El final del blog

Ha arribat el moment de posar punt i final a aquest blog i crec que després d'aquests 6 anys i 852 entrades no podia fer-ho sense fer-ne esment.

Els motius són varis i diferents però intentaré fer una síntessis de tot plegat.

Vaig decidir obrir aquest blog després de veure un atac desmesurat del que jo considerava companys de lluita (cajei, sepc, etc.) cap a altres independentistes, , segur que molts ja sabeu de què parlo, l'11 de setembre del 2008, quan a l'alçada de ronda St. Pere, acabava jo de veure les parades que hi havien i més d'un centenar de persones assaltaven a a la gent pel color blau de l'estelada. Després de veure la canalla protagonista dels aldarulls amb les seves banderes vermelles, liles, tricolors (bandera d'Espanya republicana), banderes de Castella - enemic principal durant la Guerra de la Succeció, que és el que commemorem cada 11 de setembre-, de coloraines i de tot tipus vaig pensar que qualsevol persona quan ha començat al món de l'independentisme ha relacionat -casi per obligació- independència i socialisme, el papers per tothom i ha relacionat Catalunya amb líders forans com Castro, Chavez o inclús amb organitzacions terroristes com Hezbolla o països com Palestina, tot això gràcies a portals d'internet, grups de música, organitzacions, etc. Pensant que obrint un blog, podria ajudar a combatre-ho em vaig decidir a obrir ProuComunisme, un blog independentista i políticament incorrecte. Allunyar tot això de la idea essencial de l'independentisme català és un deure per tot patriota que vulgui la llibertat, doncs és la única manera d'arribar a totes les esferes de la societat catalana, com empresaris, autònoms, treballadors, cristians i religiosos en general, treballadors, gent d'esquerres, de centre o de dretes, exiliats o refugiats polítics i una llarga llista de gent que només aconseguirem arribar amb un independentisme transversal com el que practica l'Assamblea Nacional Catalana.

Durant tot aquest temps he procurat mantenir el mateix estil al blog i sempre s'ha publicat material extern, és a dir, articles, notícies, imatges, actes, documents, etc. d'altres organitzacions, diaris, periodistes o altres blogs. A causa d'això he publicat articles amb cert contingut del qual no he estat 100% d'acord però que veia bé que existís una veu discordant contra el dogmatisme, és més, crec que és aquesta la primera vegada que em dirigeixo als lectors d'una manera tan directa i personal, ja que normalment he mantingut la meva opinió de segons quins temes al marge del blog, és per això per altra banda, que sempre m'han sorprès les crítiques de demagog, mentider i exagerat que han fet alguns visitants del blog contraris a la llibertat d'expressió i a favor del pensament únic, perquè la majoria de publicacions estan citades amb la font real i el blog només ha servit de recopilatori o d'altaveu.

He disfrutat molt amb aquest blog, primer fent recerca d'informació sobre ciutats fantasma comunistes com la de Corea del Nord , descobrint Stepan Bandera, amb els documentals, amb els soldats maleïts, realitzant la presentació del comunisme. També rebent tota mena de missatges i correus donant-me ànims, felicitant-me, agraint-me l'esforç, passant-me material per publicar, establint llargues converses i coneixent gent i els seus blogs molt interessants, també en alguns debats que s'han creat amb gent que es considerava comunista.

Tot i això, ha arribat el final per diversos motius -a banda de personals i d'administració del temps- les ganes de participar i crear nous projectes tan a dins com a fora d'internet, però el més essencial és que el dogmatisme de l'extrema esquerra i el seu sectarisme ja no impera dins del moviment independentista català, en aquests pocs anys s'ha trencat una barrera i de l'independentisme transversal se n'ha fet bandera, passant per partits polítics que no van assolir la seva funció, seguint per l'Assamblea Nacional Catalana que ha sapigut arribar millor que els anteriors a qualsevol sector de la societat a traves de les sectorials o el naixement de formacions com el Cercle Català de Negocis i la  Fundació Catalunya Estat, enfocada a empresaris catalans o associacions com l'ACAI, Associació Catalana d'Amics d'Israel, que dona una imatge d'aproximitat a la democràcia i acabant amb l'entesa i acords de partits com CiU, ERC, ICV. S'ha trencat el sostre de la marginalitat produïda per l'encadenament de ideologies criminals per fer un pas a la maduresa i serenitat. L'extrema esquerra ja no té les grapes totals al moviment d'alliberament nacional.

