PROU COMUNISME: Ucranïa

Notícia del 324 on podreu veure un vídeo.

Es podria encetar un bon debat sobre la UE i que hi veu de bo la població d'Ucraïna tot i que no deixaria de ser un debat esteril per la falta de presència ucraïnesos. El que sí queda palés és el rebuig de la població ucraïnesa a Rússia o el que pugui representar el seu passat imperialista, totalitari i comunista.

Els carrers de Kíev tornen a bullir malgrat el fred d'Ucraïna. Defensors i detractors del president, Víctor Ianukóvitx, han pres una vegada més el carrers en una crisi que ja entra en la tercera setmana. En el rerefons, la decisió de Ianukóvitx de no firmar el tractat d'adhesió ofert per la Unió Europea. Per contra, el govern ucarïnès d'aquest país frontissa entre Rússia i Europa occidental s'ha apropat encara més al Kremlin malgrat la contestació popular.

Milers d'opositors, fins a 200.000 segons algunes fonts, omplen la plaça de la Independència per exigir la dimissió del govern, l'alliberament dels detinguts durant les protestes i el càstig als comandaments que van ordenar la violenta actuació policial d'ara fa una setmana. Els opositors també demanen la creació d'un govern tècnic per negociar l'acord d'associació econòmica amb la Unió Europea i la convocatòria d'eleccions anticipades

L'exprimera ministra, ara empresonada, Iúlia Timoixenko, ha estat present a la rebatejada com "Euromaidán", o plaça d'Europa, a través d'un manifest en què ha instat els congregats a no rendir-se ni fer cap pas enrere en la lluita per no caure en una dictadura corrupta. Timoixenko també ha acusat el govern de tenir les mans tacades de sang.

Els impulsors de la protesta l'han anomenat la Marxa del Milió, com a deferència al nom que porten les manifestacions dels últims anys de l'oposició russa contra el govern de Moscou. Alerten que durant la jornada es poden desencadenar actes de violència i demanen als manifestants que no caiguin en les provocacions ja que aquesta seria l'excusa perfecta del govern ucraïnès per declarar l'estat d'excepció.

En menys nombre, unes 3.000 persones, els defensors de Ianukóvitx i el seu Partit de les Regions s'han renuit davant de la seu del Parlament ucraïnès. El partit al govern vol que es desbloquegin els edificis governamentals i que es desocupin l'Ajuntament i les seus dels sindicats. També que es desallotgin el centenar de tendes de campanya que ocupen la plaça de la Independència, escenari el 2004 de la prodemocràtica "revolució taronja", a favor de traslladar les aliances del seu país cap a l'oest.

Milers de persones ocupen la plaça de la Independència de Kíev

Dediquem aquest article a la memòria del seu autor Günther Schwemmer, militant des de molt primerenca edat de les Joventuts Nacionaldemócratas (JN) i posteriorment del NPD i de la DVU pels quals va ser electe en parlaments locals i regionals. Col.laborador fix del Deutsche Stimmen i membre de la Fundació Kontinent Europa (Kes). Va morir a acccidente automobilístic el 25 de maig de 2009.

Centenari del naixement del lluitador per la independència Stepan Bandera

L'1 de gener de 2009 es va commemorar el centenari del naixement del líder nacionalista ucraïnès Stepan Bandera. En un marc de gran solemnitat va ser homenatjat per tots els grups nacionalistes ucraïnesos i per l'Església Greco-Ortodoxa, declarant 2009 any commemoratiu de Stepan Bandera. A les grans ciutats de la Ucraïna occidental de Lemberg i Ivano-Frankvisk els ajuntaments han inaugurat grans monuments a Bandera. Per als nacionalistes alemanys, que la criminal ideologia comunista es disposi de nou a posar els seus peus aquí a Alemanya constitueix una raó suficient per dedicar la seva atenció a aquest heroi fonamental de la llibertat ucraïnès i màrtir anticomunista. Ucraïna és geogràficament el centre d'Europa. Geògrafs austríacs van determinar, a petició de l'Emperador Francesc Josep II l'any 1908, que la localitat de Radiv en Transcarpatia era el centre geogràfic del nostre continent. Ucraïna té una superfície de 603,7 quilòmetres quadrats i al voltant de 50 milions d'habitants amb algunes minories russes en el seu interior.

A això cal afegir 11,8 milions de ucraïnesos residents a l'exterior, dels que al voltant de la meitat viuen a Rússia. Ucraïna, que limita a l'est amb Rússia, a l'oest amb Polònia, al nord amb la Rússia Blanca i al sud amb el Mar Negre, és gràcies a la seva terra negra és un dels territoris més fèrtils d'Europa i per això va ser anomenada abans de la Segona Guerra Mundial «el graner d'Europa». L'inestable destí d'Ucraïna Els orígens de l'Estat ucraïnès amb la seva capital, Kíev, es remunten fins al regne varegs dels seues de Kíev voltant de l'any 1000. Després de les invasions mongoles que es van produir sobre el 1200, va començar com un contra-moviment la marxa dels cosacs, que amb el «Saporischjer Sistch», van aixecar des de la Baixa Edat Mitjana el primer Estat governat democràticament d'Europa, sent vassalls de l'Emperador alemany . Després de la destrucció del regne cosac a mans del regne polonès-lituà Jagiellon al voltant del 1600 i la revolta cosaca anti-polonesa, que en un primer moment va aconseguir èxits, sota Bogdan Chmelnitzki, que es va aliar amb els Tsars contra els polonesos, el territori ucraïnès va ser repartit entre els polonesos a l'oest i els russos a l'est. Mentre que l'actual Ucraïna central i oriental va pertànyer fins al 1918 l'Imperi dels tsars, la Ucraïna occidental va passar a mans austríaques després del Tercer Repartiment de Polònia el 1792. Després del enderrocament de la k. u. k. Monarquia i la Revolució d'Octubre bolxevic de 1917 es van formar dos estats ucraïnesos independents, la República Popular Ucraïnesa, la capital era Kíev, i la República Popular d'Ucraïna Occidental de la qual Stanislau (actualment Ivano-Frankvisk) va esdevenir capital. Mentre que la República Popular d'Ucraïna Occidental, nascuda a la tardor de 1918, era conquerida a la primavera de 1919 per Polònia i incorporada al territori estatal polonès amb la denominació de «Polònia Oriental», la República Popular Ucraïnesa, sota la direcció del Hetman cosac Simón Petliura, i el seu exèrcit cosac havien hagut de lluitar a l'est contra l'avanç de l'Exèrcit Roig i el 1920 van ser derrotats.

El territori ucraïnès va ser annexionat a l'Imperi soviètic. Després d'això Petliura es va retirar amb les restes del seu exèrcit cap a Varsòvia i va lluitar durant la guerra soviètic-polonesa de 1920-1921 amb les seves tropes al costat del bàndol polonès per reconquerir Ucraïna. No obstant això, els polonesos no s'ho agrair bé perquè van trair els seus aliats en el tractat de pau de Riga signat amb la Rússia soviètica, renunciant a les sovietizadas Ucraïna central i oriental. En la Ucraïna soviètica el règim de Stalin va organitzar un dels genocidis de la Història mundial que a la Ucraïna actual es coneix com Holodomor, és a dir, el «Holocaust ucraïnès», al qual l'Estat ucraïnès dedica cada any un dia de dol . Al començament dels anys trenta, amb l'anomenada «deskulakización» van ser assassinats de la manera més cruel en la Ucraïna soviètica, mitjançant fam sistemàtiques i deportacions massives, uns deu milions de persones, mentre al mateix temps la URSS exportava milions de tones de cereal a Occident. Després desnacionalitzacions els territoris de la Ucraïna oriental Stalin va assentar russos allà que actualment constitueixen la majoria de la població.

Bandera i el moviment nacionalista

D'altra banda, encara que els ucraïnesos no eren exterminats a l'Estat polonès, es va intentar polonizarlos, prohibint l'ús de la llengua ucraïnesa a les escoles i l'administració, empreses ucraïneses i centenars de milers d'hectàrees de les planes ucraïneses van estatalitzada i finalment arrendades i venudes a polonesos. Tota resistència a aquest procés va ser emmudida mitjançant el recurs a les armes per la policia i l'exèrcit polonesos. Stepan Bandera va néixer l'1 de gener de 1909 a la decanta de Starej Uhrejniv al districte de Kalusch a Kuk regió de Stanislau, sent fill d'un sacerdot greco-catòlic. El 1927 va començar, després d'acabar el batxillerat a la ciutat de Stej, a estudiar enginyeria agrícola en el Politècnic de Lemberg, finalitzant aquests estudis com agrònom diplomat. Ja amb 17 anys va ser membre d'una organització nacionalista il.legal. Amb 18 es va convertir en integrant de la prohibida Joventut Nacional Ucraïnesa i de l'Organització Militar Nacional. El 1929 els llavors k.u.k. Eugen Konowalez i Andrij Melnyk van fundar a l'exili l'Organització Nacionalista Ucraïnesa (OUN), en què Bandera es va integrar. En un primer moment va ser cap de propaganda. El 1933 va ser nomenat cap de la OUN a l'interior d'Ucraïna, els veritables caps, Konowalez i Melnyk, vivien a Alemanya i Itàlia respectivament. Bandera va mantenir estrets contactes amb el cap màxim de la OUN Eugen Konowalez a Berlín. Fins a la seva detenció per la policia polonesa el 14 juny 1934 ningú va tenir coneixement, fora del seu estricte cercle, de les activitats de Bandera. El seu nom només va ser mundialment conegut a causa del seu procés a Varsòvia del 18 de novembre de 1935 fins el 13 de gener de 1936. Era el principal acusat. Amb ell van ser acusats altres onze membres de la OUN. L'acusació era d'intent d'atemptat contra el cap de l'administració polonesa a la Ucraïna occidental i anterior ministre d'interior. El procés va ser seguit per la premsa mundial i els acusats van emprar el judici per donar-se a conèixer. El servei de propaganda exterior de la OUN va fer la resta. Els acusats van ser convertits en màrtirs de la OUN.

