no apareixen en el documental:

- Seixanta anys més tard, Olia Ilkiv va al llogaret de Ostriv on vivia d'incògnit, amagant-se de la KGB.

-En l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès, Olia i els seus germans d'armes usaven diferents subterranis secrets. 

- Olia Ilkiv està fugint, tractant d'escapar del KGB. Ella està embarassada de vuit mesos. A ella se li ha donat la direcció d'una casa segura on ella seria capaç d'aconseguir menjar i documents falsos.

- L'Olia Ilkiv, va a veure el lloc exacte on va ser arrestada pel KGB.

Kim Jong-un va matar el seu tiet amb més d'un centenar de gossos afamats

 Segons explica el diari comunista xinès, Wen Wei Po, Kim Jong-un va fer matar el seu tiet per més d'un centenar de gossos afamats. És important ressaltar que aquesta notícia l'escriu aquest diari i no un altre de tendència capitalista doncs evita l'excusa de trasgiversació.
Doncs així és, a ple segle XXI, un país blindat tant per fora com per dins, dicta la pena de mort a l'estil medieval. La hipocresia d'algunes esquerres que clamen contra els Estats Units per la cadira elèctrica o la injecció letal i no pas contra una dictadura com al de Corea del Nord.

L'oncle del líder nord-coreà Kim Jong-un , executat el mes passat per " traïdor a la pàtria" , va morir devorat amb els seus ajudants per una gossada de més un centenar de gossos de caça, segons informa un diari oficialista xinès amb seu a Hong Kong .

Fins ara només se sap oficialment que Jang Song thaek morir el passat 12 de desembre, segons el Govern nord-coreà . Aquesta nova informació procedeix del diari Wen Wei Po, considerat l'òrgan portaveu a Hong Kong del Partit Comunista de la Xina .

Jang i els seus cinc ajudants més propers van ser llançats a una canilla de 120 gossos que portaven cinc dies sense menjar . L'acte, que es va allargar durant una hora, va ser presidit per Kim Jong-un , el seu germà , Kim Jong Chol , i altres 300 oficials , segons la informació del medi , recollida per la cadena nord-americana NBC .

Després de la sobtada mort de l'anterior mandatari, el pare de Kim, Kim Jong Il , el desembre de 2011, Jang va exercir com a tutor del seu jove nebot fins que va consolidar el seu comandament .

El règim va acusar Jang de formar la seva pròpia facció dins del Partit dels Treballadors , així com de desobeir les ordres del seu nebot. Les autoritats també li vinculaven amb irregularitats i actes de corrupció .

Aquestes acusacions li van costar inicialment a Jang ser apartat de tots els seus càrrecs , inclòs el de vicepresident de la poderosa Comissió de Defensa Nacional . El règim també li havia expulsat de l'òrgan de direcció del Partit dels Treballadors .

Jang estava casat amb la tia materna de Kim Jong-un , Kim Kyong Hui , i era una mena de tutor o mentor del jove líder nord-coreà des que va assumir el poder fa dos anys . La notícia del seu cessament va sorgir arran d'informacions de la Intel·ligència sud-coreana que van ser confirmades ' a posteriori ' per l'agència estatal del Nord .

Font: ElConfidencial 

Marximiliano, el ninot comunista

Encara queden els Reis i cal fer unes compres responsables: 

1- Regala productes de comerç proper

2-Regala productes que tinguin en compte el medi ambient

3-Reutilitza el paper de regal del Tió de Nadal

4- Regala cultura: llibres, cinema, teatre...

5- Regala productes independentistes

6- I sobretot vigila amb en Marximiliano, el ninot comunista!

A la carretera alcoholèmia zero!

Quan els comunistes van matar el Mar d'Aral

Té res a veure el comunisme amb l'ecologisme o només és un intent dels partits populistes i simplistes que intenten picar l'ullet per caure simpàtics a tothom?
A continuació tenim la història de la mort del Mar d'Aral, -la seva fauna i els problemes ecològics que comporta- a a causa de les polítiques de producció massiva de la URSS.

Del Mar Aral, que es troba tocant la frontera entre Kazakhstan i Uzbekistan, a la part de l'Àsia Central que fou territori de l'antiga Unió Soviètica, s'ha dit que és una de les tragèdies mediambientals i humanes més greus del planeta. Al 1960, era el quart llac més gran del món -una espectacular massa d'aigua, amb una superfície al voltant  de 67.000 km2, que estava capacitada per aguantar moltíssimes indústries comercials marítimes i pesqueres-. Als volts del 1993, la seva superfície disminuí al voltant del 5%, el seu volum descendí en un 73%, la salinitat es triplicà , el transport es finalitzà, els peixos varen morir i el mar quedà dividit en dues basses molt més petites.

Què va passar i perquè?

Des de temps immemorials, el Mar d'Aral ha sigut alimentat per les aigües dels rius Sir-Daria i Amu-Daria. No obstant, als anys 50 i 60, la Unió Soviètica decidí augmentar espectacularment  la producció de cutó fluix mitjançant l'expansió de  la regió d'Àsia Central dels cultius de regadiu. El primer pas fou construir un canal de 1.280Km de llarg per desviar grans quantitats des del riu Amu-Daria fins la part del sud del desert del Kara Kum.

Com a conseqüència, es construí una complexa  xarxa de 20 envasaments i 60 canals que regaven, amb aigua dels rius esmentats, 7,7millons d’hectàrees  de terres de cultiu, d'una de les regions més seques d'Àsia.

Aquests rius que feien de nutrient al mar Aral amb uns 50 o 60km cúbics d'aigua dolça per any, fins el 1985 es quedaren totalment secs. Posteriorment, han existit petits caudals  que han sigut insuficients pels efectes de la disminució d'aportaments.

Els devastadors efectes del desviament del cabal  són fàcilment apreciables en els canvis de mides i forma del Mar d'Aral. Els antics ports, amb vaixells, ara inútils, queden a 32km de la retrocedida línia de costa. Les riques peixateries, que un dia varen produir 160 tones /dia i subministraven del 10 al 15 per cent de les captures de peix d'aigua dolça de la Unió Soviètica, actualment han desaparegut per complert, degut a que la salinitat és pràcticament igual que a l'oceà. El volum ha disminuït aproximadament el 75%, igual que el nivell de l'aigua, que ha descendit més de 16 metres a la massa principal. El fons del mar, ara sec, sotmès a forts vents, ha sigut la font de núvols gegants de pols i de sal que han arrasat i espatllat les collites de regadiu.

La devastació del Mar d'Aral era completament  predicible i demostra com de fàcil i ràpidament les activitats humanes poden alterar l'ambient a la seva cerca d'un recurs.

De Kiev a Catalunya

Foto de Kiev en una barricada dels patriotes ucraïnesos europeistes. 

L'amor per la llibertat uneix les nacions.

V de Vendetta, revolucionaris o borregos?

Aquí teniu una foto de com fan les mascares de la pel·lícula V de Vendetta. Una situació precària. És inversemblant veure com aquells que es manifesten per drets socials són els primers en vestir productes de països on no es respecten els drets que ells reclamen per a ells mateixos. El consumisme devora i sempre ho comença fent per qui més alternatiu es creu.

Així una mascara d'aquesta pel·lícula, una samarreta del Che i un mocador palestí s'han tornat indispensables per formar part dels que es creuen inconformistes i no són més que borregos consumistes del capitalisme més salvatge.