Del Mar Aral, que es troba tocant la frontera entre Kazakhstan i Uzbekistan, a la part de l'Àsia Central que fou territori de l'antiga Unió Soviètica, s'ha dit que és una de les tragèdies mediambientals i humanes més greus del planeta. Al 1960, era el quart llac més gran del món -una espectacular massa d'aigua, amb una superfície al voltant de 67.000 km2, que estava capacitada per aguantar moltíssimes indústries comercials marítimes i pesqueres-. Als volts del 1993, la seva superfície disminuí al voltant del 5%, el seu volum descendí en un 73%, la salinitat es triplicà , el transport es finalitzà, els peixos varen morir i el mar quedà dividit en dues basses molt més petites.
Què va passar i perquè?
Des de temps immemorials, el Mar d'Aral ha sigut alimentat per les aigües dels rius Sir-Daria i Amu-Daria. No obstant, als anys 50 i 60, la Unió Soviètica decidí augmentar espectacularment la producció de cutó fluix mitjançant l'expansió de la regió d'Àsia Central dels cultius de regadiu. El primer pas fou construir un canal de 1.280Km de llarg per desviar grans quantitats des del riu Amu-Daria fins la part del sud del desert del Kara Kum.
Com a conseqüència, es construí una complexa xarxa de 20 envasaments i 60 canals que regaven, amb aigua dels rius esmentats, 7,7millons d’hectàrees de terres de cultiu, d'una de les regions més seques d'Àsia.
Aquests rius que feien de nutrient al mar Aral amb uns 50 o 60km cúbics d'aigua dolça per any, fins el 1985 es quedaren totalment secs. Posteriorment, han existit petits caudals que han sigut insuficients pels efectes de la disminució d'aportaments.Els devastadors efectes del desviament del cabal són fàcilment apreciables en els canvis de mides i forma del Mar d'Aral. Els antics ports, amb vaixells, ara inútils, queden a 32km de la retrocedida línia de costa. Les riques peixateries, que un dia varen produir 160 tones /dia i subministraven del 10 al 15 per cent de les captures de peix d'aigua dolça de la Unió Soviètica, actualment han desaparegut per complert, degut a que la salinitat és pràcticament igual que a l'oceà. El volum ha disminuït aproximadament el 75%, igual que el nivell de l'aigua, que ha descendit més de 16 metres a la massa principal. El fons del mar, ara sec, sotmès a forts vents, ha sigut la font de núvols gegants de pols i de sal que han arrasat i espatllat les collites de regadiu.La devastació del Mar d'Aral era completament predicible i demostra com de fàcil i ràpidament les activitats humanes poden alterar l'ambient a la seva cerca d'un recurs.
L'execució anunciada de Jang Song-thaek, oncle del líder nord-coreà i considerat número dos del règim, ha despertat temors que el país comunista entri en un període d'inestabilitat i porti a terme noves provocacions. Després del veredicte de pena de mort emès per un tribunal militar, Jang va ser ajusticiat dijous, van informar els mitjans oficialistes nord-coreans, que van dedicar al polític des de tota mena d'acusacions i insults fins a una humiliant fotografia camí del patíbul.L'ajusticiament de Jang, així com la ràpida i violenta manera que Pyongyang l'ha portat a terme i divulgat, han provocat la preocupació que es generi un clima d'inestabilitat dins del règim més opac del planeta, on cada moviment està imbuït d'un alt secretisme.
A Corea del Sud, el Govern es va afanyar a expressar la seva "gran preocupació per allò succeït" i va assegurar que està "preparat per a totes les possibilitats", en referència a l'hipotètic cas d'una acció militar del país veí o qualsevol succés que pugui causar tensió.Mentre alguns observadors parlen d'una hipotètica lluita de poder a l'Estat, altres consideren que a Kim Jong-un només li queda eliminar la resta de la facció minoritària de Jang en una "sagnant purga" que continuaria en les properes setmanes o mesos, va indicar l'analista polític sud-coreà Shim Jae-hoon.
Una altra incògnita que ha sorgit després de l'execució és si les relacions de Corea del Nord amb la Xina, país del qual depèn econòmicament, es veuran deteriorades, ja que Jang era un dels principals promotors dels acords comercials i financers amb l'únic soci important de Pyongyang.
"Advertència" al mónEl català Alejandro Cao de Benós, únic funcionari estranger de Corea del Nord i delegat especial del nord-coreà Comitè de Relacions Culturals amb l'Estranger, va assegurar que l'execució és una "advertència a qualsevol", sense importar la seva posició, que intenti destruir el Govern de Pyongyang
 |
| Com a l'època de la URSS s'han manipulat imatges on sortia l'oncle de Pyongyang |
Els carrers de Kíev tornen a bullir malgrat el fred d'Ucraïna. Defensors i detractors del president, Víctor Ianukóvitx, han pres una vegada més el carrers en una crisi que ja entra en la tercera setmana. En el rerefons, la decisió de Ianukóvitx de no firmar el tractat d'adhesió ofert per la Unió Europea. Per contra, el govern ucarïnès d'aquest país frontissa entre Rússia i Europa occidental s'ha apropat encara més al Kremlin malgrat la contestació popular.
Milers d'opositors, fins a 200.000 segons algunes fonts, omplen la plaça de la Independència per exigir la dimissió del govern, l'alliberament dels detinguts durant les protestes i el càstig als comandaments que van ordenar la violenta actuació policial d'ara fa una setmana. Els opositors també demanen la creació d'un govern tècnic per negociar l'acord d'associació econòmica amb la Unió Europea i la convocatòria d'eleccions anticipades
L'exprimera ministra, ara empresonada, Iúlia Timoixenko, ha estat present a la rebatejada com "Euromaidán", o plaça d'Europa, a través d'un manifest en què ha instat els congregats a no rendir-se ni fer cap pas enrere en la lluita per no caure en una dictadura corrupta. Timoixenko també ha acusat el govern de tenir les mans tacades de sang.
Els impulsors de la protesta l'han anomenat la Marxa del Milió, com a deferència al nom que porten les manifestacions dels últims anys de l'oposició russa contra el govern de Moscou. Alerten que durant la jornada es poden desencadenar actes de violència i demanen als manifestants que no caiguin en les provocacions ja que aquesta seria l'excusa perfecta del govern ucraïnès per declarar l'estat d'excepció.
En menys nombre, unes 3.000 persones, els defensors de Ianukóvitx i el seu Partit de les Regions s'han renuit davant de la seu del Parlament ucraïnès. El partit al govern vol que es desbloquegin els edificis governamentals i que es desocupin l'Ajuntament i les seus dels sindicats. També que es desallotgin el centenar de tendes de campanya que ocupen la plaça de la Independència, escenari el 2004 de la prodemocràtica "revolució taronja", a favor de traslladar les aliances del seu país cap a l'oest.
 |
| Milers de persones ocupen la plaça de la Independència de Kíev |