Dir que el blog no el tancaré, doncs ha sigut una bona feina de recopilació i són moltes les visites que  cerquen informació. El correu electrònic proucomunisme@gmail.com s'eliminarà en uns dies deixant el blog sense editors. Això vol dir que no podré contestar, ni publicar els missatges deixats al blog, ni tampoc modificar les publicacions.

Companys, ha sigut un plaer fer aquest camí junts i segurament que ens torbarem treballant per Catalunya a la xarxa i a peu de carrer.
Visca la Pàtria!

Abans que la República del Terror, la República Catalana de 1641; abans que les teories marxistes de la Internacional de 1848, la guerra dels remences, veritable fet social. Contra Roma s’aixecà Indíbil, com contra Espanya s’aixecà Pau Claris. Volem, els catalans, ésser lliures; no subjugats. Ni la bandera negra de Roma, ni la roja de Moscou. Per bandera, la nostra, gloriosa en les gestes resplendents de la Nacionalitat Catalana i heroica i digna fins en l’esclavitud mateixa. 

Daniel Cardona i Civit  

Fragment de La Batalla, dècada de 1920

Què és el comunisme?

Des de l'ideòleg del comunisme, Karl Marx, podem fer l'exercici de resseguir amb un fil -roig- repassant tota la història i passant per diferents països fins acabar en temps actuals al nostre país, Catalunya.

Parlem del comunisme sense embuts, aixeca la catifa i mira sense por que s'hi amaga.

Cliqueu on hi posa Start Prezi i llavors es carregarà, tingueu paciència en uns segons podreu inicar la presentació, podeu clicar l'opció de pantalla completa per poder llegir bé els textos, podreu passar endavant amb els cursors.

Comparteix!

Els veritables aspectes del comunisme

Federic Dalmases, Els veritables aspectes del comunisme (la fallida de l'experiment rus) 1933

Llibre d'EDC, A.A., Barcelona 1933 de 20 pàgines.

Fotografia històrica de la dissolució de la URSS

Es dissol la URSS simbòlicament. Aquesta fotografia mostra la llarga cua del primer MC Donald's a Moscu el dia de la seva ignauguració. Any 1990.

Ucraïna: contra l'imperialisme i el comunisme

Manifestants retiren símbols comunistes d'edificis oficials d'Ucraïna

L'estrella daurada, símbol de la ex Unió Soviètica, va ser treta per manifestants aquests dimarts de l'edifici del Parlament d'Ucraïna

Per fi és divendres!

Per la llibertat d'expressió...

Les mosses ho tenen clar!

Una postal interceptada per la 'Stasi' arriba al seu destinatari 44 anys després

Gairebé cinc dècades després que un estudiant de 18 anys de la desapareguda República Democràtica d'Alemanya (RDA) enviés una postal a un programa de ràdio d'Alemanya Occidental, la missiva ha arribat al seu destí. L'autor ha estat descobert entre les actes que va redactar la Stasi sobre ell.

La història ha estat difosa per l'emissora de ràdio regional del Saarland, a l'oest alemany, on ha arribat la postal adreçada al programa de música 'Europawelle Saar' amb la qual Günter Zettl volia participar en un concurs endevinant el títol d'una cançó de The Creation, el seu grup preferit. "És un petit document de la història alemanya", va explicar l'emissora, que lliurarà a Zettl, amb 44 anys de retard, el premi al qual mai no va poder aspirar quan va interceptar la seva postal dels serveis d'intel·ligència de la RDA.

Zettl va tenir constància que havia estat espiat, com milers d'habitants d'Alemanya Oriental, quan el 2010 va decidir acudir als arxius de la Stasi. Amb el seu nom hi havia fins a 60 pàgines i, entre elles, la postal que va enviar al programa de ràdio, que va decidir tornar a posar a la bústia.

"Mala sort", va pensar l'any 1969 quan va escoltar que el seu nom no estava entre els guanyadors del disc de The Creation: "ni en somnis hauria imaginat que el Ministeri de la Seguretat Nacional es podria ocupar de coses tan banals com la meva postal", apunta aquest diumenge.

Igual que els seus amics, estava enganxat a la música pop que escoltava gràcies al fet que la ràdio d'ona mitjana captava els programes d'Alemanya Occidental, sense preocupar-se que estigués mal vist pel règim i que el seu pare, compromès comunista, el renyés més de una vegada.