Bandera va ser condemnat a mort. No obstant això, la condemna a mort va ser commutada per la cadena perpètua. Bandera va estar pres durant cinc anys i mig fins al 1939 en diferents presons poloneses fins que va ser alliberat per la Wehrmacht alemanya. Després del seu alliberament, Bandera es va llançar immediatament a la lluita contra el comunisme soviètic i per l'alliberament d'Ucraïna del jou rus. Fins 1941 va portar endavant el seu combat amb els alemanys des de Cracòvia. Després que el màxim dirigent de la OUN fos assassinat a La Haia, als Països Baixos, durant un viatge dedicat a donar conferències per un agent soviètic, el seu lloctinent, Andrij Melnyk, es va convertir en el cap de la OUN. Melnyk vivia a l'exili a Roma protegit per Benito Mussolini. Bandera es va trobar dues vegades amb Melnyk a Roma entre 1939 i 1941, però no va poder arribar a convergir amb ell en una línia d'actuació comú, ja que Melnyk exigia la interrupció de la lluita revolucionària-especialment del terrorisme-i un retorn a la política estricta. El 1940 la OUN es va dividir en una fracció Bandera i una altra Melnyk en un congrés celebrat a Cracòvia. Stepan Bandera, el seu lloctinent Jaroslaw Stetsko i els seus camarades van fer pública una declaració en què manifestaven que Bandera seria el cap de la revolució nacional ucraïnesa. Melnyk va rebutjar amb contundència aquesta proclama i condemnar els participants en el congrés. El 13 d'agost de 1940 la oficina de Bandera a la ciutat vella de Cracòvia va ser assaltada i ocupada pels partidaris de Melnyk. Amb aquesta acció la divisió resultava definitiva. Es van formar el Banderowzi (OUN-B) i el Melnykowzi (OUN-M). Al començament d'abril de 1941 va tenir lloc una gran assemblea de la OUN en què es sota la direcció de Bandera, Stetsko, Lèbed i altres es va decidir la prossecució immediata de la lluita d'alliberament contra la Unió Soviètica.

La defraudada esperança en els alemanys

Els primers activistes anticomunistes de la OUN ja havien caigut al març de 1940 en lluita contra les tropes frontereres soviètiques, quan intentaven penetrar en el territori de la Ucraïna occidental ocupat pels soviètics. Altres grups ho van aconseguir i van lluitar contra els bolxevics. Onze membres de la OUN van ser fets presoners el 1940 i executats el 1941. Els soviets van dur a terme després de la seva ocupació de la Ucraïna occidental un abundant bany de sang entre la intel.lectualitat ucraïnesa. De 1939 a 1941 es van realitzar innombrables simulacres de processos contra presumptes nacionalistes ucraïnesos. Amb la irrupció de la Wehrmacht a Lemberg, les tropes alemanyes van trobar soterranis plens de cossos de ucraïnesos assassinats pels soviètics, igual que va passar en tota la Ucraïna occidental. L'administració alemanya al Govern General de Polònia sota la direcció de Hans Frank no molestar les activitats ucraïneses en el seu àmbit territorial, consentint la creació d'un Comitè Polític Ucraïnès. També la Wehrmacht-i en especial el Abwehr-col.laborar estretament amb els nacionalistes ucraïnesos. Atès que per part alemanya no s'havia desenvolupat cap projecte polític sobre el futur d'Ucraïna, la OUN va seguir una estratègia pròpia per posar els alemanys davant d'una situació de fets consumats. El desembre de 1940 la OUN proclamar des Cracòvia, anant més enllà de la independència ucraïnesa, l'alliberament dels pobles de la Unió Soviètica de domini de Moscou. L'abril de 1940 va tenir lloc la segona gran assemblea de la OUN, en què Bandera va ser designat cap sense restriccions de la OUN i es va proclamar una Ucraïna sobirana. Aquesta hauria de construir mitjançant la guerra revolucionària.

El 22 juny 1941 la Wehrmacht alemanya va penetrar a la Unió Soviètica. El 30 de juny, pocs dies després de l'alliberament de Lemberg pel batalló ucraïnès «Nachtigall", que lluitava al costat dels alemanys sota la direcció del lloctinent de Bandera Roman Schuschkewitsch, la OUN proclamar un Estat ucraïnès independent amb Jaroslaw Stetsko com a President. Es va crear un exèrcit nacional-revolucionari ucraïnès que va lluitar contra els soviètics, va realitzar propaganda contra l'Exèrcit Roig i va donar mort a comissaris soviètics. Els alemanys veien aquestes activitats amb desgrat. La proclamació d'un Estat ucraïnès va agafar completament per sorpresa a l'administració alemanya. Aquesta va exigir la revocació d'aquesta declaració al que Bandera es va negar categòricament. Amb aquest objecte, Bandera i Stetsko van ser convidats a Berlín per entrevistar-se amb Hitler. I també hi van refusar una volta enrere.

A conseqüència de tot això es van produir detencions massives de membres del OUN-B, i Bandera, Stetsko i els seus seguidors van romandre reclosos des de 1941 a 1944 a camps de concentració alemanys. Des de la detenció de Bandera, l'Exèrcit insurreccional Ucraïnès (UPA) va lluitar sota la direcció de Roman Schuschkewitsch-que es feia dir General Dschuprinka-en un doble front contra els soviètics i les tropes alemanyes. Des de 1944 l'OUN / UPA va lluitar fins a l'ocupació d'Ucraïna pels soviets només contra l'Exèrcit Roig-al costat d'un exèrcit alemany i unes unitats SS en retirada-després que Bandera fos alliberat i enviat per avió a través de les posicions alemanyes a Ucraïna. L'1 març 1945 Hitler va reconèixer un Estat independent ucraïnès i va declarar la 15a Grenadier-Division SS «Galizia» la primera divisió de l'exèrcit nacional ucraïnès. No obstant això, aquest reconeixement de la veracitat de les posicions de Bandera va arribar, malauradament, massa tard, quan el Reich ja havia caigut. La lluita continua després 1945 En canvi la UPA va prosseguir combatent fins 1954 contra els ocupants soviètics, fins que Roman Schuschkewitsch va caure lluitant al costat dels seus últims fidels contra tropes de l'NKWD en els boscos de Lemberg. Des de 1946 Stepan Bandera va viure-després d'un atzarós vol des de la Ucraïna ocupada-sota un nom fals a Munic i allà va reconstruir de nou en la Zepelinstraße. El 1959 Bandera va ser assassinat amb un dard enverinat per un agent soviètic de nom Staschinskij.

Les seves restes mortals van ser enterrats en el Waldfriedhof de Munic, però seran traslladats tot seguit a un mausoleu construït per a ell a Ucraïna. La seva casa natal és avui un lloc commemoratiu davant el qual es troba també el primer monument d'Ucraïna a Bandera. Després de la mort de Bandera, el seu lloctinent Jaroslaw Stetsko va conduir les regnes de la OUN fins que va morir, després del qual, ho va fer la seva vídua, Slawa Stetsko, fins a la seva mort el 2003. Slawa Stetsko, després del seu trasllat a Kíev al començament dels anys noranta, va fundar a partir de la OUN el «Congrés dels Nacionalistes Ucraïnesos», un partit polític que va entrar a la sorra electoral, el dirigent, i dirigent del grup parlamentari al parlament de Kíev i presidenta d'edat del parlament ucraïnès-la Gran Rada-també va ser ella. L'actual dirigent de la OUN és el senyor Heidamacha, que igualment procedeix de l'exili Munic. Al costat d'aquest partit hi ha més tota una sèrie-i avui sovint amb gran èxit-de partits nacionalistes a Ucraïna-com per exemple UNA / UNSO o el moviment ucraïnès «Swoboda» (Llibertat) - l'objectiu és que la Ucraïna independent sigui i continuï sent un país nacional-sense cap tutela de l'Est o l'Oest-el qual es arreli en les seves tradicions i valors propis i originaris. De totes maneres el mite de Bandera i de la OUN roman indestructible.

Günther Schwemmer Cançó patriòtica d'Ucraïna per la banda anomenada "Vlasni Kazhuchy", titulat "Vartovi", o "els Guardians".