ELS PITS D´AMINA

Si féssim balanç inicial de la campanya #burkamutila, en denúncia per l'actitud permissiva del Parlament amb el burca, es podria dir que s'han complert les previsions, tant les positives -molt suport- com les negatives. I com era d'esperar, els atacs més obtusos han vingut d'una esquerra la mirada paternalista de la qual els porta a assegurar que aquesta és una lluita de "dones occidentals" que no tenim res a fer amb la qüestió de l'islam, i que es tracta de llibertat religiosa. Com que ja he dedicat molt esforç a explicar la lluita de les musulmanes per la seva llibertat -incloent el meu llibre La República Islàmica d'Espanya, on està molt detallada-, no perdré més temps. Senzillament, els que diuen això no tenen ni idea del que és la misogínia islamista, no saben com s'imposa, com està finançada per milions de dòlars, amb imams integristes repartits per tot el món, ni saben res de la lluita de milers de musulmanes per la seva llibertat.

L'esquerra, aquesta esquerra tan pura que dóna lliçons morals mentre encara creu que Castro va ser un llibertador, no s'ha assabentat que el Nelson Mandela del segle XXI és la dona musulmana.

Dones d'una valentia extraordinària, habitants moltes elles de dictadures brutals, que, malgrat la por, es juguen la vida defensant els seus drets. Iranianes com Shirin Ebadi, sirianes com Wafa Sultan, somalis com Ayan Hirsi Ali, saudites com Dana Bakdounis, bengalís com Taslima Nasreen, i tantes altres l'anonimat de les quals no resta ni coratge, ni risc. Totes elles alcen la seva veu denunciant les presons tèxtils, el domini social, legal i mental de les dones a l'islam, la violència que pateixen des de la infantesa, els assassinats d'honor, els casaments de nenes, en definitiva, una brutal segregació que les converteix, des del bressol, en autèntics presoneres del seu destí. I si aquestes veus no són escoltades en països com el nostre, qui les escoltarà? La crítica més indecent és la que diu que anar contra el burca o denunciar l'integrisme islàmic és donar la raó a l'extrema dreta. Això és tan pervers com dir que la posició d'aquestes esquerres dóna la raó als imams totalitaris. Ni una cosa ni l'altra, però cadascú ha d'escollir una causa, i la meva i la de moltes, és la de lluitar contra el totalitarisme islamista. Tanmateix, hi ha una esquerra que ha abandonat les lluitadores musulmanes a la seva sort. 

Acabo amb l'última d'elles, la valenta tunisiana de 19 anys Amina Tyler, que va ensenyar els pits a internet en protesta contra els salafistes del seu país i ara està empresonada. Aquestes són les dones lliures de l'islam, i no les que estan tancades als burques dels seus botxins.

Que hi pensin aquells que ens donen lliçons de progressisme als qui alcem la veu contra l'integrisme. Perquè en algun moment la història els preguntarà en quina banda de la lluita per la llibertat van ser. 

Pilar Rahola