Però Zettl no vol reinventar la seva biografia. No era un opositor al règim, no tenia res a veure amb la política i tampoc era valent. Llegint les actes de la Stasi, ha recordat un ximple incident juvenil que va tenir amb la policia i com aquesta li va oferir, per evitar que fos considerat opositor al règim i demostrar la seva lleialtat a la RDA, que informés sobre els seus amics i companys d'escola, què feien, amb qui es reunien o quines ràdios escoltaven.

Una vida narrada amb tot luxe de detalls

En les actes guardades en els arxius de la policia política de l'Alemanya Oriental està narrada la seva vida amb tot luxe de detalls. En les eleccions de 1976 no va votar i aquest fet va complicar la seva carrera: va ser acomiadat de l'escola on treballava com a professor acusat de no ensenyar l'ideari comunista als alumnes i, amb aquesta taca en el currículum, va passar mesos sense feina.

El 1983, sis anys després de sol·licitar, va ser autoritzat a viatjar a Alemanya Occidental i va començar una nova vida a França, a la República Federal d' Alemanya i a Espanya. El 2010 va decidir visitar els arxius de la Stasi i va comprovar el nom de les persones que van informar sobre ell a la policia política, com aquesta va anotar cadascun dels seus passos i com va seguir sent observat fins i tot després de traslladar a l'altra banda de la frontera.

Entre els papers va trobar la postal i va decidir enviar-la a la ràdio amb una nota: "Quin país la RFA, avui sovint embellit".

Font

La ràdio anticomunista de Pals: Radio Liberty

Radio Liberty va ser una emissora de ràdio de caràcter anticomunista que rebia fons de la CIA per fer possible la seva emissió, que era realitzada des de la platja de Pals, cap a la ja desapareguda Unió Soviètica, gràcies a unes ones radiofòniques d'una gran potència i amb un abast immens. La primera emissió va tenir lloc el 23 de març de 1959, amb el nom de Ràdio liberation del AMCOMLIB («Ràdio Alliberament» de l'American Committee for the Liberation of the Peoples of Russia - «Comitè Nord-americà per a l'Alliberament dels Pobles de Rússia») . Posteriorment es va denominar Ràdio Liberty, i va rebre dos noms més al llarg de la seva història: Ràdio Free Europe («Ràdio Europa Lliure») i, finalment, IBB / VOA (International Broadcasting Bureau / Voice of America - «Oficina Internacional de Radiodifusió / veu d'Amèrica »). Finalment , el 25 de maig de 2001 es van interrompre totes les emissions.

Com a curiositat aquí podeu escoltar part de la seva sintonia

Documental en català realitzat per TV3, la Generalitat de Catalunya i el Canadal d'Història sobre la ràido

Així van caure les antenes de Ràdio Liberty

Webs relacionades amb la temàtica

• Radio Liberty web d'un ex-treballador d'aquesta ràdio que fa un recull d'imatges, vídeos, audios i en general de la història d'aquesta ràdio. La trobareu en anglès, català i castellà
• Altra Ràdio (en català)
• Espacio Latino que ofereix algunes imatges. (la trobareu en castellà)

Three stories of Galicia

Three stories of Galicia (tres històries de Galicia) són un recull de relats que, contrariament del que es pot pensar un cop s'ha llegit el nom, succeeixen molt lluny del país celta que coneixem. Més concretament ens situem a l'Europa central i es troba a l'actual Ucraïna.

El documental, el qual s'ha rodat a la Filmoteca de Catalunya, ens narra tres històries colpidores explicades pels seus mateixos protagonistes.

La primera ens explica les pericpècies que va passar una família jueva per amagar-se dels nazis i com després ells mateixos van amagar-ne un a casa seva de l'exèrcit roig de Rússia.

La segona història ens ensenya la dura vida d'una mare que formava part de l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA) i que fou capturada per la KGB.

Finalment el documental ens narra l'experiència d'un mossen destinat a la banda polonesa de Galicia. Aquest mossen dedica els seus esforços a recordar el llegat històric d'ucraïnesos, polacs i jueus, tot i que a dia d'avui en aquella zona ja només hi han polacs.

Aquest és el trailer:

Des del blog ens centrarem en aquesta i altres entrades -per ara- amb la segona història, la de l'Olia Ilkiv.

Quan els soviètics van envair Ucraïna, Olia Ilkiv, una mare de 27 anys d'edat, de dos nens de curta edat es va unir a l'Exèrcit de Resistència ucraïnès, més concretament formava part de la Xarxa de Dones de l'UPA. Exèrcit que lluitava per la independència de Ucraïna sota el jou poderós de la URSS.

Però quan el KGB la va atrapar i la va arrestar, la van sotmetre a tortures i a presó. També van enviar als seus fills en adopció amb noms canviats en un orfenat de tal manera que la seva mare no els pugués trobar mai. Aquest fet va ser la que va ajudar a viure a la l'Olia entre pallisses i tortures. Tot i això l'Olia encara es negava facilitar la informació sobre els seus compatriotes, assumint que ella no tornaria a veure els seus fills de nou. Tot i això, un agent de la KGB un dia se li acostà i li digué el nom que ara tenien els seus fills. 

Després de la caiguda del règim comunista, el govern va declarar l'amnistia a tots els presos polítics sempre i quan aquests admetessin la seva culpa i demanessin perdó. Així doncs, Olia Ilkiv i 3 dones més s'hi van negar rotundament. Finalment, els sentiments de mare de l'Olia i veure com cada dia que passava seria més difícil recuperar els seus fills, van obligar a l'Olia consultar la seva claudicació amb les seves companyes i és així com la valenta Olia va haver de claudicar per recuperar la seva família, puig que va admetre que havia lluitat per una Ucraïna lliure, no va demanar perdó, tot i això va ser acceptat com a tal. I sortosament, els va poder recuperar.

A continuació parts extra que no apareixen en el documental:

- Seixanta anys més tard, Olia Ilkiv va al llogaret de Ostriv on vivia d'incògnit, amagant-se de la KGB.

-En l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès, Olia i els seus germans d'armes usaven diferents subterranis secrets. 

- Olia Ilkiv està fugint, tractant d'escapar del KGB. Ella està embarassada de vuit mesos. A ella se li ha donat la direcció d'una casa segura on ella seria capaç d'aconseguir menjar i documents falsos.

- L'Olia Ilkiv, va a veure el lloc exacte on va ser arrestada pel KGB.

Kim Jong-un va matar el seu tiet amb més d'un centenar de gossos afamats

 Segons explica el diari comunista xinès, Wen Wei Po, Kim Jong-un va fer matar el seu tiet per més d'un centenar de gossos afamats. És important ressaltar que aquesta notícia l'escriu aquest diari i no un altre de tendència capitalista doncs evita l'excusa de trasgiversació.
Doncs així és, a ple segle XXI, un país blindat tant per fora com per dins, dicta la pena de mort a l'estil medieval. La hipocresia d'algunes esquerres que clamen contra els Estats Units per la cadira elèctrica o la injecció letal i no pas contra una dictadura com al de Corea del Nord.

L'oncle del líder nord-coreà Kim Jong-un , executat el mes passat per " traïdor a la pàtria" , va morir devorat amb els seus ajudants per una gossada de més un centenar de gossos de caça, segons informa un diari oficialista xinès amb seu a Hong Kong .

Fins ara només se sap oficialment que Jang Song thaek morir el passat 12 de desembre, segons el Govern nord-coreà . Aquesta nova informació procedeix del diari Wen Wei Po, considerat l'òrgan portaveu a Hong Kong del Partit Comunista de la Xina .

Jang i els seus cinc ajudants més propers van ser llançats a una canilla de 120 gossos que portaven cinc dies sense menjar . L'acte, que es va allargar durant una hora, va ser presidit per Kim Jong-un , el seu germà , Kim Jong Chol , i altres 300 oficials , segons la informació del medi , recollida per la cadena nord-americana NBC .

Després de la sobtada mort de l'anterior mandatari, el pare de Kim, Kim Jong Il , el desembre de 2011, Jang va exercir com a tutor del seu jove nebot fins que va consolidar el seu comandament .

El règim va acusar Jang de formar la seva pròpia facció dins del Partit dels Treballadors , així com de desobeir les ordres del seu nebot. Les autoritats també li vinculaven amb irregularitats i actes de corrupció .

Aquestes acusacions li van costar inicialment a Jang ser apartat de tots els seus càrrecs , inclòs el de vicepresident de la poderosa Comissió de Defensa Nacional . El règim també li havia expulsat de l'òrgan de direcció del Partit dels Treballadors .

Jang estava casat amb la tia materna de Kim Jong-un , Kim Kyong Hui , i era una mena de tutor o mentor del jove líder nord-coreà des que va assumir el poder fa dos anys . La notícia del seu cessament va sorgir arran d'informacions de la Intel·ligència sud-coreana que van ser confirmades ' a posteriori ' per l'agència estatal del Nord .

Font: ElConfidencial