dimecres, 17 d’abril de 2013

El dia a dia a l'Inem

Aquest és un escrit que circula per les xarxes socials

 Hola, em dic David Herrera Treballo a l'INEM (avui SPEE).
 
Us vull explicar una petita anècdota perquè il · lustre un altre dels disbarats que ha portat Espanya a estar com està. Atenc a un senyor, els seus trets denoten que és d'origen marroquí. No parla espanyol ... pràcticament res. Li demano la identificació i oh, no en té, té DNI. Està nacionalitzat. Ràpidament em pregunto com una persona que està nacionalitzada, no sap parlar castellà. I no és perquè sigui marroquí de naixement, és que em sorprèn com es pot viure 10 anys en un país i no aprendre l'idioma, almenys per mantenir una conversa, i molt més, com s'arriba a obtenir la nacionalitat. Però vaja, que opino el mateix dels alemanys que porten ací un dècada i ni papa.  
Seguim. Observo la seva vida laboral. Comença  l'alucine. L'home va treballar al seu dia un anyet, pràcticament just, de manera més o menys seguida, en bastants empreses, en moltes acaba per baixa voluntària. En una d'elles genera situació legal d'atur (és acomiadat) i amb l'any raspat demana atur. Bé, 4 mesos de contributiva. A l'esgotament, subsidi amb càrregues familiars (residents a marroc) i major de 45 anys, 24 mesos de subsidi. Després de cobrar el subsidi, miraculosament, i després d'estar 28 mesos (gairebé dos anys i mig) com a demandant d'ocupació, aturat, oh miracle, es col · loca al mes d'acabar de cobrar. Torna a treballar de forma més o menys seguida en diferents empreses, en algunes de les quals acaba amb baixa voluntària. Mateixa dinàmica laboral. 2 mesos per aquí, 1 mes res, 3 mesos per allà ... I vet aquí que l'home junta justet 180 dies, quin miracle. Doncs apa, subsidi de cotització insuficient amb càrregues, 21 mesos. Després de l'esgotament, cobra el prodi, 6 mesos més de subsidi. 
En tot aquest temps ni una col · locació, res, ni un treballet. 
Entremig, el senyor es veu que va demanar la nacionalitat i l'hi van donar .Bé, ara, després de cobrar tot el cobrable, se'n va a un altre país de la UE, amb la seva condició de ciutadà comunitari.  
Una reflexió: Aquest home ha vingut d'un altre país, suposadament a buscar-se la vida, ha treballat any i mig, i se li ha donat 55 mesos de prestacions per atur, més de 4 anys i mig, i la nacionalitat. Quan estava cobrant prestacions ni tan sols s'ha molestat a aprendre castellà o català. Juro que el cas és verídic. He vist algun cas més bèstia encara, però això ha passat aquest mateix matí i he al · lucinat. Així ens va. Igual de vergonyós és la situació amb els casos que arriben de nacionals de naixement que busquen la mateixa dinàmica de treballar el justet per generar dret. La cosa és que és tot legal, al senyor no se li pot dir ni mu. Si a aquesta picaresca, nacional i estrangera, se li afegeix la resta de problemes del país, ...... I entretant un autònom treballant, tributant i inspeccionat cada dos per tres, no té ni dret a atur, ni sap com alimentar la seva família ..... Quin país Déu meu.!! Que circuli aquesta notícia, a veure si arriba al lloc adequat i se li posa remei a aquesta barbaritat!!  
SI US PLAU FEU QUE AIXÒ CIRCULI PER LES XARXES SOCIALS.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters