Xavier Roig / Enginyer i escriptor. Autor de 'La dictadura de la incompetència' (La Campana) xroig.avui@gmail.com
El
mes passat es va celebrar, fora d'aquí, el 65è aniversari del
desembarcament de Normandia. A qui mai no hagi visitat la zona li
recomanaria que ho fes aquest estiu, si pot. Per parlar de democràcia
convé visitar l'escenari de determinats actes, determinats cementiris, i
observar qui en fou el protagonista. El president Obama va visitar, de
passada, algun camp de concentració per tal de retre-hi homenatge.
Occident ha deixat en mans de demòcrates provats el manteniment de la
memòria de les atrocitats comeses pel feixisme. No ha estat així a
Catalunya.
EL TRIPARTIT, PER
TAL d'estructurar-se com a govern, ha cregut que tot és negociable
entre les parts que el conformen. Però en determinats temes no s'hi
valen les estratègies. Estem parlant de coses serioses. El meu oncle
(número 47791 de Mauthausen) sovint m'havia explicat que si mai queia
un bocí de pa en mans d'un presoner comunista, la resta que no eren
d'aquesta ideologia no participaven de la festa. Els comunistes (ho ha
demostrat la història) foren, i són, d'un sectarisme repugnant i del
qual no s'ha escrit gairebé res. I no serà el tripartit qui ho
escriurà, esclar.
A CATALUNYA
-SEMPRE tocada d'aquest frontpopulisme descordat que va fer que fos
aquí on triomfessin tant Lerroux com la FAI- els excomunistes han gaudit
d'una impunitat que convindria començar a denunciar. Quan, fa mesos,
va morir el senyor López Raimundo, Catalunya Ràdio va informar
immediatament que havia mort un "lluitador per les llibertats".
Sortosament, al següent butlletí van rectificar: "un lluitador
antifranquista". I aquesta és la clau. Ser antifeixista no equival a
ser demòcrata. Orwell va venir a Catalunya durant la guerra civil. Com
molts britànics tenia una idea romàntica d'Espanya. No se'ns explica,
però, que va marxar espaordit, i va deixar una frase que aquí molts han
pres cura d'amagar: "No n'hi ha prou de ser antifeixista; cal ser
antitotalitarista".
ÉS
SORPRENENT COM ALGUNS individus que van flirtejar amb règims polítics
que assassinaven gent impunement no només no han demanat perdó, sinó
que corren pels passadissos de la Generalitat signant ordres i decrets.
He llegit algun article on l'autor se sorprèn que determinades
polítiques de la Generalitat pretenguin reeducar la població i crear un
col·lectiu de porucs, més que no pas governar democràticament per a
benefici de tots. No entenc la sorpresa. Massa dels que governen
estiuejaven amb Ceaucescu, eren partidaris de la Stasi, i dels
gulags... A la gent se la reeduca. D'això en sabien molt Goebbels, Mao i
tants altres governants europeus de l'Est. El més perillós de tot
plegat és que aquests individus que han arribat al govern no han
renunciat a allò que pensaven. Estan convençuts que tenen raó però que,
ai las!, la caiguda del mur els va agafar amb el pas canviat. Mai han
demanat disculpes; no només per les morts causades per la ideologia que
van defensar, sinó també per la ruïna deixada en herència -només posar
a to l'antiga Alemanya comunista ha costat un bilió (un milió de
milions) d'euros-. Ha arribat a llocs clau del govern un grup de gent
que no creu en el sistema. I no sabem si se l'estan carregant per
incompetència o intencionadament.
COM
A FAMILIAR D'UN LLUITADOR antifeixista i presoner de Mauthausen, els
dic que és un insult haver encarregat les activitats de la memòria
històrica a determinades persones partidàries de la facció totalitària
dels que van perdre la guerra. Oi que posar al senyor Manuel Fraga
encarregat de la memòria històrica hauria estat un escàndol majúscul?
Doncs resulta que la gran diferència entre Fraga i determinats
elements que corren pel govern és que, mentre Fraga caçava amb Franco,
els altres caçaven amb Ceaucescu.
ALGUNS,
PER TITLLAR-ME d'escassament democràtic i tolerant, em qualificaran
d'anticomunista. Però aquesta pel·lícula s'ha d'acabar. Em quedo amb la
frase d'Orwell -ningú millor que ell escenifica l'abisme que separa les
esquerres anglosaxones de les nostres-. L'antitotalitarisme em porta a
ser, lògicament, antifeixista... i anticomunista alhora. Algú hi té
res a dir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada