La ciutat de Lleida a punt d'entrar en estat d'excepció: una onada de delinqüència, caos i violència assetja la ciutat

En les últimes setmanes, Lleida ha estat l'escenari d'episodis impensables anys enrere.

Bandes organitzades de delinqüència,
tràfic de drogues al mig del carrer,
pisos que operen com autèntiques indústries clandestines de prostitució i explotació sexual,
atracaments i pillatges a comerços,
estirament de bosses i robatoris indiscriminats a punta de navalla,
intimidacions a ciutadans,
insults, agressions verbals i coaccions a vianants,
oposar resistència i agressió a l'autoritat quan els agents han de fer escorcolls,
incivisme,
brutícia,
contaminació acústica desmesurada,

El que ha fet vessar el got ha estat els episodis de descarada violència amb què la comunitat d'immigrants negres ha atacat els agents de la Guàrdia Urbana en les últimes setmanes. Una situació que passa de la resistència passiva a una clara declaració de guerra d'aquest col·lectiu contra els agents, contra l'ajuntament i contra la convivència, l'harmonia social i el correcte funcionament de l'estat de Dret on ells havien vingut a viure.

Els veïns del barri vell, que fa anys ha estat envaït per allaus d'immigrants de color, estan desbordats. La representant veïnal l'altre dia sortia a el programa Els Matins reconeixent que comerciants i veïns viuen amb por, amb pànic, davant la inseguretat i les amenaces que reben.

Però per si això no fos poc, Lleida s'enfronta aquests dies a un violador d'origen africà que ja ha violat dues noies en un dia, aquest segon cop en un indret ben cèntric, i que està estenent el pànic entre la població.

Els Mossos investiguen una segona violació ahir a Lleida

No descarten que l'autor sigui el mateix home que va agredir sexualment una jove a la partida de la Mariola poques hores abans

• 1

Els mossos d'esquadra, ahir, a la zona de la primera agressió.

Els mossos d'esquadra, ahir, a la zona de la primera agressió.
Itmar Fabregat

| Lleida

Els mossos d'esquadra investiguen una segona violació comesa dimecres a la ciutat de Lleida, després que dimecres a la tarda una jove denunciés que un home la va agredir sexualment a la partida de la Mariola. La segona víctima és una altra noia que ha denunciat que va ser agredida a les dos de la matinada a la zona de l'Escorxador.

La policia catalana no descarta que el presumpte autor d'aquests fets sigui la mateixa persona. Segons la descripció de les víctimes, es tractaria d'un home d'origen africà, d'entre 25 i 40 anys, i 1,50 metres d'alçada, que no parla espanyol.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha condemnat avui amb contundència les violacions i ha destacat que els mossos d'esquadra, amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana, intenten localitzar l'agressor amb un ampli dispositiu. En aquest sentit, Ros ha assegurat que esperen que gràcies a la descripció proporcionada per les víctimes el presumpte agressor pugui ser detingut aviat.

Diari Segre.

NKVD

El Comissariat del Poble per a Assumptes Interns (en rus: Народный комиссариат внутренних дел, transliterat com Naródniy komissariat vnútrennij del), abreujat com NKVD (НКВД, segons la seva sigla russa), va ser un departament governamental soviètic que va manejar cert nombre d'assumptes interns de l'URSS.

A més de les seves funcions de seguretat de l'Estat i de les seves funcions policials, alguns dels departaments del NKVD manejaven altres assumptes, com transport, bombers, guàrdia fronterera, etcètera. Totes aquestes tasques eren tradicionalment assignades a la MVD (Ministeri de l'Interior).

Tot i que el NKVD va exercir la important funció de seguretat de l'Estat, el nom de l'organització és associat avui dia principalment amb activitats considerades criminals: repressions polítiques i assassinats, crims militars, violació dels drets de ciutadans soviètics i estrangers, així com a incompliment de la llei.

Reproducció de membres de l'NKVD atacant a un ciutadà

Detingudes un grup de romaneses amb 96 detencions i 390 denúncies

Detingudes les quatre dones que més robaven a turistes a Barcelona 

Totes elles acumulen 96 detencions i 390 denúncies

Cada matí es reunien a la rodalia de la parada de metro d'Artigues - Sant Adrià de Besòs. Allà, sis dones, d'origen romanès, d'entre 18 i 28 anys, es repartien les funcions per suposadament robar a turistes. Els Mossos han detingut quatre de les noies que formaven part d'un grup criminal molt actiu a Barcelona i ja en tenen identificades dues més que encara no ha entat arrestades.
Els Mossos expliquen que el grup de dones havia convertit en una feina els furts a turistes i era una manera de guanyar-se la vida il·lícitament. Amb el nou Codi Penal a la mà, els Mossos van iniciar una investigació per tal de poder-los imputar el delicte de grup criminal.
Es tracta d'una modalitat delictiva formada per més de dues persones amb "caràcter estable o per temps indefinit, que de manera concertada i coordinada es reparteixin diferents tasques o funcions amb la finalitat de cometre delictes, així com de portar a terme la perpetració reiterada de faltes", diu l'article 570  del Codi Penal.
Amb aquest delicte, els jutges poden dictar més mesures provisionals de presó tot i que les quatre detingudes han quedat en llibertat amb càrrecs.
Val a dir, que les sis imputades tenien una activitat intensa i continuada ja que acumulen un total de 96 detencions, 390 denúncies i 1.101 identificacions realitzades durant els múltiples dispositius preventius que els Mossos realitzen en els principals punts turístics de la ciutat per minimitzar l'acció dels delinqüents multireincidents.
El grup està format per 6 dones, quatre de les quals van quedar detingudes dimecres passat, 6 juliol, i dues més estan pendents de ser detingudes durant els propers dies. En tots els casos, la Fiscalia els ha imputat el delicte de grup criminal.
Arran de l'entrada en vigor del nou Codi Penal, el passat 24 de desembre, els Mossos d'Esquadra de la Unitat d'Investigació de Ciutat Vella van iniciar una minuciosa i exhaustiva investigació sobre un grup de furtadores que actuen reiteradament en diferents zones turístiques de la ciutat, posant en pràctica el mètode de les "carpeteres".
La detenció d'aquest grup de furtadores per un delicte de grup criminal suposa un pas significatiu per combatre el furt a Barcelona i a la resta de Catalunya, ja que aquest delicte pot suposar l'ingrés a presó (de 3 mesos a un any de presó), segons fonts dels Mossos.
Diu la policia de la Generalitat que "la lluita constant contra el petit delicte i els delinqüents multireincidents que fan del furt la seva principal font d'ingressos continua sent una de les prioritats" del cos.
En el cas investigat, el modus operandi utilitzat per les detingudes consisteix a apropar-se a les víctimes fent-se passar per sordmudes, demanant diners per col·laborar en el finançament d'algun projecte, com pot ser la construcció d'una escola o qualsevol argument a favor dels infants que necessiten ajuda.
En el moment en què la víctima està firmant un full d'inscripció, aprofiten que està distreta per furtar-li qualsevol objecte que estigui al seu abast: mòbils, moneders, carteres, càmeres.
Fruit d'aquesta investigació, els Mossos de la comissaria de Ciutat Vella han pogut comprovar que les ara detingudes, cinc d'elles amb domicili a Badalona i una a Santa Coloma de Gramenet, es reunien cada matí a la rodalia de la parada de metro d'Artigues - Sant Adrià, i posteriorment es desplaçaven en transport públic a diferents punts de la ciutat de Barcelona, on es distribuïen per actuar.
Sempre escollien zones turístiques, ja que en la majoria de fets les víctimes són turistes.
La forta pressió policial contra els furtadors professionals que actuen a Barcelona ha comportat que des de principis d'any es continuï registrant un descens en el nombre de furts comesos a la ciutat de Barcelona, segons asseguren els Mossos.

 Notícies relacionades: un català fa fora del metro a dos carteristes

Rahola creu un "disbarat" deixar votar als marroquins

En referència a aquesta notícia

"Alguns partits islamistes ja s'estan fregant les mans"

La periodista Pilar Rahola, en un article a La Vanguardia, es pregunta "si Trinidad Jiménez avança en la seva decisió de permetre el vot dels marroquins a les municipals, com podria canviar el mapa d'aquestes ciutats, on la població marroquina és la majoritària en un cens sobrecarregat d'estrangers?".

Rahola recorda que aquests marroquins "podrien decidir el futur de molts municipis. No importa el seu grau d'integració, el seu coneixement de l'idioma, la seva afecció als valors democràtics, la seva poca o molta radicalitat religiosa i, en definitiva, no importa res, perquè resulta que som tan divertits que estem encantats de posar la destinació dels nostres pobles en mans dels últims que arriben".

Igualment assenyala que "els marroquins que podrien votar s'acostarien als 600.000, dels quals més de 200.000 ho farien a Catalunya. És entre la població marroquina on més abunden els imants integristes i el salafisme és més popular".

"El partit Justícia i Espiritualitat, prohibit al Marroc i que lluita per emular la revolució de Khomeini, està perfectament assentat en moltes ciutats espanyoles i els congressos salafistes que s'han fet al país han estat, majoritàriament, dirigits per ciutadans marroquins. En aquests congressos es potencia la idea de lleis paral.leles a les democràtiques, per poder viure en sòl occidental, sota la imposició de la xaria", denuncia.

Rahola, que també apunta a "els conflictes vinculats al tema de la dona", creu que deixar votar els marroquins "és d'una imprudència que voreja la irresponsabilitat. Primer, perquè envia el missatge letal que la democràcia no exigeix ​​deures quan dóna drets".

"I segon, perquè dóna un gran poder polític a tots aquells líders radicals que dominen als seus col.lectius. Ara milers de persones amb l'antena de televisió connectada a Al-Jazira i que no saben ni l'idioma del país podran votar en els nostres municipis, passi el que passi, que per això Espanya és el paradís del bonisme. Alguns partits islamistes ja s'estan fregant les mans ", conclou.

Un passatger fa fora dos carteristes del metro

ATENCIÓ:

• Al metro de la línea vermella on hi ha parades com el Clot que hi han dues entrades entren i surten de cop dos grups nombrosos readera i davant d'algú, moment de confusió que aprofiten per robar.
• A les escàles mecàniques dels transbords un grup nombrós puja a dalt, bloqueja les escales mecàniques i baixen per les normals, un altre grup igual de nombrós puja de tal manera que creen un petit caos de multitud, és quan ells aprofiten per fotre les mans a les butxaques, motxilles, etc. 

Alcalde de Salt: "El percentatge d'immigrants de Salt no és bo ni per a ells ni per als autòctons"

Jaume Torramadé: "El percentatge d'immigrants de Salt no és bo ni per a ells ni per als autòctons"

L'alcalde de Salt demana canviar la situació de pobles com el seu, on un 45% de la població són "estrangers, extracomunitaris i pobres". Torramadé diu que "ningú vol patir la situació que estem patint nosaltres"

REDACCIÓ

Barcelona | Actualitzada el 11/07/2011 09:47

 

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, ha reafirmat aquest matí en una entrevista al programa El món a RAC1, la seva proposta de limitar el número d'immigrants en municipis saturats, com el seu. Torramadé va dir ahir diumenge que caldria determinar un percentatge màxim de nouvinguts en poblacions amb situacions especials i ha explicat que Salt té un 45% de població estrangera. "La majoria són extracomunitaris i pobres", ha dit, "és una situació que no vol ningú per al seu poble i per això hem de fer alguna cosa per canviar-la".
Per l'alcalde, aquestes xifres d'immigració "no són bones per a ningú, ni per als autòctons ni per als immigrants, perquè els autòctons no se senten a gust i els immigrants no troben el que han vingut a buscar perquè aquesta no és la realitat catalana". En aquest sentit ha posat com a exemple les escoles de Salt, on hi ha percentatges del 70%, el 80% i el 90% de nens immigrants. "Això no els ajuda", ha dit, "perquè aquesta no és la realitat catalana".

Torramadé ha comentat també la proposta de Zapatero de permetre que els ciutadans marroquins votin a les properes eleccions municipals i ha dit que aquest fet "augmentarà les diferències entre els immigrants i farà la gestió més complexa".

Violència de bandes sudamericanes

Gràcies a la nova llei els mitjans de comunicació ja no poden informar lliurement la procedència del delinqüent però la evidència cau pel seu propi pes.

Nou ferits en una baralla a l'Heron City de Barcelona

Els joves, d'entre 19 i 26 anys, tenen ferides d'arma blanca i molts cops

ACN

Barcelona | Actualitzada el 11/07/2011 09:19

Nou persones han resultat ferides aquest dilluns a la matinada en una baralla al complex Heron City de Barcelona, segons informa el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Els ferits tenen entre 19 i 26 anys i tenen lesions per arma blanca i policontusions, després de veure's implicats en una baralla multitudinària en aquest centre lúdic, situat a Nou Barris.

cliqueu aquí