´Testimoni d'una víctima dels khmers rojos, admirats per J. Montilla.

"Em van arrencar les ungles dels peus i em van electrocutar", diu una víctima dels khmers rojos EFE PHNOM PENH

El cap del centre de tortures dels khmers rojos, Kaing Guek Eav, ha escoltat avui impassible el relat del dolor i l'horror que va patir un dels pocs supervivents cridats a testificar pel tribunal internacional que jutja el genocidi de Cambodja. Des d'un costat de la sala, Kaing Guek Eav, conegut per Duch, no ha pogut evitar fixar la mirada sobre Chum Mey quan descrivia davant els jutges les tortures que va patir en els interrogatoris a què va ser sotmès després de ser detingut i empresonat al centre de Tuol Sleng. 

 "Em van arrencar les ungles dels dits dels peus i em van electrocutar amb descàrregues elèctriques", ha relatat el testimoni en la vista del judici contra Duch, acusat de crims de guerra i contra la Humanitat, tortures i assassinat premeditat. Chum Mey, un exmecànic de 79 anys, ha explicat que després de ser fotografiat, despullat i encadenat, va ser conduït amb els ulls embenats a una ala de l'edifici del centre per ser torturat i interrogat diàriament durant 12 dies consecutius. "Em demanaven que digués la veritat, que quants de nosaltres s'havien unit al KGB i a la CIA", ha recordat. Quatre anys d'horror Com Chum Mey, milers de víctimes de les purgues portades a terme pels khmers rojos durant els gairebé quatre anys que va durar el règim, de l'abril del 1975 al gener del 1979, van ser torturats fins a confessar que eren membres de la CIA nord-americana o del KGB soviètic, dues agències d'espionatge de les quals fins aleshores moltes de les víctimes ni tan sols havien sentit a parlar. "Vaig confessar que m'havia unit a la CIA i al KGB, però era mentida. Ho vaig dir perquè vaig ser durament apallissat", ha apuntat el testimoni. 

Almenys 14.000 persones, incloses diverses d'occidentals, van passar per Tuol Sleng, una antiga escola convertida en presó, abans de ser executades al camp d'extermini de Choung Ek, situat als afores de Phnom Penh, la capital. 1,7 milions de morts Les víctimes de Tuol Sleng, al qual eren enviats els detinguts per la policia política, figuren entre les 1,7 milions de persones que van morir durant el règim dels khmers rojos a causa de la fam, les malalties o arrran de les purgues ordenades pels màxims dirigents de l'organització radical. Chum Mey, que va salvar la vida perquè els torturadors necessitaven els seus coneixements de mecànica per reparar les motocicletes, els cotxes i fins i tot les màquines d'escriure que feien servir per redactar els informes dels interrogatoris, ha recordat també com va implorar per la seva vida durant les sessions de tortura que van seguir la seva detenció al sospitar que era un espia, a principis del 1975. 

"Em sentia com un animal" "Quan em torturaven vaig deixar de sentir-me un ésser humà. Em sentia com un animal", ha dit el testimoni, el segon supervivent a declarar davant el tribunal auspiciat per les Nacions Unides. El testimoni de Chum Mey, un dels prop de 15 presos que no van ser executats per realitzar diferents treballs de manteniment a Tuol Sleng, ha seguit el de Van Nath, que va parlar ahir de la seva experiència al centre de tortures. Van Nath, de 63 anys, el pintor que va immortalitzar els horrors viscuts a Tuol Sleng en diversos quadros que formen part de la col·lecció del museu del genocidi, va explicar que en cada cel·la s'hi amuntegaven de 20 a 30 presos encadenats, i que el menjar diari consistia en tres culleres de farina cuita, que complementava amb els insectes que atrapava. "Vaig perdre tota la dignitat. Als animals els donaven més menjar que a nosaltres", va dir Van Nath. Cadena perpètua Si és declarat culpable dels delictes que se li imputen, Duch, de 66 anys, pot ser condemnat a la pena màxima de cadena perpètua. Duch és el funcionari de rang més baix a qui s'està jutjant. Encara han de comparèixer Khieu Samphan, excap de l'Estat; Nuon Chea, el germà número dos i ideòleg dels khmers rojos; Ieng Sary, exministre d'Exteriors, i la seva dona, Ieng Thirit, extitular d'Afers Socials. Pol Pot, el germà número u i màxim dirigent del l'organització radical, va morir a la jungla cambodjana el 1998. 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=625629&idseccio_PK=1007  

un dels règims més abominables del nostre planeta i, curiositats de la vida, justament un dels seus seguidors, el senyor José Montilla, ex-militant del Partido del Trabajo de España avui és president de la Generalitat. Què passaria si algun ex-feixista es presentés com a president de la Generalitat de Catalunya? doncs seria vilipendiat, insultat i se li faria el buit, doncs ara tenim com a president a un ex-feixista d'esquerres, una persona que defensava el maoisme, tant el xinès com el cambodjà, uns règims genocides; som un país de riota, realment tenim uns dirigents que fan pena i fàstic...